Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III - AA.VV - Страница 7

211.

1612, maig 13. Petrés.

Melcior Munyós, cavaller i lloctinent del batlle de la vila de Sagunt, administrador en nom de la Real Audiència de València del lloc de Petrés, segrestat judicialment per aquesta, atorga la carta pobla de dita localitat de Petrés per a trenta-dos pobladors. El document inclou al final les dues confirmacions del seu contingut fetes per Jaume Aguiló òlim Perpinyà i Rafaela Jofre Aguiló i de Perpinyà, els quals pledejaven per la senyoria d’aquesta localitat.

Notari, Francesc Ferrer de Riambau.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1641, llibre 6, mà 51, ff. 7r-12v.

Edicions:

a. Iborra Lerma, J. M., Realengo y señorío en el Camp de Morvedre, Sagunt, 1981, pp. 432-439. (Edició incompleta.)

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 328.

TEXT

Die XIII mensis maii anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine, amen. Nos Melchior Muñoz, miles, locumtenens baiuli villae Sagunti, secrestator loci de Petres, constructi infra terminos generales dicte villae Sagunti, nominatus per Regiam Audienciam civitatis et Regni Valenciae commisarius ad infrascripta faciendi, capitulandi et stabiliendi, electus et deputatus per doctorem Salvatorem Fontanet, de Consilio Suae Magestatis, judicem commisarium pro sua magestate creatum et nominatum ad populandum loca Regni Valenciae de quibus fuerunt expulsi agareni et per alia negocia anexa et conexa, dependencia et emergencia a dictis expulsionibus et populacionibus, pro ut de dicta regia comissione constat cum duabus regiis epistolis firmatis propria manu Suae Magestatis, sigillatisque cum suo regio sigillo et cum aliis solempnitatibus Regiae Cancellariae expeditis, quarum prime fuit data in opido Madriti, die vigessimo tercio mensis desembris de anno millessimo sexcentessimo decimo, et de altera et secunda in dicto oppido, secundo die mensis aprilis de anno proxime preterito millessimo sexcentessimo undecimo, et de dicta mea commissione constat cum provissione per dictum regentem commissarium provissa, precenti die registrata in prima manu Judiciarii dictae comissionis, sub dicto calendario, recepta per notarium infrascriptum, scribanum dictae regiae comissionis, in presenciarum in dicto loco personaliter repertus, ex una; Honufrius Rene, justicia in anno presenti, Joannes de Mattes et Baptista Ferrer, jurati, Didacus del Castillo, sindicus, et Vincencius Ferrer, edilis dicti et presentis loci de Petres, Christoforus Garcia, Joannes Puig, Petrus Tort, Petrus Joannes Crexells, Franciscus Stors, Martinus del Toro, Bartholomeus Periz, Martinus Roch, Jacobus Beche, Michael Carbo, Michael Pastor, Joannes Periz, Anthonius Fayo, Joannes Baylo, Guillelmus Bonome, Joannes Iulia, Franciscus Casanova, Franciscus Fabra, maior, Matheus Veses, Bartholomeus Torrelles, Andreas Forner, Joannes Casanova, Michael Heres, Michael Vayo, Bernardus Laroca, Gabriel Jover et Balthasar Sifre, omnes convocati et congregati ex ordine et voluntate dicti secrestatoris, dicto nomine, sono campanae in ecclesia dicti loci, parte ex altera, in et super poblatione predicti loci de Petres, de certa sciencia etc., cum hoc presenti publico instrumento capitulationis et concordiae etc., confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, quod ratione populationis predicti loci de Petres devenimus inter nos ad capitulationem et concordiam per capitula, conventiones et pacta inmediate sequentia declaranda:

