Читать книгу Cap altre amic que les muntanyes - Behrouz Boochani - Страница 12

SAJAD: L’ús que fa de metàfores relacionades amb els llops és excepcional i inquietant... Una vegada vaig sentir dir que a l’Iran, quan un gos d’atura planta cara a un llop per defensar el ramat, li salta a la jugular. En la majoria dels casos els llops són massa forts i ferotges i els gossos no hi tenen res a fer. Però hi ha vegades que el gos pastor aconsegueix encaixar les mandíbules al voltant del coll del llop i no el deixa anar fins que el llop ja no pot suportar més la pressió; el gos persisteix fins que el llop es rendeix. Llavors el gos pastor en surt victoriós i molt satisfet de si mateix: l’experiència transforma el gos, l’encontre li dona poder. El gos pastor té un nou concepte d’ell mateix que va més enllà de la seguretat en si mateix: es reidentifica com a llop. Els pastors coneixen els perills d’aquest fenomen; saben que quan la identitat d’un gos es transforma d’aquesta manera esdevé incontrolable. I el sacrifiquen.

Durant un temps vaig interpretar l’ús que en Behrouz fa de les imatges visuals mítiques i èpiques, de les visions oníriques i de la barreja de la fantasia i la realitat, com una forma de realisme màgic. Tanmateix, al llibre també hi ha molts passatges d’autoreflexió en els quals en Behrouz s’analitza a si mateix, la seva interpretació de la presó, el seu mètode per descriure les escenes i situacions i els seus modes retòrics i el seu propi estil literari. Aquests components allunyen la seva obra del gènere del realisme màgic i el situen en un camp propi. De fet, l’obra d’en Behrouz no encaixa en la majoria dels exemples de gènere, encara que trobem trets destacables de diversos gèneres al llarg del text. Però per traduir l’obra calia almenys alguna mena de marc conceptual i teòric, encara que fos provisional i conjectural. Per a mi, les tècniques i formes d’expressió d’en Behrouz tenen punts de connexió amb el realisme del terror i amb formes de surrealisme d’una ubicació cultural i ètnica concreta. En identificar aquests factors, la traducció em va ser més fàcil: va fer que expressar la veu d’en Behrouz, escollir les paraules, desenvolupar el to i l’estil i crear figures intertextuals fos més imperiós i congruent. Jo qualificaria el seu gènere (o anti-gènere) de «surrealisme terrorífic».