Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 22

[14.] La mort y onrres feren en Barcelona al compte Xabot¹

Abans de passar avant la dita matèria, no dexaré de notar les onrres feren en Barselona al senyor compte Xabot, per a que era molt volgut y estimat en aquesta terra, que, ja en lo tems del senyor de La Mota,² ja estave assí; y era omo molt cortès y de bell llinatje, y no comportave, a ontsevulla que ell estàs allotjat, que sos soldats fesen vileses ni insolènsies, que si se anaven a quexar a ell, los ho pagave fins un diner, com ho féu moltes vegades estan de la part de la Ribera de Ebro y de altres parts; y, també, per lo gran servey que féu a la siutat, de socórrer tan valerosament la plaça de Flix y traure’n los enemichs que ja eren dintre —comforme se diu, més llargament, en lo llibre passat—, y, per ser lloch que los consellés n’eren senyós, le y estimaren molt; y moltes altres cosas que féu, que la gent lo avia pres molt de grat.

En éser mort dit senyor, que fou als 17 de maig 1646, de una mosquetada en lo cap —com està dit—, aportaren son cos en Barcelona ab unes andes, lo qual fou ab molt sentiment de tots, per estimar-lo tant. Y lo aportaren en Sant Fransesch,³ a ont li feren les onrres, als 24 de dit, posant-lo ab un túmul molt alt, tot cubert de baieta negra, rodat tot de ses armes, que eren tres pexos que·s diuen cabots,⁴ y, ab ses armes, posave tanbé corona reyal, que per part de mare venia de sanch reyal. Feren-li capella ardent, ab brundoneres⁵ altes ab més de sinquante atxes, y altres tans siris que estaven per lo entorn del túmul. Digueren-li un offissi molt solemne, ab la asistènsia dels senyós consellés y diputats y governador de Catalunya, tots endolats; asistiren-hi tots los capitans y mestres de camp, y sargentos majós y ajudans de les companyes de la Siutat, y molts altros cabos fransesos y catalans que·s trobaven en Barcelona. Predicà ses onrres lo pare guardià de Sant Fransesch, comptant la benignitat que tenia y moltes asanyes sues; en fi, que aparagué molt bé a tots. Era hu dels galans fransesos que fosen en aquesta terra; omo de alguns quaranta anys, gran, ben tallat y molt ros: que, de tant ros, a penas se li conexia barba, a bé que·n tenia pocha; tenia uns vestits y gales que ningun fransès no les tenia millós, que quant exia de gala, lo tems que estave assí en Barselona, feya par a les gales de sa alteza. Avia de morir de aquexa manera perquè sempre se deya d’ell que, com feya ninguna envestida, sempre se posave devant de tots per animar als altros, que era un omo de gran pit, y molt valent en quant a sa persona. Y axí, fonch depositat en dita església de Sant Fransesch. Y volen vèurer com lo amave totom, que per totes les demés esglésias y parròquies de Barselona li feren les onrres ab cos present y moltes atxes, que no se n’aguera fet més per la mort de un virey.⁶ Déu lo tinga en sa glòria, y a nosaltros nos vaja proseguint nostres victòries, per més aument de nostra pau.

Anem ara proseguint nòstron siti.⁷ Veyent sa alteza que sos quartels estaven ben establits y comunicables, y avent dexat sos ordes per fer venir dins lo camp tots los canons de batre y monisions de guerra que avia fet avançar a Servera, y per fer-n’i venir major cantitat de Barselona, juntament ab les barques que y feya preparar per un segon pont; com, axí matex, avent ordenats magasins de viures y sivades, y, particularment, ocupant tot aquest tems en fer treballar a la sircunval·latió de la plaça, per lo que cada hu, en son quartel, hi ha aportat tan gran cuydado que, dins dotze dies, estigueren perfesionades y a bon tall.

Los sitiats, fins alesores, no avien fet sortides de consideratió —encara que sien ben fortificats—, perquè aquella que feren al quartel de Vilanoveta, que era governada, des de la mort del senyor compte Xavot, per lo senyor marquès de Gesures, lo qual, esent estat⁸ advertit que los enemichs eren exits ab cavalleria y infanteria, y que avien rechasada nostra guarda, se posà en estat de los carregar, fent promptament muntar a cavall lo que·s trobà de més prest; que los féu sustentar, de una part, del regiment de Baltazar, ab lo qual féu cargar als enemichs ab tal vigor y ab tan gran conducta que, encara que los enemichs eren molt superiors en número, ell los forçà de retirar-se, ab pèrdua de més de vint offisials o soldats que restaren sobre la plaça, y deu ho dotze presoners, dos dels quals aseguraren aver vist com se’n portaren don Gregorio de Brito,⁹ governador de Lleyda, nafrat de una mosquetada al través del cos. Però lo dit marquès, repusant¹⁰ ab tan gran valor als enemichs, fou mort de una mosquetada, juntament ab lo senyor Lecxignan, primer capità de son regiment de cavalleria, y dos ho tres altres soldats de cavall.¹¹

Aquex marquès de Gesures y de Vinebre¹² era homo molt [8v] prinsipal, molt més que lo compte Xavot, y de molt més rica casa; omo molt jove y ereu de la casa, que bé se conegué, que l’aportaren en Barcelona y, en Sant Francesc, li feren molt solemnes onres; y lo posaren dins una caxa de plon,¹³ sostinguda de altre caxa de fusta, y lo aportaren en França ab unes andas, que era cosa de gran cost.

Los enemichs de la campanya estaven a la vora de Sinca, entre Fraga y Monçó, en lo qual lloch juntaven llurs tropas, que treyen de llurs guarnisions de ses plaçes, y las llevas que feyen dins Navarra y Aragó, per ajuntar-se ab lo que·ls resta de l’exèrsit passat a fi de posar-se en estat de poder socórrer Lleyda, ho fer alguna diversió.¹⁴

1. Parets intercala aquest episodi puntual, que no apareix al fullet, i uns paràgrafs més avall reprendrà la relació del setge.

2. Philippe de La Mothe-Houdancourt, a qui ja ens hem referit en el Llibre Primer de la crònica de Parets.

3. Convent de Sant Francesc, a la part baixa de la Rambla, davant de les Drassanes.

4. cabots: peixos de la família dels gòbids (Gobius sp).

5. brundoneres: «brandoneres», ‘canelobres per a atxes’.

6. L’opinió expressada per Parets sobre el comte de Chabot és corroborada pels DGC (vol. VI, p. 143): «Esta mort causà molt gran tristor als cathalans, per ser persona molt volguda y amada d’ells, per sa bona naturalesa y amor gran que tenia a tots los cathalans».

7. A partir d’aquí es torna a recuperar el fil de la narració del fullet que seguim.

8. estat: al ms. «estats»; corregim d’acord amb el sentit.

9. Militar de nacionalitat portuguesa, designat governador de Lleida per Felip IV després de la capitulació de l’exèrcit francès el 31 de juliol de 1644. Sobre aquest militar al servei de la monarquia espanyola, vegeu Manuel Jiménez Catalá, Don Gregorio Brito, gobernador de las armas de Lérida (1646-1648), Madrid, 1919.

10. repusant: ‘repel·lint’ (cast. repujar).

11. El següent paràgraf no consta al fullet que seguim.

12. Parets es confon. En realitat es tracta dels marquesos de Gueres i de Vinebre, morts el 4 d’agost de 1646 al setge de Lleida.

13. plon: llegiu «plom».

14. Accions per atraure les forces de l’enemic a llocs diferents, per dividir-les i debilitar-les. Aquí s’acaba el fullet que hem seguit.