Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 16

[8.] Lo descubrir-se la trassió que y avia en Barselona; y de alguns que·n sentensiaren

Abans de posar-me ab los de la trasió descuberta de Barselona, serà bé dir de alguns altros que foren sentensiats abans per mal afectes a la pàtria. Y axí, entre Tots Sans ho abans de Tots Sans, que encara sa alteza no era tornat de la campanya del rendiment de Balaguer, sentensiaren a penyar¹ a Agustí Llanusa, fill de Barselona; y era sebater, que avia tingut botiga als Escudellés, y era casat, y era estat sargento del batalló ho de les companyes que la Siutat avia fetes per campanya; y un dia, per ses brivoneries ho per ses arrogànties —que era homo molt altiu—, va llogar una mula en Barcelona y se’n passà als enemichs de Tarragona, y de allí se’n passà a Lleyda y prengué les armes quantra Catalunya; y tenint los nostros lo siti en Balaguer, lo prengueren, des de Fraga a Lleyda, que acompanyave un comboy, y lo aportaren en Barcelona; y sempre digué que ell no conexia altro rey sinó lo de Castella, y que per ell volia morir. Y axí, fou condemnat per lo asesor de la capitaneria, y fou aportat a la forca des de la Drasana, a ont acudí gran concurs de gent perquè era omo molt conegut de tota Barselona.²

Aprés d’ell, donaren garrot, a la plaça dels Traÿdors,³ a un cardador de assí, perquè aportave cartes de Lleyda y Balaguer así en Barselona, a alguns brivons mal intensionats; y axí, aquest fou condemnat per lo juý de proms y lo tragueren de la presó.

En éser tornat sa alteza del rendiment de Balaguer, féu donar garrot a un miser de Lleyda que·s deya misser Parallàs,⁴ lo qual, en lo siti de Balagué,⁵ s’i trobave dins dita plaça y féu molts mals offisis y moltes crueltats quantra los naturals de dita vila, que·s foren rendits alguns dies abans sinó per ell; y axí, en éser rendida, va fugir de dintre, y lo virey donà orde en fer-lo sercar, que ja·n tenia notísia dels mals offisis que avia fets. Y axí, lo prengueren que se n’anave devés Aragó, y fou aportat en Barselona; y, en ser arribat sa alteza, fou condemnat a donar un garrot en la plaça dels Traÿdors; y se li fou donada terra, y als demun dits tanbé.

Aprés, féu donar garrot a dos cavallés molt galans, jóvens; la hu se deya don Juseph Torres,⁶ de Balaguer, y l’altro se deya don Ramon Quexàs, de Puigserdà o de l’Empurdà.⁷ Y aquexos, per éser estats soldats del batalló y éser-se’n passats a l’enemich, y aver preses les armes quantre la pàtria. Y se’ls fou donat garrot a la plaça dels Traÿdós.⁸

Als 22 de janer 1646, se donà garrot, a la plaça dels Traÿdós, a don Diego Areny,⁹ lo qual tenia molt bons parens en Barselona, y era estat sargento major del batalló, y un dia, per serta malísia, se’n passà als enemichs y prengué les armes quantre nosaltros; y lo prengueren y fou donat garrot; y era un galant jove.

