Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III - AA.VV - Страница 15

223.

1612, octubre 1 [València].

El doctor Salvador Fontanet, regent de la Cancelleria de la Corona d’Aragó i comissari reial per a supervisar el repoblamet dels llocs de moriscos del Regne de València, emet una ordre en forma de bando en la qual revisa i modifica les cartes de poblament del ducat de Gandia, marquesat de Llombai i comtat d’Oliva. L’objectiu és unificar les seues condicions quant a nivell de rendes i obligacions dels nous pobladors així com augmentar de forma lineal els pagaments en diners per la terra, ratificar les obligacions de conreu del canyamel i establir l’obligació de transportar la part senyorial de les collites als graners i cellers senyorials, tot per disminuir les despeses de gestió i poder així respondre a la reclamació dels creditors dels estats ducals de Gandia.

Notari, Francesc Baster.

A. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Osuna, C. 846, D-2 (5). Còpia legalitzada feta a Madrid el 17 d’abril de 1612 pel notari Joan Boer, notari del registre reial, a partir de l’original conservat a dits registres reials.

B. ARV, Real Justicia, llibre 796, ff. 452r-456r. Còpia legalitzada feta a València el 22 de desembre de 1745 per Tomàs Mateu, escrivà de la Reial Audiència, a partir d’altra còpia legalitzada feta a Madrid el 17 d’abril de 1613 pel notari Joan Boer, a partir del document original.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 334.

TEXT

Ara ojats que us notiffiquen y fan a saber de part del doctor Salvador Fontanet, del Consell del rey nostre senyor y son regent la Chancelleria en lo suppremo dels regnes de la Corona de Aragó, jutge comissari per Sa Magestat, creat y nomenat per a la població dels llochs del Regne de València dels quals foren expel·lits los moriscos y per a les cosses annexes y connexes, dependents y emergents de dites expulsió y població. Que com ab supplicació presentada per part dels elets dels creedors de la cassa y estats del ducat de Gandia, marquesat de Lombay, condat de Oliva y baronies a aquells annexes, en vint dies del mes de dehembre del any propassat mil sis-cents y onze, sia estat suplicat a dit regent comissari que accedís personalment als dits estats a effecte de millorar les noves poblacions dels llochs de dits estats y baronies, augmentant los censos y particions, llevant totes les exempcions, reduhint als que tenien terres, casses y altres heretats, ab inposició de menys censos y particions de fruyts a uniformes particions y censos, segons los pagaven o haurien de pagar los nous pobladors de cada hu dels llochs a hont recaurien les tals terres exemptes, sens donar lloch a ninguna manera de exempcions y enfranquiments, obligant a tots los posessors de dites terres a fer canyamels e acordar los trapigs y demés càrrechs a què estan obligats tots los nous pobladors dels llochs a hont y ha acostumat de haver collita de sucre. Y obligant, així mateix, a tots los nous pobladors y posessors de terres que foren de moriscos expel·lits de dits estats, a portar la part dels fruyts y grans a la senyoria pertanyents a la cassa o casses de la dita senyoria en cada hu dels llochs dels dits estats respectivament, interposant dit regent comisari en dites cosses sa auctoritat y decret segons pus llargament en dita supplicació y en altres aprés presentades per dits elets se conté. Y per a deguda averiguació de les coses representades y suplicades per los dits elets, sia dit regent comisari vengut personalment a la vila de Gandia y a altres parts de dits estats, y en aquells fet les diligències que li ha aparegut convenir, hoynt ab deguda madureza, considerant tot ço y quant és estat deduhit y al·legat, així en los dits y altres memorials per les parts presentats com en moltes juntes que en sa presència se han tengut entre don Pedro de Borja, del àbit y cavalleria de Montesa, comanador de Atzeneta, procurador general de dit duch, conte de Oliva, y son asessor general lo doctor Ferrando Bonavida, y mosén Berthomeu Sebastià, prevere, benefficiat en la yglésia parrochial de Sent Joan del Mercat de la ciutat de València, fra Geroni Rotlà, del orde de Sent Geroni, don Geroni Nunyes y Balthazar Vidal de Blanes, generós, altres dels elets dels dits creedors censalistes, y per los altres coelets seus per a dit y altres effectes nomenats, rebent ex offitio les informacions que ha convengut, de tot lo qual ha resultat ser convenient y conforme a rahó y justícia provehir-se de remey en algunes cosses que·n tenien necessitat. Per tant, dit regent comissari, ab thenor de la present pública crida, diu, notiffica y mana les cosses següents:

[I]. E primerament, per resecar los salaris y gastos superfluos que s’offerien en los dits estats, si en cascú dels llochs y térmens de aquells se havien de tenir persones que a costes de la senyoria aportasen los fruyts y rendes a aquella pertanyents, lo que ab facilitat y poch gasto poden fer cascú dels nous pobladors qui són obligats <pagar aquells, y en esta conformitat serien obligats>¹⁷⁰ los nous pobladors de alguns llochs dels mateixos estats y los més dels nous pobladors dels altres llochs del Regne de València de hon també són estats expel·lits los moriscos, en los actes fets en rahó de les poblacions de dits llochs. Per tant, dit regent comisari diu, notiffica y mana a tots y qualsevol persones de qualsevol estament y condició sien, les quals tenen y poseheixen, tindran o possehiran en dits estats del duch de Gandia, en virtut de establiments y concessions fetes per dit duch y sos procuradors, terres, casses y altres posessions que foren de moriscos expel·lits de aquells, hajen en cascú d’ells portar y porten, a ses costes y despesses, tots los fruyts y grans dominicals a la senyoria pertanyents que cascú d’ells cullirà, a la casa o cases de la senyoria designada o designades, o que·s designaran y destinaran, per a recollir y rebre los dits fruyts y grans dominicals dels llochs y térmens respectivament a hon dites terres estan situades, no obstant que los actes de les noves poblacions no se hajen obligat a tal, y encara que haguesen tàcita y expressament pactat lo contrari.

