Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III - AA.VV - Страница 11

216.

1612, agost 1.

Rafaela i Magdalena Tamarit, germanes, senyores del lloc de Guardamar de la Safor (pot ser l’antiga alqueria de Tamarit, de l’horta de Gandia), atorguen carta de poblament per a dit lloc.

Document perdut, citat al plet de l’any 1766 entre el marqués de Mirasol, senyor de Guardamar de la Safor, contra un veí que pretenia construir un molí al terme, sense respectar el dret de monopoli senyorial. ARV, Batlia, Lletra E, exped. 567.

217.

1612, agost 8. València.

Salvador Fontanet, comissari reial per a la repoblació dels llocs de moriscos del Regne de València, encarrega a Onofre Bartomeu Guinart la població del raval de Sogorb.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1621, llibre 7, mà 64, f. 25r.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 332.

TEXT

Nós, lo dit don Salvador Fontanet, del Consell del rey nostre señor y son regent la Cancellaria en lo Supremo dels regnes de la Corona de Aragó, jutje comissari per Sa Magestat creat y nomenat per la població general dels llochs del Regne de València dels quals són estats expel·lits los moriscos, y per a les coses annexes y connexes, dependents y emergents de dites expulsió y població, y tenint també particular comissió de Sa Magestat per a la població de la raval de la ciutat de Sogorb y repartiment de les cases y terres dels moriscos expellits de aquell, segons que de dita particular comissió consta per lletres patents de sa real mà fermades y ab son segell ..lo clo.. sagellades, ab senyal de registrada y altres degudes solempnitats segons lo estil de dita Real Cancellaria despachades, data en San Lorenço el Real a vint-y-tres dies del mes de juliol del any 1611. Per quant per execució de dita real comissió despedida en rahó de la població de dit raval, nos aparegué convenient acudir, com en effecte acudírem, acudir personalment a la dita ciutat de Sogorb a la fi del mes de abril proppassat, ésent per ocular inspecció, y altrament nos enteràrem de moltes coses que convenien per a la bona direcció de la dita població, assistint-nos sempre, entre altres, lo dit Onofre Berthomeu Ginart, de la ciutat de València, per la satisfacció que tenim de sa persona. Y havent-nos obligat los negocis de la dita comissió general a tornar-nos-ne dins pochs dies a la propdita ciutat y conferir-nos a altres parts del Regne de València, no·ns fonch possible resoldre y executar la dita població ans de partir-nos de la dita ciutat de Sogorb, y fonch necessari de fer primer algunes altres diligències, y no donant-nos aprés lloch dits negocis de nostra general comissió per a tornar personalment a fer-la, estima<m> que·ns aparegué haver de precehir y fer-se per persones en què no·s poguès considerar interés de les terres que foren dels moriscos expel·lits de dit raval, y per altres effectes acordàrem cometre, com de fet cometem, totes les dites coses al dit Onofre Berthomeu Ginart, manant per ço despedir nostres letres de comissió y subdelegació, data in Gandia a huyt dies del mes de juny proppassat, en execució de les quals se és dit doctor Ginart aportat ab la fidelitat, integritat y diligència que confiàvem. Y perquè al present tanpoch no·ns és possible tornar personalment a dita ciutat de Segorb per a acabar lo demés que convé per a total effecte de la població de dit raval, y esperam que dit doctor Ginart, ab lo mateix cuydado que ha tengut y satisfacció que de si ha donat, suplirà nostra absència, en conformitat de lo qual li havem declarat y convertit haver-se de fer aprés de haver-se molt pensat y digerit ab la maduresa que·ns és estat possible, y comunicat ab moltes persones pràtiques y expertes de coses del servey de Sa Magestat. Per tant, usant del poder a nós expressament ab la dalt dita y calendada real comissió atribuhit y donat, subdelegam lo dit doctor Nofre Berthomeu Ginart a effecte de què, acudint personalment a la dita ciutat de Sogorb y altres qualsevols parts a hon convinga, establesca o altrament repartesca en nom nostre, o més verament de Sa Magestat, en favor de les persones que li aparexerà totes y qualsevols cases y terres, axí de orta com de secà, que los moriscos expellits del dit raval de Segorb en lo temps de la expulsió possehien, axí en dit raval com en la mateixa ciutat de Segorb y en lo terme de aquella, fent de dites coses que al dit comissari subdelegat seran bens vistes, y que per açò puga fer y fermar, fassa y ferme, tots y qualsevols actes públichs de establiments o altres legítimes concessions que menester sien, ab ses clàusules en semblants actes posar acostumades, que per a totes y sengles coses dalt dites y cada una de aquelles li donam y cometem nostres veus y bastant poder. Volent noresmenys que per esta nostra última comissió y subdelegació no sia derogat en manera alguna a la primera y dalt calendada, ans bé de aquella prega dit comissari subdelegat valer-se y usar sempre que li aparexerà, manant a tots y sengles officials, axí reals com de barons a què se esguarde, que en les sobredites coses y cada una d’elles lo obeesquen y li assistisquen y donen tot consell, favor y ajuda necessaris, sots pena de tres-cents ducats per cassa y cada vegada que lo contrari farà pagadors, y als gastos de dita comissió aplicadors.

Data en la ciutat de València, a huit dies del mes de agost de l’any mil siscents y dotse.

Lo doctor Salvador Fontanet, regent y comissari.

218.

1612, agost 12. Parcent.

Fra Francesc Almenar, prior del monestir de Nostra Senyora de les Fonts, senyors de la baronia de Parcent, atorga la carta pobla dels llocs de Parcent, Benigembla i Vernissa, per a un total de 52 pobladors. Al final del document nomena el diversos càrrecs municipals de cada lloc.

Notari, Joan Reig, menor.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1612, llibre 9, mà 92, f. 11r-final de la mà (s/f).

B. ARV, Reial Audiència, processos, part 1a, lletra A, exp.782, ff. 785r-813v.

C. AHN, Noblesa, Parcent, C-46, D-5. Còpia de 1753 en un plet entre el comte de Parcent i els veïns de la localitat.

D. AHN, Noblesa, Parcent, C-46, D-16. Nova còpia simple, del segle XVIII

E. AHN, Noblesa, Parcent, C-46, D-16. Nova còpia simple, del segle XVIII

Edicions:

a. Campón, J. i J. Pastor, Acta de capitulación de la baronia de Parcent, Alacant, Caja de Ahorros, 1987, Papeles Alicantinos, 27.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 333.

