Читать книгу Retalls de les seves vides - David Masobro - Страница 13

11. No estàs sola

Guareix els cors desfets i els embena les ferides (Salm 147,3)

Són les cinc de la tarda. Maria espera al costat de la finestra, asseguda en la seva cadira de rodes. Maria és una dona de semblant envellit però ple d’energia. La seva vida ha estat dura. El seu cor ha estat traspassat una i altra vegada: la mort sobtada del seu marit, la ruptura amb els fills, la malaltia, l’internament a l’hospital i, finalment, la soledat i l’aïllament.

Però avui, la Maria espera confiada i amb una certa calma. Avui la visitarà la seva cosina. La cosina de la Maria no ha tingut una vida fàcil. El pare l’abandonà quan era una nena, la mare tenia problemes amb l’alcohol i ella comença a estar enganxada a algunes drogues.

La Maria rep la cosina. Un petó, un somriure, poques paraules i tot seguit s’adrecen al jardí de l’hospital. Les hores passen i les dues dones conversen tranquil·lament en el bar de l’hospital. Amb tot, de cop, la cosina de la Maria sent alguna cosa...

Alguna cosa que és com una llum, com una crida, com el xiuxiueig d’una paraula, com una brisa suau... Alguna cosa que l’impulsa a aixecar-se de la cadira i a dir amb calma: «Maria, vaig al lavabo». La cosina de la Maria s’aixeca i arriba al lavabo, però no hi entra sinó que camina jardí amunt, amb pas monòton però decidit, cada vegada més ràpid, cada cop més amunt, sempre cap a amunt... fins que desapareix en l’horitzó...

Passen els minuts i algunes hores, i la Maria segueix en el bar sola, sense comprendre res, esperant contra tota esperança. Al cap d’una estona demana a l’empleada del bar que truqui al seu pavelló perquè la vinguin a buscar.

Maria, no estàs sola. Si en la foscor de la nit no has sentit el teu nom no és perquè ell no l’hagi pronunciat. El Senyor viu dins teu i t’espera, et busca, t’anomena i et diu: soc el Pare dels orfes, el defensor de les vídues i des de l’estatge on resideixo preparo una llar per als qui estan sols i desemparats (cf. Salm 68,6-7).