Ara anem als cabos que sentensiaren de la trasió que s’era ordenada en Barcelona als 15 de agost 1645, la qual està escrita atràs, en lo primer capítol del present llibre. Y se descubrí de aquesta manera: com ab una cosa secreta y ha de caber molta gent, és molt fàsil de descubrir-se, major en una cosa de tanta importànsia com era aquesta, que hi cabia molta gent y de molt granada; y com veien que lo virey feya tanta justítia y que castigave tan rigurosament als mal efectes y als traÿdós, y com hi cabia tanta gent, la hu no estave segur de l’altre, y tenien por de éser descuberts y castigats. Y axí, lo primer que se asegurà de aquest cas fou don Jayme Magarola,¹⁰ lo qual se descubrí a don Feliph Capons,¹¹ jutje del reyal consell, y los dos se n’anaren a sa alteza, y allí, molt secretament, denunsià tot lo cas y descubrí moltes presones. Y de prompte prengueren a misser Amigant,¹² y a misser Juseph Farrer,¹³ y a Honofre Aquiles,¹⁴ mercader, y lo batlle de Mataró, que estave arastat en Barcelona per altres coses, que·s deya T. Fornells.¹⁵ Y també volgueren pendre a misser Miquel Serra, notari de Barselona, que també era dels prinsipals, y los escapà y no·s trobà més. Lo dit Nofre Aquiles també era fugit, però no pogué exir de Barcelona perquè de prompte lo virey manà als senyós consellés que posasen molt bones guardes als portals, de gent de les comfraries y de Consell de Sent, per a que no dexasen exir ningú dels suspitosos, los quals ja se sabia qui eren; y féu fer molt bones crides, molt riguroses, a pena de la vida qui·ls donaria favor ni ajuda, ni qui no·ls descubriria; y aprés, fent crides donant premis de dinés y òmens fora de mal a qui·ls descubriria; y axí, ab aquexa diligèntia, totom estave sercant. Y trobaren, y fou descubert, lo dit Nofre Aquiles, que era al monestir del Carme; y tenia espia molt bona, y en saber-o lo virey, ell matex en persona [5v] se posà a la carroça ab sa guarda y un alguasil, sens saber a ont anave, a las nou hores de la matinada, acompanyat de la espia que sabia molt bé a ont estave amagat, se n’anà a dit monestí del Carme; y lo matex virey lo prengué, que estave detràs lo altar major, que, sinó que le y saberen, ningú le y aguera anat a sercar.¹⁶ Y axí, lo virey lo féu posar a un cotxo, y lo virey se n’anà primer a palàtio, y aprés hi aportaren dit Nofre Aquiles; y era un omo que tractave molt familiarment ab lo virey y ab los fransesos més granats, que era homo molt negosiant y demostrave, en lo exterior, tenir gran zel a la pàtria, y tenia la trasió en lo cos. Y estimà molt lo virey aver-lo pres, per éser-li amic y anar-li ab tanta trasió. Y tots los que prenían per aquex efecte los aportaven a palàtio, dividits, cada hu en son aposento —y lo virey los feya lo gasto—, y tenint-hi sempre guardes de vista, pena de la vida, que no·ls dexasen parlar ab ningú; y ho castigà de tal manera, que a un soldat de sa guarda que tenia en guarda lo batlle de Mataró, perquè ho fos per amistat ho per interès, que li aportà un tinter y ploma y paper per escríurer a sa muller ho en altra presona, vingut a orelles de sa alteza y averiguat lo cas, de prompte lo féu aportar a penjar a les forques, sens poder-i aver remisió ninguna; y axí, ningú no s’i burlave.

Aquexos que tinch anomenats eren los prinsipals del cas y traçadós de la trasió, a bé que·n prengueren molts altros, los quals no reberen mort; y eren estats induïts per los dits cabos, a bé que no consentiren en la trasió, però, per saber-o y no aver-o descubert, n’i agué de desterrats y altros en galera, com per avall se dirà.

Tinguts que tingueren dits presos, lo virey se donà molta pressa en fer-los fer la causa. Y lo primer que fou sentensiat fou lo batlle de Mataró; y la sentènsia fou: que se li fos donat garrot en la plaça dels Traÿdors y, aprés, llevat lo cap y posat en una gàbia de ferro, y fet quartos y aportats a la Creu Cuberta, y confiscats los béns, y arrasada la casa en Mataró, y sembrat sal. Y axí, llegida dita sentènsia en lo palàsio del virey, devant sa alteza, en lo punt fou aportat, dit batlle de Mataró, en les carçes reyals, a ont fou turmentat; lo qual descubrí molta gent y ne prengueren alguns. Y disapte, als 3¹⁷ de mars 1646, fou executada dita sentènsia y aportat, ab carretó, per la Bòria avall;¹⁸ y ell fou lo primer que fou donat garrot, a un catafal alt que feren entre Llotja y lo General, que és la plaça dels Traÿdós, a ont acudí molt gran concurs de gent. Y axí, se li fou donat lo garrot; y llevat lo cap y posat en gàbia, y la posaren en lo General, alt, en lo mitx de la paret, de la part que mira a llevant; y fou fets quartos y aportats a la Creu Cuberta; lo demés dels béns y casa, anaren a fer en Mataró, que allà tenia los béns y casa.