TEXT

Die XII mensis augusti anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine eiusque divina gracia implorata, amen. Noverint universi quod nos, frater don Franciscus de Almenar, prebister ordinis et religionis cartusiensis priorque conventus et monasterii sacratissime Virginis Marie de Las Fuentes, regni Aragonum, et eo nomine dominus baronie de Parcent, pro nunc in predicta baronia repertus, tam nomine prioris eiusdem conventus quam etiam ut et tamquam sindicus, economus, actor et procurator predicti conventus et monasterii sacratissime Virginis Marie de Las Fuentes prefati regni Aragonum, pro ut de dicto sindicatu et procuratione constat publico instrumento recepto per Joannem de Gasol, notarium ville de Lanaxa, predicti regni Aragonum, die decimo quinto mensis januarii proxime preteriti presentisque anni, registrata in quinquagesima quinta manum Mandatorum et Empararum curie justitie in civilibus civitatis Valencie anni currentis millesimi sexcentesimi duodecimi, foleo decimo octavo, precedente tamen prius licencia michi concessa per patrem priorem generalem Magne Cartusie, decimo octavo die mensis octobris anni proxime preteriti millesimi sexcentesimi undecimi, et per visitatorem generalem eiusdem religionis, die vigesimo januarii proxime preteriti, registrataque etiam in quinquagesima sexta manu Mandatorum et Empararum curie justitie in civilibus predicte civitatis Valentiae iam dicti anni millesimi sexcentesimi duodecimi, registrata foleo septimo, ex una, et Petrus Peres, maior dierum, regens officium justitie baronie et loci de Parcent, et Petrus Peres, minor dierum, et Onofrius Osias, regens officium juratorum dicti loci de Parcent, et Antonius Laurentius, regens officium locumtenentis justitie, et Fransiscus Ramos, regens officium edilis predicti loci de Parcent, Guillermus Giner, maior dierum, Guillermus Giner, minor dierum, Hieronimus Ausias, Esthephanus Peres, Benedictus Peres, Franciscus Vives, maior dierum, Jacobus Vives, Michael Peres, Michael Gadea, Michael Aguilar, Michael Reig, Joannes Canto, Hieronimus Llido, Antonius Stornell, Vincentius Laurenti, Antonius Ribes, Andres Gilabert, Petrus Ardais, Guillermus Roca, Hieronimus Feliu, Antonius Alegre, omnes vicini et habitatores iam dicti loci de Parcent, et Joannes Sendra, maior dierum, regens officium justitiae loci de Benigembla, iam dicte baronie de Parcent, et Franciscus Miralles, et Jacobus Sancho, minor dierum, regens officium juratorum prefati loci de Benigembla, Ludovicus Puig, regens officium edilis prefati loci de Benigembla, Franciscus Sendra, Joannes Sendra, minor dierum, Petrus Sancho, Petrus Sendra, Hieronimus Sancho, Jacobus Sancho, maior dierum, Antonius Sancho, Petrus Laspies, Michael Sendra, Joannes Arnau, Franciscus Alsina, Felipus Sendra, Senent Sendra, Petrus Pau Oltra, Josephus Malonda, omnes vicini et habitatores prefati loci de Benigembla, et Josephus Ferrando, regens officium justitiae loci de Verniça, dicte baroniae, Bartholomeus Ximeno, maior dierum, regens officium edilis prefati loci de Verniça, Petrus Domingues, Jacobus Rovira, Roch Ros, Michael Alcaras, Michael Giner, Bartholomeus Ximeno, minor dierum, Petrus Arnau, minor dierum, omnes vicini et habitatores prenominati loci de Verniça, partibus ex altera, attendentes et considerantes quod propter generalem expulsionem maurorum et agarenorum a presenti Regni Valentiae, factam de mandato sacre catholice et regie magestatis potentissimi domini nostri regis Philppi, in anno millesimo sexcentesimo nono, fuit atque remansit despopulata et deserta baronia predicta de Parcent et loca ipsius et absque vassallis et habitatoribus³² qui collerent terras et possessiones earundem, et ideo expedit summoopere de novo populare predictam vallem et baroniam cristanis veteris, qui principaliter verbum Dei audiant et fidem catholicam observent et custodiant ut boni Cristi fideles in exaltacionem sante fidei catholice, et ut colant terras relictas per dictos agarenos, in aumentum et conservacionem dicti ac presentis Regni Valentiae iuxta regiam voluntatem. Et ita, volentes nos, partes predicte, de novo populare prefatam baroniam de Parcent et loca ipsius, et terras termini eorundem conservare et reducere ad culturam antiquam taliter quod nos, supradicti novi vassalli et habitatores predictorum locorum baroniae de Parcent possimus in eis comode vivere et cohabitare iuxta conditionem et qualitatem nostram. Et ego, dictus frater don Franciscus de Almenar, dictis respective nominibus, pari modo, possim et valeam fratresque et religiosos dicti conventus alere et sustentare ex fructibus, redditibus³³ et emolumentis annuatim percipiendis a dictis novis vassallis et habitatoribus.³⁴ Ideo, gratis et scienter, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro³⁵ et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognoscimus, una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, quod ratione et causa nove populacionis et stabilimenti domorum et terrarum predictorum locorum dicte baronie de Parcent, fuerunt atque sunt inter nos, partes predictas, conventa, inita, stipulata et concordata capitula infrascripta, materna lingua declarata et continuata, que sunt tenoris sequentis:

En nom de Nostre Senyor Déu, amén. Capítols fets i fermats entre don Francisco de Almenar, prevere de la religió y orde de la Cartuxa, axí en nom de prior que és del convent y monestir de Nostra Senyora de Las Fuentes, del regne de Aragó, com de síndich y procurador del dit convent, segons consta de la procura y sendicat ab acte rebut per Joan Gassol, notari de la villa de Naxa, del dit regne de Aragó, y també consta de la licència per a dit effecte ad aquell donada y comesa per lo pare prior general de la Gran Cartuxa, a díhuit dies del mes de octubre del any mil sis-cents y onse, de una part, Pere Peres, major de dies, regent lo offici de justícia de la baronia e lloch de Parcent, Pere Peres, menor, Nofre Osiàs, regent los officis de jurats de dit lloch de Parcent, Antoni Llorens, regent lo offici de lloctinent de justícia de dit lloch, Francés Ramos, regent lo offici de mustaçaff de dit lloch de Parcent, Guillem Giner, major de dies, Guillem Giner, menor de dies, Hieroni Ausiàs, Esteva Peres, Bened Peres, Francés Vives, major de dies, Jaume Vives, Miquel Peres, Miquel Gadea, Miquel Aguilar, Miquel Reig, Juan Cantó, Hieroni Llidó, Antoni Estornell, Vicent Llorens, Antoni Ribes, Andreu Gilabert, Pedro Ardais, Guillem Roca, Hieroni Feliu, Antoni Alegre, tots vehins y habitadors del dit lloch de Parcent, Joan Sendra, major de dies, regent lo offici de justícia en lo lloch de Benigembla, de la dita baronia de Parcent, Francés Miralles, Jaume Sancho, menor de dies, regent los officis de jurats en lo dit lloch de Benigembla, Lloís Puig, regent lo offici de mustaçaff en lo dit lloch de Benigembla, Francés Sendra, Joan Sendra, menor de dies, Pere Sancho, Pere Sendra, Hierony Sancho, Jaume Sancho, major de dies, Antoni Sancho, Pedro Laspies, Miquel Sendra, Joan Arnau, Francés Alsina, Fèlix Sendra,³⁶ Pere Pau Oltra, Joseph Malonda, tots vehins y habitadors del dit lloch de Benigembla, Joseph Ferrando, regent lo offici de justícia en lo lloch de Vernissa, <de dita baronia>, Berthomeu Ximeno, major de dies, regent lo offici de mustaçaf en lo dit e present any del dit lloch de Vernissa, Pere Domingues, Jaume Rovira, Roch Ros, Miquel Alcaràs, Miquel Giner, Berthomeu Ximeno, Pere Arnau, menor, tots vehins y habitadors del dit lloch de Vernisa, tots nous pobladors, vehins y habitadors de la dita baronia de Parcent, de altra, per rahó e causa de la nova població dels llochs de la dita baronia de Parcent.

