Читать книгу Retalls de les seves vides - David Masobro - Страница 12

10. Si algun dia ja no ens recordes

¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l’oblidés, jo mai no t’oblidaria (Isaïes 49,15)

La setmana passada, quan la meva dona i jo anàrem a veure el nostre amic Joan a l’hospital psiquiàtric, ens emportàrem una sorpresa. Ens va dir que no ens coneixia... Fins i tot ens preguntà els noms quan intentàvem fer-li memòria de la nostra amistat de quasi quatre anys...

Res... Res... I del fons d’aquest no res, nasqué aquesta carta.

Estimat Joan.

T’escric aquesta carta per si algun dia quan t’anem a veure ja no ens recordes. T’escric aquestes lletres per si algun dia, la malaltia cobreix tots els racons de la teva ment com una terrible boira, com una boirina amarga.

Que aquestes paraules que ara rellisquen de la meva ploma com llàgrimes serveixin per dir-te que un dia fórem amics. Recordo que ens esperaves la tarda dels dissabtes assegut en un banc del jardí i que t’alegraves de veure’ns. Un dia, fins i tot vas saltar d’alegria tot just ens vas veure entrar a l’hospital.

També em ve a la memòria com vas viure la mort sobtada del teu company, amb qui comparties soledat, alegries, penes i les poques monedes que gastaves cada dia en entrepans i algunes llaminadures. Recordo el que vas patir per la mort del qui tu en deies «germà d’hospital». No era de la teva família, però la seva presència senzilla i callada alleujava en tu la recança del viure.

Voldria tornar a rememorar amb tu els dia en què ens vas voler convidar a crispetes i patates fregides. Gràcies, Joan, per la teva generositat. Vas compartir amb nosaltres el que tenies per aquell dia. Fou per a nosaltres com viure l’alegria del «banquet del Regne».

No sé si la boira es retirarà un dia del teu cap, però crec que mai no envairà la teva ànima. Jesús serà, a partir d’ara, el teu «germà d’hospital». Déu mateix ens ho diu a tots en el llibre del profeta Isaïes: «No tinguis por, que jo t’allibero. T’he cridat pel teu nom: ets meu. Si travesses aigües profundes, jo soc amb tu; si passes rius, el corrent no et cobrirà. Si camines pel foc, no et cremaràs, no et consumiran les flames. Ets tan preciós per a mi, tan valuós i estimat, que donaria altres homes en comptes teu, altres pobles, a canvi de la teva vida» (Is 43,1-2.4).