[II]. Y per quant de la desigualtat caussada per los actes dels establiments y altres concessions fetes de les terres y proprietats que dits moriscos expel·lits posehien en dits estats del dit duch de Gandia, conte de Oliva, en y cerca la responsió de censos, partició de fruyts y altres obligacions, resulta notabilíssim dany al patrimoni y hazienda del dit duch de Gandia, conte de Oliva, y per consegüent a los censalistes y creedors. Per tant dit regent comisari diu, notiffica y mana a totes y qualsevols persones que tenen y poseheixen y per avant tindran y posehiran terres, casses, heretats y altres posessions en los dits estats y baronies de les que foren de dits moriscos expel·lits, de assí avant paguen los mateixos censos en diners o altres coses y la mateixa partició de grans y fruyts que los demés nous pobladors o adquiridors de dites terres dels dits estats y baronies en cada hu dels llochs y térmens en què dites terres se troben situades, estan respectivament obligats a pagar per les casses y terres que tenen establides conforme als actes de les noves poblacions en respecte dels llochs hon los y ha, y en respecte de les terres situades en los térmens de les viles de Gandia y Oliva, en les quals no se han fet actes de poblacions generals, conforme als actes de les poblacions dels llochs de dits estats més vehins de dites viles y sos térmens y segons en avant auran tots de pagar en virtut de dita crida y altrament.

[III]. E així mateix, los tals posessors de les dites terres hajen de fer y facen cascun any, comensant del present en avant perpètuament, la quarta part de les dites terres hortes que tenen o tindran establides, de canyamels, y portar aquells als trapigs y acordar los trapigs mateixos, y donar persones que en ells treballen, estant obligat tan solament lo patrimoni del dit duch, conte de Oliva, a pagar als officials y juzma dels dits trapigs los salaris senyalats en los actes de les noves poblacions dels llochs particulars de dits estats en los quals se fan canyamels. Y així bé, sien obligats a acudir a totes e qualsevol altres obligacions a què los nous pobladors dels dits llochs se han obligat en los dits actes de les noves poblacions, sens que persona alguna de les que poseheixen o possehiran les tals terres, de qualsevol estat y condició que sia, puga pretendre, per ningun títol ni caussa, exempció de les desusdites coses ni de qualsevol de aquelles, ni de altres contengudes en los dits actes de les noves poblacions; exeptades emperò les persones, si algunes y haurà, que per dit regent comisari serà provehit y declarat deure ser, en tot o en part, exempts de dites obligacions, resservant dret a les persones que tenen e poseheixen les dites terres, ab enfranquiments y exempcions de totes les dites obligacions de censos, partició de fruyts y altres càrrechs personals o reals, o de part de aquells, en solució y paga de crèdits verdaders y subsistents, les quals puguen demanar y cobrar la refacció que se’ls haurà de fer per la deterioració o menys valor de les dites proprietats que poseheixen, caussada per rahó de la dita nova obligació de haver de pagar los mateixos censos y particions que paguen y hauran de pagar los nous pobladors, per a què, de la quantitat o quantitats que per a dit effecte se senyalaran per dit regent comisari, puguen reintregar-la y ser pagats del que per rahó de dita deterioració se’ls haurà de refer y pagar. Entès emperò y declarat que si los tals posessors de proprietats en tot o en part enfranquides, estimaran més demanar íntegrament sos crèdits y renunciar y deixar les dites proprietats, los sia lícit y permès fer-ho dins temps y espay de deu dies contadors del de la publicació d’esta crida. Y noresmenys, puguen los tals en dit cas ser admessos per nous pobladors o adquiridors en los llochs y térmens de dits Estats, donant-se a cada u d’ells una part o porció de nou poblador de les proprietats que·s podran y deuran de nou repartir, ço és, fins a vint fanecades de horta y trenta de secà a cascú, pagant emperò ells y cascú d’ells, per rahó de dites terres, lo que los demés pobladors o adqueridors dels llochs y térmens a hon dites terres estan situades tindran obligació de pagar, així en virtut dels actes de les noves poblacions y d’esta crida com altrament.

[IIII]. Y com haja llegítimament constat y conste que, attès la fertilitat de les terres dels dits estats per dits moros expel·lits posehides y altres coses que·s deuen considerar, és molt just y a rahó conforme que los censos y partició de fruyts pactats entre dits duch, conte de Oliva, y sos procuradors, y los dits nous pobladors, en los actes de les noves poblacions generals y concessions particulars se augmenten en beneffici de dit patrimoni y, per consegüent, de dits censalistes y creedors, los quals altrament restarien prejudicats per dites poblacions y concessions. Per tant, dit regent comisari diu, notifica y mana a tots y qualsevol nous pobladors y posessors de terres que foren de dits moriscos expel·lits, situades en lo ducat de Gandia, baronies, llochs y térmens de Bellreguart, Beniopa, Benipeixcar, Benicanena, Almoynes, Miramar, lo Real y de la vila o raval de Oliva, llochs de Potries, Beniflà, Alcudiola, Rafelcofer, Alquerieta de la Contesa, Alquerieta dels Frares, lloch o raval de la Font d’en Carròs, que de aquí avant paguen y responguen al dit duch, conte de Oliva, eo a les persones a qui tocarà la cobranza de les rendes de aquell, a més del cens pecuniari que se han obligat a pagar per dites terres, un sou moneda reals de València més per cascuna fanecada de horta, pagant en effecte quatre sous de dita moneda per cada fanecada de orta, exepto les terres situades en la horta de Sotaya, per les quals se hajen de pagar dos sous y mig per cada fanecada tan solament.

