Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 32

[24.] De com vingué en Barselona una galera de la senyoria de Gènova, que demanave socorro per serta causa

Als 4 de setembre 1646, serca de mitxdia, se descubrí una galera alta mar, que exia de les Illes,¹ y se anà acostant devés lo moll de Barcelona, y com fou més enllà de tir de dos canons, disparà alguna pessa de artilleria y féu algunes fumades y altros senyals demostrant demanave alguna cosa; y se anave acostant, casi a tir de artilleria del moll.

Y vist assò per los consellés, tingueren una junta en la Llotja, en la qual² y cridaren al senyor de Marcha, superyntendent de tots los negosis del rey de aquesta provínsia, y també a don Juseph Margarit, governador de Catalunya, [12v] y altros cavallés de consell de guerra, y alguns marinés pràtichs, per a veure lo que se auria de fer en aquexa galera, la qual estave aturada devant lo moll. Y axí, resolgueren de anviar-i una faluga ab alguns cavallés, juntament ab lo patró Farret, mariner català, omo entès en la mar, y ell conexeria lo que era.

Y axí anaren y arribaren en dita galera per a vèurer lo que demanave, y veren que era de la senyoria de Gènova. Y digueren que venia de Cartagena y anave en Gènova, y que, lo dia de air, tot lo dia li donà la caça unes quatre ho sis galiotes de moros, y que, per a fugir y poder escapar d’ellas, agué de llansar algunes àncoras en mar y tota l’aygua de la xurma y algunes altres cosas; y axí, que nesesitave de aygua y de algunes àncoras, per lo que podia sucseyr; y que ella s’era arrimada assí per a escapar de ditas galiotas, que, com ellas ja saben que per les guerres que tenim assí no s’emperaria de aquest port, tenien por no·ls isquesen al devant; y axí, suplicaven a la siutat los fes mersè de socorre’ls en lo que demanaven, que·n rebrien molt gran mersè.

Y axí, la faluga tornà a la junta —que·ls estaven esperant— y donaren dita relatió, lo qual vingué tanbé un gentilom de dita galera a donar dita enbaxada als senyós de la junta, los quals estigueren molt bon rrato en dita junta. Y axí, desliberaren de que, pus era de la senyoria, que se’ls donàs allò que demanaven, pagant-ho. Y donaren orde al patró Farret que miràs lo que faltave, y que apersebís gent de la Ribera ab sos lleüts anasen a carregar los barrils de l’aygua y que·ls aportasen en galera. Y axí era ja tart, y lo endamà de matí hi anà ab molts lleüts, que la galera no·s volgué acostar gaira, que estave serca de un tir de artilleria del moll; y desenbarcaren molts marinés y moros per a umplir los barrils, los quals umpliren al pou dels descarregadós, y los llaüts los traginaren tots en galera; y també compraren alguna àncora. Y quant tingueren lo que avían de manester, que éran a la tarda, se despediren y feren vela, però no tiraren ninguna pessa per lo bon agraïment, que la gent los ho tingué molt a mal, que basta éser genovesos.

Y axí, arribà en Gènova a son salvo. Y se deya que aportave molta moneda, que se’n tornave algun enbaxador de Gènova que venia de Madrid.

1. Entenem que es refereix a les Balears.

2. qual: al ms. «quals»; corregim d’acord amb el sentit.