Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 17

[9.] De com tornaren a enviar enbaxador en París per lo negossi de les paus

Avent tornat de la siutat de Monster¹ —que és allà en Alemanya—, que era la siutat a ont se tractaven les paus, lo qual hi avien enviat primera vegada, com en l’altro llibre està dit, lo senyor regent Fontanella, lo qual hi estigué més de un any, y no avent pogut clòurer ninguna cosa y estar les coses de les paus molt mortas, demanà llisènsia per a tornar-se’n, y axí, se’n tornà.² Y essent-se tornades a mòurer les dites coses de les paus, la reyna tornà a enviar a demanar que li enviasen altra persona per a poder tractar los negosis, y defensar lo de Catalunya quant se vindria que tractasen d’ella, per a que la reyna no volia fer ni cloure ninguna cosa sense consentiment nostro.

Y axí, per a tractar dits negossis, se anomenà que y anàs la presona de misser Martí,³ fill de misser Martí,⁴ que alesores era jutje de l’Audiènsia, ome molt jove y inteligent en aquexas matèrias. Y axí, se li donaren les instructions, y també que seguís, en tot, lo parer de les instructions de don Juseph d’Ardena, governador de la cavalleria catalana que alesores era en París —que se n’era anat de assí lo dia de Sant Andreu passat,⁵ a la tarda, que y era anat per a besar la mà a la reyna, de algunes mersès que li avían fetes—; y també la Diputatió li donaren algunes instrucsions per a poder tractar alguns negosis de la provínsia. Y per lo tant, feren que lo dit misser Martí y ell tractasen les coses de aquesta provínsia.

Y lo dit misser Martí partí, de assí de Barcelona, divendres, als 16 de abril 1646. Y per avall se dirà, en cartes [...],⁶ lo que resultà de dita anada, y lo mal que avien fet envers aquesta provínsia.

1. Münster.

2. En realitat, el desembre de 1644 la reina regent Anna d’Àustria ordenà a Josep Fontanella d’abandonar Münster i retornar a Catalunya. Sobre aquesta ambaixada, vegeu Jaume Costa, Artur Quintana i Eva Serra, «El viatge a Münster dels germans Josep i Francesc Fontanella per a tractar les paus de Catalunya», dins Brigitte Schlieben-Lange i Axel Schönberger (eds.), Polyglotte Romania. Homenatge a Tilbert Dídac Stegmann, vol. I, Frankfurt, 1991, pp. 257-294; també Fernando Sánchez Marcos, «El futuro de Cataluña: un sujet brûlant en las negociaciones de Münster», Pedralbes. Revista de Historia Moderna, 19 (1999), pp. 95-116.

3. Francesc Martí Viladamor (Puigcerdà, 1616 Perpinyà, 1689), jutge de l’Audiència de Catalunya i cronista reial. Sembla que en l’elecció de Martí com a representant de les institucions catalanes a Münster fou decisiva la intervenció de Pèire de Marca.

4. Francesc Martí i Viladamor (pare), doctor en dret i també afecte a la causa francesa.

5. 30 de novembre de 1645.

6. Espai en blanc al ms.; es refereix al f. 10 (cap. 17).