[V]. Y per lo semblant, diu, notiffica y mana a tots y qualsevols nous pobladors y posessors de terres que foren de dits moriscos expel·lits situades en lo marquesat de Lombay, baronies de Turís, Castelló y Ayelo de Rugat y llochs de Catadau, Alfarb, Alèdua, que de assí avant paguen y responguen al dit patrimoni o a qui tocarà la cobranza de les rendes y drets de aquell, ultra del cens pecuniari a què se han obligat en los actes de les poblacions generals y concessions particulars, un sou més de dita moneda per fanecada de terra horta, de manera que de aquí avant se paguen tres sous per cascuna fanecada de horta de dits marquesat, baronia y llochs.

[VI]. E així mateix, <diu>, notiffica y mana a tots y qualsevol nous pobladors y posessors de les terres que deixaren los moriscos expel·lits en la baronia de Chella, que de assí avant paguen a dit patrimoni o als que tocare la cobranza dels fruyts y rendes de aquell, a més del cens pecuniari que se han carregat en los actes de la població general o concessions particulars, sis diners més per cada fanecada de horta.

[VII]. Y noresmenys, diu, notiffica y mana a tots los nous pobladors y posessors de totes les casses y terres que deixaren los moriscos expel·lits de la baronia de Orba y Laguar, que de assí avant cascun any y per cascuna cassa paguen al patrimoni de dit duch, o a qui tocarà la cobranza dels fruyts y rendes de aquell, ço és, los de Orba, sis sous, y los de Laguar tres sous de cens, a més dels que en dits actes de poblacions o concessions per rahó de censos o altrament se han obligat.

[VIII]. Y per llevar tot gènero de dubte, diu y declara dit regent comisari que tant los dits censos pecuniaris en los actes de les poblacions generals y concessions particulars carregats, com lo nou augment de aquells ab esta crida senyalat sobre dites casses y terres, hajen y deguen pagar dits nous pobladors o adquiridors ultra de la partició de fruyts a què en los mateixos actes de poblacions y concessions se han obligat, y que lo dit augment de cens hajen de comensar y comensen a pagar a vint-y-quatre del mes de juny de la festa de la nativitat de sent Joan Baptiste del any mil sis-cents y quinze, y la segona en la festa de Nadal aleshores prop següent, y aprés consecutivament los altres anys següents en senblants terminis. Y que totes y sengles coses dalt en esta crida dites y ordenades se guarden y observen inviolablement fins a tant que Sa Magestat se servís altrament, en y sobre aquelles o alguna d’elles, provehir y manar. Y en quant dits actes de poblacions o concessions sien contraris al dalt dispost, ordenat y provehit, sien haguts per no fets y concedits, per ser com són contra lo tenor de altres crides de part de dit regent comisari publicades y en perjuhí dels censalistes y crehedors del dit duch, aljames o universitats y singulars moriscos expel·lits.

[VIIII]. Més avant diu, notiffica y mana dit regent comisari a totes y qualsevol persones que pretendran no pedir o deure’s fer les cosses en esta crida ordenades o qualsevol de aquelles, que dins deu dies contadors del de la publicació de la mateixa crida en avant, compareguen davant dit regent comisari per a deduhir y al·legar de sos drets y pretensions, que ell se offereix a administrar justícia en la forma que Sa Magestat li ha manat ab sa real comisió. Y perquè ningú puga ignorància al·legar de les sobredites coses y vinguen a notícia de tots, se mana publicar la present crida per los llochs acostumats de les viles de Gandia y Oliva y Llombay, y per totes les altres viles y llochs dels dits estats y baronies a hon pareixerà convenir, y que aquella se registre en totes les corts de dits estats, baronies y llochs per a què se’n done còpia o comunicació a tots los que la voldran y demanaran.

Lo doctor Salvador Fontanet, regent y comissari.

Franciscus Baster, notarius et regii registri ac prefacte comisionis scriba.

224.

1612, octubre 20. Benillup.

Eulàlia Fenollar i de Fenollar, vídua de Francesc Fenollar, senyora del lloc de Benillup i veïna de la vila de Penàguila, atorga la carta de poblament de dit lloc per a nou persones.

Notari, Onofre Cantó.

A. Arx. Mun. Alcoi, Fons notarial, protocol d’Onofre Cantó, any 1612, ff. 221v-231v. Document original.

Edicions:

a. Pla Alberola, P. J: «Benillup, 1609-1630: Alternativas y dificultades de una repoblación», Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 1 (1981), pp. 187-192.

TEXT

Die XXº menssis octobris anno a Nativitate Domini M DC XIIº.

