Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 26

[121.] De com la dita armada enemiga passà devant Barselona

Anant la dita armada enemiga seguint la de Bordeus, la una va perdre l’altra ab una nit, y la de Bordeus se’n passà a França y la castellana se’n vingué devés Barselona pensant trobar-la assí, que fos vinguda a sercar aigua ho algun refresch. Y axí, als 24 de agost 1641, dia de Sant Barthomeu, a mitxdia, descubriren dita armada, molt pròspera, que eren 35 galeres y 36 vaxells. Y al prinsipi totom creya que era nostra armada, però com la anaren descubrint, y sabían que a la nostra no y avia tantes galeres ni tans de vexells, ja pensaren que eren la dels enemichs. Y se posà tota arenglada devant Barselona, y les galeres amaynaren y donaren fondo, y los vaxells anaven voltejant. Y des de allà, lo duch de Fernandina, general de les galeres de Espanya, envià una faluga a la Siutat, als consellés, demanant-los, de gràsia, se servisen de fer-li mersè de anviar-li alguna càrrega de neu, que com feya tans grans calós y éser ell omo tan calorós, nesesitava de neu. Y axí, de prompte tingueren junta al baluart de Mitjorn, que ells hi estaven juntament ab lo mosur de Argençon. Y la resposta que li feren fou que per lo gran número de gent que y avia al present en Barcelona, axí natural com forastera, avían prou manester la que tenían,¹ y axí, que perdonàs; y la faluga se’n tornà de prompte. Y esent tornada la faluga a les dites galeres, de prompte sarparen y, remant, se anaren sempre acostant a Barselona fins que foren a tret de canó, y los vaxells tanbé, tan prop com les galeres; y la Capitana del duch de Maqueda se posà endret del moll y plegà les veles, y altros vaxells tanbé, que totom judicave que volien donar una rusiada de artilleria a la siutat; y no u feren, sinó que la siutat los tirà, des dels baluarts y del cap del moll, molta de artilleria ab moltes bales, posant les bales per entre los vaxells y galeres.² Estigueren aquí alguna mija ora de aquexa manera, y aprés feren vela y passaren devés llevant. En aquex tems la siutat estava molt avelotada, que totom estave ab les armes a las mans, perquè de prompte feren crides que totes les companyes que tenían los puestos de la marina, que acudís cada una en son puesto, y que tot lo tèrsio de Monjuïch, que aquell vespre que pujàs a Monjuïch; y axí totom ho féu.

Y lo endamà de matí ja no·s véu vaxell en quantia, que·s deya que anaven a Roses a aportar-i socorro, y a Coplliure, per a Perpinyà y Salses. Y de aquexa manera, totom se’n tornà en ses cases.

Y aprés, lo primer de setembre, tornà a passar dita armada a ponent; que no féu sinó arribar a Roses y dexar allà lo que aportaven, y de prompte tornaren a passar a ponent, però passaren molt fora, que los vaxells no·s veyen sinó de Monjuïch; les galeres ja·s veien de Barcelona.

1. tenían: amb una lletra ratllada després de la «e».

2. El MNA, que recull la notícia de la presència de l’armada espanyola, precisa que «se li tiraren moltas pessas de artilleria qui del baluart de mityorn, qui del cap de moll, baluart del vi, baluart de Sant Francesc y torra de las Pusas» (vol. XIII, p. 4).