Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 25

[120.] Del segon socorro per mar que donaren a Terragona

Veyent los castellans que lo socorro primer que avien donat a Terragona era poch y que no n’i avia per molt tems, determinaren de tornar-i segona vegada, ab galeres y vaxells. Y veient que lo de Bordeus no s’era mogut del siti, que estave ab 19 galeres y altretans vexells grosos y alguns burlots; y veient los castellans lo poder que aquí hi era, determinaren de anar-i ab la meytat més [de] galeres y doblats vexells, que foren les 28 galeres que eren romases y trenta-sis vaxells grosos; que n’avían fets venir mols de ponent y de Dunquerque, y los del duch de Maqueda,¹ governada per lo matex duch ab sa Capitana Reyal.

Y axí partí tota dita armada dels Alfachs; y axí com la primera vegada avien aguardat un dia de calma, aquex dia aguardaren que y agués bona llebetxada, que era vent en popa per ells. Y fou als 19 de agost dit any, y l’orda que aportaven fou de aquesta manera: que aportaven les provisions sinquanta ho xixanta barques, y les galeres anaven devant y los vaxells aprés. Y a la punta de Salou hi avia alguns vaxells del nostros, y les galeres envestiren aquells vaxells y, quant arribaren allí, de prompte hisqueren set galeres de Terragona —les que avien adobades— y se ajuntaren ab les altres, y allí se canonejaren molt; y com la nostra armada tenia lo vent en quantra y los altros li estaven sobrevent, no pugueren may enpedir lo pas, perquè, mentres estaven combatent, venia lo socorro ab les dites barques, ab lo gros vent [82r] que aportaven; venien terra terra y, com les galeres los avien guardat lo pas del cap de Salou, pasaren entre les galeres y la terra, y passaren molt a son salvo, sense perdre-se’n ninguna. Y entraren tot lo socorro que volgueren a Terragona, sense que la nostra armada los ho pugués enpedir, per tenir tan bell vent contrari, que·ls fou forsat de axecar lo siti. Y la armada enemiga se posà al lloch a ont ells estaven, fins a tant fos entrat tot lo socorro y agueren fet tot lo que volgueren; y aprés, anaren devés la nostra armada. Y lo arcabisbe de Bordeus se agué de anar sempre retirant-se, per no éser tant poderós de galeres ni de vaxells com ells, fins a tant que hisqué de tota la costa de Catalunya y se’n tornà en França.²

1. Jorge de Cárdenas Manrique de Lara, almirall de Felip IV i duc de Maqueda.

2. L’entrada de l’armada espanyola al moll de Tarragona fou el dia 20 d’agost de 1641. El fracàs d’Enric de Sourdis per mantenir el bloqueig enfurismà Richelieu, que el féu retirar a Avinyó.