Читать книгу Parla'm amb estil - Magí Camps - Страница 18

Un recurs elegant a l’hora de posar exemples és el d’alternar dones i homes. Recordo un llibre d’estil de fa vint anys que, a l’entrada dels àlies i els sobrenoms, hi posava tot d’exemples referits a homes: des d’Eleuterio Sánchez, el Lute, fins a José Luis Rodríguez, el Puma. Quan l’ensenyo als alumnes de Traducció Periodística de la UPF, de seguida s’adonen que no hi ha cap exemple d’una dona.

Els llibres d’estil actuals, d’una manera natural, han incorporat homes i dones als exemples i, per tant, tal com la societat s’ha desmasculinitzat mínimament, a l’hora de posar exemples els autors d’aquests manuals actuen també d’aquesta manera. Però encara hi ha un altre cas, el de les enumeracions, que em va regalar la lingüista Eulàlia Lledó Cunill. Es tracta de fer servir masculins i femenins de manera alterna, amb l’objectiu de mostrar una societat més diversa. Un exemple clàssic:

El futur mandatari ja no caldrà que sigui un advocat, un doctor en ciències polítiques o un economista; també pot ser bo per al país que ens governi un historiador, un filòsof o un filòleg.

Si aquest exemple el fem alternant masculins i femenins, aconseguirem visibilitzar les dones i no haurem forçat cap element morfològic ni sintàctic:

El futur mandatari o la futura presidenta ja no caldrà que sigui un advocat, una doctora en ciències polítiques o un economista; també pot ser bo per al país que ens governi una historiadora, un filòsof o una filòloga.