Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 38
Оглавление[30.] De la salva que la Siutat va fer per la victòria de Dunquerque
Diumenja, als 11 de noembre 1646, vingué carta de la reyna de França a la siutat de Barcelona, donant-li avís de com lo serenísim duch d’Anguien,1 fill del prínsep Condé, avia rendida la siutat de Dunquerque y sas fortalesas y lo port. Que era una siutat molt fortíssima, que era lo port de Flandes, a ont estaven los vaxells tan anomenats de Dunquerque, que aportaven la provisió des de Espanya a Flandes. Y també prengueren alguns vexells en lo port, y molta artilleria, que y avia molts fortins y baluarts.2
Y en tenir la nova la Siutat, encontinent anaren a la Seu a donar gràties a Nostro Senyor de la victòria, cantant lo Te deum laudamus y fent tirar tota la artilleria dels baluarts; y al vespre, a toch de oratió, també tornaren a fer la matexa salva. La qual causà molt gran alegria a tot lo poble, per ser siutat tan forta, que may s’o pensaven que la rendisen.
1. Lluís II de Borbó, duc d’Enghien (1621-1686), mariscal de França, més conegut com el “Gran Condé”, fill d’Enric II de Borbó-Condé. Una monografia biogràfica actualitzada a Dominique Paladilhe, Le Grand Condé, París, 2008.
2. La capitulació de Dunquerque fou el 24 d’agost.