Capítols closos, fets, pactats, transigits, avenguts y concordats per y entre Melchior Muñoz, cavaller, lloctinent de balle de la villa de Morvedre, secrestador del lloch de Petrés y tenint comissió del doctor Salvador Fontanet, regent comissari per Sa Magestat en la població del lochs del regne de València dels quals són estats expressos¹, los moros, en lloch y per lo senyor qui ha de ser del dit loch de Petrés, de una, y los nous pobladors del dit loch de Petrés de part altra, los quals son del thenor següent:

I. Primerament, és estat pactat, clos, avengut, transigit y concordat entre les dites parts que, ans de pendre pocessió los nous pobladors del dit y present loch de Petrés de les casses, terres y heretats y pocessions que per lo senyor de dit loch se’ls senyalaran, se hajen aquells de avasallar en lo dit y present loch, prestant al dit senyor los sacraments y homenatges de fidelitat acostumat en tant quant per furs y privilegis del present regne et alias li és concedit y permès, y aquell y a sos antesessors, senyors qui són estats del dit y present loch, li han acostumat de prestar y han prestat los vasalls que per tem<p>s passats són estats de dit y precent loch, ab tota la jurisdicció així civil y criminal, alta y baxa, mer y mig imperi, ús y exersisi de aquella, que aquell y aquells han totstems tingut y acostumat tenir y excersir y han tingut y excercit en dit y present loch.

II. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés se reserva facultat de poblar y repartir les cases y terres, heretats y pocesions del terme del dit loch, així en la horta com en lo secà y montanyes, en sexanta pobladors segons estan repartides, designades y senyalades per dit senyor, y establirà aquelles als dits sexanta pobladors ab senç de quaranta-sis sous cascun any, moneda reals de València, per cascuna casa que·ls serà establida, ab dret de fadiga y lloyme y tot altre plen dret emphitheòtic segons fur de València, pagadors a sent Joan de juny y Nadal migerament, comensant la primera paga a Nadal primervinent y de allí avant.

III. Íttem, és estat pactat etc., per los dits nous pobladors que hui són y per temps seran, tinguen obligació de pagar cascun any al dit senyor dos sous per fanecada de terra de la horta de dit loch, y un sou per caffisada de secà, de cens, fadiga y lloysme y tot altre dret emphitheòtich segons fur de València, pagadors en la festa de Nadal y sent Joan de juny migerament, comensant la primera paga lo dia y festa de Nadal primervinent.

IIII. Íttem etc., que aprés de haver prestat los dits vasalls al dit senyor de Petrés los sagraments de homenages de fidelitat com dessús és dit, lo dit senyor de Petrés haja de nomenar y nomene justícia y consellers per a consell particular que li pareixerà, los quals hagen de nomenar y nomenen, per a elecció de officials de dit loch, tres persones per a justícia cascun any, excepto en lo present any, que ja està nomenat; dos per a lloctinent de justícia, quatre per a jurats y tres per a mustasaf, dels quals lo senyor nomene hun justícia y dos per a jurats, de hu dels tres per a mustasaf, y dels dits dos, hu per a lloctinent de justícia, en los temps y dies que se acostuma nomenar en les villes reals del present regne, de les quals persones lo dit senyor de Petrés respectivament haja de elegir y nomenar lo que li parexerà y ben vist li serà per al ofici y càrrech que li serà portada la elecció fahedora, y així se haja de fer y observar y guardar cascun any perpètuament, excepto en lo present any que ja estan nomenats los dits officials fins tant lo dia de la primera elecció de dits officis respective.

V. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors que se avasallaran en dit lloch sien tinguts y obligats a fer y tenir recidència personal ab sa casa, domicili y capmajor en dit lloch. Y si cas serà que dins los primers quatre anys del dia de la recepció del present acte de capitulasió y poblasió en avant, aquells o algú de aquells se’n hixqués y anàs del present lloch a viure o poblar en altres parts y estiguesen fora del dit lloch, juntament ab tota sa casa, domicili y capmajor, per temps de quatre messos contínuos, la cassa, terra y heretats y pocessions del tal que serà estat absent, com dit és, encórrega en pena de comís, de tal manera que la útil senyoria sia consolidada ab la directa, y lo senyor de dit loch tinga líbera facultat de establir-les a altra persona que li parexerà y ben vist li serà. Y si cas serà que los dits vasalls o qualsevol de aquells faran dita residència personal en dit loch per temps de quatre anys contínuos, les dites cases, terres, heretats y pocessions sien y resten pròpries de aquells y dels seus perpètuament; y si cas serà que passats dits quatre anys aquells o algú de aquells volgués anar-se’n del dit loch ab dita sa casa, domicili y capmajor a viure en altra part, en tal cas, comptant primerament ab lo senyor del dit loch y obtesa llisència de aquell per a vendre dites terres, heretats y pocessions, les puixen vendre a la persona que·ls parexerà y ben vist los serà, pagant per dret de lloïsme dos sous per lliura, reservant lo dret de fadiga y lloysme al dit senyor tocant y pertanyent, ab què la tal persona que comprarà les dites cases, terres, heretats y pocessions se obligue avassallar-se en dit loch y fer residènsia personal en aquell, conforme los dits primers pobladors y no de altra manera. Y si cas fos que per via de matrimoni o en última voluntat o en donasió entre vius o àlias, lo pare volgués dispondre de la mittat de la casa, que los dits quaranta-sis sous que cascuna casa ha de pagar conforme se diu en lo segon capítol, de cens, fadiga y lloïsme, se hagen de partir en vint y tres sous per cascú, puix en la mateixa casa establida a la tal persona, y no sia dany de la senyoria sinó benefici haver-hi més pobladors per augment de les regalies del senyor.

VI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y vasalls que seran del present loch de Petrés y sos successors de aquells perpètuament, sien tenguts y obligats perpètuament a conservar les casses que se’ls stabliran a ús y costum de bon adquiridor, a bé millorar y no res deteriorar aquelles. Y així mateix tinguen obligació de conrrear, cultivar y procurar les terres, heretats y pocessions a ús y costum de bon llaurador y pràtica de la terra, y en cas que no u feren, dit senyor los ho puga demanar sots les penes a llur arbitre impossadores, o fer adobar dites casses y cultivar dites terres a gastos y despeses dels tals detenidors y posehedors de aquelles que no les hauran adobades, y cultivar dites terres segons al senyor de dit loch li parexerà y ben vist li serà.

VII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y successors de aquells in perpetuum, sien tenguts y obligats a moldre en lo molí de la senyoria que se’ls senyalarà y coure en lo forn, pagant lo dret acostumat, y comprar carn de la carniseria, sens que puguen anar a moldre ni coure pa ni comprar carn en altres parts, molins, forns ni carniseries sens llisència del senyor, ab expressa prohibició que ningú puga portar a vendre ni véna en dit loch ningun gènero de vitualles en dany y perjuhí de la taverna, fleca, tenda ni demés regalies del senyor, sots pena de sexanta sous per cada vegada que contravindran y perdició de les tals vitualles.

VIII. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés los senyalarà, segons que ab lo present los senyala, lo dia del dijous de cada semana per a tenir mercat en dit loch, en lo qual dia senyalat y no en altre algú puguen venir tots los forasters que voldran a vendre qualsevol gènero de vitualles de la tenda, francament sens tenir obligació de pagar ningun dret a la senyoria. Y lo tender que tindrà arrendada la tenda del dit loch, tinga facultat, si voldrà, de traure a vendre a la plaça aquell mateix dia les vitualles que voldrà y li parexerà, ab què les que traurà les haja de vendre tot aquell dia al preu que les haurà comensades a vendre, sens poder pujar de preu, y la mateixa facultat tinguen los vasalls, vehins y habitadors del dit loch que ara són y per temps seran, usant del privilegi que tenia dit poble.

