Читать книгу Reinventar l'escola - Jordi Musons - Страница 16

Una de les principals dificultats a l’hora de fer possible una veritable transformació educativa és l’aferrament docent a falsos mites, que tot i que sovint no estan fonamentats, ni científicament ni empíricament, estan del tot arrelats en la concepció educativa de moltes famílies i de docents, i per descomptat en el mateix sistema educatiu. Tal com explica Héctor Ruiz al seu llibre Cómo aprendemos⁴, el rastre de la nostra pròpia experiència educativa des d’infants ens provoca un biaix, sovint molt consolidat, que reiteradament condiciona la pràctica de molts docents. Una tendència natural que ens acostuma a conduir cap a allò que confirmen les nostres pròpies idees, més que no cap a allò que s’ha provat o contrastat. Durant la meva experiència com a director he topat nombroses vegades amb argumentaris poc fonamentats, però francament difícils de rebatre pel nivell de convicció amb què són viscuts. Al llarg del procés intens de transformació viscut a l’escola Sadako, recordo nombrosos debats pedagògics d’alt voltatge en els quals van aflorar moltes percepcions personals arrelades a la nostra pròpia història, que vam mirar de fonamentar o contraposar amb visions d’experts o amb intuïcions més o menys encertades.

D’una manera especial recordo quan, ja fa molts anys, vam valorar la possibilitat de barrejar els grups classe de cada curs de forma periòdica. En aquella època els grups classe es perpetuaven des dels tres anys fins a 4t d’ESO en dos grups amb minses interaccions personals. Avui, aquest debat sembla irrellevant, en un context on l’alumnat es barreja de manera sistemàtica amb tot l’alumnat del curs, i el d’altres cursos, amb tota la normalitat. Però en aquell moment, on la innovació no era una paraula incorporada en el lèxic docent, aquest canvi va ser llargament i emocionalment debatut. Encara guardo alguns dels comentaris que es van presentar en aquell moment i que es van convertir en veritables murs infranquejables que va caldre superar amb negociació i convenciment: «Si una cosa funciona, no cal tocar-la», «Barrejar els grups del curs no garanteix solucionar els possibles problemes que fa que ens estiguem plantejant aquesta barreja de grups», «La barreja no garanteix la millora dels vincles negatius i sí la ruptura dels positius» o «Fa molts anys que ho fem així i bé que ha funcionat». Aquests arguments són difícils de contraposar des d’opinions fonamentades en la mateixa subjectivitat de qui les ha aportat. Un dels arguments més utilitzats pels membres més resistents de qualsevol organització sempre sol ser el de «sempre s’ha fet així» (una versió del «si una cosa funciona, no cal tocar-la»), un postulat tan aclaparador com inconsistent. En aquest context, la neurociència aporta nous arguments fonamentats, sobre els quals es fa una mica més senzill prendre decisions i poder donar resposta a aquelles opinions més passionals.

En aquest capítol i en algun altre de posterior intentaré contrastar amb dades i evidències alguns dels mites més arrelats en la comunitat educativa i que sovint es converteixen en veritables inhibidors de la transformació educativa.