Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 9

[1.] De com l’armada de mar del rey de Castella se posà devant Barselona, y se donà avís de la trasió se avia ordenada dins Barselona, y per lo que dita armada era vinguda assí en Barselona

Avent guanyat lo compte de Aucourt aquella tan gran batalla en lo pla de Llorens, junt a Balaguer, que fou als 22 de juny 1645; y avent rendit lo marquès¹ de Mortara² y molts altros cabos, y serca de tres mil infans, del qual se’n fa mensió en l’altro llibre; y com avien trets los cabos prinsipals de Barcelona, y avien-hi dexada la demés soldadesca, los quals estaven: los més granats, a la presó, y los demés estaven a la Draçana ab molt bones guardes.³ Y com sa alteza, des de la campanya, tenia molt bones espies per totes parts, tingué notísia de que en Tarragona avia de arribar una armada de mar de 34 vaxells y 23 galeres,⁴ y que avían de venir devant Barselona. Y en lo punt ho sabé, envià de prompte, en Barcelona, un cabo de confiança, que fou lo compte Xabot,⁵ ab alguns ordes per los senyós consellés, donant-los avís del que passave. Y a penas fou assí en Barselona lo dit compte Xabot, lo matí de Nostra Senyora de Agost, que fou als 15 de agost 1645, la dita armada aparagué devant Barselona y donà fondo devant la siutat. Y en lo punt que veren que Monjuïch la asenyalà, tement-se del que podia sucseir, dividiren los castellans de la Draçana per diferens puestos, los quals feren anar, la major part, tancats a l’Estudi Nou⁶ y al Corralet⁷ de prop de dit Estudi, ab companyes de la Siutat que, de nits y de dies, los estaven ben guardant. Lo qual anaven dos tèrsios cada dia, que estaven vint-i-quatre oras, los quals guardaven tots los baluarts y muralles y demés llochs perillosos de la siutat, com és: Casa de la Siutat, y Sala de les Armes,⁸ y Portal de Mar y altres llochs, tement-se de alguna trasió ho motí, que ja sa alteza ne tenia alguna notísia des de la campanya. Y també tota la demés gent estave alerta, y no dexaven acostar ningú per les muralles que aportàs capa, sinó en cos y no gaira aflotats.⁹ Y totom estave molt alerta, y les rondes anaven molt espesses; y los matexos consellés y governador rondaven manant molt lo cuydado.

Y axí, l’armada estigué devant Barselona dos dies, avent-hi galeres de una part y altra, que anaven cos[t]egant.¹⁰ Ja prengueren algunes barques de la costa que no pugueren tenir avís, però dexaren la gent, que no feren mal a ningú. Y axí estigueren dos dies, que no se’ls tirà un tir, y passats dos dies feren vela y se n’anaren devés llevant, lo qual estave avisada tota la costa que totom se tingués bon compte. Y aprés, passats quatre dies, tornà dita armada devant Barcelona.¹¹ Y axí anave de llevant a ponent, que estigué sis o set dies que tots los dies se veya, matí ho vespre, que Montjuïch sempre l’asenyalava.¹² Y aprés se n’anà devés Terragona y no·s va vèurer més, estant sempre les guardes ab molta vigilànsia.

Aprés que dita armada fou fora, la gent estave tota suspesa: què era lo que podia sercar dita armada, que no podia éser que rodàs sens causa. Y axí saberen, per algunes vies, que dins Barcelona hi avia una gran trasió que y sabien molta gent grossa de Barcelona. Lo modo de dita trassió avia de ésser de aquesta manera: [1v] que tenien contaminada molta gent per fora ciutat, ab sos cabos, los quals eren gent persalitària¹³ que tenien molts fadrins que, en cridar-los ells, los seguien; y aquestos avien de entrar en Barselona —cada cabo ab sa gent—, los huns de Vallès, altros de Mataró y altros de la costa, de modo que·s deyen que, aquexos de defora, avían de éser tres ho quatre mil hòmens; y per a que tots no sabesen lo secret de la vellaqueria —que no la sabien sinó alguns cabos—, los feyen venir ab títol de que Barselona estave molt apretada, y que los enemichs castellans la tenían sitiada per mar y que la siutat demanave socorro; y, de aquex modo, la gent vindria de millor gana, y aprés que aquexa gent fóra estada dins Barcelona, los naturals d’ella se agueren pensat que venien per ajudar-nos y tot fóra estat al revés.