IX. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls y nous pobladors y successors de aquells que perpètuament o seran del dit loch, sien tenguts y obligats a pagar la sisena part dels fruyts de tot gènero de gra, llegums y ortalises y altres qualsevols que sien que es sembraran o plantaran y colliran en les terres de la horta del dit loch, y en les terres de secà y montanya a la desena part del què culliran, pagant primerament tot lo delme y primísia, que és, de huit, hu, y del què restarà se à de pagar en la horta la dita sisena part, ço és, hu al senyor y cinch al vassall, y en lo secà y montanya hu al senyor y nou al vassall.

X. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vassalls nous pobladors y los que per temps seran del dit lloch perpètuament, sien tenguts y obligats a donar y pagar al senyor del dit loch lo sisè de les moreres, ço és, cinch arrobes per a el vassall y una per a el senyor, y que, alfarrasada que sia la fulla posant un home per lo senyor y altre per lo poble, haja de pagar lo vasall la fulla de la senyoria a rahó de dos sous y mig per arroba.

XI. Íttem, és estat pactat etc., que los vassalls nous pobladors del dit loch y los que per temps seran in perpetuum tinguen facultat de fer una fanecada de alfals per casa en la horta del dit loch, pagant deu sous cascun any per fanecada a la senyoria sens obligasió de pagar altre dret de partisió. Y si algun vassall tindrà més de una cavalcadura, tinga facultat de fer altra fanecada de alfals ab què pague altres deu sous com dit és desús en respecte de la primera.

XII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vassalls nous pobladors y los que in perpetuum seran del dit lloch, sien tenguts y obligats a pagar a la senyoria la sisena part de totes les garrofes que es culliran en lo terme del dit loch de Petrés, així en la horta com en lo secà y montanya, la qual dita sisena part les haja de rebre lo senyor portada a dit loch de Petrés per los vassalls en casa de cascú de aquells. Y si cas serà que algú en manera alguna fraudarà lo dit dret, encórrega en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València per cascuna vegada que fraudarà, aplicadores a la senyoria.

XIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y los que per temps seran del dit loch in perpetuum, sien tenguts y obligats a pagar al senyor del dit loch la huitena part de les figues que es culliran, si·s secaran, en lo terme del dit lloch, així en la horta com en lo secà y montanya, pagant primerament lo delme y primísia; del què restarà de dites figues seques hajen de partir, ço és, sis arrobes al vassall y una al senyor, lo qual dret haja de cobrar y cobre lo dit senyor en les cases dels dits vasalls del dit lloch de Petrés; y si fraudaran, encórreguen en la pena contenguda en lo antecedent capítol.

XIIII. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés los farà, segons que ab lo present capítol los fa franchs als vassalls que ara són y per tem<p>s seran del dit loch, de tota fruyta verda que culliran en la horta de aquell, ço és, de siseres, prunes, albercochs, pomes, présechs, peres, mansanes y rahims de les parres, de la qual dita fruyta no vol que paguen ningun dret, reservant-se com se reserva dit senyor los horts per a establir ab lo cens y dret de fadiga y lloïsme qui voldrà imposar per aquells o reservar per a la senyoria.

XV. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y los que per temps seran de dit loch in perpetuum, sien tenguts y obligats a pagar al senyor de dit loch, per dret de les vinyes del secà y horta que hui són y per temps seran, del rahim de planta, de huit, hu; asò declarat, que si voldran vendre a pes de rahim arrobes o per menut, se haja de alfarrasar per dos experts, lo hu nomenador per lo senyor y altre per lo poble, y del que alfarrasaran que podrà valer y haver lo dit rahim de planta, sien tinguts y obligats a pagar al senyor la huytena part del dit alfarràs, estima y valor, en dinés, llevat primerament lo delme y² primísia. Y si faran pansa, sien tenguts y obligats ha pagar la dita huytena part en pansa, ço és, de huit arroves, una al senyor y set al vasall, pagant primerament, com dit és, lo delme y primíssia, la qual dita huitena part de pansa haja de cobrar y cobre lo dit senyor en la casa del vasall que la haurà feta. Y si cas serà que algú o alguns fraudaran lo dit dret, encórreguen en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València per cada vegada que fraudaran, a la senyoria de dit loch aplicadores y pagadores. Y lo mateix dret de setena part hajen de pagar y paguen de les vinyes de vi que hui són y per temps seran en lo terme de dit loch en esta forma: que hajen de dexar y dexen en la vinya, de cada set tires, dos, ço és, la una per tot delme y primísia y l’altra per lo dret de senyoria, y les set³ per a el vasall, que és la setena.