Lo segon que fou sentensiat fou Honofre Aquiles, mercader, lo qual fou condemnat en la matexa forma que lo batlle de Mataró, sinó que, ab lo turment, negossià que descubriria algunes coses si li mudaven la sentènsia. Y axí se li consedí que, sols no demanàs la vida, que en lo demés se li faria molta cortesia; y axí, se li consedí de que no se li fos llevat lo cap, ni fet quartos, sinó que se li donave terra sagrada, y que, a un bestart¹⁹ que tenia, que se li avían de donar do-sentes lliures cada any, y que a sa muller no se li avia de llevar ninguna cosa, ni que la casa no se li fos espatllada, que era una bella casa; y era omo de molta azienda; y estave a un cantó del carer de Baseya,²⁰ qui gira, anant de la Argenteria a les escales de Caçador;²¹ y tenia molts germans, axí caputxins capellans y monjas caputxines, los quals pregaren molt per ell, y no y agué ningun remey. Y axí, fou donat garrot en dit catafal de la plaça dels Traÿdors, disapte, als 17 de mars 1646, y de allí fou aportat en sa casa, a ont los seus li volgueren fer sepultura de ostentasió. Y sabut per lo virey, los envià a dir que si se li feya sepultura onrrosa, que·l faria desoterrar y·n faria fer quartos: que persones que moren tan infamament no se’ls ha de fer sepultura onrrosa; y axí, de bella nit, fou aportat en lo monestir de Jesús, molt secretament.

Lo terser que fou sentensiat fou misser Juseph Ferrer, lo qual se li donà garrot en dit catafal, als 7 de abril 1646. Y se li atorgà lo matex que a Honofre Aquiles; y fou enterrat en Santa Catarina, secretament. Y era homo que, de un pobre estudiant, avia vingut a tenir molta azienda, y lo treni²² abans era estat oïdor de la Diputasió y vuy era assesor [6r] de la Diputasió, de tal modo que privave molt en aquella casa y en Barselona; que, esent-se execat de la pols de la terra, no sé en què volia arribar, més del que tenia.

Disapte, als 14 de abril 1646, se donà garrot, en dit lloch, a misser Amigant, lo qual fou condemnat com los demés, a bé que se li fou feta la matexa franquesa que al dit misser Ferrer. Y aquest era dels prinsipals de la trasió; y era omo molt rich, y era de Mandresa, a bé que abitave en Barselona; y son pare fou diputat de Catalunya lo treni passat; y també era omo que privave molt; y era molt jove, de alguns 36 anys.

De aquexa trasió no·n va patir mort ningú més, fins aquí, però ne desterraren molts. Prengueren per dit efecte, ab molta prestesa, lo diputat eclesiàstich que era aleshores, que·s deya don Gispert Amat, abat de San Pere de Galligans,²³ lo qual cabia ab tota aquexa trasió; y també prengueren lo abat de Sant Pau²⁴ de Barcelona, que també se deya que sabia ab tota dita trasió. Y com ells eren presones eclesiàstiques y no les podien sentensiar sens breu,²⁵ en lo punt que foren presos, sens aportar-los a la presó, los féu aportar, ab un cotxo a cada hu de per si, en lo castell de Salses ho de Perpinyà, guardant-los allí fins hi auria ocasió de fer-los la causa.

