Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 42

1647

[34.] De com sa alteza madama Margarida de Lorena, muller de Enrich de Lorena, prínsep de la sanch, compte de Aucourt y virey de Catalunya, va parir en Barselona, y les festes que·s feren en dit tems [15r]

Esent vinguda en la siutat de Barselona madama Margarida de Lorena, muller del compte de Aucourt —cavallerís mayor de sa magestat y prínsep de la sanch, virey y capità general en aquest Prinsipat de Catalunya—, com atràs està dit, en cartes 2; que dita senyora entrà en Barselona als 7 de fabrer 1646, y estigué assí en Barselona regosijant-se ab son marit fins a tant se n’anà a campanya, a la primavera. En aquex tems se féu prenyada, y va parir assí en Barcelona, en lo palàsio a ont estave, en lo pla de Sant Francesc, en la casa que antigament era dels duchs de Cardona, a ont lo dit prínsep avia fetas moltas obras, com està dit.

Y va parir als 8 ho 9 de janer 1647,¹ y va parir un minyó, del qual causà gran plaer al prínsep y a tot lo poble. Y en aver parit sa alteza, los senyós consellés hi anaren a donar-li lo parebién del prínsep, ab molt gust. Y alesoras sa alteza los digué, de paraula, que feya compare, per a ser padrí de dit prínsep, a la siutat de Barselona, y que fesen la comara aquella que ben vist los seria. Los consellés, vist assò, ajuntaren Consell de Sent, fent relatió del que sa alteza los avia dit, y que vesen què s’avia de fer en tal cas; y axí, resolgué lo Consell que, com la siutat de Barcelona era cos fantàstich y que ningú en particular era siutat, que·s fes una junta de teòlechs per a que vesen la siutat si podia ésser padrina y fer crestià dita criatura. Y axí, desliberaren que sí, que lo conseller en cap, ab tots los demés consellés, lo podían fer crestià en nom de tota la siutat; y axí, tornaren ajuntar Consell y tornaren dita rahó, y que vesen qui poria éser la comara. Y axí, lo Consell féu anominasió de presones onrrades y ben entensionades per a que mirasen la dama més prinsipal que era en Barcelona, sols fos donzella, que qualsevol donzella pot éser comara ab un prínsep. Y axí, vist y mirat, anomenaren a dona Maria de Rocabertí, filla de don Miquel de Rocabertí, que tems avia era mort, sols vivia sa mara; era donzella de alguns setze ho diset anys, del millor llinatje de tota Catalunya, y més antichs. Y donà facultat lo Consell, als senyós consellés, que gastasen de la siutat, per a fer dit batex y moltas festes, lo que volguesen; y ells gastaren, com se dirà per avall molt bé, per las festes que·s feren, que foren las següens.

Tingueren junta, lo senyós consellés, quinas festes farían per a dit batetx, y axí, volgueren que fesen les festes de la entrada de la Reyna del Catay,² festes molt costosas que avia tems que no s’eren fetes en Barselona. Y la Siutat anomenà los cavallés que avien de ser cabos, pagant-los tot lo gasto a cada hu.

Asenyalaren diada per lo batex diumenja, als 24 de fabrer 1647; y la Siutat féu fer 300 atxes, perquè avia de éser tart; y lo avían de batejar a la Seu. Y com se vingué dit dia, la comara convidà totas las damas de Barselona, que bé·s pot pensar què de riqueses de vestits que n’isqueren, tant com may ne sían exits: la comara aportave una saya de satí encarnat, brodada tota de mà de brodador, y mols aujalis,³ que valien molts sentenàs de ducats. La comara, ab totas las damas, anà a sercar la criatura a palàtio, totas ab cotxos, que era cosa de vèurer; y era ja entrada de fosch com anaren a la Seu, a ont eren los consellés ab tota la noblesa de Barcelona, catalans y fransesos, y lo virey també, ab uns vestits que era cosa de vèurer. La gent que y acudí no·s pot dir, que las pobres dames, no obstant que era en lo ivern, suaven molt bé y estaven molt magolades⁴ de la apretor de la gent y dels vestits que aportaven. Y axí, entraren las damas ab la criatura, ab molta cantoria y música que y avia en la Seu. Batejaren-lo en lo altar major, y lo batejà lo dagà Pau del Rosso, y, entre altres noms que li posaren, fou Ramon Berenguer. Avien fet doser y estrado, a l’altar major, per lo virey. Y en ser batejat, que devien ser de sis a set ores, que en aquell tems era tot fosch però la claridat de las atxes parexia que fos dia, tornà la comara aportar la criatura a palàtio, ab moltísimes atxes, y les dames; y, de allí, las dames la acompanyaren a sa casa, y totes, se’n tornà cada hu en sa casa, a sopar.

En aver sopat, se tingué sarau en la Diputatió, a la sala a ont fan la festa de Sant Jordi, la qual estave empaliada ricament, ab doser per sas altesas, y tot salomons y brendoneres, y molts catafals y molta música, y molts llums per totes aquelles sales, que parexia que fos dia. Lo concurs de la gent que y avia era moltísima: acudiren totes les dames ab les matexes gales que aportaven de dia; la vireyna anave que no y avia més que mirar, ab sa acostumada ermosura, y lo virey per lo matex. Eren les deu [15v] ores de la matinada quant ne hisqueren, y encara més tart.

1. Fou el dissabte 5 de gener, dia en què els consellers anaren a visitar la virreina per haver parit (MNA, vol. XIV, p. 213). Al nen li posaren el nom de Raimon en honor a sant Raimon de Penyafort, vegeu Magí Sivillà, Historia General..., op. cit., p. 903.

2. Catay: Catai, nom amb el qual era coneguda la Xina antigament.

3. aujalis: entenem que es refereix a joies, estenent el significat del francès joli, ‘bonic’.

4. magolades: ‘masegades’ (DCVB, s. v. magolar).