XVI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors e los que per temps seran del dit loch in perpetuum, sien tenguts y obligats a pagar al senyor de dit loch la sisena part de les oliveres que·s culliran en lo terme de aquell, pagant lo delme primer, lo qual dret haja de cobrar lo dit senyor de la casa del vasall de dit loch. Y lo dit vasall y vasalls sien tinguts y obligats a fer lo oli de les oliveres que hauran collit en dit terme en la almàcera del senyor, pagant lo dret de la almàsera conforme se paga en los llochs sircumvehins del dit e present loch de Petrés; y si algun o alguns dels dits vasalls defraudaran al senyor en dits drets, encórreguen per cada vegada que defraudaran en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València, al dit senyor aplicadores y pagadores.

XVII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y los que per tem<p>s seran del dit loch in perpetuum no puguen plantar ningun gènero de arbres sens licència del senyor, si no seran moreres, oliveres y garroferes, així en la horta com en lo secà, ni tallar ni arrancar oliveres ni garrofes çots pena de arrancar lo arbre que plantaran sens llisènsia del senyor, excepto los desusdits, y de sexanta sous del que tallaran o arruhinaran sens dita licènsia, y si algun arbre se secarà o arrencarà, la lenya sia del vasall senyor del dit arbre que se haurà secat, tallat o arrancat, excepto de oliveres y garroferes, <y> que la cunya o soca de dit arbres haja de ser y sia del senyor.

XVIII. Íttem, és estat pactat etc., que en la present població tant solament se entenga y comprenga haver donat lo senyor de dit loch les cases, terres, heretats y pocessions que per lo dit senyor seran senyalades y stablides, y dits vasalls, com les erbatges y pins honsevulla que sien, y les regalies y tot lo demés que no serà expressat en la present capitulasió y stabliment, haver-ho donat lo dit senyor a dits pobladors y vasalls, s’o retura y reserva per a si y als seus que per temps seran senyors de dit y present lloch in perpetuum.

XVIIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls y nous pobladors que seran al present y per temps seran en lo esdevenidor perpètuament, no sien obligats per via directa ni indirecta pagar ningun censal, violari ni altre gènero de càrrech ni deute causat per los senyors de dit loch que són estats ni causaran per los qui vendran ni causats per la olim aljama y moros de dit loch expulsos y antecessors a d’aquells, com vullen resten los nous pobladors exemp<t>s e immunes a dits càrrechs, com sia tractat que lo senyor de dit loch qui ara és y per temps serà haja de pagar los dits censals, càrrechs y demés deutes. <Y> si per alguna subtilitat de dret, per rahó de dits deutes foren executats, molestats e inquietats, que les despeses que es causaran y los demés que pagaran vinguen a càrrech de la senyoria, y que los vasalls, dels fruyts dominicals se puixen returar tanta part y valor com valdran les despeses que per dita rahó se faran, y principal, per sa pròpia auctoritat y decret, sens⁴ provisió de jutge algú.

