Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III - AA.VV - Страница 13

220.

1612, setembre 28. Eslida.

Enric Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, mitjançant els seus procuradors Andrés Ruiz Puente, caballero, gobernador del marquesado de Comares, i Antoni de Vilalta, contador major del duc, atorga carta pobla dels llocs d’Eslida, Aín, Veo i Alcúdia de Veo, per un total de noranta-sis pobladors.

Notari, Maties Xorruta.

Per a l’edició seguim la còpia de l’ARV, tot i que té notables deficiències ortogràfiques en la part llatina, que hem respectat quan no impedien la comprensió del text, i també interferències lingüístiques del castellà en la resta.

A. ARV Batlia, Lletra E, exp. 618, ff. 95r-115v. Còpia inclosa en un plet de l’any 1768 davant la Reial Audiència de València, a partir d’una còpia feta a la cort de la Governació de Sogorb, sense data, pel seu notari i escrivà Josep Torrent, a partir d’altra còpia feta pel notari Miquel Jeroni Xorruta a partir del protocol original, els quals conservava.

B. Arxiu Ducal de Medinaceli, Sección Sogorb, lligall 10, núm. 15.

Edicions:

a. Grau Escrihuela, A., «Cartes de repoblació castellonenques de la casa de Medinaceli: Geldo, Fanzara, Suera, Castro-Fondeguilla y els llocs de la Serra d’Eslida», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXX (1994), pp. 165-172.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 335.

TEXT

Die XXVIII mensis septembris anno a Nativitate Domini M DC XII.

In nomine sanctissimi Trinitatis, amen. Noverint universi quod nos Andreas Rois Puente, miles, gubernator marquionatus de Comares et villarum de Lucena, Espejo et Ahillon, et Antonius de Villalta, miles, computator maior, nominatos et electos per exelentissimum dominum don Enrricum Folch de Cardona et de Arago, olim Ferrandes de Cordova, ducem Cardone et Sugurbi, marquionem de Comares, magnum comistabilem Aragonie, dominum varionarum de Paterna, Benaguasil et la Pobla ac varoniarorum et locorum Vallis de Veo et presentis ville de Eslida et aliorum locorum dicte Serris et aliorumque plurimorum, pro ut de dicta nostra procuratione constat duobus instrumentis reseptis per Joanem Lopez Rico, scribam domini nostris regis et publicum dicte ville Lusena, die sexto Marcis, et altero die vicessimo augusti anni proxime preterite milessimi sexentessimi undessimi, registratis in octuagessima secunda manu Mandatorum et Empariarum curie civilis Valentie, folio octavo, haventes in ea plenum pose infraescripta faciendi circa novam pupulationem faciendam omnium locorum dicti domini ducis propter expulsionem maurorum presentis regni, ex una; Onufrius Bodi, Salvator Serdan, Hieronimus Serdan, Petrus Assencio, Joanis Asencio, Michael Pedro, Michael Joanes Fortunyo, Lucas Emperador, Joanes Ballester, Paulus Meneu, Franciscus Meneu,⁶⁶ Ludobicus Meya,⁶⁷ Benedictus Mansana, Petrus Silvestre, Petrus Fraga, dierum mayor, Petrus Fraga, dierum minor, Joanes Puig, Jacobus Puig, Vinsentius Galarza, Joanes Marti, Michael Sorribes, Josephus Mari,⁶⁸ Thomas Giner, Petrus Pastor, Joanes Ribes, Franciscus Vicent, novos populatores ville Eslida, Franciscus Mondragon, Joachinus⁶⁹ Mondragon, Petrus Mondragon, Salvator Perez, Michael Perez, dierum minor, Michael Peres, dierum maior, Guillermus Malrras, Antonius Blasco, Petrus Boxa, Michael Benedito, Marcus Ferrer, Gabriel Balles, Michael Regual, Joanes Moles, Michael Sorita, Thomas Cala[fet], Joanes Garcia, Petrus Gomez, Dominicus Ximenez, Franciscus Sorita, Gabriel Cortes, Didacus Leon, Petrus Sancho, novos populatores loci de Ayn, Petrus Martin, Matheus Cedrelles, Joanes Ramos, Antonius Iñigo, Sebastianus Guart, Bartholomeus Murria, Joanes Murria, Petrus Gil, Michael Claret, Antonius Fontanet, Franciscus Vilalta, Matias Falco, Grabiel Falco, Franciscus Mañez, dierum maior, Franciscus Mañes, dierum minor, Petrus Segarra, Franciscus Moron, Joanes Fayos, Josephus Querol, Matheus Vilalta, Gabriel Barbera, Franciscus Silvestre, Michael Queralt, Cristoforus Piquer, Gaspar Hizquierdo, dierum mayor, Gaspar Hisquierdo, dierum minor, Michael Baguena, Joanes Baguena, Lasarus Guillem, Blasius Segarra, Joanes Villaroia, Joanes Vilalta, Joanes Lopez, omnes novos populatores de la Alcudia de Veo, Joanes Lario, Laurentius Salvador, Michael Joanes Belloch, Antonius Moles, Antonius Sentelles, Balthasar Palanques, Jacobus Miralles, Franciscus Saera, Melchior Armengol, Balthasar Quinto, Michael Joanes Escrig, dierum maior, Michael Joanes Escrig, dierum minor, Joanes Agostina, Joanes Blenqua et Bartholomeus Simo, omnes novos populatores loci de Veo, partibus ex altera, volentes respective dictam villam et loca noviter populare et in ipsa habitare per nos et successores nostros in temporibus successoribus, habitis omnibus considerationibus, unusquisque nostrum junctis et separatis et considerantis eaque nobis bona sunt, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognosimus una pars nostrum per se et in solidum alteri et altera alteri, ad invisem et vicissim,⁷⁰ quod in et super populatione noviter facienda presentis ville de Eslida fuerunt atque sunt inter nos, partes predictas, inhita, conventa, facta, concordata, capitulata, jurata atque promisa capitula immediate sequencia pariter faciencia et in supradictis locis:

