Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 31

[23.] Nota dels desastres que lo llamp féu en aquell any

Foren tantes les calors que aquell estiu féu, per no aver plogut, que los vapors de la terra eren tans que, en voler fer demostrations de aygua, corrien grandísims trons y llams, lo qual feriren en moltes pars per lo entorn de Catalunya, espesialment prop de Barselona y dins la siutat, que, per ser cosa notatble, no dexaré de escriure de alguns sucsesos que féu dins Barcelona.

Y axí, una nit, que eren passat mitx agost de l’any 1646, se mogué gran tempestat de trons y llams,¹ a ont ne entrà hu dins l’orga de la Seu, a ont cremà la major part de les flautes de fusta de dit orga y desconsertà totes les altres, y hisqué per lo costat, devés lo altar major, y espatllà la arcada de fusta de dita part que susté l’orga, llansant-ho tot en terra; y lo que de més de notar fou, va ser que rompé per lo mitx un permòdol grosísim de pedra, a ont hi avia una gran carassa que sustenia dit orga, rompent-ho y dexant-ho a l’igual de la paret, llansant en terra tot lo que y avia en aquell costat de orga; y anà a donar fi, dit llamp, sobre la arcada de la rexa de Santa Eulària, a ont no y féu ningun dany. Però en lo de l’orga hi donà molt grandísim dany, que, sabut per lo serenísim prínsep de Aucourt (que alesores se trobave en la campanya de Lleyda) lo gran dany que y avia donat, manà donar mil escuts, de sos dinés, per adjutori de tornar a redificar dita obra, la qual anaren continuant en tornar-la a redificar.

Més avant, als 28 de agost 1646, pochs dies aprés de dit desastre, al mitx del dia, ferí lo llamp a un crusifisi de la església² de les Gerònimes, que està a una capella prop lo sepulcre de dita església; y també hi ha, en dita capella, un parlador de monjas, y no y avia sinó un cavaller que parlave ab una monja, y entrà lo llamp en dita capella y ferí en lo mitx de dit Cristo, a ont li rompé lo cap en rodó y un bras de dit Cristo; y aprés, se desclavà dit Cristo de la creu y caygué sobre lo altar, dexant espantats y admirats a quans ho veren. Y aprés, tornaren ajuntar dit Cristo y lo tornaren al matex lloch, a ont lo tingueren ab gran veneratió. Y no féu altro dany lo llamp en dita església.

En aquexa era de tems també va ferir lo llamp en una asta de las de Manjuïch,³ la de la part de ponent, la qual rompé per lo mitx y la llansà per terra, que n’i agueren de fer altra.

1. Aquesta tempesta de llamps i trons que espatllà l’orgue de la Seu fou durant la nit del dia 28 d’agost de 1646 (MNA, vol. XIV, p. 193).

2. església: al ms. «esglegia».

3. Com que la muntanya de Montjuïc, coronada per la torre de senyals, tenia per funció específica orientar els vaixells, creiem que l’asta rompuda era d’una de les banderes de senyalització.