Читать книгу Pensar diferent - Josep-Maria Terricabras - Страница 22

ELS DRETS COL·LECTIUS

Оглавление

Hi ha un debat constant —i també una xerrameca confusa— sobre drets individuals i col·lectius. Ara són molts —la influència capitalista arriba lluny— els que neguen que hi hagi drets col·lectius. Es volen parapetar darrere els drets individuals i així es garanteixen que almenys els drets seran seus (la meva llibertat, la meva salut, la meva veritat). És clar que hi ha drets individuals, però no perquè cadascú sigui fantàstic i hagi caigut dret des del cel amb característiques úniques. Hi ha drets individuals senzillament perquè hi ha drets col·lectius i tots en participem. És a dir: els drets són sempre col·lectius. El dret pertany sempre a un col·lectiu: de pares, mares, majors d’edat, professors, discapacitats, catalans, vídues, jubilats, gais, divorciats, criatures, estrangers, etc. I en són beneficiaris, és clar, tots els membres d’aquells col·lectius.

Aquest és un bon exemple de la distinció matemàtica entre un grup i els membres del grup (una «classe» i «els membres de la classe»). Tota la classe —de jubilats, alumnes, divorciats, etc. —té un dret determinat, però aquest dret no es pot aplicar a la classe en el seu conjunt —seria una aplicació abstracta i ningú no se’n beneficiaria—, sinó que s’aplica als membres de la classe, que en són els beneficiaris.

Aquests membres no tenen el dret cadascun pel seu compte o per ser ells qui són, sinó que el tenen gràcies a pertànyer a un conjunt al qual s’ha reconegut el dret. La invocació que es fa sovint a «la naturalesa humana» confirma precisament això: no tinc drets humans perquè soc «jo», sinó perquè aquest jo és un humà, i a tots els jo se’ls concedeixen els mateixos drets perquè comparteixen la naturalesa humana. A un sol jo se li pot concedir un honor o una distinció, però si se li concedeix un dret humà que no tenen els altres humans, llavors no se li està concedint un dret sinó un privilegi. I no sembla que això sigui recomanable en una democràcia que funcioni. Ella ha de mostrar justament que la ideologia només ha de marcar diferències entre nosaltres, mai, en cap cas, ha de marcar desigualtats.

Pensar diferent

Подняться наверх