Читать книгу El pes de la neu - Christian Guay-Poliquin - Страница 8

Mira. És un lloc més vast que qualsevol vida humana. Qui intenta d’escapar-ne està condemnat a tornar sobre els seus passos. Qui es pensa que avança en línia recta fa grans cercles concèntrics. Aquí, tot queda fora de l’abast de les mans i de la mirada. Aquí, l’oblit del món exterior és més fort que qualsevol memòria. Mira més. Aquest laberint no té sortida. S’estén per tots els racons on podem posar els ulls. Mira millor. No hi ha cap monstre, cap animal famolenc que pobli aquests dèdals. Però hi estem entrampats. O esperem que els dies i les nits se’ns mengin de viu en viu. O bé ens fabriquem unes ales i fugim volant.