Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 31

[126.] De com hi comensà aver, en Barcelona, sis consellés cada any

Avent-hi agudes tantes rebolucsions en Catalunya, y veyent que, les de més d’elles, eren vingudes per part de molta gent grosa que aconsellaven als menistres del rey lo que avían de fer quantra de aquest Prinsipat per sucgugar-lo, los uns per interès de un bisbat, y altros, de una cota,¹ y altros, per altros offissis reials que solen donar los reys; y veyent que lo dany nos venia tot per aquexa part y que, si no fos estat lo poble manut, ja seria asolada aquesta provínsia. Estant lo Consell de Sent tan endignats los manestrals y artistes, veyent que cada any hi avia dos consellés siutadans y un militar —que eren tres cavallés— y un mercader, y que, un any part altro,² hi avia un manestral y un artiste, en lo any 1641 feren proposar en consell de que cada any hi agués de aver un conseller manestral y un artiste; y que axí com no y avia sinó sinch consellés, que n’i agués sis; y axí, prevalgué de aquexa manera. Y que la primera vegada que lo rey crestianísim de França vindria a jurar en Barselona, que li fesen firmar aquex privilegi; y axí, fou de aquexa manera.³

Y los consellés que eren aquex any 1641, que foren los últims sinch que y va aver, foren: lo doctor misser Fontanella, lo vell, conseller en cap; y lo doctor misser Soler, segon; y lo doctor misser Francesc Rosell, conseller ters; y Juan Francesc Ferrer, mercader, y T. Salines, parayre.⁴ Y aquexos tragueren, aquex any 1641, los sis consellés que avían de servir lo any 1642, los quals foren: Galseran Nebot, conseller en cap; y T. Romeu, conseller segon; y Àlvalo Antoni Boser, conseller ters; y Honofre Palau, mercader; y Hierònim Talavera, notari de Barcelona, y T. Saurina, pasamaner.⁵ Y aquexos foren los primés sis consellés que y agué.

1. de una cota: entenem que es refereix a una cota d’armes on hi havia un escut de la nissaga; Parets ho esmenta com un reconeixement concedit pel rei.

2. un any part altro: ‘en anys alterns’ (DCVB, s. v. 2. part, 7).

3. La reivindicació d’un sisè conseller menestral es remuntava al segle XIV. En el context de crisi i malestar social de la revolució de 1640, davant la pressió popular, la reivindicació es replantejà amb renovada energia. Monsieur d’Argenson accedí finalment a la creació d’una nova conselleria. Vegeu Josep M. Torras i Ribé, Els municipis catalans de l’Antic Règim (1453-1808), Barcelona, 1983, pp. 68-74; Anna Seijo, «La creació del sisè conseller menestral a Barcelona (1641-1652)», dins Actes del Segon Congrés d’Història del Pla de Barcelona, 2 vols., Barcelona, 1989-1990, vol. II, pp. 447-552, i Núria Florensa, «El bienni de transició: 1640-1641. Conflictes socials a Barcelona: el conseller sisè menestral i la revolució urbana», dins Carlos Martínez Shaw (ed.), Historia moderna. Historia en construcción, 2 vols., Lleida, 1999, vol. II, pp. 497-511.

4. Joan Pere Fontanella, conseller en cap; Francesc Soler, conseller segon; Pere Joan Rossell, conseller terç; Joan Francesc Ferrer, mercader; Pau Salines, paraire.

5. Galceran Nebot, conseller en cap; Ramon Romeu, conseller segon; Àlvar Antoni Bosser, conseller terç; Onofre Palau, mercader; Joan Gerònim Talavera, notari; Andreu Saurina, passamaner.