Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 19
Оглавление[11.] De com beneÿren la terra
A petisió dels ortolans de la present siutat, los quals enviaren a sercar un jubileu del Sant Pare per a beneyr la terra, que·ls aparexia que no donave lo fruyt que avia de donar; y axí, per medi de las orations de algunes bones ànimes, fos servit Nostre Senyor de donar la benedictió a la terra.
Y axí, lo jubileu fou de aquesta manera: que dimecres, als 11 de abril 1646, totom dejunà —no que fos forsadament, sinó per molta devotió— y anà1 a la església: que volien-y pregar allà que Nostro Senyor volgués donar sa benedictió sobre la terra; y guanyaven jubileu plenísim.
Y aprés, lo diumenja vinent, que comptàvem als 15 de abril 1646, se féu una solemne professó per anar a beneyr la terra al lloch acostumat, que és lo portal dels Tallés, partint de la Seu ab moltes lluminàries de confraries, ab moltes devosions, anant-hi los consellés y sa alteza; y com no y avia bisbe, la va beneý lo dagà, Pau del Rrosso.2 Y axí, la terra restà beneÿda.
1. anà: al ms. «anar»; corregim d’acord amb el sentit.
2. Una relació d’aquesta cerimònia de benedicció al MNA, vol. XIV, p. 175. El degà del capítol de Barcelona, Pau del Rosso, estava ben relacionat amb els Barberini italians i era un decidit partidari profrancès; vegeu Eulogio Zudaire, «En torno a la revolución catalana de 1640. Notas a una correspondencia inédita», Hispania, 42 (1951), pp. 62-110, i Antoni Simon i Tarrés, «Pau del Rosso», dins Josep M. Solé Sabaté (dir.), Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents, vol. II, Barcelona, 2003, pp. 230-235.