En nom de la sanctíssima Trinitat Pare, Fill y Sanct Sperit, tres persones y un sols Déu verdader, y de la sacratíssima Verge Maria, protectora y amparo del gènero humà. Sàpien tots los que la present carta y acte de població veuran com nosaltres, Aulàlia Fenollar y de Fenollar, viuda de Francés Fenollar, quondam, ciutadà, senyora del present lloch de Benillup, vehina y habitadriu de la vila de Penàguila, atrobada en dit lloch, de una part. Y Christòfol Bernabeu, Pere Català, Pere Sànchiz, Pere Gadea, Paula Silvestre, viuda de Jaume Arcís, Luís Sebastià, Nadal Soler, Joseph Soler y Anthoni Llorens, de part altra, tots vehins y habitadós y nous pobladós de dit lloch de Benillup, llegíttimament ajustats y congregats en la cassa de la dita senyora situada en lo dit lloch. Attés y considerat que per la universal expulsió dels moros del present regne, seguida en execució dels edictes y manaments reals de la magestat del rey nostre senyor, dels quals moros estava poblat lo dit lloch de Benillup, y està aquell de present sens població, capítols, pactes e ordinacions ab las quals se à de regir y viure la universitat que de nou, subrogant-se en lo lloch de la antiga, se à de formar, crear y elegir, y també los nous pobladós, vehins y habitadós de aquell; y perquè per rahó de la dita expulsió totes les casses, terres y heretats e pocessions del dit lloch de Benillup que abans eren possehides per los dits moros habitadós de aquell, així per lo dispost y ordenat en dits reals edictes publicats al temps de la dita expulsió com àlias per lo que·stà scrit de justícia, són de present pròpries de la dita senyora del dit lloch de Benillup, e així, per a deguda execució de la dita nova població y a efecte de aquella, se ajen de dividir, partir y establir entre los nous pobladós del dit lloch de Benillup. Per ço, avent precehit entre dites parts diverssos juntaments, col·loquis y parlaments ab molt trasteig y consideració, sobre la població y asiento de la dita universitat del dit lloch de Benillup y dels successors en aquell, feren, acordaren, pactaren y capitularen los capítols, hordinacions, pactes y convencions següents:

I. E primerament és estat pactat, avengut y concordat e capitulat entre dites parts que, en cas que·s faça la sgléssia nova que s’entén fer en lo dit lloch de Benillup, la dita senyora se reserva per a si y a sos successors la capella major y cap de altar; renunciant los nous pobladós qualsevol dret y acció que en la dita capella major y cap de altar tinguen y puguen tenir, cedint en quant menester sia en favor de la dita senyora, y de sos successors en lo dit lloch, per a què puguen ussar de dit cap de altar y capella major, tenir y posar en aquella les sues insígnies y armes en senyal de dit verdader domini y pocessió, fent-hi sepultura tostemps que ben vist li serà.

II. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladós, ans de pendre pocessió de les casses y terres que se’ls senyalaran, se hajen de desavehinar, segons que ab tot efecte se desavehinen dels llochs y pobles de a hon eren vehins, y de nou se avehinen y avassallen en lo present lloch de Benillup, prestant lo jurament y homenatjes de fidelitat a la dita senyora ab aquella jurisdicció, ús y excercisi de aquella que té en lo present lloch.

III. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat que tots los dits vehins, nous pobladós y vasalls que de present són y seran in perpetuum en lo present lloch de Benillup, y tots los que tindran terres o casses y heretats en dit lloch y son terme, sien obligats a fer residència personal en lo present lloch ab sos fills y família, de tal manera que si algú se’n anirà a viure fora del present lloch sens llicència particular dada en scrits per dita senyora o son procurador, y estarà ausent sens dita llicència per temps de tres messos en lo discurs de uny, en tal cas totes les terres, casses y heretats e pocessions, ab les collites, auments y milloraments que lo tal vasall aurà fet en elles, encórreguen en pena de comís. Així que, pasats dits tres messos, encontinent, sens interpel·lació ninguna, la dita senyora o son procurador, sens declaració de jutje algú, puga per sa pròpria auctoritat pendre per a si les dites terres, casses y heretats ab los fruyts, collites y millores de aquells, y establir-les o vendre-les a qui li pareixerà com de cossa pròpria. Açò emperò declarat, que no encórrega en dita pena el que estarà absent del present lloch per algun delicte per lo qual la justícia el persegueixca.

IIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que estiga en facultat y arbitre de dita senyora y de sos successors, senyors qui seran del dit lloch, eo de qui tendran son poder, imposar les penes que·ls pareixerà contra los que faran alguns danys, així en la horta com en lo secà y demés terres de dit terme.

V. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los forns, molins, carniseries, tendes, fleques, hostals, tavernes, jops, olms, pins y qualsevol altres arbres y herbatjes, rajolars, aljepseries, teulars, almàseres y barberies, y altres qualsevol regalies, sent com són regalies de la senyora, hajen de ser, restar y resten propris de la dita senyora, de tal manera que ni la universitat ni persona particular alguna de aquella no puga fer ni tenir les dites regalies ni alguna de aquelles, sinó la dita senyora, sos successors o los que tindran causa de aquella, no obstant que y aja qualsevol dispossició en contrari o la puga aver. Y açò se entenga encara que sia per ussos propris de ses casses, sots pena, és a saber, los que voldran tenir molins, forns y almàseres, de demolició y perdició de aquells y aquelles; y los que voldran tenir aljepseria, taverna, fleca, tenda y hostal encórreguen en pena, per cascuna vegada, de sexanta sous y perdició de la tal cossa que tindran per a vendre, aplicadors lo ters per al acusador y les dos parts per a la senyora. Y també ab prohibició expressa de poder tallar pins, holms ni altres arbres si no serà per a servici y ussos propis de ses casses, feta vissura y regoneguda la necessitat per dita senyora o per la persona que senyalarà, la qual, del que li parexerà, ne haja de fer relació a la dita senyora, sots pena de sexanta sous per cada peu que tallaran aplicadós en la forma sobredita, com los pins y carrasques resten propis de la dita senyora. Y que per a tallar y cullir bellotes en son degut temps puguen entrar per qualsevol terra y bancal sens encórrer en pena alguna.