La prinsipal persona de que fou causa de totas aquestes coses y de la mort de aquexos, fou una dona, que era la baronesa de l’Albi,²⁶ que avia molt tems que estave en Barcelona, y no estave en son marit; y era germana de la muller de don Juseph d’Ardena, las quals eren aragoneses. Y era una dona molt polida, ab molta parlaria, y aquexa se digué que avia induït al diputat y an en Nofre Aquiles y a molts altres. Y en lo tems que Nofre Aquiles estigué amagat —que era cridat—, ella lo volgué possar en cobro y traure’l de Barcelona, però, com lo pecat era gran, Déu permeté que no tingués lloch, de tal manera que·s digué que, tota una tarda, lo aportà en son cotxo, amagat devall les faldilles per tràurer-lo fora siutat, y que may les mules volgueren exir per ningun portal, per molt que·ls pegasen; y axí, agueren de tornar dintre, y sucseý la desditxa que·l prengueren, y fou sentensiat. Y lo dit Aquiles, en lo turment, descubrí a la dita dona Ipòlita, baronesa de l’Albi, la qual fou presa y aportada en palàtio, y, ab guardes de vista, estigué molts dies presa. Y era dona de gran llinatje, que, si fos estat omo, tanbé aguera rebut mort, com los altros; però, com era dona, se tingué atendènsia a la poca consideratió y manco de saber, y axí, fou desterrada de Barcelona y, ab orda de sa alteza, fou acompanyada per dos cavallés prinsipals de aquesta siutat, fou aportada en Tarragona;²⁷ y se n’aportà lo fill d’en Nofre Aquiles, lo qual ell le y encomanà com a fill propi, y, ja que ella era causa de la mort de son pare, tenia obligatió de mirar per lo minyó, que tenia alguns onze ho dotze anys.

Moltes altres presones desterraren de Barcelona per dit effecte, los quals los feyen anar en França, los huns ab tems tatxat, y los altros tant com sa alteza voldrà. Y entre ells, fou don Visens Magarola,²⁸ y altro cavaller que·s deya Ronis,²⁹ y Juseph Maçana,³⁰ siutadà, que fou conseller lo any 1640, en lo tems dels motins; y també fou desterrat Rafel Roura,³¹ mercader, que fou conseller la primera vegada que lo rey de Castella jurà en Barcelona; y també ne fou tret T. Roger, mercader,³² y T. Font, esparter, y molts altros; y aquexos, no per aver feta ninguna vellaqueria sinó per a que sabien en la trasió y no la avien denunsiada, y per aver rebudes cartes de terra de l’enemich, a ont estave privat, y no u avien descubert.

També fou condemnat a set anys de galera a Grabiel Sencana,³³ que era baluarder del baluart de Mitxjorn, y era molt amich del batlle de Mataró y de Nofre Aquiles, y avia de fer alguna trasió en dit baluart. També sentensiaren a sinch anys de galera a Juseph Torner, espaser, que·s deya que ell anave ajuntant y convidant molts brivons, quant avien³⁴ de tenir alguna junta. Y també posaren en galera, per tres anys, a T. Exut, vedrier; aquex era per xarrar y dir moltes bestieses de aquestes coses. Y aquexos tres se’ls ne aportaren juns, entre altros, ab una barcha fransesa, a Marsella, que allà eren les galeres. Molts altros ne castigaren y desterraren, que seria may acabar. Tornem en lo del diputat, que, en lo punt que fou pres y tret fora,³⁵ ne tragueren altro, y en son lloch hisqué lo sacristà de la Seu de Urgell, que·s deya [...].³⁶