1. E primerament és estat pactat, havengut y concordat et per solemne estipulasió entre les dites parts que los dits licenciado Andrés Roys, presente, y Antonio de Vilalta, cavallers, en nom de procuradors de sa excel·lència, que en virtud dels poders desuper calandariats establiran totes les cases, eres y terres, així en la orta com en lo secà, de la dita varonia de Eslida, tot a cens enphiteusim y ab lluïsme et fadiga conforme a furs del present regne.

2. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que les cases del present lloch e varonia de Eslida se agen d’estimar per un obrer de vila y per un fuster, persones expertes y de confianza, les quals, ab jurament per aquel<ls> prestador en poder del notari dejús escrit, hajen de dir y declarar la verdadera valor de cascuna de aquelles, del qual valor sols se remetrà y farà gràcia de les dos terseres parts. Y per la altra tercera part, los dits nous pobladors y sos succesors aixcan de pagar, a sa excel·lència y a sos succesors, a raó de sis diners per lliura reals de València, a cens emphiteosis, ab lloïsme y fadiga, pagadors en los dies e festes de Nadal y sent Juan de juny micherament.

3. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y a sus socsesors se les establiran totes les terres de la orta de la dita baronia de Eslida, ab obligació de pagar cascun any y perpètuament quatre sous reals de València per ells y sos sucsesors, pagadors cascun any y perpètuament per cascuna cafisada, ab lluïsme et fadiga y ab tot altre dret enphitèutich segons furs de València; pagadors en les festes de Nadal y sent Juan de juni micherament.

4. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a donar he pagar cascun any a sa excel·lència y a sos sucsesors setse diners per cada una cafiçada del secà que se’ls establirà; pagadors cascun any et in perpetuum en los dies e festes de Nadal y sent Juan de juny micherament, ab lluïsme y fadiga et tot altre dret⁷¹ inphitheòtich e dret de rebre aquells segons furs de València.

5. Ítem, és estat pactat, abingut y concordat en y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos sucsesors, donar he pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, ultra dels sensos contenguts en los presedens dos capítols, de tots los grans, llegums, lli, cànem y altres fruits de qualsevol gènero y espècie sien aquells que es culliran en les dites terres, assí de orta com de secà, la güitena part, so és, la una part per a sa excellència y a sos sucsesors, y les set per a els dits nous pobladors vasalls y sos sucsesors.

6. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, per ells y sos sucsesors, donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, cascun any perpètuament, del raïm, panzes, figues seques y ben tractades, y de les garrofes y de les fruites dels demés abres que es puguen conservar, la güitena part de tots los dits fruits en la forma sobredita, exeptades emperò les anous y almeles, de les quals no es deüa pagar la güitena part.

7. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sucsesors puixen aprofitar-se y valer-se de tots los abres bulgarment dits alcornoques, que estan en les montanyes del terme de la dita varonia de Eslida, y dels corchos que de ells proseiran, ab què sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol per ells y sos sucsesors <se obliguen>, donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, de cada güit corchos que trauran y se aprofitaran de dits abres, hu, en la forma sobredita, les quals no puguen traure ni llevar de dits abres si no és en lo tems acostumat y presehint licència del alcaide o persona llegítima en nom de sa excel·lència; y tinga obligació cascú de manifestar tots los dits corchos que traurà y se aprofitarà, sots les penes que se lis imposaran.

8. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, donar <e pagar> a sa excel·lència y a sos sucsesors, de totes les moreres plantades y que es plantaran, assí en la orta com en lo secà de la dita varonia de Eslida, so és, de güit moreres, una per a sa excel·lència y sos sucsesors, e les set per los dits nous vasalls, veïns y abitadors, la qual elecsió y nominació de la dita morera per a sa excel·lència y a sos sucsesors se acha de fer per part de sa excel·lència, contant per orde les files de dites moreres, y en aquest conte no se han de contar les moreres velles, ab les que de nou se plantaran fins tant que sien de profitar per a entrar en número.

9. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors achen et pugen plantar moreres lliurement, sens contradicsió alguna, en los màrchens y alrededor dels camps en la orta de dita varonia, a ús y costum de bon llaurador y conforme disposicions forals en el present regne, y no pugen plantar enmig de los camps sense presehir lisència de sa excel·lència, o de persona llegítima. Y en cas que los dits pobladors, so és, cascú de aquells, no tinga güit o setse⁷² moreres, y de altrament les que tindrà menys de número de güit, contades en la forma sobredita, se ha de alferrazar la fulla per a què del preu que valdrà puga cobrar sa excel·lència la güitena part.

10. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos sucsesors pug<u>en y cada hu puga, en la terra que se los establirà en lo secà, plantar de nou vinyes, figuerals y garroferals, ab què primerament preseïsca lisència de sa excel·lència o de son llegítim procurador, per a què es sàpia quan plantaran. Y de lo que de nou plantaran, no paguen ni tingen obligació de pagar dret algú a sa excel·lència per temps y espay de güit anys, de figueres, raïms y garrofes, sinó sols los setse dinés, ab lluïsme y fadiga, per cafisada. Y si sembraran en la dita terra de nou plantada en los dits güit anys, paguen la güitena part del gra o sembradura de allò que culliran.

11. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y sos succesors, donar y pagar a sa excel·lència y a sos succesors tots los drets y parts de fruits deguts a sa excel·lència y a sos succesors, francs de drets de delme y primícia, per so que resta a càrrech dels dits nous pobladores y sos succesors pagar al retor per la primícia en diner la part que se ha acostumat pagar antíguament, y lo mateix en la dita forma per raó del delme al arcediano de Tortosa o a la persona que legítimament tinga dret a cobrar dit delme.

12. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que per quant y à litis pendencia y lo reverendísim senyor bisbe y arcediano de la ciutat de Tortosa sobre la forma y modo de pagar dit delme y primícia, en cas que dit pleit e causa se obtinga per part del senyor bisbe y arcediano o rectors, ab lo qual se mane pagar dit delme y primísia en fruits y gra, en tal cas dita part de delme y primícia en fruits y gra se aya de traure y traiga del mateix <montó> y cúmulo, y primerament e ans de totes coses, de lo que restarà en dit montó se traga la güitena part per raó dels drets deguts a sa excel·lència.

13. Ítem, és estat pactat, tractat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y sos sucsesors, pagar a sa excel·lència y a sos succesors lo dret del raïm, fet verema y posada en la casa o trull, y posada en les cases o trulls que per a dit efecte y aurà senyalat en la present baronia de Eslida. Y los corchos en la mateixa forma, y les figues, panses, garrofes y de les demés fruites que es conserven en les cases, a les quals ha de anar el col·lector a recullir y cobrar la part tocant a sa excel·lència. Y en respecte de les olives que es colliran, an de pagar a sa excel·lència en oli, clar i net, en la forma sobredita.

14. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol prometen per ells y per sos succesors, donar he pagar a sa excel·lència y a sus sucsesors lo dret del forment, ordi y altre qualsevol gènero de gra, sembradura, en les eres, lo qual no han de poder traure de dites eres que primer sa excel·lència o son col·lector no aga tret la part que le tocarà. Y lo lli y cànem, en los camps, fetes garbes, en la forma sobredita. Y si lo colector no acudirà a rebre la part tocant a sa excel·lència aprés de ser abisat y advertit, y aurà perill caigés diluvi o altra cosa semblant, en tal cas los dits nous pobladors o sus sucsesors pugen misurar lo forment o gra que estarà en dites eres en presència del justícia o de un churat o de dos testimonis, y la part que tocarà a sa excel·lència, assí de gra com de lli, cànem, la posen en recapte o porten a la casa senyalada per a dit efecte.

15. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y vasalls y sos sucsesors, y cada hu de aquells, pugen y puga sembrar alfàs fins en una fanecada per a ses cabalcadures, y no més, ab què durant lo temps que estarà sembrada dita fanecada, ademés de el sens, fadiga y lluïsme sobre aquella imposat conforme los capítols presedens, tinga obligació de pagar per la dita fanecada, per raó del gra que es podia cullir, dos sous cascun any.

16. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sus sucsesors pugen gosar de totes les erbes del terme de la present baronia de Eslida per a los pasts de los ganados, ab què se achan de obligar, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos sucsesors, pagar a sa excel·lència y a sus sucsesors, cascun any y perpètuament, lo delme dels corders y cabrits que naxeran, en lo modo, temps y conforme a la costum del present regne, y que sa excel·lència y sos sucsesors pug<u>en arrendar les dites montanyes y herves de aquelles a qui le pareserà y ben vist le serà.

17. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que sa excel·lència fasa gràcia, segons la fa a la universitat de la dita baronia de Eslida dita, per tem<p>s de nou anys, de la utilitat o profit de les dites erves de les montanyes de la dita y present baronia, en los quals se podran arrendar a tota utilitat y profit de la dita universitat, pagant a sa excel·lència lo dit delme de corderos y cabrits. Y pasats los dits nou anys, que comensaran a córrer de el dia que se acabarà lo present arrendament, sa excel·lència y sos sucsesors pugen arrendar dites erves y past de dites montanyes llíberament com està dit, y gosant de aquelles perpètuament dits pobladors pagant dit delme segons ést dit.

18. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los nous pobladors y sos sucsesores pugen gosar francament de tots los abres fruitals, la fruita dels quals no es pot conservar, assí en la orta com en lo secà; y que pugen tallar a sa voluntat y aprofitar-se de la soca y fusta de aquells, ab què de güi en abant no pugen plantar abres de aquest saes y estil sinó que primer pres<e>i<x>ca licència de persona llegítima, la qual, en nom de sa excel·lència, la puga donar per a què es sàpia y entenga lo dany y perchuí que segueis de plantar-los.

19. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que es senyalaran a dits nous pobladors y a sos sucsesors vobalar en lo terme de la present baronia, competent per a los ganados de aquella conforme a furs del present regne.

20. Íttem, es estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos sucesesors se pugen aprofitar-se de qualsevol montan<y>a baixa e qualsebol de romeros, archilages, rames y altres semblants y diferents, y que pugen netechar y esporgar qualsebol gènero de pins y altres abres si abrà, dixando’ls guia conforme al estil y pràctica de este regne; y que no pugen tallar abre algú per lo peu, encara que sia sech, sens lisència de sa excel·lència o de son llegítim procurador, sots les penes que se les imposaran.

21. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que lo dret de sens, fadiga ab lluïsme inposat sobre les cases y terres, així de la orta com de secà, de la present baronia, conforme los capítulos de la present capitulació desuper expresats, los dits nous pobladors y sos sucsesors tingen obligació de donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors cascun any et in perpetuum, en dos iguals pag<u>es, so és, de Nadal y san Juan de juny, micherament, comensant la primera paga en lo dia e festa de sent Juan de juny del any primervinent mil si-sens y trese, y la segona en lo dia y festa de Nadal aprè<s> seg<ü>ent y de allí en abant consecutivament.

22. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que tot lo dret de cens, fadiga y lloïsme, los dits nous pobladors y sos sucsesors lo paguen y sian tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a tenir netes y reparar los asuts y sèquies per hon va la ayga als molins y orta de la present villa y varonia. Ab tal emperò pacte y condició, que si se aurà de fer algun asut nou, reparar-se les antichs y les sèquies en que sia necesari mestre, so és, fuster o obrer de vila, en tal cas sa excel·lència tinga obligació de pagar als dits officials y mestres sos salaris tan solament, y los demés gastos y pertrets los paguen e tingen a càrrech de dits vassalls.

23. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excel·lència se reserva per a si y per a sos sucsesors, perpètuament, qualsevol gènero de regalies com són tendes, tabernes, molins, forns, flaqueries, carniceries, ostals y altres semblans si les hi haurà, per a poder gozar de aquelles, arrendant-se·lls y dispondre de aquelles a sa voluntad.

24. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sus sucsesors, per temps de nou anys tinguen obligació de pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, per lo arrendament de la carniseria de la present varonia, treinta reals castellans per cascun any, les quals puixen arendar aquella a qui els donarà gust y aprofitar-se del demés que podran traure de aquella. Y pasats los dits nou anys estiga en facultat de sa excel·lència, com se retura aquella, per a poder-la arrendar y fer de aquella per a poder fer lo qui le pareixerà. Los qual nou anys comensaran a córrer finit acabat que sia lo present arrendament.

25. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre les dites parts que sa excel·lència se reserva per a si y a sos sucsesors tota la jurisdicció civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi; y la facultat de poder nomenar procurador general, alcait, balle, justícia, jurats y los demés officials y menistres de justícia que combinguen, y persones del consell.

26. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que per esta primera vegada sa excel·lència, o sos procuradors en son nom, hajen de nomenar de les persones nous pobladors de la present baronia, les conbenients per a consell, justícia, jurats y mustasaff. Y de allí abant, perpètuament, los consellers del dit consell han de nomenar cascun any, per a la festa de Nadal, la mitat dels consellers que y aurà, y ha de exir l’altra mitat. Y assí mateix, han de nomenar dos persones per a justícia, les quals se han de presentar dabant del procurador general per a què, de les dos, elegeixca hu per a justícia. Y per a Pasqua de Espirit Sant de cascun any le han de nomenar quatre per a jurats y presentar-los en la forma sobredita, per a què de aquells se elixca dos. Y per a san Michel de setembre se han de presentar dos per a què de aquells se llixca hu per a mustasaf. Y los uns y los altres no han de poder exercir los officis fins tant hajen jurat de usar de aquells bé y feelment, en mà y poder de dit procurador general o alcait de la present baronia; y no trobant-se en dicha villa o baronia, en mans del justícia que serà o haurà de eixir de son offici.

27. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que lo justícia de la present baronia de Eslida puixa conèixer de qualsevol causa civil de qualsevol cantitat que sia sens limitació alguna; la qual jurisdicció se li dóna acomulativament ab lo procurador general o alcait, y no privativament, perquè ha de estar en llibertat del actor demanar justícia en primera instància dabant qui li pareixerà, so és, procurador general, alcait o justícia. Podrà així matex, dit justícia, conèixer de dan<y>s de camps, així de orta com de secà, en la mateixa forma que està dit en lo present capítol, acomulativament; y reba la part de pena que se li aplicarà per la present capitulació o per ordinació de sa excel·lència.

28. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que qualsevol cas que lo justícia de la present baronia conega de danys, ara sia per querella o instància de part, o per denunsiasió o clam, ha de estar obligat a fer que les dites denunciascions criminals, acusacions, se escrigen y continuen en lo libre que y haurà per a dit efecte, y no han de poder moderar les penes sinó manar-les executar per éntregue, sots les penes que se’ls imposaran per la present capitulació o ordinació faedora.

29. Íttem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que sa excel·lència se reserva ver<s> si y sos sucesors tota la jurisdicció criminal, perquè en ningun cas ne temps puixa conèixer ningun justícia de causes criminals, encara que sien tènues he de poch momento, sinó sols puixa pendre he capturar y remetre al procurador o alcait que seran de dita baronia, als quals està donada per sa excel·lència la jurisdicsió criminal privativament, y lo dit justícia no ha de poder conèixer de deute ni executar lo que proseixca de delicte.

30. Íttem, és estat tractat y concordat entre dites parts que lo dit procurador general, en grau de apelació, haja de conèixer de totes les causes, així civils com criminals e de qualsevol calitat que sien. E de les que una vegada haurà conegut en primera instància o en grau de apelació, y sentenciat per intermedis o interlocutoris o sentència difinitiva, puga conèixer segona vegada y sentenciar dita causa mudant de asesor.

31. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excel·lència se reserva per a si y a sos sucsesors, perpètuament, lo poder fer ordinacions y estatuts tocants al bon govern de la present baronia de Eslida, alterant aquells, revocan-los y fent-ne altres de nou, ajustant y llebant aquells y moderant les penes corporals y pecuniàries a sa voluntat. Y los dits pobladors consultar a sa excel·lència les que els pareixeran conbenients y necesàries, de les quals no han de poder usar ni usen fins en tant estiguen confirmades y autorisades per sa excel·lència o per sos sucsesors.

32. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors ni sos sucsesors no puguen juntar consell general que primerament no presehixca lisència de sa excel·lència o de son llegítim procurador, dient-li y expresant-li la causa per la qual se volen juntar, sots pena de nulitat de allò que auran determinat y de les demés penes que si les imposaran.

33. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que dels càrrechs e inposicions que se inposaran en consell, o en consells particulars, consernents a la utilitat pública de dita universitat, han de tenir conte y rahó en lo que es gasta en benefici de dita universitat, per a donar conte y rahó a sa excel·lència y a sos sucsesors tostemps y quant se’ls demanarà.

34. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos sucsesors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, comprar en la tenda, carniseria, taverna, forn, panaderia, moldre en lo molí fariner y en la almàsera, y coure en lo forn de sa excel·lència, sots les penes que se les imposaran.

35. Íttem, és estat pactat y concordat entre dits parts que los dits nous pobladors ni sos successors no puixen vendre per menut ninguna de les coses que es vendran en les dites tenda, forn y flaqueria. Y se’ls dóna facultat ab lo present capítol per a què puguen vendre de allò que culliran en ses collites, so és: de llegums, <en> almuts y de allí amunt; de garrofes, a miches arrobes y de haí amunt; y de figues y panses, a lliures y de haí amunt; y vi <y> oli, a quartes y de haí amunt.

36. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los actes judicials y de cort se han de rebre per lo escrivà de sa excel·lència en la forma que se han acostumat rebre fins huy.

37. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos sucsesors tinguen obligació de residir en la dita e present varonia de Eslida per temps de quatre anys, sens poder-se absentar de dita baronia per dos mesos contínuos en cascú dels dits quatre anys. Los quals tinguen obligació de venir a residir aprés de haver-se’ls <fet> los actes de establiment dins los dits dos messos, sots pena de comís y de deu lliures aplicadores als cófrens de sa excel·lència.

38. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors ni sos sucsesors no puixen vendre, alienar, transportar ni cambiar, per temps de dits quatre anys, les cases he terres que se’ls establiran, so<t>s pena de nul·litat de actes. Y pasats los dits quatre anys, se’ls dóna facultat ab lo present capítol de poder vendre, alienar, transportar, enpenyorar y cambiar les dites cases y terres a persones les quals se obliguen a venir he residir a la dita he present baronia, conforme als capítols sobredits, y que sien de la jurisdicsió de sa excel·lència. Y les dites alienaciones, transportacions, enpenioraments he concambis los ajen de fer he facen en poder del notari escrivà de sa excel·lència, per a què se tinga notícia de aquells, y no de altre notari algú, sots pena de nulitat de actes.

39. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors ajen de prestar jurament, per ells y per sos sucsesors, de fidelitat y homenatge en mans dels procuradors de sa excel·lència de ser bons y lleals vasalls, y guardar fidelitat a son senyor conforme furs del present regne.

40. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excel·lència se adosarà y encarregarà de tots los càrrechs que feya y responia la dita y present baronia de Eslida y los particulars de aquella, aquells emperò que llegítimament constarà deure’s, als quals així sa excel·lència com sos predecesors, com dita baronia, estaben obligats, y particulars de aquella.

41. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que totes les mines de or, argent y altres qualsebol gènero de metalls que es descubriran y apareixeran en la dita baronia y son terrne, sien de sa excel·lència y de sos sucsesors.

42. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos sucsesors de la dita he present baronia sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, en donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, perpètuament, un sou per cada casa per dret de morabatí; lo qual dret se aja de cobrar de set en set anys en lo dia y festa de Nadal, en una paga y per lo colector que cobrarà les demés rentes.

43. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos sucsesors, a pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors tots los censos a sa excelència deguts y pertanyens, així de regalies com altres de qualsebol espècie sien, los quals se puixen cobrar y eixecutar ab eixecució promta, real y fiscal, sin contradicsió alguna, segons que en fets fiscals se sol y acostuma fer y executar.

44. Íttem et ultimo, és estat pactat he concordat entre dites parts que los presents capítols y qualsevol de aquells sien executoris, ab sumisió y renunciasió de propi for, variació de juí y ab les demés clàusules en semblants actes posar acostumades, conforme el estil he pràctica del notari revedor de la present capitulació.⁷³

