Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 10

[2.] Relatió de la antepresa volgueren fer los castellans a la vila de Flix, y lo que passà¹

Està sempre lo enemich molt atent a procurar, per totas las vias li és posible, nostra total destructió. Y considerant de quanta inportàntia —per sos intens— seria poder ocupar y fer-se senyor de la plaça y vila de Flix, des de a ont podia tenir a ralla la major part de aquest Prinsipat, y valent-se de la ocasió de estar lo serenísim compte de Aucourt, ab sa armada reyal, sobre lo siti de Balaguer, y saber lo enemich que, en dita vila de Flix, y avia poca guarnisió fransesa, determinà, des de Lleyda, de anviar-i al coronell Luis de Amel, de un tèrsio de alemanys, ab mil y sinchsens infans y do-sens cavalls, ab orde exprés anàs a fer dita antepresa. Lo qual, com a pràtich de aquesta terra per aver estat allotjat lo ivern passat (allotjat per lo entorn de dita Ribera de Ebro), y desijant [2r] fer un gran servey a son rey, ab tota diligèntia y prestesa o² posà en execusió, passant la infanteria ab barques y vadeant la cavalleria lo riu de Ebro; cosa, fins lo dia de vuy, ni dita ni vista, per aver trobat vado a dit riu per la falta de aigües y pocas plujas avían tingut aquex estiu. Y encontinent que fonch entrat en la isla de dita plaça, posà siti a ella, que fou als 27 de agost 1645. Y valerosament la asaltà, ab tanta promptitut que no pogueren, los naturals y guarnisió, resistir a sa fúria, antes bé, a penes tingueren tems de poder-se retirar al castell o fortins, des de ont se són defensats valerosament per tems de tres dies, aguardant lo socorro comfiaven avían de tenir. Aquesta antepresa és estada executada ab tanta prestesa, que tan prest se sabé la nova, per los llochs sircunveïns, de ser pasat lo enemich com de aver guanyada la vila. Y encontinent que lo dit coronell fou senyor de dita vila y castell, envià manamens a les vilas sircunveÿnes que li enviasen provisions y viures, no obstant que no foren obeïts.

Però no·s pogué³ fer aquesta antrepresa tan secreta que sa alteza no·n tingués alguna notísia, per lo molt que està vigilant en tot lo que és servey de sa magestat y bé de aquesta provínsia. Y axí, encontinent, des del siti de Balaguer envià lo señor compte Xavot, valerós cavaller, mariescal de camp, ab mil y sinch-sens infans y tres-sens⁴ cavalls, per a que, ab tota diligèntia, entràs en dita vila y se oposàs a la invasió de l’enemich; en cas que lo enemich la tingués ocupada, lo·n tragués y llansàs d’ella, o morir en la demanda. Lo qual, ab tota diligèntia, executà l’orde donat per sa alteza, y passà la gent per la barcha de Carsia;⁵ y sabent que ja lo enemich estave dins la vila, li envià un trompeta manant-li dexàs aquella plaça o, altrament, que executaria tota rigor militar. Y no obstant que lo enemich se oferí a dexar-la donant-li pactes onrrosos, aparegué, al dit senyor compte Xabot, que no devia donar-li tals pactes, per castigar lo atreviment avia tingut de aver ocupada plaça nostra. Y axí, acometé ab gran valor la vila y als enemichs que estaven en ella, en la qual se travà una cruel batalla, de la qual és estat Nostre Senyor servit donar-nos victòria, y àjan morts dos-sens soldats, y presonés més de mil, y dos-sens cavalls, ab lo coronell o governador de dita gent; de manera que tots los que entraren de l’enemich dins dita vila, no n’à escapat ningú de ser mort o pres; y dels nostros sols ne faltaren alguns trenta, entre morts y nafrats.⁶

Y en aquest tems, sa alteza, considerant la importànsia de la plaça y de guardar y fer espatlles al socorro hi avia enviat, aprés de aver dexada la infanteria y cavalleria nesesària per lo siti de Balaguer, tornà a marchar ab lo restant de l’exèrsit, passant a la vista de Lleyda, a la volta de Flix, y arribà fins a Castelldàsens,⁷ a ont li arribà la nova de la recuperatió de dita vila de Flix, y, encontinent, se’n tornà a la campanya de Balaguer.

