Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 34

[129.] De com lo enemich intentà a pasar dit socorro des de Argelés a Perpinyà¹

Dilluns, que contàvem als 27 de janer 1642, a l’exir del dia, los batidós de envés la mar avisaren a sa exelènsia com lo enemich anave marxant de Argelés, ab tot lo exèrsit y ab lo socorro per a Perpinyà, ab moltes mules; y cada soldat de cavall, ab un sach llarch a les anques, ab dues mesures de blat, y lo matex los soldats de peu, ab un sach a les espatlles. Lo número de l’exèrsit enemich era de sinch a sis mil infans, casi tots ofisials vells, dels quals isqueren de Perpinyà en la primera refrega dita, que eren exits per ajudar-los, y axí los cortaren y se n’agueren de restar ab los soldats de Argelés; y tanbé hi avia soldats dels que la armada avia enbarcats a Terragona; los cavalls eren sis-sens.

Sabent esta nova, sa exelènsia féu donar avís als cortels y resolgué de ajuntar son exèrsit, que seria de quatre a sinch mil infans, entre fransesos y catalans, y mil cavalls de pelea bons. Pujà sa exelènsia a cavall, després que era anat a la església per a oir misa, a ont, per venir los avisos continuats, no pogué acabar de oir-la. Partí per a la marina, a regonèxer los intens y designes de l’enemich, y veyent que eren de marxar per a la marina, afavorit de sis ho vuyt galeres y altres tantes barques que navegaven al compàs y moviment dels de terra, se’n tornà sa exelènsia devés terra y arribà a Cornellà,² que dista mija llegua de la siutat de Elna, y donà orde en ajuntar totes nostres tropes, axí de peu com de cavall, las quals, envés les nou ores, se veren juntats serca de Salelles. Y veient que lo enemich pasaria entre lo estany de Canet³ y lo [85v] mar —o ja per a sitiar a Canet ab lo socorro de las ditas galeras, o ja pendre lo socorro que aportaven per portar-lo a la vila de Perpinyà, que y ha una llegua, y tres des de Argelés—, anà sa exelènsia marxant, ab son exèrsit, devés Canet per aguardar lo enemich al cap de l’estany y inposibilitar-li lo pas. Arribà sa exelènsia al munt de la terra, que és una redona eminènsia en uns plans; en aquest tems arribà lo exèrsit enemich devant de la platja, que és a ont comensa lo estany y la part del mar. Y veient lo enemich que nòstron exèrsit estave avansat a l’altre cap de l’estany, féu alto y amostrà voler-se retirar, pretenent pasar per entre Elna y Salelles. Sa exelènsia, conexent sos designes, tanbé tornà atràs fins dit lloch de Salelles y féu frenta als enemichs que estaven allotjats en un bosch, entre Elna y lo mar; disposà nostre exèrsit en batalla, esperant vingués lo enemich, lo qual no·s mogué, antes bé, sobrevenint la nit, féu molts fochs. Duptà sa exelènsia que, entretenint-nos de aquex modo, no procuràs enviar lo socorro per altra part del Tech, ho entre Elna y lo exèrsit nostre. Per estas causes disposà sa exelènsia moltas postas, enviant-les per moltes parts per a saber lo designe de l’enemich y per a guardar los passos, per tenir avís del socorro. Esent ja nit, tingué consell si nostre exèrsit caminaria devant Perpinyà, que era a ont avia de anar lo enemich, ho si restaria serca de ell; fonch resolt no apartar-se de l’enemich perquè, anant-se’n a Perpinyà, restaria per lo enemich lo pasatje sens parill, y sols se li poria donar una batalla, però seguint-lo, y ab distànsia de dos llegües, se li’n porían donar moltes per lo camí, y ja que no se impedís lo passar, dexaria lo enemich, per lo camí, molta gent y socorro, com sens dupte ha esdevingut. Per assò, ordenà sa exelènsia se estengués nostre exèrsit a vista de l’enemich, molt serca de Salelles. Vinguda la matinada, se posà a punt de batalla lo exèrsit, perquè véu sa exelènsia estave axí matex format lo enemich. Lo dia abans avían aportada a sa exelènsia una carta que avia —ab traça— dexada lo enemich en lo camí; y ab ella deya que volia passar y que no gosaríem nosaltros esperar-lo. Vist assò per sa exelènsia, y per mostrar lo valor de nostre exèrsit, a les set ores comensà a marxar per atacar-lo; esent la artilleria a la part dreta, comensant a tirar —y lo enemich fent lo matex— se acostaren y, estant serca, envestí, per una part, la cavalleria de Gasió y, per altra part, la catalana; y tot lo restant de l’exèrsit se anave acostant. Trobà la cavalleria fortificat lo enemich en un puesto eminent, que a la nit hi avia fet un grandiós vall, lo qual no fonch posible saltar los cavalls; y axí, caregolegant, se’n tornaren a ocupar son puesto, fent cara ab tota la cavalleria de Gasió, que és alentadísima, y la catalana; serraren tot lo posible, y restaren morts, de l’enemich, més de do-sens, jugant sempre la artilleria; y se trobaren, aprés de passat lo enemich, més de sent y vint cavalls morts. Nostras tropas se’n tornaren a sos puestos, prengueren refresch y sa exelènsia manjà un bosí. Estant d’esta manera, veren que lo enemich, ab tots sos tèrsios esquadronats, anave marxant per a passar. En lo punt, marxà sa exelènsia envés ells y, sens parar un punt, tot lo dia los envestí per l’avanguàrdia, retraguàrdia y costats, fent gran mortaldat en ells y obligant-los a dexar lo socorro aportaven al coll, ab los sachs, los soldats; de modo que, en unes vinyes molt grans, hi avia més sachs de blat que seps: molt blat vesat y escampat. Anave lo enemich arribant sobre de una serra; acometé sa exelènsia un batalló y entrà dintre, desbaratant-lo, i·s trobà ab lo seu cavallerís, lo cavall ferit de mort; rompent los enemichs ab tanta gallardia y valor com perill, lo cavallerís prengué lo cavall de sa exelènsia per lo bridó y dient-li hisqués de allí, que les tropes nos-[86r]tres estaven apartades, restà —dit cavallerís— ferit de una mosquetada a la espatlla. Qui no ha vist a sa exalènsia anar devant, envestint lo primer, no reparant en la multitut de bales, no judique de actions, pus per a publicar son gran valor no y ha per a dir més; sols dich que és de manera —lo que obrà sa exalènsia— que no·s pot encarir; y vèurer-lo exposat a tans perills, encara que pregonant son gran valor, tenen en extrema manera trits⁴ als catalans.

