Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 21

[13.] De com sa alteza partí de Barselona per a campanya. Y lo anar a posar lo siti en la siutat de Lleyda y lo que en ell passà¹

Avent sa alteza, per sa vigilànsia y prudènsia, previnguts los efectes de una tan gran conjuratió, com tot lo món à vist, y després que és estada descuberta, y ab la prudènsia que ha donat lo càstich en aquells que eren los prinsipals autors y còmplises en dita trasió,² a fi que aquella no tingués ningun mal sucsés durant aquesta campanya, esent vingudes moltes tropes de cavalleria y moltes barques de infanteria —que tot anave allot-jar-se de aquella part de Servera y Balaguer—, y avent fet proveir ab molts carros de monisions y provisions y altros pertrets de guerra nesesaris,³ partí sa alteza lo compte de Aucourt, de Barselona, dimars, al primer de maig 1646, a les dues ores de la tarda. Aprés de éser-se despedit de sa muller, pujà a cavall en lo pla de Sant Fransesch, ab sa guarda de carrabinés acostumada, ab una tropa de cabos fransesos y algun català, partí per a Munserrat per a encomanar-se a Nostra Senyora, que li donàs bon sucsés en totes ses coses. Y de allí se n’anà a Servera, a ont disposà los negosis de la guerra, aportant-hi molts carros, ab barques, per a fer dos pons en lo riu de Segre. Y de prompte féu marchar tota la gent per a Balaguer y passar Segre, a ont acudiren totes les tropas, als 6 de dit mes de maig, y passà mostra de 5.500 cavalls bons y dotze mil infans, [7v] sense la cavalleria catalana ni soldats del batalló que estaven per lo entorn, y molts altros fransesos que li venían a poch a poch.⁴ Lo endamà passaren de dallà la plaça per passar Noguera. Y lo dia següent, la armada vingué acampar entre Alguayre y Almenar, a ont sa alteza considerà que no podia antependre cosa de més gloriós y aventatjós als negosis del rey y de la provínsia que posar lo temor dins lo país de l’enemich y fer lo siti de Lleyda, que era casi imposible trobar las demés plaças que los enemichs ocúpan monesionades a propòsit⁵ de aquella, en la qual ells hi avien dexada una guarnisió de alguns sinch mil hòmens.

Sa alteza, als nou de dit mes, arribà dins las ortas de Lleyda, del costat de Fraga, en los llochs que los enemichs juntaven llurs tropas per aquesta campanya; a ont arribà molt al propòsit perquè, dos dies abans, ells avien tret de Lleyda dos regimens de llurs millós tropas y, en son lloch, n’i posaren de noves; y, de do-sens cavalls que y avia, sols n’i restaren sent y deu o sent y vint, una partida dels quals, lo dia de abans, foren batuts per lo coronell Baltasar,⁶ perquè sa altesa avia dexat dit regiment dins la plana de dallà Segre, ab orde de poder ocupar lo puesto de la colegieta, per rebre los regiments de Rebé y Rhom que avían tingut orde de exir de Flix per ajuntar-se ab les novas recruas⁷ que avien de arribar, a fi de fer un quartel en aquella part y rèbrer-hi les barques que·s feyen venir per la plana per fer nòstron pont. Lo que rehisqué molt bé, per los cuydados y⁸ prengué lo senyor compte Xavot, mariescal de camp, que sa alteza envià per governar aquell quartel.

Al tems que dividí sos quartels, que fou als 10 de aquest mes de maig 1646, envià, de la part de Gardeny,⁹ una part de l’exèrsit, baix lo govern del senyor de Covonge,¹⁰ llochtinent general, asistit del senyor marquès de Gosures y dels senyós de Santa-Colombe¹¹ y Chavagnach, mariescals de batallas, y venint ab lo señor de Boisach, axí matex mariescal de camp, governant la cavalleria llaugera, y los senyós de Chambon y cavaller de Mauguiron, altres mariescals de batalla, per pendre son quartel ab lo restant de les tropas, a una mosquetada del riu, del costat que volia fer son pont.