Y en lo matex tems que lo senyor compte Xavot anave a dit socorro y factió, se trobave, en aquellas parts, lo governador de aquells llochs, don Fransesch Cabanyes,⁸ fill de Barcelona y bon català, lo qual, sabuda la nova de l’enemich, se asegurà de totes les barques del riu y ajuntà tota la gent de aquellas vilas y riberas, que serían alguns tres mil hòmens, ab los quals, y ab los del senyor compte Xabot, envestiren a l’enemich y recuperaren dita plaça, com està dit. De a ont tenim de fer moltes gràties a Nostro Senyor de la victòria nos à donada y del valor que an mostrat los fransesos y catalans en aquesta ocasió, ab què se poden desenganyar que tots som vasalls del nostre chrestianísim rey, que Déu guart.⁹

Los dits presoners los passaren per Barselona,¹⁰ y com en Barcelona n’i avia tans, en aquella ocasió no y volgueren dexar aquexos, sinó que, ab dues ho tres tropas, los passaren en França, per terra;¹¹ y tanbé los que eren en Barcelona, també procuraren, a tropas, a traure’ls-ne y passar-los en França, axí cabos com soldats, per a que no suseís algun enquantre.

En saber la nova en Barcelona de la recuperatió de dita vila, la Siutat féu tres dies salva per los baluarts, ab moltas demostrations de alegria.¹² Y també, de altra part, féu selebrar molts aniversaris y mises per a les ànimes, per a que elles nos vàjan proseguint les victòries. També vingué lo dit senyor compte Xavot en Barcelona, a fer relatió de [2v] tot lo que ha passat als senyós consellés,¹³ que, com la vila era de la Siutat, ell estimà molt aver feta dita diligènsia; y axí, los senyós consellés le y estimaren molt, donant moltes mostres de agraïment, desijant servir-lo en tota ocasió. Y era arribat a tal estat, lo dit senyor compte Xabot, que no era arribat ningun cavaller de França que fos més ben estimat que ell en aquesta terra, perquè era un omo de gran govern y prudènsia, y no comportave que ningú de sos soldats fes ningun dany ni robàs als paisans, per a que los castigave molt rigurosament, y satisfeya tots los danys sabia que avien fet, y axí, era volgut y estimat de tots; y tenia una bella alagàntia y alegria en sa cara.

1. A partir d’aquí Parets segueix el fullet següent: Copia de una carta ha escrita un natural de la vila de Gandesa de la castellania de Amposta, del Bisbat de Tortosa, a una amich seu desta Ciutat, fentli a saber lo feliz succes han tingut las armas de sa Magestat Christianissima en lo socorro de la Plaça de Flix, Barcelona, Pere Joan Dexen, 1645 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 5916). La carta està datada el 2 de setembre de 1645 a Gandesa. Sobre la conquesta espanyola i la recuperació francesa de Flix, vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., pp. 305-306.

2. o: llegiu «ho».

3. pogué: al ms. «poguer»; corregim d’acord amb el sentit.

4. tres-sens: lletra ratllada al ms. després de la segona essa.

5. Al fullet, «Carcia»; entenem que es refereix al pas de barca de Garcia.

6. El fulletó propagandístic que segueix Parets sembla que rebaixa ostensiblement la quantitat de víctimes d’una conquesta que fou molt sagnant. Magí Sivillà diu que foren fets presoners 1.100 soldats i 80 oficials espanyols, i que les baixes hispanes foren de 500 morts i una gran quantitat de ferits. Per part francocatalana, Sivillà xifra en 2.000 els morts i un nombre indeterminat de ferits, Historia General..., op. cit., p. 813.

7. Actualment Castelldans, municipi de les Garrigues.

8. Cap de les milícies catalanes.

9. Aquí finalitza el fullet que segueix Parets.

10. Els presoners castellans fets a Flix arribaren a Barcelona el dia 15 de setembre de 1645 (MNA, vol. XIV, p. 113).

11. Els presoners eren uns nou-cents, amb uns setanta oficials. Vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., p. 306.

12. La notícia de la victòria de Flix la portà Francesc Cabanyes, el qual en feu una primera relació als consellers el dia 6 de setembre (MNA, vol. XIV, p. 109).

13. El comte de Chabot arribà a Barcelona el dia 23 de setembre de 1645 (MNA, vol. XIV, p. 114).