Читать книгу Retalls de les seves vides - David Masobro - Страница 15

13. Viure la Paraula

Quan m’arribava la teva paraula, jo la devorava: ella ha estat el goig i l’alegria del meu cor. Jo porto el teu nom (Jeremies 15,16)

Quan arriba la tardor, els jardins de l’hospital s’adornen amb colors nous. La llum del sol quasi no escalfa. Només uns raigs es filtren a través de les fulles dels arbres i donen una mica de la seva calor als pacients que, endormiscats, estan asseguts en els bancs del davant de la clínica.

Entre ells hi ha l’Antoni, bon amic de ja fa anys. L’Antoni es un home gran que sempre va vestit de manera juvenil, amb texans, camises de colors cridaners i una gorra d’algun club de futbol. Quan m’hi acosto i li pregunto com està, li noto una alegria inesperada. Avui em diu que no està ni eufòric ni desesperat. Se sent feliç i equilibrat perquè a la fi experimenta el que Déu li havia promès: «Tot i que els vostres pecats són com l’escarlata, es tornaran blancs com la neu» (Is 1,18), em comenta, i hi afegeix també el que diu sant Pau: «On abundà el pecat, sobreabundà la gràcia» (Rm 5,20). Mentre em parla de la Paraula com si fos una continuació de la seva vida el veig content, ple i amb una nova esperança...

És el mateix cas que el d’aquell home pobre que em vaig trobar a l’església del meu barri, ja fa alguns anys. El seu aspecte era descurat i semblava haver passat la nit al carrer. Recordo que es movia neguitós d’un costat a l’altre i que se senyava contínuament d’una manera estranya i exagerada. Quan veié el rector, se li acostà i li digué: «Pare, soc de la tribu de Benjamí, de Benjamí Toshack! Fa anys que llegeixo la Bíblia i voldria que em recomanés algun llibre de l’Antic Testament». El sacerdot, una mica perplex, li digué: «Bé, pots llegir el llibre dels Reis». i li va respondre: «Gràcies, mossèn, però, ¿quin del dos, el primer o el segon?». Aquell home, tot i les seves dificultats, coneixia la Paraula i tractava de dur-la a la seva vida.

Dos homes que, com ens diu el P. Chevrier, reben la Paraula amb atenció, submissió, respecte i amor i que tracten que aquesta penetri en el seu cor com el dit en la cera tova.

Dues vides que poden dir-li a Jesús: «Senyor, la meva casa i la meva ment estan destruïdes, però vós hi viviu».