Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 27

[122.] Dels enbaxadós que la Ciutat y Diputasió envià a París

Avent-se de consultar algunes coses ab lo rey chrestianísim de França, coses conveniens a la provínsia, y per donar-li lo bon agraïment dels serveys reb aquesta provínsia de sa magestat, de les tropes envià, axí de cavalleria com de infanteria, per guarda de aquesta provínsia; y axí se desliberà, en la Diputasió, que, [82v] en nom de la Generalitat, y anàs¹ don Juseph Margarit y Biure,² que és lo que era mestre de camp general dels almogaves; y en Casa de la Ciutat se determinà de que hi anàs, en nom de la Siutat, lo señor Vergós,³ lo vell. Y se n’anaren, despedits de aquesta ciutat, als 22 de setembre 1641, molt ben acompanyats, axí de criats com de altra gent. Y arribaren en París, a ont foren molt ben rebuts per tots los llochs a ont passaren, y tanbé del rey chrestianísim, ab molta alegria y contento, demostrant tenir molta voluntat en aquest Prinsipat. Consultat que agueren ses coses y lo que convenia, al cap de alguns dies se despediren de sa magestat, dient-los que confiave éser molt prest en Barcelona, y donà una cadena de or, de molta valor, a cada hu dels dits dos enbaxadós, que ja·s pot pensar que cosa que·s dóna de la mà de un rey no pot ser sinó de molta valor.

Y axí, ells se’n tornaren per ses jornades y arribaren en Barcelona a mitx mes de janer 1642, a ont donaren cada hu sa enbaxada, donant satisfatió cada hu de si matex.

1. anàs: al ms. «anans».

2. Josep Margarit i Biure (1602-1685) fou un dels dirigents destacats de la revolució catalana i participà activament en les campanyes militars contra l’exèrcit castellà. Conquerí la vila de Valls l’abril del 1641. Sobre ell vegeu Àngela Serrano, «Josep Margarit, un patriota català a la revolta dels Segadors», Manuscrits, 7 (1988), pp. 213-223, i Manel Güell, Els Margarit d’Empordà. Família, noblesa i patrimoni a l’època moderna, Barcelona, 2011, especialment pp. 326-370.

3. Francesc Joan de Vergós i de Sorribes, nascut a Barcelona el 1570, donzell. Fou adjunt del consell suprem de guerra i un dels membres més destacats del Consell de Cent durant el procés revolucionari. Havia estat empresonat per l’agutzil reial Monrodon, el març de 1640, per la seva oposició a la política d’allotjaments.