Читать книгу Parla'm amb estil - Magí Camps - Страница 15

La solució de persona, doncs, és òptima, i en tenim d’altres que ens poden funcionar de manera similar; només cal potenciar-les. Jo, que tinc mala memòria per als noms i altres detalls, quan retrobo algun pare o mare novells, per estalviar-me el ridícul de vessar-la amb el sexe del nounat, recorro a aquesta pregunta: «Què fa, la criatura?».

També són recomanables els noms col·lectius, com ara canalla, mainada i tots els sinònims. Alguns s’han creat mitjançant derivació, i si en un primer moment ens podien resultar estranys, a força de sentir-los i de fer-los servir ja han passat a formar part del vocabulari general. Em refereixo a casos que han fet fortuna, com alumnat i professorat, forjats en l’àmbit escolar i acadèmic; i ciutadania, en lloc de ciutadans, en l’àmbit polític.

Val a dir que no sempre funcionen. Es fa estrany de dir «Bona tarda, professorat», i per això de vegades hem de recórrer al masculí genèric («Bona tarda, professors»), impecable des del punt de vista lingüístic, però cada vegada menys freqüent i que fins i tot es pot considerar de mala educació; o al desdoblament («Bona tarda, professores i professors»), avui d’ús general i que, a més, és el que s’ha fet tota la vida a l’hora de saludar («Senyores i senyors»).