XX. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés y sos successors que per temps seran senyors del dit loch in perpetuum, segons la ocurrència del temps y segons més convindrà y al senyor del dit lloch li parexerà y ben vist li serà, tinga líbera facultat de poder fer, provehir y manar se fasen y publiquen qualsevol crides, prohibisions y manaments que fasen, obtemperen, guarden y observen les coses que per aquell seran provehides y manades per a la bona administració, pau y quietut y seguritat de les persones y béns dels pobladors y vasalls que ara són y per temps seran del dit loch y bon govern de aquell in infinitum, imposant qualsevol penes, així corporals com pecuniàries, que per furs y privilegis del present regne de València y justícia li serà lícit y permès poder-les imposar, sens que de dites crides, prohibisions, manaments e imposissions de penes los dits vasalls ne puxen apel·lar y recórrer a altre jutge algú sinó davant del senyor del dit loch, eo del justícia o jutges per aquell o los seus nomenadors, així en primer instància com en grau de apel·lasió, reservant-se com se reserva lo dit senyor per a si y sos succesors, senyors que per temps seran del dit loch de Petrés, tota la jurisdicció així civil com criminal, mer y mixt imperi, y excersisi de aquella, que lo dit senyor y sos predecessors, senyors que són estats del dit loch, hon ha acostumat tenir y excersir en aquell y els és estada, concedida; otorgada y donada per furs y privilegis del present regne et alias.

XXI. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés haja de senyalar y nomenar un notari, scrivà y acessor de la cort del justícia del present loch eo consell de dit justícia, y administre y fasa justícia francament a les parts en primera instànsia, sens haver-li de pagar salari algú, conexent, provehint, sentenciant y declarant en les causes que davant de aquell se tractaran verbalment, sens scrits ni estrèpit ni figura de juhí, attesa tan solament la veritat del fet, reservant-se com se reserva lo senyor de dit loch per a si y als seus in perpetuum, poder-se asumir y evocar la conexensa de qualsevols causes, així civils com criminals, que·s tractaran y es portaran davant lo dit justícia del dit loch, y nomenar jutge o jutges perits en drets si li parexerà, així en primera instànsia com en qualsevol grau de apelasió, ab què en la dita primera instànsia se haja de pronunciar y declarar francament, sens que ninguna de les parts tinga obligasió de pagar salari algú, com lo dit senyor pren a son càrrech administrar dita justísia franca en dita primera instànsia y pagar al jutge que administrarà aquella, com en segona instànsia y grau de apel·lasió haja de venir y vinga a càrrech, gastos y despeses dels litigants y no del dit senyor.

XXII. Íttem, és estat pactat etc., que los presents capítols y cascú de aquells sien executoris, ab submissió y renunsiasió de propi for, variasió de juhí y altres clàusules necessàries, roborats juxta lo stil y pràtica del notari rebedor de aquell.

XXIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que per a la solempnitat de la present capitulasió y concòrdia y per aquells comprenga als successors de dits béns y en los successors de dit loch y a tots los effectes que més y millor de justícia aprofitar puixen y deguen, lo doctor Salvador Fontanet, regent en lo Supremo de Aragó, jutge comissari per a la poblasió dels llochs del regne de València dels quals són estats expulsos los moriscos, per Sa Magestat embiat per a el present effecte y altres, haja de interpossar les reals auctoritat y decret en la present capitulasió y concòrdia y donar comissió spontànea al dit Melchor Muñoz, secrestador, per a fer los actes de stabliments, als dits vasalls del dit lloch de Petrés, de les cases y terres que·ls seran repartides y donades de tot lo terme per execusió de la present capitulasió.

XXIIII. Íttem, és estat pactat que don Jaume Perpinyà y dona Rafela Perpinyà, mare de […], y don Francisco Perpinyà, son fill, pretensors en la senyoria de dit loch de Petrés, hajen de lloar y aprobar la present capitulasió y concòrdia de la primera línea fins a la darrera inclussive, prometent [sots] pena de mil lliures que aquells y qualsevol de aquells qui seran senyors de dit loch que, encontinent pressa la posesió de aquells, hajen de lloar y aprobar la present concòrdia y capítols d’ella y los actes de stabliments que en virtut de aquella se rebran y es faran als dits vasalls, ab les promissions y obligasions executòries.