V. Íttem, que particular algú del present lloch que ara és o per temps serà no puguen fer, en ses casses ni en altra qualsevol part, thenors ne altre artifici algú per a coure pa sinó que hajen de coure en los forns de la senyoria del present lloch, sots pena de vint-i-cinch lliures aplicadores, les dos parts, a la dita senyora, y la tercera part al acusador, y de demolició de dits thenors y artificis.

VII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que hajen de coure en lo forn o forns de la senyoria, y fer lo oli en la almàsera de la senyoria, pagant los drets següents: en lo forn, de vint pans, hu; en la almàsera, lo dret acostumat, ço és, de cada cafís de olives una barcella, deixant lo splet del pinyol y lo mateix pinyol y pasta de aquell per dret així mateix de la almàsera de la senyoria. Y si algú anirà a fer oli en altra almàsera sens llicència de la senyoria o son procurador, perda les olives y pague vint-i-cinch lliures moneda de València, partidores com damunt està dit. Y el que anirà a comprar carn a altra carniseria que no sia de la senyoria, avent-hi carn, o anirà a altre forn, encórrega en pena de sexanta sous per cascuna vegada que se li provarà, partidora dita pena com damunt és dit.

VIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladós y vasalls no puguen vendre olives ni portar aquelles fora del terme de dit lloch, com aquelles se hajen de portar a la almàsera de la senyoria per a fer lo oli com està dit; excepto que puguen collir per a ses casses fins en sis barcelles de olives cascú per a posar en aygua, y no més, sots pena al contrafaent de vint-icinch lliures aplicadores con damunt és dit; y per a la dita senyora del dit lloch tinga obligació cascú donar-li dos barcelles de olives cascun any que les hi aurà.

VIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que la dita senyora o son procurador establirà y concedirà en emphiteosim, a cascú dels que pendran cassa y terres en lo dit lloch y son terme, la cassa que se’ls senyalarà, y així mateix la terra per jornals conforme els se senyalarà, és a saber, dos sous per cascuna cassa y altres dos sous per cascuna heretat cascun any de cens ànnuo, fadiga y lloïsme, pagadors dits censos cascun any en lo dia y festa de sent Juan de juny, ab tots los drets de fadiga, lloïsme, tot altre plen dret emphiteòtich y dret de rebre aquells, comensant la primera paga dia de sent Juan de juny primervinent.

X. Íttem, que los dits vasalls emphiteotes als quals de nou se’ls senyalaran y establiran terres y casses, y tots sos successors in perpetuum, ademés del dit cens ànnuo de dos sous per cassa y dos sous per cascuna heretat, com damunt és dit, hajen de pagar y paguen de responsió o partició de fruyts, a la senyoria directa, la quinta part franca de tots los grans que·s culliran y es faran, y esplets de grans, així en les terres dites ferreginals con secà forà, és saber: pagat lo quint a la senyoria, del que sobrarà haja de pagar lo delme y premíssia.

XI. Íttem, que los dits nous pobladós hajen de pagar y paguen dels arbres en la forma següent, és a saber, de les oliveres que huy es trobaran y per avant se plantaran y naixeran en lo present lloch y son terme, hajen de pagar la tercera part del oli. Y també de anous y amel·les de aquesta manera: pagat primer delme y premíssia, dos parts per al vassall y una per a la senyoria; y de les carrasques an de pagar al quart, y també de les vinyes y parres, figues y demés arbres se à de pagar la quarta part. Açò declarat, que lo que faran en les ortes de ortalices, alfalfeços no deguen ni ajen de pagar res per dites cosses, sinó sols un real castellà cascun any per rahó de dites hortalices y alfalfeços; y que sembrant-hi forment y ordi o altre gènero de gra, a la collita hajen de pagar lo quint franch a la dita senyora, segons està dit.

XII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que los dits vasalls que huy són y per temps seran del present lloch de Benillup tinguen obligació de conservar y obrar les dites casses que se’ls establiran, y cultivar les terres y heretats a ús y costum de bon llaurador, és a saber, les terres que se acostumen procurar y cultivar. Y no fent-ho així, puga la dita senyora o son procurador manar-los ho facen sots les penes que ben vistes los serà.

XIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que ningú puga tallar olivera, carrasca, moreres ne altre arbre algú, ni desimalar oliveres, sens llicència de la senyora. Y en cas que per estar sechs tallasen algú de dits arbres o desimalasen algú de aquells, en tal cas les dos parts de la llenya de les rames y tronch sia per al vasall, y la tercera part per a la senyora, sots pena de vint-i-cinch lliures, com damunt està dit, aplicadores. Açò declarat, que totes les moreres del terme, honsehulla que·stiguen, són y resten pròpries de la dita senyoria, y la llenya dels demés arbres no la poden traure, aprés de aver-la feta y posada en muntó, sense avisar a la senyora o son procurador per a què vaja a partir, sots pena de sexanta sous, y los dits vasals no tinguen obligació de trosejar-la per a carregar.

XIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que tot lo fem que·s farà en les casses o en lo terme del dit lloch, no puguen los vasalls traure’l a vendre ni posar-lo fora de les terres del present lloch, sots pena de sexanta sous per cada volta que se’ls provarà fer lo contrari, y perdut lo fem, aplicadora dita pena com damunt és dit. Y en cas que se’n hajen de anar, lo puguen vendre al mateixos del dit lloch.

XV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que, dins de quatre anys, dits vasalls y pobladós ni algú de aquells no puga ni puixen deixar les casses, terres y heretats o pocessions que tindran dins lo present lloch o son terme, ni anar-se’n a viure y habitar a altra part, vila o lloch del present regne o fora d’ell. Y si algú se’n anirà, ademés de la pena de comís encórrega en pena de vint-i-cinch lliures y perdició de fruyts; y que per a cobrar dita pena puga ser executat lo tal vassall per la dita senyora o son procurador per a davant de qualsevol altre jutje del present regne que elegiran, així com si per contracte executori, ab sumissió y renunciació de propri for y ab les demés clàusules executòries estiguessen obligats a pagar les dites vint-i-cinch lliures de pena.

XVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que, així mateix, dins de dits mateixos quatre anys ningú dels dits vasalls no puguen donar, vendre, transportar ni en altra manera alienar alguna de les casses o terres que se’ls establiran, encara que sia en paga de deute o en qualsevol altra manera. Y si acàs de fet attentasen vendre, donar, trasportar o alienar com dit és dita cassa o terres, encontinent aquella o aquelles sien comissades a la dita senyora, exceptat emperò qualsevol cas de donació en contemplasió de matrimoni faedor a fills o decendents. Ab facultat, emperò tan solament, de poder baratar entre ells, demanada llicència, de la qual barata y llicència se’n à de rebre acte y pagar lloïsme de les tornes que y aurà a rahó de dos sous per lliura.

XVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits pobladós, vehins del present lloch y sos successors, no puguen vendre, alienar ni transportar, deixar ni llegar en sos testament ni altra qualsevol manera les dites casses y terres que se’ls establiran, y en lo esdevenidor adquiriran, en lo terme de dit lloch, a persones religiosses, sglésies, col·legis, universitats, ciutadans, cavallers ni altres qualsevol persones que gosen de privilegi militar, ni a bandolers, sosts pena de comís, de tal manera que, encontinent, la útil senyoria de les dites casses y terres així alienades, deixades o donades, se consolide y reste consolidada ab la directa. Y si per cas algú dels sobredits succehís ab intestat, encontinent haja de vendre, les casses y terres que heretarà, a vehí del present lloch.

XVIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que se fa y entén fer lo present establiment de casses y terres en la forma sobredita, y ab pacte y condició que en qualsevol <cas> se deja y haja de pagar lloïsme, se done y se pague a rahó de dos sous per lliura y no més. Y que tinguen obligació de demanar y obtenir llicència ans de fer les vendes o transportacions per les quals se deja el lloïsme, y que aquelles haja de rebre lo notari que la senyora senyalarà o son procurador, així de les vendes, transportacions com llicències, ab què, en cas de venda, se haja de vendre cassa y heretat per éntregue y no a troços. Açò declarat que puguen, en cas de necessitat, vendre una sort de terra als mateixos de dit lloch, ab què no sia ferreginal ni orta.

XVIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits vasalls y successors de aquells no puguen tenir ni portar, per lo terme del present lloch, rabera alguna de porchs¹⁷¹ ni bous, excepto bestiar cabriu y llanar, los quals, sent propris de dits vassals los dits bestiars de cabriu y llanar, los puguen portar cascú lo que vulla, sots pena al que contravindrà al present capítol de perdició de dits porchs y bous, applicadós per a la dita senyora. Açò declarat, que ningun gènero de bestiar cabriu ni llanar puga entrar en la heretat dita de la Coma.

XX. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que dits vasalls y pobladós puguen arrancar qualsevol arbres del orta que faran perjuhí, obtessa llicència de la senyora, ab què hajen de donar la soca o canya de dit arbre a la dita senyora si són sirés o nogués los que s’arrancaran.

XXI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que, per quant serà contingent que algú o alguns dels capítols antecedents y cosses contengudes y pactades en la present capitulació y població, per lo discurs del temps no·s guardàs o observàs per tol·lerància o per descuyt o ignorància de dites cosses, o per altra qualsevol caussa y rahó, y lo intent y voluntat de les parts sia que les cosses contengudes en lo present acte de població se guarden y observen perpètuament, no obstant que per lo discurs del temps se mostre observància y costum en contrari, encara que sia inmemorial. Per ço, mentres no·s mostraran los dits vasalls aver-se mudat y corregit lo dispost en esta població y capitulació, de la qual ha de constar ab acte públich, se haja de estar y estiga al present acte de població y a les cosses en aquell contengudes.

XXII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladós, vehins y habitadós de dit lloch de Benillup, per si e per sos successors tinguen obligació y hajen de prestar los sòlits y acostumats homenatjes y jurament de fidelitat a la dita senyora Aulàlia Fenollar, senyora del dit lloch, y a sus successors in perpetuum, regonexent-la per verdadera y natural senyora, guardan-li la fidelitat deguda y acostumada ab les promissions y obligacions en semblants juraments y homenatjes possar acostumades.