Quibus quidem capitulis lectis et publicatis per notarium infrascriptum et per nos, dictas partes respective, lectis et publicatis, auditis et intelectis, in continenti nos, partes predicte, laudantes, aprobantes, ratificantes et confirmantes omnia et singula in eisdem capitulis et eorum quolibet⁷⁴ contenta, pactata, combenta et concordata promitimus et fide bona conbenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad inbicem et visissim, omnia et singula in predictis capitulis et eorum quolibet combenta, pactata et concordata pro ut ad unamquamque partem nostrarum partium predictarum pertine<n>t et expecta<n>t, firma et ratta havere, tenere semper et imbiolaviter observare, et in nulla contrafasere vel benire nech aliquem venire facere nech contrafieri permitere nech consentire, pallam vel oculte, aliqua ratione, causa nech ingenio, de iure nech de facto, immo ea omnia ad unumquemquem⁷⁵ <nostrum> respective complere et adimplere sub pena centum librarum monete regalium Valentie per partem inobedientem et non complentem parti parenti et complenti dandarum et solvendarum pro pena et nomine pene, damno et interese, qua pena, soluta vel non soluta aut gratiose remisa, nihilominus predicta omnia et singula in presenti instrumento contenta, ratta maneant, valida atque firma,⁷⁶ ratto semper hoc pacto manente. Pro quibus quidem omnibus et singulis inter nos, partes predictas, capitulatis, pactatis et conventis, atendendis, complendis et observandis, et pena predicta in suo caso exolvenda, volumus quod gubernator civitatis et Regni Valentie vel alius quicumque⁷⁷ judex laicus per nos et nostros respective eligendus et nominandus infra tamen Regnum Valentie, posit sola ostentatione⁷⁸ presentis publici instrumenti et nostri vel nostrorum verbali aversione, facere et fieri facere executione<m> de, in et super omnibus et singulis bonis et juribus nostris et utriusque nostrum partium predictarum, realiter et de facto, pro ut in execucionibus realibus et fiscalibus est fieri assuetum, hac pro ut virtute sententie difinitive in rem judicatam transacte, que per apelacionem vel suplicacionem suspendi non potest execusiones fieri solent quoniam presens instrumentum vim et efectum talis difinitive sentencie obtinere volumus, pacto et estipulatione predictis eius gubernatoris vel alterius cuiusvis judicis per nos et nostros ut predicitur eligendi foro, judicio et examine⁷⁹ licet non sit vel fuerit⁸⁰ judex noster ordinarius nech⁸¹ in territorio <et> jurisdictione ipsius bona <h>abuerimus nech abitacione<m> nech ibi⁸² reperiamur. Nos submitimus et in eum consentimus et jurisdictionem in eum totaliter prorrogamus et in eius curia et sub eius examine et ubicumque⁸³ <per> partem obedientem parti inobedienti petitum fuerit, promitimus omnia et singula in presenti instrumento contenta adimplere, renunciantes nostro propio foro et legi: «Si combenerit», foro: «De jurisdictione omnium judicum» et omni exceptioni declinatorie fori et oblationi⁸⁴ bonorum immobilium casu quo mobilia reperiantur. Scienter, cum presenti pacto et stipulatione predictis, renuntiamus omni libelli oblationi, litis contestationi, sententie prolationi,⁸⁵ recursui, correctioni et appellationi que a nullitatibus⁸⁶ vel grabaminibus valeret juste et injuste hac frivole interponere, et juri⁸⁷ appelandi et recurrendi et omni alii quilibet alii juri et foro⁸⁸ nos inbentibus quobismodo, et judex ipse quecumque <sit vel> fuerit teneatur, huius pacti virtute, nulas admitere vel recipere rationes nech recursos, et admisos, teneatur eas repellere et illis non obstantibus ad ulteriora procedi hac similiter alegatum nech admittendum fuerit.⁸⁹ <Imo set> in contrarium subiungentes nobis et nostris et ex dicto pacto concedentes, quod licite nisi possimus aut inceperimus nos coram eo vel <alio> judice combenire nihilominus posimus alium adire judicem et coram eo inseptam executionem nech continuare facere, <petere et obtinere> cum efectu contra partem inobedientem, pro ut malverimus, et sich et allias judicium, locum, actionem et personam judicis et contentorum in presenti instrumento, quoties voluerimus tam in modo quam in forma absque expensarum partis obedientis <amittam> variare. Renuntiantes juri⁹⁰ dicenti quod ubi inceptum⁹¹ est judicium, hivi finire debet et terminari, et quod judicia⁹² debent ordinarie continuare et quod diversis conpulsacionibus non posit quisque compelli, et omni allii quilibet juri et foro, nos quobismodo jubantibus. Promitentes et jura[nte]s ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia, manibus nostris dexteris exponte et corporaliter tacta, quod in et super omnibus predictis et in presenti capitulatione contentis non litigabimus vobiscum nech cum nostris nech rationes⁹³ aliquas, justas nech injustas, adversus executionem huius virtute faciendam, et omnes alia hic contenta proponemus in judicio nech extra, nech inpetrabimus nech inpetrare fasiemus nech ostendemus aliquam cartam seu⁹⁴ literam gratie, privilegium elongamenti, supersedimentum aut quidquam aliud a domino nostro rege, regina, primogenito nech ab alio quicumque judice cum quibus omnia capitulata posint quomodolibet⁹⁵ inpediri, et sit alia fuerit consesa, promitimus deinseps non gaudere et tocies <quocies> contra factum fuerit pars inobediens incidat, ultra penam periurii,⁹⁶ in penam mille librarum dicte monete parti obedienti dandarum et solvendarum, ratto semper pacto manente. Et pro predictis omnibus et singulis sich atendendis et inviolabiliter obserbandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invisem et visissim, omnia bona nostra mobilia et immobilia, habita huvique et havenda. Renuntiantes nos, dicti populatores, nomine mulierum nostrarum, beneficiis senatusconsulti Veleyani ad cautelam dotibusque et esponsaliciis ipsarum hac juribus hipothecarum ipsarum, et nomine minorum filiorum nostrorum, benefitio minoris etatis⁹⁷ et restitutionis in integrum et omni allii jurii nobis quomolibet subcurrenti.

Quod est actum in dicta villa de Eslida, die vigessimo octavo mensis septembris anno a Nativitate Domini milessimo sexentessimo desimo.

