Читать книгу Retalls de les seves vides - David Masobro - Страница 9
Оглавление7. El caramel i el monjo
Quina dolçor, les teves promeses! Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel (Salm 119,103)
Fa ja uns anys un monjo benedictí m’explicà una petita història de quan era nen. Feia poc que havia acabat la Guerra Civil espanyola. Els seus pares eren pobres i quasi no tenien diners per alimentar els fills. El monjo m’explicava que poques vegades li regalaven caramels, però que quan n’hi donaven un era un dia de festa major. Recordava que quan tenia el dolç a les mans, obria amb il·lusió l’embolcall, se’l posava a la boca, l’assaboria uns minuts i el tornava a embolicar. D’aquesta manera el caramel podia durar un dia sencer. Durant moltes hores romania el sabor d’aquella llaminadura en la boca del nen.
«Doncs el mateix passa –em deia aquell monjo– amb la Paraula de Déu en el nostre cor». Quan la llegim amb atenció, la meditem i en fem pregària, ens queda durant tot el dia el seu aroma de pau, alegria i amor.
Relata el rector d’Ars que un dia trobà en la seva parròquia un camperol que duia més d’una hora resant davant del sagrari. Quan el sacerdot li preguntà què feia allà tanta estona, li respongué: «Jo el miro, ell em mira i els dos som feliços».
La pregària pot omplir una nova dimensió a la nostra existència. La vida és un somni profund en què l’home s’abandona entre les mans de Déu. Cada dia ens podem posar en presència de Déu i oferir-li les nostres alegries i penes de la jornada. L’instant més petit de la nostra vida, Déu el pot convertir en quelcom meravellós, si li donem de cor.
Acabo amb l’adaptació d’un escrit del poeta Hafiz que ens pot ajudar a començar el matí i animar-nos a resar més:
«Aquell matí, quan vaig començar a despertar-me, aparegué de nou aquest sentiment que tu, estimat, havies estat vetllant-me i mirant-me tota la nit. Em vaig despertar amb aquest sentiment i tan aviat com vaig començar a despertar, vas besar amb els teus llavis el meu front i vas encendre una llum sagrada en el meu cor».
