Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 24

[119.] Del primer socorro que donaren les galeres de Espanya a la siutat de Terragona¹

Estant los sitiats de la siutat de Terragona molt apretats per mar y per terra, no dexant entrar ni exir ningú que no·l prenguesen la armada de mar, de una part, y la de terra, per altre; de modo que patien de molts mantenimens y de moltes coses. Y tenint avís lo rey de Castella lo apreto que tenien, determinà de fer una armada de galeres per a socórrer dita plaça, y ab ella ajuntà totes les galeres que pugué, que foren quarantauna, so és, catorze de Nàpols, y sis de Sisília, y set de Gènova, y catorze de Espanya,² y sinch bergantins. Estaven dites galeres ajuntades als Alfachs, aguardant una matinada de molta calma per a que los vaxells no puguesen jugar de veles, y com los Alfachs són³ prop Terragona, prest y varen ser.

Y axí, als 4 de juliol dit any 1641, veren lo tems ben posat y la mar molt calma, que eren mar blancha; y axí, aquex dia se resolgueren de donar lo socorro. Y axí vingueren totes al rem, ab molta fúria, entrantse’n ab molta promptitut, totes juntes, dins lo port de Terragona; entrant per la part a ont los vaxells los podien mancho danyar. Y axí sols tirà la Almirante, a l’entrar, per estar al cap de la ala, y tirà sols tres pesses a la Real de Espanya, tocant-la un poch a la popa. Aparegué al marquès de Villafrancha no estar segur en lo port; hisqué de prompte en companya de vint-i-vuyt galeres, una de les quals —anomenada Sant Diego, de Espanya— fou rendida per una galera de la nostra armada anomenada La Reyna, la qual anave carregada de do-sens sachs de bescuyt y algun poch de infanteria. Las que restaren dins lo port foren les que aportaven la provisió, que eren dotze —a compliment de les quaranta-una—, so és, set de Gènova y una de Nàpols, dues de Sisília y altra de Espanya⁴ —anomenada Santa Eulària, y n’era capità don Emanuel Meca, fill de Barcelona—;⁵ restaren en lo port de Terragona. Elles venien carregades: les set, de bescuyt, y les demés de molta infanteria al respecte, que totes quarantuna aportaven set mil infans.

La infanteria que era nostra, que estave al siti de Terragona, que tot assò mirave, restaren molt desconsolats de veure les dites galeres dins lo port. Però confiant en Déu, nostro senyor, [81v] que no seria cosa, manà lo exelentísim senyor monsiur de La Mota que tot lo exèrsit marxàs, com marxà; y féu alto a la torra de Mongons, a ont asistí lo senyor diputat, y conseller.⁶ Y mosur de La Mota, ab molta cavalleria catalana y fransesa, anà devés les Forques, ho Creu, junt a Terragona, per a enpedir que no desenbarcasen ninguns soldats per la part de Temarit.⁷ Y trobant, qui va devés Terragona,⁸ mols soldats que estaven de guarda y tenien molt bona guarnisió en los puestos, los feren fugir y retirar dins Terragona; y fou ab tanta pressa la retirada dels enemichs, que dexaren do-sens mosquets y moltes piques.

Lo exelentísim senyor arquebisbe de Bordeus comensà de tirar a les galeres, per aver-se refrescat un poch lo tems, que parexia un judisi final; que entenen que gastaren dos ho tres mil bales y, ademés de axò, envià, en diferens tems, sinch burlots⁹ per a cremar les dites galeres del port. Y se sabé lo endamà, en lo camp, per alguns forçats que eren fugits de les galeres y pasats al nostro camp, digueren que totes les onze galeres, tant per lo dany los avia fet los burlots com per les bales de artilleria, restaven en dit port inútils y molt espatllades y que no podien servir totes (però ne adobaren sis ho set que tornaren a navegar, y les altres restaren al trevés); però les provisions que aportaven no u pugueren aprofitar molt, que com entraren ab tanta fúria, donaren de proa en terra y entrà molta de aigua dins dites galeres, banyant les provisions; y altres de cremades. Y com ab dites galeres y avia molta gent, axí de forçats com de soldadesca, y si hi avia entrada provisió tanbé hi avia entrada molta gent; a bé que·s digué que, ab la fúria dels burlots, se era negada molta soldadesca —huns cremats y altros negats—; y que les altres galeres que eren exides del port se n’anaren prou atropellades. Y axí, la plasa fou socorreguda un poch, axí de gent com de viures.

1. En aquest relat Parets segueix el fullet següent: Relació de una carta que lo molt illustre senyor Conseller Terç y Coronell ha enviat als molt Illustres Señors Consellers de la Ciutat de Barcelona, donant avís del bon succes de las armadas de mar y terra en la vitoria que nostre Señor es estat servit donarnos a 4 de juliol de 1641. Estampada en casa de Jaume Mathevat per Orde dels Señors Consellers, 1641 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 6165). Aquest fullet diu que «Joanetín Doria era mort cremat» i dóna una llista de les galeres que «se són perdudes y cremades y preses», però la informació no és correcta: el genovès aconseguí entrar les seves galeres al port de Tarragona, encara que amb alguna de danyada o cremada. De fet, Giannettino Doria, tal com refereix Parets més endavant (cap. 130), fou capturat a final de febrer de 1642 després que la seva galera embarranqués prop de Blanes. En general, per complementar la informació dels aspectes politicomilitars de la guerra que ofereix J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., vegeu la recent monografia de Raquel Camarero, La Guerra de recuperación de Cataluña, 1640-1652, Madrid, 2015.

2. Espanya: abans «Nap», ratllat.

3. són: escrit a la interlínia sobre «foren», ratllat.

4. La suma no són dotze sinó onze, com consta al MNA, vol. XII, p. 832, i més avall en el mateix text de Parets.

5. anomenada ... Barcelona: aquest aclariment no és al fullet.

6. y conseller: es tracta de Pere Joan Rossell, conseller terç de Barcelona.

7. Tamarit de Mar.

8. qui va devés Terragona: segons el fullet, «devés qui va a Tarragona».

9. burlots: del francès brûlot, embarcacions carregades de materials inflamables utilitzades per incendiar vaixells enemics.