Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 23

[15.] De com aportaren en Barcelona los dos fills del compte Aucort, virey de assí

Per a que nosaltros los catalans coneguésem la voluntat y affisió que lo serenísim compte de Aucourt, virey y capità general de aquesta provínsia, tenia en aquesta terra, no tan solament se acontentà de fer-i venir sa muller, la prinsesa, ni de establir ses armes per molts llochs de palàsio, avent fetas moltas obras en ell, y, per mostrar major voluntat en aquesta terra, volgué fer venir dos fills que tenia.

Y axí, entraren dins Barcelona dilluns, als 28 de maig 1646. Hisqueren-los a rebre alguns cavallés prinsipals de assí; avent-hi anat, ja abans, lo tresorer y altros per a rebre’ls en Perpinyà y acompanyar-los fins dins Barcelona. Y axí, entraren dit dia, ab ses carroças, molt acompanyats de cavallés de assí y fransesos. Éran dos minyons, que lo major tenia quatre anys y mitx, y l’altro, poch més de tres anys; anaven molt ben posats, vestits de espolí¹ de plata y encarnat, y aportaven cotetas² llargas ab mànegas de patge; y aportaven sos talaÿns³ y espasetas, ab les guarnisions de plata. Y eren uns bells minyons, ab bella fas de cara, que donaven molta semblansa a son pare. Y son pare era alesoras en campanya, y ells estigueren en lo palàsio, ab sa mare, fins a tant Déu fos servit dexar tornar a son pare de campanya, victoriós.

1. espolí: ‘tela de seda fabricada amb flors escampades i entreteixides a manera de brocats’ (DCVB, s. v. espolim).

2. cotetas: diminutiu de «cotes».

3. talaÿns: «talaí» o «taalí» és una corretja o cinta que, descansant damunt una espatlla, creua el cos fins a la cintura i sosté penjada l’espasa (DCVB, s. v. taalí).