Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 36

[131.] Lo entrar los enemichs ab exèrsit de la part de Segre, y ajuntar-se ab los de Terragona

Tenint lo enemich castellà un bon número de gens en la part de Aragó, determinaren de voler-lo fer ajuntar ab los de Terragona, y tement que en lo Coll de Balaguer no·ls llevasen lo pas, intentaren a passar per una part ahont mancho se pensaven, lo qual los rehisqué son intent. Lo general de aquesta gent fou lo marquès de Povar, dit don Pedro de Aragon, fill segon del duch de Cardona; aquest se digué que aportave dos mil cavalls y sis ho set mil infans, tots bona gent. Lo lloch per a ont passaren fou que, des de Fraga, aportaven un pont de barques que avían fet allà, y arribaren a la Torra de Segre y allà posaren lo pont y passaren tots per la part de Catalunya, y quant foren passats romperen lo pont ho·l cremaren.

Tenint notísia lo mosur de La Mota del que està dit —lo qual estave per los colls de Cabra y Monblanch—, tement que lo enemich no vingués per talar la campanya y arroïnar lo Urgell —que alesores los blats ja eren grans perquè érem als primers de mars—, ajuntà tota la gent que pugué, dexant ben guarnits los dits colls, y anà a fer cara als enemichs. Y de altra part, també hisqué lo compte Riu,¹ que governave les armes en Lleyda, de nasió fransès. Y axí, tots estaven aguardan lo enemich per los passos a ont podia passar, acudint-hi moltísima gent de la terra de aquell Urgell y Segarra; y, veyent que lo enemich no·s movia, no·ls gosaren acometre per éser superiós la cavalleria sua y la gent, sinó que·ls aguardaven ab alguns passos, guardant no passasen a Urgell.

Y lo enemich tenia altro intent, que abans no se’n foren adonats foren prop de Terragona; y fou que passaren per un lloch que may no u creyen, que fou per lo bosch de Poblet, que són tres ho quatre llegües tot bosch. Y axí, ells passaren per allí, passant per alguns llochs y cases sens fer ningun dany, pagant tot lo que prenían; y de aquex modo arribaren en Terragona sens rebre ningun dany. Perquè, qui avia de pensar que passasen per un bosch tant llarch y tan mal camí com és lo bosch de Poblet y la muntanya de Prades?

1. Riu: «Rieux». Segons refereix un fullet coetani: «a Torre de Segre [...] lo senyor Comte de Rieux à desfet y batut un comboy de docents carros de viurers», Relacio molt verdadera de la victoria que ha tingut lo señor mariscal de La Motte, contra lo exercit del rey de Castella, en Torre de Segre, y tambe cerca del castell del Gerri, a la part de Castello de Farfanya, a 31 del passat, Barcelona, Jaume Matevat, 1642 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 9118).