Marxaven los enemichs ab tanta resolusió que, encara que·s veren per tres voltes acabats y perduts —que no dexaven per lo camí sinó morts [y] blats—, no dexaven per axò de marxar los demés. Y axí, los que restaren d’ells ab lo blat, pogueren arribar en Perpinyà, seguint-los fins a tret de canó sa exelènsia, a ont féu alto que devían ser las sinch de la tarda. Las armas y blat ha dexat lo enemich per los camins és molt, que pàssan més de mil les armes, y lo blat, de quatre-sentes càrregas; moltes asèmilias⁵ y recàmaras: la de Mortara prengué don Llorens de Sinisterra; lo tinent de Borrell, molta plata de dit marquès y algunes bandas. Tot arribà a Elna y·s venia lo dia següent, a molta comoditat, a tres y a quatre reyals los mosquets, a dos reyals los arcabusos, y les demés coses que casi se donaven. Restan de l’enemich, mors, més de mil y sinch-sens, sense los nafrats, que deuen ser molts. Y un tèrsio de castellans, de mil, rompent los nostros cridaven: «Misericordia!» y «Bon quartel!»; foren pochs los que foren oïts. Y si s’i trobàs tota la cavalleria, és sert que lo exèrsit de l’enemich fóra estat tot desfet.

Dels nostros y haurà dos-sens, entre morts y ferits, fransesos y catalans; entre ells, quatre capitans fransesos morts, ferit lo capità Batlle, de Flasà, y lo tinent de la companya de don Manuel de Senmanat, qui perdé la vida en servey de sa pàtria, en l’altra refrega pasada;⁶ y a sa imitatió òbran sos ofisials y soldats són restats de la companya, procurant a inmortalisar sos noms, a imitatió de son capità.

Lo socorro de víveres és arribat a Perpinyà. Avent-hi arribada tanta gent, és no res, i se judicà no n’i à arribat per quinze dies; però se digué, aprés, que per serta manera, descuydadament, n’i entraren molt; lo qual se tingué molt secret, que·s temé no y agués aguda alguna trasió entre lo musur de Espenan y lo prínsep Condé, lo qual no·s publi[c]à.⁷

De aquexa palea ha estat molt content, sa exelènsia, de tots los catalans, axí infans com de cavall. A la nit los digué avien peleat com uns sits,⁸ y entrant-se’n en sa canbra abraçà a don Feliph Sorribes, qui asistí a totes les paleas, y li alabà son valor —al qual nafraren son cavall, peleant— a sa exelènsia. Y donant ànimo als catalans, los digué: «Catalanes, vamos, que jo quiero morir a vuestro lado.» Y respongueren los ofisials: «Viva vuesa exelensia, que nosotros yremos a morir de buena gana por servir a V. E.»⁹

1. Parets segueix el fullet titulat Relació del succes del enemich intentant pasar desde Argeles a Perpiña per a socorrer dita Vila, Barcelona, Jaume Matevat, 1642 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 11914).

2. Cornellà del Bèrcol (Rosselló).

3. L’estany de Canet o de Sant Nazari (Rosselló).

4. trits: «trists», amb simplificació del grup consonàntic -sts.

5. asèmilias: enteneu «atzembles», ‘bèsties de càrrega’.

6. don Manuel de Senmanat ... refrega pasada: vegeu, més amunt, el capítol 128 (f. 85r).

7. però se digué ... no·s publi[c]à: aquest fragment no consta al fullet que seguim.

8. sits: llegiu «cids», forma plural i grafia catalanitzada de Cid.

9. El fullet acaba amb un assenyat balanç dels fets: «Molt més li haguera valgut al enemich nos fos mogut de Coplliura, puix la perdua ha feta es estada tan gran, y no ha pogut en manera alguna conseguis son intent puix lo blat que ha entrat en Perpiña no ni ha mesura que no li coste deu homens, y molts milanars de escuts.»