Читать книгу Retalls de les seves vides - David Masobro - Страница 10
Оглавление8. Un home bo
Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre (Joan 6,51)
No puc parlar-vos de meu amic com d’un home docte ni erudit. No us en puc parlar com d’algú que parlés amb molta eloqüència, que fos capaç d’atraure les masses ni que irradiés un magnetisme irresistible. Només us puc dir que el meu amic Joan era un home bo.
En Joan fou un nen durant la terrible Guerra Civil espanyola. Sempre recordava quan pujava al terrat de casa amb imprudència de nen a veure com els avions llençaven sobre Barcelona la càrrega d’horror i mort.
Sofrí la gana de la postguerra i estudià per a capellà quan en el seminari vivien quasi tres-cents joves. Dels anys en el seminari m’explicava sovint una anècdota que em feu pensar.
L’amic Joan em relatava que dormia en una petita cambra que era en la part més alta del seminari. L’estança, junt amb la dels seus companys, era part d’un laberint format per un rusc de petites cel·les sense sostre. Les cambres eren modestes i senzilles, amb prou feines tenien un llit i una tauleta.
L’ambient d’aquell rusc era pietós i alegre, enfosquit a vegades per l’enyorança de la família i per l’escassetat de menjar. Eren temps d’estudi, de pregària i d’escolta atenta de la Paraula.
Un dia llegiren el text del llibre de l’Èxode en què Déu envià el mannà al seu poble: «El Senyor va dir a Moisès: “Jo us faré ploure pa des del cel”». El text fou per a molts seminaristes tant sols una anècdota curiosa. D’altres, més pietosos, el relacionaren amb l’Eucaristia. Només un d’ells n’obtingué, del fragment, un profit inesperat.
Aquell diumenge per la tarda, quan alguns dels seminaristes tornaven de casa dels pares per continuar la formació en el seminari, veieren quelcom d’inesperat. Alguna cosa queia del cel. Era blanca... Es tractava d’un paracaigudes construït enginyosament que duia penjats grans trossos de truita de patates.
Un dels seminaristes, que tornava de la granja dels seus pares, medità la Paraula i la posà en pràctica. Com diu el papa Francesc, la Paraula passà del seu cap al cor i del cor a les mans.
Aquell fou el pa que el Senyor els donà com a aliment aquell dia. Gràcies, mossèn Joan, per compartir la teva saviesa senzilla. Sempre la duré al cor.
