Читать книгу Reinventar l'escola - Jordi Musons - Страница 19

Tradicionalment s’ha associat el silenci amb l’aprenentatge de qualitat. En la meva època pretecnològica, l’espai icònic d’aprenentatge era la biblioteca. Allà s’hi anava a estudiar. I el silenci era, i encara avui és, sinònim d’aprenentatge. I encara que jo mateix estic escrivint aquestes ratlles escoltant The Cranberries, comprenc que un bon silenci pot ser indispensable per aprendre, escriure o pensar. Però els formats per arribar a l’aprenentatge poden ser molt diversos i no iguals per a tots els infants, ni per als adults, és clar. La neurociència confirma que aprenem per mitjà de la interacció social, de manera que l’organització de l’aprenentatge hauria de ser altament social. En una aula ben fonamentada en una dinàmica cooperativa efectiva es poden promoure aprenentatges molt significatius i perdurables, encara que a l’aula es convisqui en dosis raonables de sonoritat. Un soroll adequat també pot implicar construcció de coneixement de qualitat.

De totes maneres, amb la majoria de les metodologies actuals que van calant cada vegada més a les nostres aules, cal dedicar molta atenció a la gestió del so dins els espais de treball per trobar l’encaix entre ambient de treball i soroll. La nostra cultura no hi és favorable. Les nostres aules sovint són un nítid reflex del que passa als nostres restaurants, transports o espais de diversió. En molts països el to adequat és un hàbit més ben instaurat, com ho és no passar en vermell, pagar els impostos o dimitir davant una gestió inadequada en un espai de poder. En alguns països europeus, per exemple, és habitual entrar en un vagó i trobar-lo silenciós. Al nostre país això no és gaire freqüent.

En contextos d’aprenentatge actiu, és indispensable dedicar temps i esforços a garantir des del principi rutines de to adequat de treball i dinàmiques àgils per assolir el silenci a l’aula sempre que sigui necessari. Cal treballar amb intensitat aquesta dinàmica si es vol optar per espais de treball compartits actius i alhora saludables i respectuosos. Adoptar unes normes, senyals o qualsevol altre ritual per interrompre el treball dels equips o regular el nivell de so serà fonamental. A la xarxa es poden trobar nombroses rutines i eines de gestió de l’aula que poden donar suport al bon to i bon fer d’una aula.

Cal tenir present que no existeixen metodologies que funcionen sempre ni per a tothom. Cada cervell aprèn d’una manera diferent, i interpreta els mateixos contextos d’aprenentatge de forma diferent. Com més variada sigui l’oferta de formats d’aprenentatge amb la qual l’alumnat pot experimentar, més senzill serà que cada alumne descobreixi quins són els formats que s’ajusten millor a la seva manera de ser per aprendre.