Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 33

[128.] Relasió del sucsés de l’enemich per intentar passar lo socorro des de Coplliure a Perpinyà, per a socórrer dita vila

Lo exelentísim senyor lo mariescal de Versé, virey anviat en Catalunya per lo crestianísim rey de França Lluís 13, dit lo Just, encara que no avia jurat per virey —per no tenir ocasió, per no dexar la ocasió del siti, com atràs se diu de son jurament, en cartes 83—, se trobave en Roselló ab son exèrsit, per a guardar que lo socorro, que era en Coplliure, no passàs a Perpinyà. Lo dit virey se trobave en Argelés y, per temor que lo dit socorro no pasàs per altra part, determinà de pasar-se’n a Elna, per estar més prop de Perpinyà; y dexà guarnisió de catalans y fransesos a dita vila de Argelés, ab ses fortificasions molt ben posades.

Y axí, lo enemich, per les festes de Nadal 1641,¹ intentà, la primera vegada, de voler passar dit socorro. Y tenint-ne inteligènsia lo virey, envià assí en Barcelona per a que, totes les festes, fesen ses pregàries y devosions per a que Déu nos donàs victòria quantra nòstron enemich. Y axí, aquexos tres dies, per totes les esglésies se tingué lo Santísim Sagrament;² fent les esglésies, tots los dies, ses devotions y profesons de pregàries per a que Déu nos alcansàs victòria.

Y axí, lo cabo que avia enprès de entrar dit socorro a Perpinyà era lo marquès de Torracusa, ab sinch-sens cavalls y sis mil infans. Y axí, la primera cosa que feren fou envestir Argelés, lo qual lo rendiren prest, a vida salva, per no poder tenir tanta resistènsia com era lo enemich; y axí, los que y trobaren dins de un fortín —que y avia alguns catalans— mataren, y los demés posaren en galera; y axí, ells hi posaren guarnisió castellana, y aprés intentaren de voler passar avant. Però lo virey avia feta acudir molta gent de la terra y molta cavalleria que ell tenia; los inpedí que, per aquexa vegada, no y pugueren passar ningun socorro, per a que se agueren de tornar los enemichs a retirar-se a Argelés, ab molta de pèrdua de gent de totes parts, per ser, los enemichs, tots soldats vells y pràtichs. Y ab aquexa refrega mataren un capità de cavall català, que fou lo primer capità català que morí, que·s deya don Manuel Senmanat. Y tanbé moriren mols fransesos de Compté. Y lo virey tanbé paleà en aquexa ocasió valerosament. Y axí, lo enemich se agué de retirar, ab ses provisions, a Argelés, fins trobaria altra ocasió.

1. 1641: al ms. «1642», amb el «2» corregint un «1».

2. Sagrament: a continuació repeteix «per totes les esglesies».