Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 25

[17.] De com don Juseph d’Ardena tornà de París, y la relasió féu en lo Consell de Sent y Brasos de la Diputasió. Y lo que resultà de aquex cas

Ja està dit atràs, en cartes 6, com, lo dia de Sant Andreu proppassat de l’any 1645, don Juseph d’Ardena, cavaller de aquesta siutat y governador que era de la cavalleria catalana, se n’anà en París per a besar la mà a la reyna, de algunes mersès que li avia fetes. Y, pus que ell anave allà y entenien que era bon patrissi de aquesta terra, los consellés que aquell dia avien acabat li donaren algunes instrucsions y li encomanaren alguns negossis sobre de les paus, per a que ho pogués tractar y representar ab lo privat y grandes de aquella cort. Y consemblantment, la Diputassió féu lo matex, donant-li també altres instrucsions sobre dites paus per la comoditat de la provínsia. Y ja auran llegit atràs, en cartes 6, en lo capítol dels que prengueren y sentensiaren per la gran trasió se descubrí que volien trair a Barselona, y, entre ells, hi consentia molt lo diputat eclesiàstich don Gispert Amat, abat de Sant Pere de Galligans, lo qual fou pres y aportat en lo castell de Salses. Aquex abat, en lo dia que dit don Juseph d’Ardena se n’anà, no era pres —ni·s prengué de sis mesos—, que alesores encara era tingut en bona reputasió, que no·s temían gens d’ell. Y axí, les instrucsions que la Diputasió donà a dit diputat per a que les donàs a don Juseph d’Ardena, ell les hi donà totes a l’enquantre,¹ y li’n donà unes, en particular, dient que mudasen lo govern de Barselona, que no anave gens bé; dient molt de mal de mosur de Marcha² y del governador don Juseph Margarit, dient que no se aportaven gens bé en lo govern. Y assò deya ell perquè miraven masa per la provínsia, que volia que·n mudasen altros que ell los pogués³ girar de llur part y que puguesen fer la trasió ab major seguretat.⁴ Y axí, lo dit don Juseph d’Ardena se n’aportà dites instrucsions, totes falses.

Y axí, ell arribà en París, lo qual hi estigué fins als darrés del mes de maig vinent, tractant allà son negossi y lo de la provínsia. Y entretant, hi arribà en París lo dit misser Martí, que partí de Barselona per a tractar lo negossi de les paus, com està dit. Y estant los dos en París, les juntes dels plenipontensiaris y dels electos sempre estaven juntes en Münster, y sempre anaven mirant los millós medis per a poder clòurer dites paus; y axí, los olandesos concordaren paus ab lo rey de Espanya per a vint anys. Y axí, del matex modo, diuen, las volia clòurer lo rey de Espanya ab lo rey de França, ab tal que li restituís Catalunya, y que ell li restituiria tres fortalezes —les que ell voldria— de la part de Flandes. Però, per a que no diguesen que lo [10v] nostro rey de França defugia de clòurer les paus, respongué que, per les tres plaçes que lo rey de Castella ocupa en Catalunya, que són Lleyda, Tarragona y Tortosa, que, per dites tres plaçes, lo rey de França li’n restituiria sis —les que ell voldria— de les que li tenia preses en aquelles parts; y més: que lo dit rey de França li restituiria tots los drets que pretenia tenir en lo regne de Navarra, y ell que fes lo matex en Catalunya. Y no pogueren concordar-se, perquè lo aver de dexar la provínsia de Catalunya, la hun rey ni l’altro, aquí venien a rompre, perquè convenia a tots per servir de muralla a cada hu. Y aprés se digué que se avia tractat altra cosa: que, de aquí lo dia de Nadal, duràs la guerra, y que, de aquí enllà, totes les plaçes que ocuparia cada hu, tant en Catalunya com en altres parts, que se estigués cada hu ab lo que·s trobaria lo dia de Nadal; y que, en Catalunya, que y entràs lo comers de sertes mercaderies de totes parts. Y se digué que lo dit don Joseph d’Ardena y lo dit misser Martí se’ls ne donà rahó, y que ells firmaren uns papés, sens donar-ne rahó a la Provínsia ni Siutat, ni sens tenir orda de fer-o, de la qual cosa sentí molt la Diputasió y Siutat.⁵

Y axí, lo dit don Juseph d’Ardena se despedí de la cort, passant, primer, en la campanya del siti de Lleyda, donant raó de tot lo que passave a sa alteza, ho per portar-li algunes ordes de París; y arribà en Barcelona als primés de juny de l’any 1646.⁶ Y als 16 de dit mes, se tingué Consell de Sent en Casa de la Siutat, per entendre la relatió avia de fer dit don Juseph d’Ardena. Y axí, lo senyor de Marcha y lo dit don Joseph d’Ardena, en ser junt lo Consell, anaren a fer relatió de tot lo que passave del negossi de dites paus; y, avent oïda la relatió, se n’anaren. Y lo Consell sentí moltísim que lo dit misser Martí agués firmat ninguns papés que fosen quantra de les instructions que li avien donades, axí a ell com a don Juseph d’Ardena. Y axí, vingueren entendre que les instructions foren falses y per què misser Martí firmà dits papés sens donar-ne rahó a la Siutat ni Diputasió.