I. Primerament, és estat pactat, transigit y concordat entre dites parts que lo dit don Francisco Almenar, prior de Nostra Senyora de las Fuentes y en dit nom senyor de la baronia de Parcent, per ell y per tots los successors perpètuament agen de admetre, segons que ab la present capitulació admet, a tots los dits nous pobladors y a tots los successors de aquells ab los pactes y condicions que a baix se diran y no sens ells, aliter nec alias, a la dita nova població del lloch de Parcent y de tota sa baronia, com són Benigembla y Vernisa. Y los nous pobladors, per ells y per tots los seus successors, se hajen de avassallar en lo dit lloch de Parcent y en sa baronia, com són los dits llochs de Benigembla y Vernisa, encontinent que serà rebut lo present acte, y prestaran en mà y poder del dit prior, en dit nom, los homenatges de fidelitat acostumats, renunciant a son propri for y sobmetent-se al for y jurisdictió del dit prior, en dit nom, y dels successors de aquell, senyors en dita baronia, ab tota la jurisdictió civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi y exercici de aquella, segons que aquell y sos antecessors l’an tenguda y la tenen y li competeixen tenir, axí per furs y privilegis del present Regne de València, com per altra qualsevol via, causa, manera y rahó, com a barons de dit lloch y baronia de Parcent, nos hajau de conèxer per senyors temporals ad aquells, y no a ninguna altra persona si no és ad aquell, en dits noms, y a sos successors en dits llochs y baronia de Parcent; y que no us pugau valer ni valgau de altres franquees ni previlegis alguns sinó los que tenen y han tengut los senyors de dita baronia y los vehins y habitadors de aquella.

II. Ítem, que los nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors de la dita baronia no puguen vendre ni en manera alguna transportar, ni alienar ni dexar, les cases y terres que se’ls stabliran per temps de quatre anys, y no anar-se’n a viure a altres parts dins lo present Regne de València o fora de aquell. Y en cas que fessen lo contrari, a més de encórrer en pena de comís de la casa y heretat, sens tenir ni posar apel·lació ni declaració de jutge, y que lliurament puga lo senyor dispondre de les cases y heretats com de cosa pròpria; y axí mateix, encórreguen també en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València, y en perdició de tots los fruyts y collites y haurà en dites heretats, y en perdició de les millores y beneficis que hauran fet en dites cases y terres. Y que per a cobrar dita pena puguen ser executats los tals per lo senyor o per sos officials, o per qualsevol altre jutge del present regne de València que el senyor elegirà, ab sumissió y renunciació de son propri for, y altres clàusules executòries que per a la dita execució de totes les dites coses <h>y seran necessàries en favor dels dits senyors.

III. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que sien tenguts y obligats los dits nous pobladors a la dita residència personal, en sa casa y família, en dita baronia y llochs de aquella, de tal manera que si algú dels tals vassalls estigués absent de dita baronia sens licència expressa del senyor de dita baronia, o de qui son poder de aquell tendrà, per spay y termini de sis mesos, que en tal cas totes les cases y terres, y fruyts y millores, que los tals que tal faran en ses cases y heretats sien encorreguts en pena de comís, de tal manera que sens interpel·lació alguna ni declaració de jutge algú, puga lo dit senyor, per sa pròpria autoritat, pendre per a ell o vendre-les o establir-les les tals cases y heretats com millor li parexerà, y dispondre de aquelles com de cosa pròpria, excepto en cas que el dit vassall estiga absent de dita baronia per haver comés algun delicte en aquella, o per altra ocasió que fuixqa de la justícia, en tal cas no se li puga comisar la casa y therres tendrà en dita baronia, sinó proseguir contra d’aquell conforme a drets y furs del present Regne de València.

IIII. Ítem, és <estat> pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits vassalls sien tenguts y obligats a procurar y cultivar les dites terres y heretats a ús y costum de bons llauradors, y empeltar tots los arbres borts que y aurà en aquelles y naxeran cada any, y empeltar-o. Y en cas que, sent-los manat y entimat, ab acte o en presència de dos testimonis, per a d’açò cridats, dexant-les de cultivar conforme té obligació, en la primera y segona requesta puguen ser comissades si per spay <y temps> de dos anys no les voldran llaurar y cultivar.

V. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que per quant és notori que el dexar de podar les vinyes cada un any és total ruyna y perdició y destructió de aquelles, és pactat y concordat que tinguen obligació de podar-les cada un any a ús y costum de bons podadors y llauradors, sots pena de comís, <y> que puguen ser comissades ab la llibertat y clàusula contenguda en lo tercer capítol de la present capitulació.

VI. Ítem, és pactat, avengut y concordat que los dits nous pobladors, a ses <costes> y gastos, tinguen obligació de reparar y conservar les cases que se’ls establiran, conforme la necessitat mostraran tenir, y dexant-ho de fer, los ó puguen manar y fer fer, y el senyor, a costes dels pobladors d’elles, o puga fer fer.

VII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que el senyor se reserva per a si y als seus totes les coses, de qualsevol gènero y espècie que sien, que estiguen contenguts en dita baronia y llochs de aquella, que per via pensada, cogitada o no cogitada o incogitada, estan y puguen estar <y> pertànyer-los per qualsevol via, causa, manera o rahó que sia, dins o fora dels térmens de dita baronia, com tant solament entenga lo dit senyor y tinga voluntat de dar-los, als dits sos vassalls, allò que·s trobarà contengut en cada acte del stabliment que es farà a cada hu, y no més; y que tot lo que no estarà declarat que·l senyor dóna als vassalls, s’entén y se entenga que resta per al dit senyor y als seus successors, per regalies de aquells, sens que puguen donar lloch o dupte algú, ni enterpretació alguna, com tot lo que serà dubtós se dexa per al dit senyor y als seus successors.

VIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que totstemps y quant algun vassall aurà menester fusta per a obrar y reparar y conservar sa casa, aja de demanar licència al senyor o a qui tindrà poder de aquell, y si lo contrari fes, encórrega en pena de tres lliures moneda reals de València per cada a<r>bre que tallarà; però dóna-se’ls als tals vassalls llicència que llíberament y sens incorriment de pena alguna, puguen fer llenya per al servici de ses cases, ab que no sia tallar arbres ni rames verdes dels tals arbres, sinó les que en sa heretat esporgaran, netegant y esporgant sos a<r>bres a ús y costum de bons llauradors. Y també se’ls dóna llicència y facultat que puguen fer sendra de les mates y xara, sens encorriment de pena alguna; y així mateix, puguen tallar fusta per a timons y estenes, dentals y cametes, y jous per als adreços y aparells que són menester per als aladres.

VIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que per a les heretats y fruy<t>s de aquelles sien guardades, se haja de tenir y nomenar un guardià que guarde la baronia y·l terme de aquella, y los dits pobladors l’ajen de pagar y sustentar a ses costes.

X. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que totes les persones que seran atrobades furtant herba, garrofes, raïms, olives, amelles y altres qualsevols gèneros de fruyts que deguen dret a la senyoria, encórreguen en pena de deu sous si seran atrobats fent dits furts de dia; y si serà de nit, encórreguen en pena de vint sous si lo tal furt o furts seran de poca consideració, però si lo tal furt se farà, encórrega lo tal en pena de deu lliures, aplicadores la tercera part al amo de la heretat de qui·s farà dit furt y l’altra tercera part per al acusador, y l’altra tercera part a la senyoria.

XI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que·l senyor de dita baronia y sos officials, o qui son poder tindrà, puguen fer y fassen les ordinacions que convindran per a la conservació de la dita e present baronia, y posar les penes pecuniàries que convindran per a la bona administració de la justícia, bé y conservació de les persones y cases de la present baronia, conforme a la ocurrència del temps, y que los dits pobladors no puguen proclamar, appel·lar ni recórrer de semblants enantaments y provisions.

XII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que sens diminució alguna de la reservació general contenguda en lo setè capítol, especialment se reserva³⁷ per a si y als seus successors en dita baronia tota la jurisdictió sevil y criminal, herbes, aigües y montanyes, barranchs, fusta, pins, carrasques y qualsevol altre arbre que no faça fruyt, y les demés regalies tocants a la senyoria, com són fleca, taverna, carniceria, forn, tenda, ostal, escrivania y qualsevol altres regalies que ara y ha y per temps y porà haver en la dita baronia y llochs de aquella, però concedix lo senyor a dits pobladors que puguen vendre son vi en ses cases a cànters y mig cànters, quartes y mijes quartes, y l’oli a roves y miges arroves. <Y> que se haja de fer un bovalar per a la carneceria, en lo lloch que li parexerà al senyor y’s consertarà y convendrà ab los vassalls, per a que el que dóna carn puga pasturar lo seu ganado, restant-se el senyor tot lo plen dret de la carneceria, y en cas que no’s tingués arrendada, <si>a la herba del dit bovalar per al dit senyor o per a qui ell voldrà.

XIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que les cases y heretats que s’establiran als nous pobladors, no puguen ser venudes ni transportades ni alienades en ninguna manera a persona alguna, ni ha lloch privilegiat, sinó a persona honrada y abonada, en càrrech del cens y partició imposat, per a què planament lo paguen, y açò precehint licència del senyor o de qui son poder tendrà; y açò se haja de declarar al venedor, per a què si dit senyor la voldrà pendre per lo mateix preu, la puga pendre llíberament y, consentint que la tal venda passe avant, se li haja de pagar y pague lo lloïsme, conforme a furs del present regne, reservant-se lo senyor per a si y per als seus tot lo dret emphiteòtich de fadiga, lloïsme, y fent al contrari, encórreguen en pena de comís.

XIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat que tots los dits pobladors y tots los successors hajen de pagar delmes y primícies, y ters delme y los demés drets de la senyoria que abaix se dirà, sens fer frau ni engany, sinó en molta puntualitat, com a verdaders y fels cristians, per lo molt que importa la solució y paga dels dits delmes y drets y lo que en allò se servirà Nostre Senyor; y fent lo contrari encórreguen en les penes per furs del present regne instituïdes y les que al senyor li parexerà posar.

XV. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que totes les cases y terres que estan situades y posades dins la baronia de Parcent y térmens y llochs de aquella, són y sien tengudes y obligades a la senyoria de la dita baronia al dret de fadiga y lloïsme, y a tot altre dret imphiteòtich y dret de cobrar aquell, segons a fur del present Regne de València.

XVI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que qualsevol vehí y vassall y habitador de la present baronia de Parcent, no se’n puga anar a viure a altra part fora de dita baronia, sots les penes imposades per furs del present regne y altres penes arbitràries al senyor de dita baronia y a sos successors, sens que primerament hajen pagat al dit senyor de dita baronia lo que se li deurà. Y en cas que el dit vassall o vassalls se’n vajen, no puguen ningú de aquells demanar ni demanen millores algunes de les cases y terres que dexaran, ans bé lo tal vassall que se’n anirà estiga obligat a pagar y refer les pijores y perjuhins que haurà fet en la casa y heretats que dexarà, si ja la occasió o culpa de què se’n vaja no fos del senyor de dita baronia.

XVII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que per nengun temps puguen immiscuir y ajuntar, obrir finestres y portes en ninguna de les cases y llochs de la present baronia, ni tampoch en les terres del terme de aquella rompre màrgens, ni mesclar ni ajustar unes terres ab altres, exceptant les terres que estaran dins sa terra matexa de sa heretat junta, sens primer obtenir llicència y consentiment del dit senyor o de que tendrà son poder, y si lo contrari faran, encórreguen en pena de comís.

XVIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que, tostemps y quant en qualsevol temps que al senyor li aparexerà y a sos successors, y ben vist li serà, puga obligar tantes voltes quantes voldran, als nous pobladors, vassalls y habitadors que ara són o per temps seran, a què cabreven totes les cases y terres que aquells respectivament posseïran situades en la present baronia, y los dits vassalls que ara són y per temps seran sien tenguts y obligats a cabrevar y regonèxer al dit senyor la senyoria directa de la tal casa o cases y terres posehiran, sens fer-li al dit senyor contradictió alguna. Y que per a dit effecte, puga lo senyor y sos successors nomenar jutge o jutges infiteòticals conforme està dispost y ordenat per los furs del present Regne de València, y si li parexerà al senyor cabbrevar més vegades, o més a menut de lo que disponen dits furs, o puguen fer com damunt està dit, <però> en aquell cas han de ser los actes a costa del senyor y no dels vassalls.

XVIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que lo dit senyor y sos successors en la present baronia de Parcent y sos llochs executen, en quant menester serà en sa favor, la jurisdictió civil y criminal, y que puguen en cada un any fer electió y nominació a sa voluntat de justícia y lloctinent de justícia, jurats y mustaçaf, y de tots e qualsevols altres officials que seran necessaris per a la bona administració de la justícia de la present baronia y llochs de aquella. Y esta nominació se haja de fer portant doble número de persones per cada hu dels officis sobredits, per a què dit senyor puga elegir hu dels dos que li portaran, a ell o a qui son poder tindrà. Y la dita nominació se haja de fer, per a justícia, el dia de sent Thomàs apòstol o alguns dies enans, nomenant dos persones com està dit, y per a la electió de justícia, el qual haja de jurar lo dia de Nadal en cada un any, de fer bé y llealment son offici; y lo diumenje ans de Pasqua del Esperit Sant, quatre persones per electió de jurats; y el diumenje ans de la Aparició de sent Miquel, dos persones per a electió de mustaçaf. Y que açò es guarde y se haja de guardar, conservar y continuar cada un any perpètuament, y los dits officials tinguen obligació de jurar y juren en poder del dit senyor y sos successors, o de qui tindrà poder de aquells, de què se hauran bé y llealment en sos officis.

XX. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que lo dit senyor y sos successors en dita baronia puguen, en qualsevol temps y cas que·ls parexerà, en primera instància evocar-se totes les causes, axí civils com criminals, encara que estiguen posades y tinga la mà en aquelles lo justícia, lloctinent o qualsevol altre official de la present baronia y llochs de aquella.

XXI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que per qualsevol effusió de sanch que·s traurà en qualsevol rixa que y haurà dins la present baronia, o qualsevol pendència que y haja que traguen sanch, se haja de pagar y pague a la dita senyoria tres lliures moneda reals de València, per cada efusió de sanch que·s traurà.

XXII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors que ara són o per temps seran de la present baronia de Parcent y llochs de aquella, sien tenguts y obligats de fer totes les olives y oli que culliran en la present baronia, en la almàcera que el senyor té en lo present lloch de Parcent, y pagar lo dret acostumat de la moltura, que són dos almuts per sis barcelles almaceres, que són nou barcelles de casa, sots pena de vint-y-cinch lliures per cada vegada que lo contrari faran, aplicadores a la senyoria.

XXIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que tots los dits pobladors, vehins y habitadors de la present baronia que huy són o per temps seran, sien obligats anar a coure lo pa als forns que lo dit senyor té en los llochs de la present baronia, sots pena de tres lliures per cada vegada que lo contrari faran, aplicadores a la senyoria.

XXIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los vassalls de la present baronia que huy són y per temps <seran>, no puguen ara ni en ningun temps posar taches ni sises, ni carregar censals per a gastos dels llochs de la present baronia, sens precehir licència y exprés consentiment del senyor de dita baronia.

XXV. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que·l senyor de dita baronia se reserva per a si lo dret del aljep y cals de la present baronia, y los forns per a fer aquella, donant-los licència y facultat a tots los vehins y vassalls d’ella per a què, precehint licència del senyor, puguen fer y facen tots los forns de algeps y cals que seran necessaris y ben vist los serà, edifficar y reparar ses cases y altres coses necessàries, sens pagar ninguna cosa sinó franca y llíberament. Emperò, en cas que facen cals y algeps per a vendre fora de la present baronia, hajen de pagar y paguen per cada forn de cals, dos cafiços, y un cafís per cada forn de algeps; y si serà, lo tal vassall que farà l’algep per a vendre, de la present baronia, que pague mig cafís de algep tant solament per cada forn, ab què no exedixca ni sia major de deu cafiços; y venent-lo a persones que viuen en la present baronia y llochs de aquella, per a sos reparos y obres de ses cases, no tinguen obligació de pagar del tal algeps nengun dret a la senyoria.

XXVI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los vassalls y habitadors que ara són y per temps seran de la present baronia de Parcent y llochs de aquella, no puguen juntar consell general que no sia ab licència del senyor y de sos successors, o de qui tindrà poder de aquells, asistint en lo tal consell general lo justícia de la baronia a on se tindrà lo tal consell.

XXVII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que encara que los dits nous pobladors de la present baronia de Parcent y llochs de aquella, o sos successors, obliguen sos béns en qualsevol contracte o acte que faran, no s’i entenga voler obligar los béns que se’ls estableixen per esta escriptura y població, calladament ni amagada, expressament y ab esta condició se’ls done<n> y consedeixen, y no de altra manera; y si necessari és un dia, ans que caigua ni puga caure en la dita obligació, revoque dit senyor la dita concessió y enfitheòtich, y retinga per a si los dits béns, y cada hu dels dits pobladors axí o accepten y consenten.

XXVIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors, vassalls y habitadors de la present baronia y llochs de aquella, que huy són y per temps seran, no puguen vendre mi empenyar ni en altra qualsevol manera transportar les cases y terres y heretats que se’ls estableixen, sinó és a persones que vixquen y residixquen, en sa casa y família, en la hu dels llochs de la dita baronia, ni en persones que tinguen son domicili fora de la dita baronia, sinó en cas que los tals a qui les dites heretats pervendran per rahó de qualsevol acte o contracte, o oferta o execució, dins tres mesos vinguen a viure en ses cases y família, y a ser vassalls y habitadors en la present baronia, sots pena que lo dit senyor y sos successors puguen comisar dits béns ab llibertat y clàusula contenguda en lo damunt dit tercer capítol.

XXVIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que lo dit senyor de la dita baronia y llochs de aquella, y sos successors, sien tenguts y obligats a establir les cases y heretats als dits nous pobladors franques y lliures, y sense obligació de pagar ningunes pensions ni censals, ni altres alguns deutes que agen y sien estats caregats per sos antesesors, o per les algames de moriscos, sinó que tot allò que de justícia se declararà que deu y toca a pagar a la dita baronia y llochs de aquella, vinga a càrrech y a conte del dit senyor y de sos successors, de tal manera que los nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors de la present baronia de Parcent y llochs de aquella, tan solament sien obligats a pagar al dit senyor los censos y particions, y los demés càrrechs contenguts y abaix especificats en esta present escriptura, y si per rahó de qualssevols censos o deutes la solució y paga de aquells tocants al senyor, si’s faran algunes costes y despeses, les aja de pagar lo dit senyor y no los vassalls.

