Читать книгу Cap de nosaltres tornarà - Charlotte Delbo - Страница 16

Un matí, abans del recompte, la jove Simone, que ha anat a les latrines darrere del block 25, en torna tremolant: “Allà hi ha la cama de l’Alice. Veniu-ho a veure.”

Darrere del block 25 hi havia la morgue, una barraca de taulons on apilaven els cadàvers que treien dels reviers^*. Apilats, esperaven el camió que els portaria al forn crematori. Les rates els devoraven. Per l’obertura sense porta es podia veure el munt de cadàvers nus i els ulls lluents de les rates que apareixien i desapareixien. Quan n’hi havia massa els apilaven a fora.

És un paller de cadàvers ben apilats com un paller de debò al clar de lluna enmig de la neu i la nit. Però nosaltres els mirem sense por. Sabem que els límits del suportable són a tocar i ens prohibim cedir.

Estirada enmig de la neu, la cama de l’Alice és viva i sensible. Es deu haver desprès de l’Alice morta.

Nosaltres hi anàvem expressament a veure si encara hi era i cada vegada era insofrible. L’Alice abandonada morint-se enmig de la neu. L’Alice, a qui no ens podíem apropar perquè una mena de feblesa ens clavava a terra. L’Alice morint-se tota sola i sense cridar ningú.

Feia setmanes que l’Alice era morta i la cama artificial continuava allà a la neu. Després va tornar a nevar. La cama va quedar coberta. Va reaparèixer enmig del fang. Aquella cama enmig del fang. La cama de l’Alice —extremitat viva— enmig del fang.

La vam veure molt de temps. Un dia ja no hi era. Algú la devia agafar per fer foc. Segurament una gitana, ningú més hauria tingut estómac per fer-ho.

^*El revier designa el sector dels malalts. (N. de la T.)