Читать книгу Parla'm amb estil - Magí Camps - Страница 19

Encara hi ha un altre cas que no violenta la llengua i que cal corregir per evitar el llenguatge masclista. És el dels noms de les dones. Si a algú li demanem que digui alguns noms de la història del tennis espanyol, és possible que comenci per Santana i Orantes, continuï per Gimeno, i hi afegeixi els germans Sánchez Vicario, Albert Costa, Sergi Bruguera, Rafa Nadal… I si pensa a dir alguna dona, esmentarà Arantxa i Conchita. Per a ells, cognom o nom i cognom; per a elles, només el nom.

Aquesta familiaritat es repeteix en altres àmbits. Al president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero no se’l va anomenar mai com a José Luis, sinó amb el segon cognom, Zapatero. En canvi, les referències a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría eren majoritàriament com a Soraya, per molt que els mitjans maldéssim per referir-nos-hi com a Sáenz de Santamaría o, si no hi cabia, Santamaría.

Si algú no hi veu un tracte masclista, en aquestes opcions, és perquè no s’adona del paternalisme que s’hi amaga. Qui defensi que dir Soraya és més identificador potser té un punt de raó, però que pensi que amb un home no ho faria mai.

Quan Hillary Clinton es va presentar a les eleccions dels Estats Units, sovint ens hi referíem com a Hillary. De fet, als mítings els seus seguidors brandaven cartells amb el seu nom de pila ben gros, al costat del preceptiu «for president». Per defensar l’opció Hillary, hi ha qui dirà que, esclar, com que el seu home ja va ser president –el president Clinton–, calia diferenciar-la; per això el seu nom de pila funcionava i era «més identificador».

No dic que no, però quan el fill del president Bush va ser president, sempre va ser Bush, igual que son pare, i no hi va haver confusió possible. Amb l’agreujant que tots dos es deien George. I això va passar en un lapse de temps no gaire llarg, vuit anys, els mateixos que haurien passat entre Clinton i Clinton si ella hagués guanyat Trump. En el cas de Bush fill, els mitjans podrien haver optat sistemàticament per afegir-hi júnior: Bush Jr. Però no va caldre mai.

Els llibres d’història sí que hauran de precisar de quin dels dos parlen, però la immediatesa informativa fa innecessari que s’especifiqui si es parla del pare o del fill; de qui es parla és de l’inquilí de la Casa Blanca. De la mateixa manera, doncs, amb el Bill i la Hillary, o Clinton i Clinton.