Al cap de tems que sa alteza fou tornat de la campanya de presa de Balaguer, féu una espulsió de tres eclesiàstichs, capitulars de la Seu de assí; y se digué que per tenir notísia de que anviaven cartes en [6v] terra dels enemichs, y també per a que avien donada posesió de un canonicat a don T. de Paralada,³⁷ germà del compte de Paralada, que estave en lo enemich, y no podia éser que aquex no fos també de la part de Castella.³⁸ Y tenían carta de la reyna de que se servisen no donar posesió a ninguna dignitat que fos de part de mals efectes; y sa alteza, sabent que volien donar posesió de dit canonicat al dit don T. de Paralada, los féu una enbaxada dient-los no donasen posesió a dit cavaller; y ells, no obstant que tingueren dit avís, donaren dita posesió, per lo qual sa alteza ne restà molt sentit. Y, per lo tant, envià³⁹ a sercar, sa alteza, a dit Capítol en palàtio, y ells hi anaren, tots los capellans y canonges, capitularment, ab lo vedell⁴⁰ devant. Y com foren a palàtio, comensà’ls a llegir algunes cartes, devant, ab molt sentiment y còlera devés ells, tractant alguns de traÿdós. Y axí, féu pendre, allà matex, al capiscol Osona⁴¹ y al canonge Tavarner⁴² y al canonge Coll,⁴³ y los féu apartar dels altros; y manà, al dit senyor canonge de Paralada, que també avia manat que y fos, li manà que, vista la present, se n’anàs a estar en Girona y que no residís aquí. Y als dits tres canonges, abans que lo Capítol no se n’anàs de palàtio, los féu posar en un cotxo y, ab alguns offisials de sa guarda, los féu aportar en Drasana, a ont hi avia una faluga ho esquif a punt, y de prompte los féu enbarcar y aportar en un vaxell que ja estave a la vela, voltejant. Y deien los féu anar en Roma,⁴⁴ sense parlar ni veure ningú dels seus, a bé que, al vespre, agueren lisènsia per aportar-los roba blancha y dinés y sombreros, perquè no tenían sinó la roba que aportaven y lo barret de quatre corns.⁴⁵ Y axí, ells se n’anaren en Roma y lo Capítol restà molt acorregut.⁴⁶ Al dit capiscol Osona ja la n’avían tret en altra ocasió per lo matex efecte, que estigué molt de tems fora, y aprés tornà, y encara tenia sempre la voluntat a Espanya. Y alguns altros capellans també ne tragueren, que n’i avia molts de sa mala part.⁴⁷

1. penyar: ‘penjar’.

2. L’execució d’Agustí de Llanusa tingué lloc el dia 14 d’octubre de 1645 (MNA, vol. XIV, p. 116). La relació de Parets sobre la repressió d’aquesta conspiració filipista es pot completar amb el relat que ofereix Magí Sivillà, Historia General..., op. cit., pp. 851-853.

3. La plaça del Rei.

4. Misser Gaspar Padellàs, advocat. Fou executat el dia 9 de novembre de 1645. Vegeu MNA, vol. XIV, p. 128.

5. Balagué: escrit a la interlínia sobre «lleyda», ratllat.

6. Vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., p. 331, n. 5.

7. Ramon Caxàs era natural de Girona.

8. Josep Torres i Ramon Caxàs foren executats el 18 de gener de 1642 (MNA, vol. XIV, p. 148).

9. Diego de Areny, de Tremp. La data de la seva execució fou el diumenge dia 21 de gener de 1646, segons el MNA, vol. XIV, p. 149.

10. Jaume Magarola, del braç militar.

11. Felip de Copons i de Tamarit, doctor en dret.

12. Josep d’Amigant i de Carreres, fill de Francesc d’Amigant. Doctor en dret i oïdor de la Diputació en el trienni 1641-1644.

13. Josep Ferrer, emparentat amb Josep d’Amigant. Doctor en dret i fiscal de la Generalitat.

14. Onofre Aquiles, ric mercader barceloní, promotor de la conspiració.

15. Jeroni Fornells, batlle de Mataró.

16. La captura d’Onofre Aquiles fou el dia 13 de març de 1646 (MNA, vol. XIV, p. 165).

17. 3: precedit de «24», ratllat.

18. De nou Parets no és precís en la data. L’execució de Jeroni Fornells fou el dia 26 de febrer de 1646 (MNA, vol. XIV, p. 163).

19. bestart: llegiu «bastard».

20. L’actual carrer de Basea.

21. L’actual baixada de Caçador.

22. treni: ‘trienni’.

23. Gispert d’Amat, de l’orde de Sant Benet, fou abat mitrat del monestir gironí de Sant Pere de Galligants entre 1639 i 1644. Arran de la seva participació en la conspiració antifrancesa fou empresonat el 6 de març de 1646. Unes setmanes abans (el 20 de febrer), el senyor de Champagne havia comunicat oficialment al consistori de la Diputació la detenció de Gispert d’Amat, que fou traslladat al castell de Salses; tanmateix, aconseguí escapar i, a final de 1646, era a l’Aragó.

24. Miquel Soler, abat de Sant Pau del Camp.

25. breu: ‘document pontifici’.

26. Hipòlita d’Aragó, muller de Ramon Desplà, baró d’Albi, «una bella dama aragonesa, separada del seu marit català, i resident a Barcelona», segons informa J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., p. 670.