També avien de tenir los brivons y cabos de dita trasió, dins de Barcelona, molta gent convocada de sa part, los quals eren molts que, ab diner ho ab amistats y ab promeses, los giraven de sa part. Aprés que agueren tingut tot assò a son punt, avent-se donada diada y tenir la armada de mar dins Barcelona, ab sert senyal que de dins siutat los agueren fet, la armada avia de envestir dret a la Draçana, y per tots los presidis avían de tenir gent de sa part, que avien de mòurer gran confusió dins dits baluarts y, ab la gent que fóra vinguda de fora siutat y ab los brivons de assí de dintre, se avían de fer forts a las portas dels baluarts, aguardant que no·ls entràs ningun socorro; y també, per sertes parts de siutat, a ont són los majós colpadós, que la gent acut ab tals rebatos, se avia de posar molta de aquexa gent dolenta, los quals tenien un nom ho senya, y l’omo que fóra arribat a ells y no aguera donada dita senya, tots avien de morir, perquè aquexos ja no eren de la sua part. Y no n’agueren tingut molt quefer, perquè la gent fóra exida molt descuydada de ses cases y, en anar a vèurer lo que era y topar ab los brivons, pensant que tots érem de una part, y, en no donar la senya que ells tenien, ja conexien: «aquexos no són dels nostros», y de prompte los agueren morts. Y com agueren estats ab aquesta comfusió, la armada aguera llansada molta gent a la Drasana, y agueren donades armas a tans soldats presoners que y avia; y los dels baluarts també, ja hi avia gent que avían pres a càrrech: los huns de asegurar-se de un baluart, y altros, dels altros; y de aquex modo, abans la gent no·s fóra adonada de la trasió, foren tots perduts. Y alesores, entre los brivons de dins siutat, y los forastés que fóran entrats, y los presonés que y avia —castellans— a la Dresana y presó, y los soldats que la armada aguera llansats en la Drasana, agueren fet son bell número de gent; y ensenyorits que·s foren dels presidis, agueren feta retirar tota la demés gent y fer-los dexar les armes. Y se tingué per cosa molt serta que avían de degollar a tots los de la siutat, que aquexa resolusió avían presa.¹⁴

Volgué Déu nostro senyor que dita trasió no tingués effecte, perquè fóra estada una gran crueltat, perquè se avia de perdre molta gent. Y aviey sempre algunes bones persones que·n tenien alguna notísia; y com, de prompte, dividiren tots los presoners castellans, com està dit, ab molt bones guardes de companyes; y com totom estave sempre molt vigilant, ab les armes a les mans; y com, també, los de defora que avien de venir no vingueren, perquè tots no sabien lo secret ni sabien a què venien, los fadrins no volgueren seguir los cabos perquè no·ls agradave lo negossi. Y axí, los brivons de dintre, com se veren oprimits, no gosaren acometre ni fer senyal a la armada, perquè no·ls podia reaxir; y axí, la armada estigué rodant per devant Barselona set ho vuyt dies, y com no véu ninguns senyals ni ninguna cosa, se’n tornà a ponent. Y nosaltros nos tornàrem aquietar, anant proseint les guardes ordinàries de las nits.

Lo modo ab què·s descubrí dita trasió y los cabos que foren sentensiats per dita trasió ho trobaran avant, en cartes 5, que serà en son tems hi lloch, perquè no·s descubrí fins que sa alteza fou tornat de campanya, y les sentènsies foren en la Quaresma; y, aleshores, en son lloch se dirà los sentensiats a mort, y los desterrats y los de galera.

1. marquès: escrit a la interlínia sobre «duch», ratllat.

2. Francisco de Orozco-Ribera y Pereira, marquès de Mortara (1605-1669), militar castellà. Fou el darrer virrei nominal de Felip IV a Catalunya abans de la conquesta de Barcelona per Joan Josep d’Àustria l’octubre de 1652. Després fou virrei entre el maig de 1656 i el gener de 1663. Capturat pels francesos, havia estat alliberat el 1646 en un intercanvi general de presoners entre espanyols i francesos.

3. Magí Sivillà ofereix una relació dels oficials més destacats que foren fets presoners, a la seva Historia General del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña, edició a cura de Guillem Carreras i Albareda, Barcelona, 2019, pp. 799-800.

4. Magí Sivillà detalla que l’armada que arribà a Barcelona fou «treinta y tres vaxeles, veintitrés galeras y otras pequeñas fustas», Historia General..., op. cit., p. 810.

5. Comte de Chabot, mariscal de camp francès.

6. Es tracta de l’Estudi General, construït al capdamunt de la Rambla, la primera pedra del qual fou posada el 17 d’octubre de 1536.

7. El Corralet era una escola per a l’ensenyament primari, mantinguda pel Consell de Cent, de la qual es té notícia d’ençà de l’any 1597.

8. Sala de les Armes: instal·lada dalt de l’Hala dels Draps, al pla de Palau, era l’arsenal de la ciutat.

9. no gaira aflotats: ‘sense formar grups’.

10. cos[t]egant: llegiu «costejant».

11. El diumenge dia 20 d’agost, des de Montjuïc, s’alertà de la vinguda de l’armada enemiga (MNA, vol. XIV, p. 107).

12. Els dies 22 i 24 d’agost i 1 de setembre Montjuïc albirà l’armada espanyola (MNA, vol. XIV, pp. 108-109).

13. persalitària: enteneu «parcialitària», ‘parcial’.

14. Una conspiració antifrancesa dirigida per Hipòlita d’Aragó, baronessa d’Albi, el comerciant Onofre Aquiles i l’abat de Sant Pau del Camp s’enllaçava amb la presència de l’armada espanyola davant Barcelona. Els conspiradors proespanyols —que, tal com relata Parets més endavant, estaven associats amb Gispert d’Amat, abat de Galligants i llavors president de la Generalitat— pretenien l’aixecament de dos-cents oficials i dos mil soldats espanyols presoners a les Drassanes, així com l’entrada a Barcelona de cinc-cents homes dirigits pel batlle de Mataró Jeroni Fornells. Vegeu Josep Sanabre, La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659), Barcelona, 1956, pp. 330 i seg., i també Fernando de Querol, «Conjuración de Doña Hipólita de Aragón, Baronesa de Albi, en la ciudad de Barcelona, en favor del Rey Católico, en los años 1645, 1646, 1647 y 1648, por Jean du Castel», Boletín Arqueológico de la Sociedad Arqueológica Tarraconense, any II, 10 (1902), pp. 113-132.