Als 11, sa alteza, avent trobat nesesari de fer un patit quartell entre lo seu y aquell del senyor de Couvonge, perquè són escartats¹² la hu de l’altro, ne donà lo governament al senyor de Chambon, com a més antich mariescal de batalla; y lo senyor de La Valière, que era vingut de Flix per servir en aquest siti, restà prop de sa alteza, y lo senyor de Santa-Colombe, que avia dexat al senyor de Chavagnach prop del senyor de Couvonge, y lo cavaller de Mauguiron, avent estat ordenat per servir a lo quartel del senyor Xavot. Lo dit die, lo senyor de Couvonge, que avia tingut orde de atacar lo die abans lo castell de Alcarràs,¹³ que és sobre lo camí des de son quartel a Fraga —lo qual era molt nesesari als enemichs—, a ont hi tenien de guarnisió alguns sinquanta hòmens, lo qual donà lo ataque al señor de Chavagnac. Y se rendiren lo matex die, després de aver sufrides algunes canonadas, a ont morí lo senyor Chomel, primer capità governant lo regiment de Santa-Mesme, encara que ells hi aurien pogut tenir quinze dies. Envià aquells presoners a sa alteza y los confirmaren la capitulasió que se’ls era estada acordada, de éser enviats en Espanya passant per Catalunya y França.

Als 12 de dit mes, aquells que los enemichs avien dexat dins lo castell d’Albetarri¹⁴ y dallà de Segre, foren enviats per lo matex camí, avent-se rendits, a la matexa condisió, al senyor compte de Xavot, que prengué son quartel a Vilanoveta, casi de front del pont de Lleyda.

Avent, lo dit senyor compte Xavot, rebudes nostras barques als 13, sa alteza féu treballar ab tanta diligènsia a la fàbrica del pont, que per los cuydados particulars del senyor Xanfort, llochtinent de la artilleria, que s’i aplicà de tota sa afissió y ab sa diligènsia ordinària, que fonch, lo endamà, posat. Y per aquest efecte, la comunicasió de nostros quartels fou acabada.

La nit de 17, lo senyor compte de Xabot, avent tingut orde de fer regonèxer y atacar la mitjalluna del cap del pont de Lleyda, per aquest effecte destacà sent hòmens del regiment de Rebé, governats per lo senyor de La Bauma,¹⁵ ajudant de camp y llochtinent coronell de dit regiment, que féu son ataque ab gran valor. Y lo dit senyor compte Xabot lo seguí per fer-lo sustenir, y avent pres a mà dreta, donà dins de un trevall dels enemichs que no era estat ben regonegut, a ont fonch mort de una mosquetada en lo cap. Aquesta pèrdua possà alguna confusió [8r] en nostra gent, que los féu perdre lo tems per a sustenir lo ataque del senyor de La Baume, lo qual fonch forçat de aver-se de retirar, després de aver perduts dos sargentos y alguns soldats; y moriren, de l’enemich, sinch offisials y alguns vint soldats.¹⁶

1. A partir d’aquí Parets segueix el fullet Relació per dies de tot lo que ha passat dins la Armada de sa Magestat en Cathalunya, governada per lo Serenissim senyor Comte de Harcourt, Virrey y Capità General, desde ques posà en campanya fins als 29 de Maig 1646 al Camp devant Lleyda, Barcelona, Antoni Lacavalleria, 1646 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 10858). Sobre la campanya fallida del virrei Harcourt per a la recuperació de Lleida que Parets segueix a partir de diferents fullets, vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., pp. 309 i seg.; Raquel Camarero, La Guerra de Recuperación de Cataluña 1640-1652, Madrid, 2015, pp. 277 i seg.; Juan Luis Gonzalo, Àngels Ribes i Òscar Uceda, Els setges de Lleida 1644-1647, Lleida, 1997, pp. 101 i seg., i també la informació que ofereix Magí Sivillà, Historia General..., op. cit., pp. 861 i seg.

2. en dita trasió: afegit per Parets.

3. esent vingudes moltes tropes ... pertrets de guerra nesesaris: afegit per Parets.

4. a les dues ores ... venían a poch a poch: afegit per Parets.

5. propòsit: «proporció», al fullet.

6. Baltazard, oficial de l’exèrcit francès.

7. recruas: «recrutes», ‘reclutes’.

8. y: llegiu «hi».

9. Al sud-oest de la ciutat de Lleida, el puig de Gardeny, al marge dret del Segre.

10. Couvonges, lloctinent del virrei comte d’Harcourt.

11. Sainte-Colome, governador de Flix.

12. escartats: ‘apartats, distants’.

13. D’origen musulmà o aixecat immediatament després de la conquesta, se’n va fer una construcció més gran vers el s. XIII. Actual municipi del Segrià.

14. Albatàrrec.

15. Charles François de La Baume Oliet de Nointel.

16. Parets no copia el fragment final del fullet que ha resseguit. El fragment que falta comença per «Sa Alteza vent que los quartels...» i finalitza amb «... a fi de posar en estat de venir socórrer Lleyda, o fer alguna diversió».