XXX. Ítem, és pactat, avengut y acordat entre dites parts que per quant lo dit senyor té a son càrrech de pagar les pencions y censals que de justícia es deuran sobre la present baronia y llochs de aquella, los dits nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors que al present són y per temps seran, sien tenguts y obligats perpètuament dar y pagar al dit senyor y a sos successors cascun any tres lliures, moneda reals de València, per rahó de cada casa y heretat que se’ls estableix, ab sens de fadiga y lloïsme y altre qualsevol dret infiteòtich y dret de cobrar aquell, pagadores en dos iguals pagues, ço és, la primera en lo dia y festa de sent Miquel de septembre, y l’altra y segona paga en lo dia e festa de Nadal aprés següent, comensant la primera paga de dits censos en lo dia y festa de sent Miquel de setembre del any mil sis-cens y tretse, y l’altra segona paga en lo dia y festa de Nadal aprés següent del matex any mil sis-cens y tretse, y axí cascun any en dits terminis perpètuament.

XXXI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors, vassalls y vehins y habitadors de la dita e present baronia y llochs de aquella, que huy són y per temps seran, a més del sobredit cens, hajen de pagar y paguen cada un any, de tots los fruyts de qualsevol gènero y spècie que sien, com és forment, ordi, sigrons, faves y altres qualsevol fruyts que colliran en dites heretats que se’ls establixen, la sisena part per al senyor, pagant del muntó primerament delme, promísia y ters delme, y de lo que restarà ajen de fer sis parts, és a saber, les cinch parts per als vassalls y <la> sisena per al senyor.

XXXII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que <los dits nous pobladors, vasalls, veïns y abitadors de la dita e present baronia y llochs de aquella, que hui són y per temps seran, a més del sobredit sens agen de pagar y paguen cada un any,>³⁸ de tots los fruits de les vinyes, traent primer del montó delme, promísia y ters delme, de la manera que s’acostuma pagar, ajen de pagar a la sisena, sia en pansa o sia en vi, és a saber, cinch parts per al vassall y la sisena per al senyor; la pansa feta la hajen de pagar en casa, y lo vi al duell, sens que lo senyor haja de pagar cosa ninguna de gastos.

XXXIII. Ítem, és pactat, avengut i concordat entre les dites parts que de tots los fruits de tots los abres, com són oliveres, garrofers, ametlers, figueres, moreres y altres qualsevols abres fruitals de qualsevol gènero y espècie que sien, ajen de pagar y paguen perpètuament al quart, és a saber, traent primer del muntó delme, promícia y ters delme, de la manera que se acostuma pagar; del que restarà, se hajen de fer quatre parts iguals, tres per als vassalls, una per al senyor.

XXXIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que cada hu dels vassalls que hui són y per temps seran de dita baronia, agen de donar y donen al senyor de aquella que hui és y per temps serà, una xàbega de palla cascun any al senyor per al servici de sa casa, y que no tinguen obligació de dar-la a ningun arrendador, en cas que dita baronia se arrende.

XXXV. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que cada hu dels vassalls, vehins y habitadors de la dita baronia y llochs de aquella que hui són y per temps seran, ajen de donar y donen cascun any un jornal a ses costes, ab un home y una cavalcadura, per a portar los fruits tres llegües alrededor, o per a llaurar o per a lo que ben vist li serà al senyor o a sos successors, ab tal pacte exprés y condició: que no sien obligats los dits vassalls dar dit jornal de home y cavalcadura per a casa als arrendadors, en cas que la dita baronia³⁹ estigués arrendada, sinó tant solament al dit senyor, al qual és sa voluntat dels dits vassalls acodir a dit senyor en dit servici y obligació.

XXXVI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que lo dit senyor y sos successors, per a cobrar los fruits y rendes de la senyoria de dita baronia de Parcent y llochs de aquella, puga compel·lir lo dit senyor als dits sos vassalls a la solució y paga de aquells, y cobrar dits fruits y drets ab prompta y real execució segons deutes reals y casos fiscals.

XXXVII. Ítem, és pactat, avengut y concordat que los dits vassalls, vehins y habitadors de la present baronia de Parcent y llochs de aquella que hui són y per temps seran, sien tenguts y obligats cascun any portar y posar en la era del lloch de Parcent tots los grans que·s colliran en lo terme del lloch de Parcent, y los de Benigembla en la era dit senyor té en dit lloch de Benigembla, y los de Vernisa en la era de Vernisa, per a què en dites heres se puga fer la partició deguda; y el que al contrari farà, encórrega en pena de vint-y-cinch lliures, moneda reals de València, aplicadores als cófrens de la senyoria.

XXXVIII. Ítem, és pactat, avengut i concordat entre dites parts que lo dit senyor se retura vers si y es reserva per a ell totes les moreres que de present stan plantades en qualsevols llochs y terres de la present baronia, per a què les puga arrendar y dispondre de aquelles a ses pròpries voluntats.

XXXVIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que <si> lo dit senyor vol y li plau que tots los que voldran plantar vinyes, precehint llicència del senyor, amel·lerals, oliverals, garoferals, figuerals y morerals, los puguen plantar sens que tinguen obligació de pagar partició alguna de tots los fruits colliran de dites plantades per termini de nou anys, contadors del dia que·s plantaran, excepto que han de pagar delme, promísia y ters delme, conforme se acostuma pagar; y passats dits nou anys, tinguen obligació de pagar la partició conforme es conté en los damunt dits capítols.

XXXX. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que cada hu dels vassalls, vehins i habitadors de la present baronia hajen de pagar y paguen al dit senyor eo a sos successors perpètuament cascun any un sou, ab cens, fadiga y lloïsme, per cada tros o troços de terra que a cada hu dels dits vassalls se’ls establiran en la orta, que cada hu en lo lloch de dita baronia té, el qual hajen de pagar y paguen conforme es paga la demés renda contenguda en la present capitulació, ademés de les sobredites tres lliures, y en assò és la voluntat y li plau al dit senyor que los dits vassalls no tinguen obligació de pagar partisió alguna dels arbres fruitals que dites ortetes tenen, com són pomeres, pereres, sireres, berquoquers y pruneres, ni tampoch de lletugues, cols, cebes, alls y alfalfes y altres qualssevols ortalises; ab tal pacte y condició, que lo dit senyor o qualsevol religiós que·stigués en la present baronia, puga pendre y prenga, de les coses contengudes en lo present capítol, lo que haurà de menester per a sa casa, y no ninguna altra persona ni arrendador, ab tal pacte y condició: los fa dit senyor dita mercè que sempre y quant en dites ortetes sembrasen forment, ordi y dacsa, que en tal cas hajen de pagar y paguen al dit senyor, eo a sos successors, la partició de dits fruits conforme a la present capitulació se conté.