De prompte, fou determinat de que·s llevàs⁷ lo poder a dit misser Martí, y que se anviàs a sercar, y que lo offissi que tenia, de assesor de la batllia, que se li fos llevat de prompte, y, encontinent, se’n tragués altro —y, en son lloch, hisqué misser Sistaller—;⁸ y que, encontinent, se anviasen dos correus en París, donant rahó del que passave, y que les instructions eren falses, y que la Siutat y Diputasió no·ls avia donada tal orde; anviant còpia de les instructions los avia donades la Siutat y Diputasió; y encarint molt, a sa magestat, nos fes mersè de no dexar-nos, ni que passasen avant coses que fosen quantra de Catalunya, perquè seria gran dany de la provínsia. Y lo primer de dits correus avia de arribar dins set dies naturals dins París. Y fora que foren dits correus, se deslliberà de anviar un enbaxador en París per a que, ab més fervor, se demanasen les coses conveniens a la provínsia.⁹ Y axí, fou anomenat per enbaxador a Francesc Puiggener,¹⁰ cavaller, lo qual ab molta brevedat lo despediren, y ell va partir molt prest. Y era un cavaller molt onrrat y tingut per molt omo de bé, y omo que enllestiria molt bé dits negossis, per ser omo entès y molt prudent.

1. És a dir, li va donar les instruccions contràries.

2. Pèire de Marca (1594-1662) fou visitador general de Catalunya entre 1644 i 1651. Sobre la seva controvertida acció política, vegeu sobretot Sophie Gonzalez, «La Catalogne de 1640 à 1659: le rôle du visiteur général dans la mise en place d’une administration française», dins Òscar Jané (ed.), Del Tractat dels Pirineus (1659) a l’Europa del segle XXI: un model en construcció?, Barcelona, 2010, pp. 233-243.

3. pogués: al ms. «poguesen»; corregim d’acord amb el sentit.

4. Les lluites de faccions foren endèmiques dins el bàndol català durant els anys de la guerra; vegeu Òscar Jané, Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700), Catarroja-Barcelona, 2006, i Daniel Aznar, Cataluña y el rey. Representaciones y prácticas de la Magestad durante el cambio de soberanía (1640-1655), tesi doctoral, UB, 2015, pp. 343-351.

5. Sobre aquestes negociacions francoespanyoles que amenaçaven amb la segregació del territori català, vegeu Antoni Simon i Tarrés, «L’entrada de Catalunya en el joc de la política internacional europea del segle XVII. Lectures polítiques del primer intent de segregació del territori català», dins Òscar Jané (ed.), Del Tractat dels Pirineus..., op. cit., pp. 221-232.

6. Concretament, Josep d’Ardena arribà a Barcelona el dimarts 12 de juny de 1646. Vegeu DGC, vol. VI, p. 144.

7. llevàs: repetit al ms. després d’un canvi de ratlla.

8. En la reunió del Consell de Cent de 19 de juny es deliberà revocar a Francesc Martí i Viladamor del càrrec de batlle general, essent habilitat per a tal lloc Dídac Cisteller. Així mateix, Josep d’Ardena fou desinsaculat per a tots els càrrecs municipals (MNA, vol. XIV, pp. 186 i seg.). Josep Capdeferro ha reconstruït amb detall el procés incoat a Martí i Viladamor a «Francesc Martí i Viladamor (1617-1689): un catalan (trop?) fidèle au roi de France», dins Yves-Marie Bercé (ed.), Les procès politiques (XIVe-XVIIe siècle), Roma, 2007, pp. 425-449.

9. El dia 20 de juny de 1646 Francesc Puiggener, donzell del braç militar, fou escollit pel Consell de Cent per anar a París, i sis dies més tard jurà el càrrec d’ambaixador (MNA, vol. XIV, p. 190). Sobre la seva legació, vegeu Manuel Calvo Rodríguez, «L’ambaixada catalana de Francesc Puigjaner a París: de juliol de 1646 a març de 1647», Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 18-II (1998), pp. 81-88.

10. Al ms., al marge esquerre, la mateixa mà anota «altro enbaxador en París».