[XXIII]. Últimament, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los presents capítols y cascú de aquells sien executoris y puga la una part, qualsevol d’elles, ser compel·lida al compliment y execució de les cosses en dits capítols contengudes y sengles d’elles por lo tribunal y juhí del jutje que l’altra part elegirà, ab facultat de poder mudar y variar. Per a tot lo qual les dites parts y cascuna d’elles renuncien son propri for, sotsmetent-se etc., prometén etc., juren etc., no litigar etc., y renuncien als benifets de apel·lació y recors y tot altre benefici de què puguen ussar per a impugnar y invalidar la present població y capitulació, sots pena de vint sous etc., de la qual pena se’n puga fer consemblant execució, ratto pacto etc.

Los quals capítols llests y declarats per lo notari dejús scrit ab veu alta e inteligible en presència de dites parts, tots digueren que lloaven y aprovaven aquelles de la primera línea fins a la darrera inclucive. Prometent la una part al altra, ad invicem et vicissim, que·ls guardaran y observaran inviolablement, y que en manera alguna no contravindran ni consentiran que persona alguna contravinga a les cosses en dita capitulació contengudes, sots penes en cascú de dits capítols respective scrites y possades.

E per a attendre y cumplir totes les dites cosses e sengles d’elles, les dites parts, és a saber, la dita senyora Aulàlia Fenollar, senyora de dit lloch, obliga tots sos béns, y los dits Christòfol Bernabeu, Pere Català, Pere Sànchiz, Pere Gadea, Paula Silvestre, viuda de Jaume Arcís, Luís Sebastià, Nadal Soler, Juseph Soler y Anthoni Llorens, representant tota la universitat, obliguen los béns y drets d’ella y dels vehins y habitadós del dit lloch, presents y esdevenidors, de qualsevol estat que sien o seran, renunciant als benifets de dividir y cedir les accions y al fur de València: «De principali prius conveniendo» etc. Y en nom de les dones que ara són y per temps seran, renuncien als benifets del senatconsult Velleyà y als demés en favor de les dones introduhits, y en nom dels absents y dels menors renuncien al benifet de menor hedat y restitució in integrum¹⁷² y a tot altre dret etc.

En fe y testimoni de les quals cosses, tots los sobredits requeriren a mi, Nofre Cantó, notari, los rebés acte públich per memòria en lo esdevenidor, lo qual per mi, dit notari, fonch rebut en la sala de la dita cassa de la dita senyora de dit lloch de Benillup, situada en lo dit lloch de Benillup etc.

Testimonis foren presents a totes les dites cosses, quant a les fermes de la dita senyora Aulàlia Fenollar, senyora de dit lloch de Benillup, Christòfol Bernabeu, Pere Català, Pere Sànchiz, Pere Gadea, Paula Silvestre, viuda de Jaume Arcís, y Luís Sebastià, Joachim Reig, llaurador, de la vila y baronia de Benilloba habitador, y Christòfol Bernabeu, també llaurador, menor de dies, de la vila de Penàguila, atrobats en dit lloch de Benillup.

Y a les fermes de dits Nadal Soler, Juseph Soler y Anthoni Llorens, que en vint-i-hu de dit mes de octubre del dit any mil sis-cents y dotze, en la vila y baronia de Benilloba fermaren, prometeren, obligaren, juraren y renunciaren, foren testimonis Jaume Terol, pintor de la vila de Cocentayna, y Miquel Colomina, llaurador de la vila de Penàguila, atrobats en dita vila y baronia de Benilloba.

225.

1612, octubre, 21. Elda.

Antonio Coloma i Calvillo, comte d’Elda, modifica la carta de poblament d’aquesta vila d’Elda aminorant les rendes pagades per cases i terres.

Notari, Vicent Pau Alfonso.

A. Ar. Mun. d’Elda, Llibre sobre el procés a la senyoria directa, ff. 150v-169r. Còpia sense data feta pel notari d’Elda Marc Joan Aracil, a partir del document original conservat aleshores a l’arxiu municipal.

B. AHN, Toledo, secció Noblesa, fons Fernán-Núñez, lligall 2179/14. Còpia simple en un manuscrit amb altres cartes de poblament d’aquest estat senyorial, amb lletra del segle XVIII i el text dels capítols en castellà.

Edicions:

a. Sánchez Recio, G., «Carta de población de Elda, 1611-1612», Papeles Alicantinos, núm. 18, Alacant, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1979.

b. Sánchez Recio, G., «Carta de población del señorío de Elda, 1611-1612», Revista del Vinalopó, 14 (2011), pp. 199-201.

TEXT

Die XXI mensis octobris anno a Nativitate Domini M D CXII.

Lo senyor don Antonio Coloma y Calbillo, conte de Elda, senyor de la baronia de Petrer y lloch de Salinas, cavaller del hàbit y milícia del senyor Sent Jaume de la Espasa, comanador de Estepa y capità general de les galeres de Portugal y alcayt del castell de la ciutat de Alacant, attès y considerat que la nova població sa excelència se acordà ab los nous pobladors entre els quals se havien de repartir les terres, horta, plantats, cases y secans que vacaren per la expulsió dels moriscos de la vila de Elda, ab los càrrechs de cens y parts de fruyts conteses en lo acte de capitulació general rebut per mi, notari infrascrit, en calendari de onse dies del mes de dehembre del any pasat mil sis-cents y onse. Y enaprés, per los respectes, motius y causes a sa excelència ben vists, e per a què més comodament puixa obtenir-se lo intent del dit senyor compte, que és que la present vila y condat de Elda se torne a poblar, per ço, millorant la dita població y responcions de les dites terres, cases y heretats que se han repartit y de nou se han de repartir en esta forma:

[I]. Que de las cases de la present vila se fasen tres escales, ço és, bones, mijanes y no tals, y que de les bones se pague de cens perpètuo huyt reals castellans cascun any per cascun casa, y de les mijanes cinch reals, y de les últimes eo roïns a tres reals de cens perpètuo, pagador lo dit cens en los plaços contessos en la dita concòrdia y capitulació general.