Quibus quidem capitulis lectis, publicatis et intellectis nos, partes predicte, laudantes et aprobantes etc., omnia et singula in preincertis capitulis et eorum singulis pactata etc., pacto spesiali etc., promittimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invisem et vicissim atque juramus ad dominum Deum etc., preincerta capitula et omnia et singula singulariter et distincte⁵ contenta, stipulata, pactata atque promissa, attendere et complere sub pena decem mille solidorum monete regalium Valentiae de bonis partis nostrarum partium predictarum inobedientis etc., exigendarum etc., rato semper pacto manente. Ad quorum omnium etc., fiat executoria large etc., cum fori submissione, variatione judicii etc., clausulis assuetis, renuntiando ex pacto cuicumque apellatione, recursu<i>, correctioni etc. Promittentes et jurantes ad dominum Deum etc., non litigare etc., nech ratione<s> proponere etc., nech guidaticum impetrare etc., sub pena ultra perjuri<i> penam in penam consimilium decem mille solidorum etc., pro pena etc., rato pacto etc. Pro quibus etc., obligamus etc., una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invissem et vicissim, in posse et nomine etc., infrascripti etc., stipulanti⁶ etc., omnia bona mea et utriusque nostrum partium predictarum simul et in solidum respective mobilia etc., inmobilia etc. Renuntiantes etc., et certificati etc., renuntiamus beneficiis dividendarum et cedendarum etc., et beneficiis minoris etatis etc., et nomine mulierum, beneficio senatusconsulti Velleyani dotique etc., et omni alii etc.

Actum in ecclesia dicti loci de Petres etc.

Testes huius rei sunt reverendus Jacobus Manyans, presbiter, rector dicti locis de Petres, et Joannes Ubach, agricola, ville Muriveteris, repertus in dicto loco de Petres.

Post modum vero die intitulato sexto mensis septembris anno millessimo sexcentessimo decimo, comparent davant de mi, Francesc Ferrer de Riambau, notari de la ciutat y Regne de València, rebedor del dit acte de concòrdia, lo noble don Jaume Aguiló, olim Perpinyà, per lo interés que té en lo dit loch de Petrés y per als effectes que millor de justícia aprofitar li puguen y deguen, dix que lloava y aprobava, com de fet lloa y aprova, lo dit acte de concòrdia y capitulasió general y los actes d’establiments fets per execusió de la present concòrdia, de la primera línea fins a la darrera, que per ningun temps no contravindrà en aquella ni en aquells. Prometé etc., obligà etc.

Actum Valentia etc.

Presens foren per testimonis Joan Batiste Mur y Loís Munyos, notari, habitadors de València.

Ultimo autem die intitulato septem mensis septembris dicti anni M DC XII, comparent davant de mi, Francés Ferrer de Riembau, notari rebedor del dessusdit acte de capitulasió, la noble donya Rafela Jofre Aguiló y de Perpinyà, viuda relicta del quondam Joan Geroni Perpinyà, habitadora de València, la qual dix que per execusió del capítol vint-y-quatre de dita concòrdia y per lo interés que té de ser senyora del dit loch de Petrés, dix que lloava y aprovava, segons que lloa y aprova, lo dit acte de concòrdia y capitulasió general fet entre dites parts y los actes de stabliments fets per dit Melchior Munyòs als nous pobladors del dit loch de Petrés, de la primera línea fins a la darrera, y prometé y se obligà de no revocar aquells nengun temps sots decret de nul·litat la dita revocació. Prometé etc., obligà etc.

Actum Valentia etc.

Present foren per testimonis a dites coses Francés Mas, notari, y Cosme Marçal, flaquer, habitadors de València.

Jhesus.

Et quia fides ubique detur, ego Franciscus Ferrer de Riambau, notarius civitatis Valentiae, tam quam receptor dictorum instrumentorum, meum pono sig+num.