XXXXI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre los vassalls de la present baronia, y és voluntat del dit senyor, que los dits vassalls puguen collir raïm per a ses cases, per a menjar, mentres durarà lo raïm en les vinyes. Y axí mateix, puguen los dits vassalls, per a ses <cases>, collir olives verdes y negres per a posar en les gerres en salmorra, per a servici de sa casa de cascun vasall, vehí i habitador de dita baronia, ab què tot se faça ab moderació, y en cas que fos cosa demasiada, en tal cas puga lo dit senyor moderar-o de la manera que·l dit senyor li parega y ben vist li sia, y no lo arrendador, en cas que lo y hagués en dita baronia.

XXXXII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits e presents capítols y coses en aquells contengudes, sien executoris ab sumissió y renunciació de propri for, variació de juhí y altres clàusules en semblants actes posar acostumades. Y si menester serà, de dits capítols y de qualsevol de aquells se puguen fer una y més carta y cartes públiques, quantes convindran a dites parts, ordenadores segons lo estil y pràtica del notari rebedor de aquells, etc.

Quibus quidem capitulis lectis, publicatis et intellectis nos, dictas partes, laudantes et aprobantes, facientesque et concedentes atque firmantes omnia et singula in predictis capitulis contenta et specificata, a prima linea usque ad ultimam inclusive, renuntiamus et scienter et expresse, dictis respective nominibus, omni exceptioni rei sic non geste, convente, pactate, stipulate atque promisse, pro ut in preinsertis capitulis et eorum singulis scribitur et continetur. Et promitimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, dictis respective nominibus, que tenebimus, observabimus, conplebimus et adimplebimus omnia et singula in predictis capitulis contenta et specificata, et contra ea non veniemus, que si secus fiat, volumus et nobis placet quod pars nostrum contrafaciens incidat et incurrat penam centum librarum, monete valentine, per partem inobedientem parti parenti et obedienti dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene, ita quod, exacta dicta pena vel non aut gratiose remissa, nihilominus predicta capitula et omnia et singula in eis contenta, promissa et concordata, in suis robore ac firmitate remaneant et valore. Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum, ac missionum si quas nobis, dictis partibus, ad invicem facere contingerit, solutionem, satisfactionem, emendam et complementum, nos, dicte⁴⁰ partes, dictis respective nominibus, possimus dist<r>ingi, compelli seu etiam forciari per gubernatorem Regni Valentiae, vel alium quemcumque iudicem secularem, tamen iurisdictionem exercentem, per nos, dictas partes respective, eligendum, in cuiusquidem examine omnia supradicta adimplere promittimus ac si contractus esset ibidem celebratus et solutio destinata, sive personaliter reperiamur sive non, cuius foro, districtui, cohertioni et juditio licet non sit vel fuerit judex noster ordinarius. Nos tamen, dictas partes, ad invicem et vicissim, dictis respective nominibus, omnia et singula bona et iura nostra submittimus et subponimus et astringimus, nostro proprio foro quo ad hec penitus et de certa scientia renunciando, et legi «Si convenerit», foro: «De jurisditione omnium judicum», <et legi etiam> dicenti «Judicium judicis de quo sit conventum et in quem jurisdictio est quoquomodo p<r>orrogata vel ei⁴¹ consensus habitus ante litem contestatam posse revocari», et cuicumque alteri fori⁴² declinatorie, fiantque per eum, de et pro premissis omnibus et singulis execucio, vendicio et distractio bonorum omnium nostrum respective, mobilium et inmobilium, ac etiam privilegiatorum, ubique habitorum et habendorum, sine aliqua libelli oblatione, littis contestatione, aut alterius juris solemnitate, sed ad solam demonstracionem seu exhibitionem presentis publici instrumenti aut eius exempli quod valere volumus, et obtinere vim sententie difinitive in rem judicata transacte, a qua ulterius apellare vel suplicare non licet nec observetur aut observari oporteat, in his aliqua juris solemnitas. Imo dicta pignora, execucio, vendicio et distractio bonorum omnium predictorum fierint et fieri valeant pro ut in execucionibus fiscalibus est fieri assuetum, nec admittamur aut admitti possimus ad aliquam exceptionem, deffencionem, allegationem, rationem, appellationem, prosequtionem et recursum, imo ad excludendam omnem <dilacionis> calumnie et difugii materiam per pactum especiale predictum, stipulationem qua supra vallatum. Renunciamus, dictis respective nominibus, scienter et expresse, omnibus exceptionibus, deffentionibus, allegationibus, appellationibus, prosequtionibus et recursibus justis, frivolis et injustis, et juri etiam apellandi, prosequendi, etiam recurrendi et omni alii juri premissis obvianti. Et pro predictis omnibus et singulis, sic ut premititur attendendis firmiterque complendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, dictis respective nominibus, omnia et singula bona et jura nostra, mobilia et inmobilia, privilegiata et non privilegiata, <licita> et prohibita, habita et habenda ubique. Renunciantes scienter quantum ad hec, ad majorem cautelam, nos, dicti novi populatores, beneficiis cedendarum ac dividendarum actionum, novarumque ac veterum constitutionum, epistole divi Adrani, legique ac foro Valentiae «De principali prius conveniendo», et omni alii juri premisis obvianti. Quibus omnibus peractis in continenti pro execucione contentorum in preinsertis capitulis factis, inhitis et concordatis super nova populacione baronie predicte de Parcent, et Petrus Peres, major dierum, regens officium justicie dicti loci de Parcent, et Petrus Peres, minor dierum, et Onufrius Ausias, regens officium juratorum dicti loci de Parcent, et Antonius Laurentius, regens officium locumtenentis justitiae, et Franciscus Ramos, regens officium edilis predicti loci de Parcent, Guillermus Giner, major dierum, <Guillermus Giner, minor dierum,> Hieronymus Ausias, Stephanus Peres, Benedictus Peres, Franciscus Vives, major dierum, Jacobus Vives, Michael Peres, Michael Gadea, Michael⁴³ Aguilar, Michael Reig, Joannes Canto, Hieronymus Lido, Antonius Estornell, Vincentius Laurenti, Antonius Ribes, Andreas Gilbert, Petrus Ardais, Guillermus Roca, Hieronymus Feliu, Antonius Alegre, omnes vicini et habitatores dicti loci de Parcent; et Joannes Sendra, dierum major, regens officium justitiae loci de Benigembla, dicte baroniae de Parcent, et Franciscus Miralles et Jacobus Sancho, minor dierum, regens officium juratorum prefati loci de Benigembla, Ludovicus Puig, regens officium edilis dicti loci de Benigembla, Franciscus Cendra, Joannes Sendra, minor dierum, Petrus Sancho, Petrus Sendra, Hieronymus Sancho, Jacobus Sancho, major dierum, Antonius Sancho, Petrus Laspies, Michael Sendra, Joannes Arnau, Franciscus Alzina, Felipus Sendra, Senent Sendra, Petrus Pau Oltra, Josephus Malonda, omnes vicini et habitatores dicti loci de Benigembla; et Josephus Ferrando, regens officium justitiae loci de Vernisa, Bartholomeus Ximeno, major dierum, regens officium edilis predicti loci de Vernisa, Petrus Domingues, Jacobus Rovira, Roch Ros, Michael Alcaras, Michael Giner, Bartholomeus Ximeno, dierum minor, Petrus Arnau, minor dierum, omnes vicini et habitatores prenominati dicti loci de Vernisa et omnes novi populatores prefate baronie de Parcent, pro ipsis et pro omnibus absentibus, successoribus eorum cuiusvis sexus, status aut condicionis existentibus, nunc vel in futurum, in dicta baronia de Parcent, prestiterunt juramentum et homagia fidelitatis et vasallagii, ore et manibus, in posse prefati fratis don Francisci de Almenar, dictis respective nominibus, et eo nomine domini dicte baronie de Parcent, acceptantes eum in eorum dominum naturalem, promitentesque ipsi, dicto nomine, parere et obedire quemadmodum tenentur et debent uti eorum domino, necnon et respondere eidem et successoribus eiusdem de omnibus fructibus, juribus, redditibus et emolumentis, quibus <a>stricti sunt et obligati parere et obedire juxta contenta et declarata in preinserta capitulatione, quequidem juramenta et homagia prestiterunt omnes supradicti in forma debita, dicentes in modum sequentem:

