Читать книгу No diguis res - Patrick Radden Keefe - Страница 9

JULIOL DEL 2013

La Biblioteca John J. Burns és en un edifici neogòtic monumental situat en el frondós campus del Boston College. Les agulles de pedra i els vitralls fan que s’assembli molt a una església. Els jesuïtes que van fundar la universitat l’any 1863 ho van fer amb la intenció d’educar els fills dels immigrants pobres que havien fugit d’Irlanda arran de la fam de la patata. Tot i que el Boston College va créixer i va prosperar durant el segle i mig següent, va mantenir forts lligams amb la mare pàtria. La Biblioteca Burns, amb dos-cents cinquanta mil volums i uns setze milions de manuscrits, posseeix la col·lecció més nombrosa dels Estats Units de materials polítics i culturals irlandesos. Fa uns anys, van enviar a la presó un dels bibliotecaris després d’enxampar-lo provant de vendre a Sotheby’s un tractat de sant Tomàs d’Aquino imprès el 1480. La biblioteca es va forjar una reputació tan gran com a compradora d’antiguitats valuoses que, més endavant, una vegada un director va haver de trucar a l’FBI perquè un irlandès que es dedicava a profanar tombes havia intentat vendre-li unes làpides que havia saquejat ornades amb antigues creus llatines, cercles intricats i inscripcions.

Els objectes més rars i valuosos de la Biblioteca Burns es guarden en un recinte especial anomenat la Sala dels Tresors. És un espai protegit, amb unes condicions ambientals molt precises i dotat d’un sistema d’extinció d’incendis d’última generació. La sala està controlada amb càmeres de vigilància i només s’hi pot accedir introduint un codi en un panell electrònic i amb una clau especial. Per poder-la fer servir, cal signar el registre. Només poden fer-ho unes poques persones escollides.

Un dia d’estiu de l’any 2013, dos agents de policia van entrar amb passos ferms a la Biblioteca Burns. No eren agents de la policia de Boston. De fet, acabaven d’aterrar als Estats Units procedents de Belfast, on treballaven per a la Divisió de Delictes Majors del Servei de Policia d’Irlanda del Nord (Police Service of Northern Ireland, PSNI). Després de passar per sota dels vitralls acolorits, es van dirigir a la Sala dels Tresors.

Els agents havien vingut a recollir una sèrie d’arxius confidencials que havien estat guardats a la Sala dels Tresors durant gairebé una dècada. Hi havia minidiscos que contenien gravacions d’àudio, així com una sèrie de transcripcions. Els bibliotecaris del Boston College podrien haver estalviat el viatge als agents enviant els arxius a Belfast per correu. Però aquestes gravacions contenien secrets sensibles i perillosos, i quan van tenir el material a les mans, els agents el van tractar amb la màxima cura. Les gravacions havien passat a ser oficialment proves per a un procés penal. Els agents estaven investigant un assassinat.