Читать книгу No diguis res - Patrick Radden Keefe - Страница 3

Roddy Doyle, The New York Times Book Review – «Si sembla que estigui ressenyant una novel·la és perquè No diguis res té moltes de les qualitats de la bona ficció. Keefe és un narrador extraordinari. Pot sonar estrany, fins i tot ofensiu, però aconsegueix insuflar vida als seus personatges. El llibre està estructurat de manera molt intel·ligent. Seguim persones (la víctima, el criminal, la víctima una altra vegada), els deixem, ens n’oblidem, els retrobem dècades més tard. Es pot llegir com una novel·la policíaca. Mentre llegia em preguntava si Keefe se’n sortiria. I sí. No diguis res és una excel·lent explicació dels Troubles que també es pot llegir com una advertència.»

Melanie Reid, The Times – «Una explicació fascinant i profundament humana d’un passat que encara avui nega i defineix el futur. Només des de la distància es podia haver escrit un llibre tan bo. No hi ha prou elogis per a aquest llibre: és erudit, accessible, captivador, revelador.»

Jennifer Szalai, The New York Times – «La distància li permet una lucidesa rigorosa i terrorífica. La narració és una proesa arquitectònica, ordenada i equilibrada de manera impecable, elaborada amb destresa a partir d’un material complex i conflictiu. Aquest llibre sensible i encertat planteja qüestions problemàtiques i potser irresolubles: per poder tirar endavant amb un passat angoixant cal alguna mena de revisitació o de compensació? O alguns records són tan perillosos que val més ignorar-los i no desenterrar-los?»

Maureen Corrigan, NPR – «Extraordinari. Potent. Panoràmic. Si Keefe només s’hagués centrat en el segrest i l’assassinat de Jean McConville, No diguis res hauria estat un true crime fascinant. Però en lloc d’això, la desaparició de McConville és només el misteri enmig d’una xarxa d’històries inquietants, perfectament enllaçades, que configuren un relat èpic dels Troubles d’Irlanda del Nord. Keefe és un narrador que captura les complexitats d’un període històric endinsant-se en les vides de persones d’una banda i l’altra del conflicte. Al final, com fan les novel·les policíaques més enginyoses, Keefe destapa una revelació (que era, per dir-ho així, a la vista) que afegeix una capa més de complexitat a la dimensió moral del relat.»

John Banville – «No diguis res és el millor llibre sobre Irlanda del Nord que he llegit mai. Pot semblar inapropiat dir-ho, tenint en compte els horrors que explica, però es llegeix com un thriller, i al mateix temps ofereix un retrat complet de la tragèdia d’aquells anys terribles de conflicte tribal en un racó oblidat d’Europa. Una sinistra obra mestra.»

Toby Harnden, The Sunday Times – «Imponent en perspectiva i ambició. Keefe ha elaborat una anàlisi aguda sobre la naturalesa de la veritat en temps de guerra i les repercussions de la violència i les mentides. El resultat és una obra escrita de forma lírica que ocuparà un lloc entre els millors llibres sobre els Troubles. Una obra èpica i implacable.»

Time – «Una obra mestra del true crime. El llibre és empàtic, construït de forma brillant i difícilment superable com a document del que va passar a Irlanda del Nord i de la manera com la violència sectària continua ressonant molt després del final de la lluita.»

Timothy Berge, Library Journal – «Keefe combina els fils de l’espionatge, el misteri d’un assassinat i la història política en una sola narració captivadora, i converteix amb destresa un tema complicat i sovint sinistre en un llibre fascinant i informatiu que atrapa i que agradarà tant a lectors de true crime com d’història popular.»

The Economist – «Un reportatge magistral. Una aguda reflexió sobre els Troubles i les seves repercussions. La fina habilitat amb què Keefe s’endinsa en la ment dels personatges pot inquietar alguns lectors, però alhora és el punt fort del llibre. Mostra com gent que en temps de pau haurien pogut ser persones de conviccions fèrries o simplement tipus extravagants poden consentir o perpetrar coses inimaginables.»

Gillian Flynn – «True crime, història i tragèdia a parts iguals. De lectura obligatòria.»

Michael O’Donnell, The Wall Street Journal – «Excepcional. Keefe és un escriptor prodigiós que escriu a The New Yorker i un irlandès-americà no afiliat. No diguis res converteix aquesta ambivalència en un reportatge ferotge. Així com relats previs sobre els Troubles poden tenir incomptables qualitats enciclopèdiques, Keefe mostra el conflicte a través de la narrativa.»

Benedict Cosgrove, Los Angeles Review of Books – «La narrativa minuciosa i penetrant de Keefe explora el terror i el dolor que persisteix al cor de la violència sectària. Diu molt a favor seu que no intenti escriure una història convencional sobre les desgràcies d’Irlanda; en lloc d’això, amb No diguis res ha escrit una obra mestra de la no ficció.»

Devlin Barrett, The Washington Post – «Com a relat admonitori, No diguis res ho té tot. Ens adverteix sobre el fanatisme dels joves i sobre les conseqüències que la violència i la política de l’oblit provoquen a llarg termini.»

Choire Sicha, The New York Times Book Review – «En aquest llibre meticulosament documentat, que es llegeix com una novella, Keefe fa servir l’assassinat de Jean McConville com a prisma per explicar la història dels Troubles d’Irlanda del Nord. Amb entrevistes a persones d’un cantó i l’altre del conflicte transforma els menyspreus i les pèrdues tràgiques en una saga aguda i absolutament apassionant.»

Paddy Hirsch, NPR – «Com el narrador d’una història de misteri, Keefe excel·leix exposant el passat, una capa rere l’altra, com quan pelem una ceba podrida a poc a poc, i busca la resposta a una pregunta que durant gairebé cinquanta anys s’han estat fent el govern britànic, la policia d’Irlanda del Nord i la família McConville. Keefe perfila els personatges d’aquest drama amb elegància i de forma brillant. No diguis res és un recordatori del trauma que encara arrossega Irlanda del Nord. I amb la imminència del Brexit, un avís que a Irlanda no cal gaire per reobrir velles ferides i tornar-les a deixar en carn viva.»

Colum McCann – «Patrick Radden Keefe utilitza la vella expressió irlandesa “Diguis el que diguis, no diguis res” per suggerir i dir-ho absolutament tot. El gran encert de Keefe és haver sabut capturar la tragèdia dels Troubles a escala humana. Resseguint les vides creuades d’un grapat de personatges inoblidables ha creat un retrat profundament honest i íntim d’una societat encara obsessionada pel seu passat violent. No diguis res és una narració estimulant, empàtica i punyent.»