Читать книгу Retalls de les seves vides - David Masobro - Страница 8

6. Una vida que dona vida

Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir (Joan 10,10)

Fa uns dies vaig llegir una notícia que em sorprengué gratament. Desgraciadament estem massa acostumats a les males notícies. Els desastres de la guerra, les catàstrofes ambientals o els accidents de trànsit en són un bon exemple.

És per això que m’impressionà vivament llegir la notícia que un home havia decidit donar un dels seus ronyons per salvar la vida a un desconegut. El donant treballava de conductor d’ambulància i relatava que durant anys havia acompanyat malalts que anaven a l’hospital a sotmetre’s al tractament de diàlisi. L’home quedà tan impactat de la situació d’aquells pacients que decidí donar un dels seus ronyons per, almenys, poder salvar la vida d’un d’ells. Aquell home no cercava cap agraïment. Al contrari, donava les gràcies per haver tingut la possibilitat de millorar la vida d’alguna persona; explicava, a més, que el que més l’omplia de satisfacció era poder ajudar algú que ho estigués passant malament.

Una de les pàgines més boniques de l’evangeli de Lluc ens parla d’una persona semblant al nostre conductor d’ambulància. Jesús és en el temple de Jerusalem i veu gent rica tirant les seves monedes a la sala del tresor. Tanmateix, la mirada de Jesús es fixa especialment en una vídua pobra que tira dues petites monedes de coure. Jesús diu: «Aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat com a ofrena el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure».

El protagonista de la nostra història arrisca la seva pròpia salut per ajudar els altres, dona del que li cal per viure. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Oferir quelcom tan valuós a un desconegut és un acte de generositat als ulls de Déu.

Aquest text de la vídua pobra m’ajuda a entendre una mica com era la mirada de Jesús. En aquell temple hi havia molta gent. Aquella vídua passaria desapercebuda per a la majoria. Jesús, tanmateix, només es fixa en la vídua pobra. I s’hi fixa perquè estima especialment els més petits. Es diu també popularment: si vols ser invisible, fes-te pobre... Només l’amor fa visible l’invisible.

La generositat no fa vacances. Demanem a Déu que ens doni la seva mirada generosa per poder veure entre els qui ens envolten aquell que més ens necessiti.