Juramus fidelitatem fratri don Francisco de Almenar, dictis respective nominibus, et vasallagium, et suis succesoribus, <quod> non erimus in facto, dicto seu concilio quod personam, aut vitam aut membrum, aut honorem suum amitat,⁴⁴ aut quod mala captione detineatur, et si ad nostram noticiam pervenerit quod aliquis aliquid predictorum contra dominum nostrum vellet seu auderet comittere, pro posse nostro impedi<e>mus aut quam citius poterimus, per nos vel nuncium nostrum, vel per literas nostras sibi nunciare curabimus, imperium quod habet pro posse nostro manutenere procurabimus et deffendemus, et concilium quod a nobis petierit secundum a Deo⁴⁵ nobis datam prudenciam dabimus, secreta nobis ab eo revelata, nulli⁴⁶ sine sui licencia manifestabimus, sic nos Deus adiuvet et eius santa quatuor Evangelia.

Et factis premissis, in continenti dictus frater don Franciscus de Almenar, dictis respective nominibus, non divertendo ad alios actus, nominavit et creavit in justitiam dicti loci de Parcent Petrus Peres, major dierum, et in juratos Petrus Peres, minor dierum, et Onufrius Ausias, et in locumthenentem justitiae Antonius Laurentius, et in edilem Franciscus Ramos, et in justiciam loci de Benigembla, dicte baroniae de Parcent Joannes Sendra, major dierum, et in juratos Franciscus Miralles et Jacobus Sancho, minor dierum, et in edilem Ludovicus Puig, et in justiciam loci de Vernisa Josephus Ferrando, prefate baronie de Parcent, et in edilem Bartolomeus Ximeno, major dierum, qui, facta nominatione predicta, promisserunt et jurarunt in posse et manu dicti fratris don Francisci de Almenar, dictis respective nominibus, per dominum Deum et eius santa Quatuor Evangelia eorum propriis manibus corporaliter et sponte tacta, quod ipsi [omnes et] unusquisque eorum in suo officio se habebunt bene, fideliter et legaliter justiciam querellantibus ministrando, pro ut unicuique eorum et officio suo tangit, pertinet et spectat. Requirentes partes predicte, de premissis omnibus et singulis duo duplicata confici atque recepi instrumentum eiusdem tenoris, quorum omnium unicuique parti tradatur, et ad habendum memoriam in futurum.

Que fuerunt acta in loco de Parcent, die duodecima mensis augusti anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo duodecimo.

Sig+num mei, fratis don Francisci de Almenar, dictis nominibus.

Sig++++++++++++++++++++++na nostrum, Petrus Peres, major dierum, justitiae dicte baronie et loci de Parcent, et Petrus Peres, minor dierum, et Onufrius Ausias, juratos, et Antonius Laurentius, locumtenentis justitiae, et Franciscus Ramos, edilis predicti loci de Parcent, Guillermus Giner, major dierum, Guillermus Giner, minor dierum, Hieronymus Ausias, Stephanus Peres, Benedictus Peres, Franciscus Vives, major dierum, Jacobus Vives, Michael Peres, Michael Gadea, Michael Aguilar, Michael Reig, Joannes Canto, Hieronymus Llido, Antonius Stornell, Vincentius Laurenti, Antonius Ribes, Andreas Gilibert, Petrus Ardais, Guillermus Roca, Hieronymus Feliu, Antonius Alegre, omnes vicini et habitatores iam dicti loci de Parcent, et Joannes Cendra, dierum major, justitie dicti loci de Benigembla, iam dicte baroniae de Parcent, et Franciscus Miralles, et Jacobus Sancho, minor dierum, juratos prefati dicti loci de Benigembla, Ludovicus Puig, edilis predicti loci, Franciscus Cendra, Joannes Sendra, minor dierum, Petrus Sancho, Hieronymus Sancho, Jacobus Sancho, maior dierum, et Antonius Sancho, Petrus Laspies, Michael Sendra, Joannes Arnau, Franciscus Alsina, Felipus Sendra, Senent Sendra, Petrus Pau Oltra, Josephus Malonda, omnes vicini et habitatores predicti loci de Benigembla, et Josephus Ferrando, justitiae dicti loci de Vernisa, Bartholomeus Ximeno, major dierum, edilis predicti loci, Petrus Domingues, Jacobus Rovira, Roch Ros, Michael Alcaras, Michael Giner, Bartholomeus Ximeno, minor dierum, Petrus Arnau, minor dierum, omnes vicini et habitatores predicti prenominati loci de Vernisa, predictorum, qui hec, dictis respective nominibus, singula suis singulis referendo, laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Franciscus Vives, minor dierum, dicti loci de Parcent habitator, et Jacobus Giner, minor dierum, ville de Murla habitator, nunc vero reperti in dicto loco de Parcent, agricultores.

Ihesus.

In quorum fidem et testimonium meum ego, Joannes Reig minor, notarius publicus totius regni Valentiae, ville de Murla habitator, receptor supradicta capitulationis et omnias alias actas in ea contenta, hic appono meum sig+num.