27. Abans de marxar, però, va voler deixar molt clar que, essent aragonesa, no tenia cap altre lligam amb Catalunya que els interessos del seu marit, que no eren els seus, i que, per tant, acceptava el càstig a títol d’enemiga, però de cap manera en concepte de traïdora.

28. Tanmateix, segons Josep Sanabre, el desterrament de Vicenç Magarola es produí el juliol de 1642, La acción de Francia..., op. cit., p. 215.

29. Llorenç Ronis, cavaller, que també fou desterrat. La seva casa havia estat assaltada el 9 de juny de 1640 pels amotinats.

30. Josep Massana, conseller terç al juny de 1640.

31. Rafael Roure, conseller quart al març de 1626.

32. Ramon Roger, mercader i ciutadà de Barcelona, que tenia l’ofici dels ploms del General. Fou desinsaculat del llibre de l’ànima del General acusat de crim de lesa majestat (DGC, vol. VI, p. 152).

33. Gabriel Sancana, paraire, fou desinsaculat de la bossa del Consell de Cent. Vegeu el Registre de Deliberacions de 1646, ff. 136-140, reproduït als apèndixs del MNA, vol. XIV, p. 542.

34. avien: al ms. «avin».

35. El diputat eclesiàstic Gispert d’Amat, abat de Sant Pere de Galligants, fou traslladat al castell de Salses, com hem dit més amunt.

36. Al ms. s’ha deixat un espai en blanc per al nom. El sagristà i canonge d’Urgell Bartomeu Viver substituí formalment Gispert d’Amat com a diputat eclesiàstic el dia 6 d’abril de 1646.

37. Es refereix a Pere de Rocabertí, germà de Ramon Dalmau de Rocabertí, tercer comte de Peralada.

38. Contravenint les ordres de les autoritats franceses, el capítol de Barcelona havia donat possessió d’un canonicat a Pere de Rocabertí, el qual havia aconseguit el benefici capitular per mediació del rei d’Espanya i gràcies a les gestions del seu germà, Ramon Dalmau de Rocabertí, comte de Peralada i notori exiliat filipista. La intervenció autoritària del virrei Harcourt en aquest assumpte provocà una crisi política a la capital del Principat, car el Consell de Cent i la Diputació se solidaritzaren amb el capítol i s’obrí un debat jurídic amb ambaixades, publicació de fullets i amenaces canòniques.

39. envià: al ms. «enviar», amb la erra ratllada.

40. vedell: llegiu «bidell».

41. Miquel Joan Osona.

42. Miquel Taverner.

43. Ramon Coll.

44. Gènova i Roma foren els principals destins dels filipistes desterrats per l’administració francesa; vegeu Antoni Simon i Tarrés, «Los desterrados catalanes en Italia durante la Guerra de Separación de Cataluña (1640-1652)», Investigaciones Históricas, 33 (2013), pp. 89-105. Per argumentar l’expulsió dels canonges Osona, Taverner i Coll efectuada pel virrei Harcourt, fra Francesc Fornés, membre del cercle de Pèire de Marca, va predicar i publicar el Sermón que predicó el reverendíssimo padre fray Francisco Fornés, guardián del collegio de San Buenaventura en la festividad de S. Juan E. en la Iglesia del Convento de San Francisco de Barcelona, 1645, dedicado a D. Enrique de Lorena, conde de Harcourt, virrey de Cataluña, Barcelona, vídua Matevat, 1646.

45. Bonet o barret baix, de base rodona i damunt quadradenc amb quatre becs, propi dels clergues.

46. acorregut: ‘avergonyit’ (cast. acorrido).

47. Davant les repetides vulneracions de les lleis civils i canòniques perpetrades per l’administració francesa, i davant els tropells de tota mena comesos pels exèrcits del rei cristianíssim, molts membres de l’estament eclesiàstic es convertiren, ja a mitjans dels anys quaranta, en una veritable oposició a la dominació francesa. El poder de la institució eclesiàstica va passar així a convertir-se, per al govern de París, en un problema tant o més considerable que les institucions mateixes del Principat. L’obra de J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., n’ofereix molts testimonis.