Читать книгу Reinventar l'escola - Jordi Musons - Страница 21

Espanya és un dels països amb més hores lectives en l’àmbit educatiu europeu. Els escolars d’educació primària fan 129 hores lectives anuals més que la mitjana de l’OCDE (875 vs. 749). A secundària s’incrementen a 148 hores més que la mitjana de l’OCDE (1.054 vs. 902). Aquestes dades encara són més sorprenents quan es comparen amb un país amb reconegut prestigi educatiu, com Finlàndia, on els seus alumnes fan 246 hores menys (808) que un d’espanyol. És a dir, que els nostres alumnes fan més d’un mes de classes més que un alumne mitjà europeu i més de dos mesos que un alumne finlandès. Aquestes dades no haurien de ser concloents per afirmar que l’alumnat ja treballa prou hores a l’escola perquè també hagi de treballar a casa? Sorprenentment, els alumnes espanyols no només dediquen més hores de feina a l’escola que la mitjana de la Unió Europea, sinó que també en dediquen forces més a casa. Mentre que la mitjana europea es concreta en una dedicació setmanal de 4,8 hores, la dels alumnes espanyols és de 6,5 hores. La necessitat de repensar les tasques escolars és obvia.

Lògicament, l’eficiència de les hores de classe i la quantitat de deures estarà molt condicionada a les metodologies i als contextos d’ensenyament-aprenentatge que es facin servir, i per descomptat també a la tipologia de deures que es proposin. Però estarem d’acord que el més habitual és que els deures siguin propostes repetitives i universals per a tot l’alumnat. Això fa que a la part de l’alumnat amb més competències els deures no li impliquin una millora significativa en els seus aprenentatges, i que per als alumnes amb més dificultats es converteixin en una tortura nocturna per a ells i sovint per a les seves famílies.

En contraposició amb això, em decanto del tot per l’aprenentatge multinivells i per l’oferta d’aprenentatges oberts en els quals siguin els mateixos alumnes els que se sentin veritablement cridats a continuar aprenent i treballant a casa quan ho puguin fer, si ho desitgen. Generar interessos, promoure la capacitat de fer-se preguntes i de voler aprendre, o incentivar l’accés a la lectura, la cultura o els interessos personals, em sembla una estratègia educativa excel·lent, que cal promoure i incentivar. Quan són els infants i els joves els que s’activen per accedir des de casa als aprenentatges promoguts a l’aula o a altres que hi estan relacionats, es produeix una simbiosi excel·lent entre educació escolar i familiar, un sinònim clar d’èxit educatiu. Actualment es parla sovint de les flipped classrooms o classes inverses com una eina innovadora. I certament ho és, i està molt vinculada a les prestacions que avui ofereix la tecnologia. La classe inversa és un enfocament pedagògic en el qual la instrucció (la classe magistral) es realitza fora de l’aula, i s’aprofita l’estona de treball a classe per fer activitats que impliquin un procés cognitiu de més complexitat. Als alumnes se’ls proposa que estudiïn i preparin les lliçons fora de classe, que accedeixin a casa als continguts de les assignatures i que, posteriorment, sigui a l’aula on es facin els deures, de manera que es puguin debatre, acompanyar o compartir amb els docents si és necessari. Tot i les nombroses bondats d’aquesta mecànica, en referència a la temàtica que s’està tractant les flipped classrooms no són cap millora. Els estudiants han de continuar dedicant temps importants de treball a casa per atendre les tasques escolars. Segons el meu parer, aquesta és una proposta excel·lent per ser incorporada de forma habitual en la dinàmica d’aprenentatge dins l’aula. La utilització de tutorials, propis o elaborats per altres, sobre continguts procedimentals o teòrics, permet que l’alumnat hi accedeixi segons les seves necessitats individuals, i que ho pugui fer tantes vegades com li convingui per assolir finalment l’aprenentatge proposat. Aquesta manera d’aprendre no és de cap manera desconeguda per als joves actuals, acostumats a trobar a YouTube la resposta a qualsevol interès o aprenentatge que els motivi.