II. Íttem, és estada millorada la dita població en favor dels pobladors en lo que ha respecte en les terres y secans de la present vila, y terres de Salinas, que se han repartit y de nou repartiran als nous pobladors de la present vila, en la forma que sols paguen per rahó del delme y part de fruyts la huytena part, ço és, de huyt, hu. Y per a subvenció dels frares del convent de Nostra Senyora dels Àngels de la present vila de Elda, una barcella de forment cascun llaurador, la qual barcella o forment se ha de pagar al dit senyor conde per a què subvinga al dit monestir de frares en part dels setse cafisos de forment que cascun any los dóna de almoyna. Y és declarat que si no colliran o no sembraran, no sien tenguts a pagar la dita barsella de forment, <y> se pague tan solament de les haziendes com huy estan repartides; y no sia major lo número de les barcelles que pagaran per dita rahó en lo esdevenedor, enaixí que, si es dividirà la hazienda, també es dividixca lo dret de dita barsella.

III. Íttem, se millora la dita població en respecte de les oliveres que se han repartit y repartiran en la present vila de Elda en esta forma: que lo dit senyor conde li plau que los dits pobladors no paguen cens algú en dinés de les dites oliveres, si tan solament la setsena part de les oliveres que Nostre Senyor Déu serà servit donar en cascun any perpètuament, ço és, de set barselles, una, et sin etc. E que paguen quatre lliures de oli a dit senyor conde, ab què el prenga en la alcaseria estés; e que lo dit senyor conde haja de donar la almàsera aparellada per a què los vasalls puxen fer lo oli ab ses mules y treball, y que lo remòlt y lo que traurà del remoldre. Y la llenya, resta en facultat dels dits pobladors donar-ne si voldran algun cabàs de llenya per a la caldera, y açò estiga en facultat de dits pobladors.

IIII. Íttem, la dita població està millorada en favor dels pobladors en respecte de les hortes, vinyes, algoleges, figuerals y terres blanques de la present vila, ço és, que lo dit senyor conde los fa remissió de la quarta part del cens que la dita capitulasió general fonch acordat, pactat y concertat pagasen per les dites terres.

V. Íttem, és pactat per lo dit senyor conde y els nous pobladors que tot lo contés en la dita capitulació e concòrdia general, haja de restar y reste en sa forma y valor en quant no·s diga esmenat ab la present addicció, correcció y esmena, e no en més.

VI. Íttem, millora lo senyor conde lo capítol catorsè y ajusta que dins quatre anys no puguen los nous pobladors alienar les terres y casa que els seran establides, si no serà per donació en casament y matrimoni als fills y parents, y per testament entre les persones que·ls plaurà. E pasats los dits quatre anys, puxen alienar les dites sorts a sa voluntat, presehint emperò lisència de sa senyoria o son procurador y bal·le.

VII. Íttem, millora sa excelència el capítol vint-i-quatrè en quant diu que puixca llevar les sorts a les persones dificultoses que causaran escàndil en la present vila o seran negligents en conrear les terres etc.; esmena dit senyor conde que no puixa llevar les dites terres lo dit senyor conde als dits nous pobladors, y als sucessors, si no serà per les causes següents: per crim comès contra lo dit senyor conde a sa casa o les persones de sa família. Íttem, per ser les tals persones inquietes, bregueres y dificultoses, que causen alteració en la present vila. Íttem, si no usaran bé de les dites sorts y dexaran de conrear-les a ús y costum de bons llauradors, tot lo qual se haja de conèixer ab sentència ab coneiximent de causa conforme a furs del present Regne.

VIII. Íttem, és pactat y per sa excelència concordat que si algú o quasevols dels nous pobladors serà executat per deutes, cens, o qualsevol altres que estarà obligat y lo acrehedor los y voldrà ocupar y pendre, que en lo tal cas lo senyor conde, per conservació de ses cases y haziendes, dels tals que puixa pendre’s per a si y en tot effecte llevar-li tota la hazienda al dit tal poblador, y donar-la a coses del dit tal poblador, ab què no se li lleve totalment sinó sols perquè lo crehedor no entre en dites pocessions ni fruyts, com vol sa excelència que la tal hazienda no sia molestada per crèdits ninguns ans estiga franca eo modo que huy se li dóna, e que a la persona que se haja de donar sia a voluntat del tal que se li llevarà la dita hazienda.

Quibus quidem capitulis fuerunt lectis et publicatis voce alta per me, Vincentium Paulum Alfonso, notarium in dicta vila de Elda, in presencia et asistencia totam et partium vicinorum presentis vile, quorum unanimes et concordes, una voces concordarunt et dixerunt que si de quibus omnibus etc.

Actum etc.

Testes Genisius Miralles, vile Montfort, et Petrus Remiro d’Espejo, iuris utriusque doctor, civitatis Alicantis, habitatores, Elda reperti.