Читать книгу Cap de nosaltres tornarà - Charlotte Delbo - Страница 17
LA STÉNIA
ОглавлениеAquest vespre no pot dormir ningú.
El vent bufa i xiula i gemega. És un gemec que puja dels aiguamolls, un plany que creix, creix i esclata i es dissol en un silenci de calfred, un altre plany que creix, creix i esclata i s’apaga.
No pot dormir ningú.
I enmig del silenci, entre els planys del vent, raneres. Primer ofegades, després nítides, després tan i tan fortes que l’orella que vol saber d’on vénen encara les sent quan regolfa el vent.
No pot dormir ningú.
No pot dormir la Sténia, la blockova. Surt del seu dormitori, un recambró a l’entrada del block. L’espelma forada el passadís fosc entre les caselles on estem estirades l’una damunt de l’altra. La Sténia espera que amaini el fibló i crida en el silenci on s’alcen raneres: “¿Qui és que fa soroll? Silenci!” Les raneres continuen. La Sténia crida: “Silenci!” i la que agonitza no ho sent. “Silenci!” Les raneres omplen tot el silenci entre les onades de vent, omplen tota la foscor de la nit.
La Sténia alça l’espelma, s’atansa a les raneres, identifica la que es mor i ordena que la baixin. Les companyes de la moribunda la porten a fora mentre la Sténia les pega. L’estiren al peu de la paret, tan suaument com poden, i tornen a dins a estirar-se altra vegada.
La llum de la Sténia s’allunya, desapareix. Ràfegues de vent i de pluja s’abaten sobre el teulat com si anessin a ensorrar-lo.
A la barraca no pot dormir ningú.
Una plana
coberta d’aiguamolls
de vagonetes
de grava per a les vagonetes
de pics i pales per als aiguamolls
una plana
coberta d’homes i dones
per a les pales les vagonetes i els aiguamolls
una plana
de fred i febre
per a homes i dones
que lluiten
i agonitzen