Sig+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++na nostrum, Andree Rois de Puente et Antonii de Villalta, dicto nomine, Onufrius Bodi, Salvatoris Serdan, Hieronimi Serdan, Petri Asencio, Joanis Asencio, Michaelis Pedro, Michaelis Joanis Fortunyo, Luce Emperador, Joanis Ballester, Pauli Meneu, Francisci Meneu, Ludovici Miro, Benedicti Mansana, Petri Silvestri, Petri Fraga, dierum mayoris, Petri Fraga, dierum minoris, Joanis Puig, Jacobi Puig, Vinsensi Gallarza, Joanis Marti, Michaelis Sorribes, Josephi Masip, Thome Chiner, Petri Pastor, Joanis Ribes, Francisi Visent, Jacobi Mondragon, Petri Mondragon, Francisi Mondragon, Salvatoris Perez, Michaelis Perez, dierum mayoris, Michaelis Peres, dierum minoris, Guillermi Malrras, Antonii Blasco, Petri Boxa, Michaelis Benedicto, Marci Ferrer, Gabrielis Belles, Michaelis Rigual, Joanis Moles, Michaelis Sorita, Thome Calafet, Joanis Garcia, Petri Gomez, Dominisi Ximenez, Francisi Sorita, Gabrielis Cortes, Didasi Leon, Petri Sancho, Petri Martin, Mathei Cedrelles, Joanis Ramos, Antoni Iñigo, Sebastiani Guart, Bartholomei Murria, Joanis Murria, Petri Gil, Michaelis Claret, Anthonii Fontanet, Francisci Vilalta, Mathie Falco, <Grabielis Falco>, Francisi Mañez, dierum mayoris, Francisi Mañes, dierum minoris, Petri Segarra, Francisi Moron, Joanis Fayos, Josephi Querol, Mathei Villalta, Gabrielis Barbera, Francisi Silvestri, Michaelis Queralt, Christofori Piquer, Gasparis Hisquierdo, dierum mayoris, <Gasparis Hisquierdo, dierum minoris>, Michaelis Bagena, Joanis Bagena, Lasari Guillem, Blasi Segarra, Joanis Villaroya, Joanis Villalta, Joanis Lopez, Joanis Lario, Laurentii Salvador, Michaelis Joanis Belloch, Antonii Moles, Antonii Sentelles, Balthasaris Palanques, Jacobi Miralles, Francisi Saera, Melchioris Armengol, Balthasaris Quinto, Michaelis Joanis Escrig, dierum mayoris, Michaelis Joanis Escrig, dierum minoris, Joanis Agustina, Joanis Blenqua et Bartholomei Simo, predictorum, qui etc., respective laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt quo ad firmas omnium populatorum de Eslida demto Baptiste Visent, Ludovicus Merola et Franciscus Andreu, agricultores vallis de Veo habitatores.

Et quod ad firmam dicti Baptiste Visent, qui in loco de Ayn, die vigessima octava dictorum mensis et anni firmavit, testes predicti.

Et quod ad firmam dicti Andree Ruis Puente, qui dicto nomine in loco de Benisat firmavit primo die octobris dicti anni, fuerunt testes predicti.

Et quod ad firmam dicti Antonii Villalta, dicto nomine, qui in loco de Benigafull, die XXVIIII novembris dicti anni, fuerunt testes Joanes Montiel, presbiter, rector valis de Veo, et Melchior Rabet, agricultor, dicte Valis habitatoris.

Et quod ad firmas Francisi Mondragon, Jachimi Mondragon, Salvatoris Perez, Guillermi Malrras, Antonii Blasco, Michaelis Benedicto, Michaelis Rigual, Joanis Moles et Petri Sancho, qui in dicto loco de Ayn seu prope fontem dicti loci, die vicessimo nono dicti mensis septembris firmarunt, fuerunt testes dicti Ludovici Merola et Francisci Andreu.

Et quod ad firmas Petri Martin, Joannis Ramos, Antoni Anyo, Sebastiani Gual, Barthomei Murria, Joanis Murria, Petri Gil, Michaelis Claret, Francisi Villalta, Mathei Falco, Gabrielis Falco, Francisci Mañes, Francisci Moron, Joannis Fayos, Josephi Querol, Mathei Villalta, Michaelis Barbera, Francisci Silvestri, Michaelis Querol, Christofori Piquer, Gasparis Hisquierdo, dierum mayoris, et Gasparis Hisquierdo, dierum minoris, Michaelis Bagena, Lasari Guillem et Blasii Segarra, Antonii Segarra, Joanis Billarroya, qui in la Alcúdia de Veo, dicto die XXIIII dicti mensis septembris firmarunt ut supra continetur, fuerunt testes proxime dicti.

Et quod ad firmas dictorum Joannis Larios, Laurentii Salvador, Michaelis Joanis Belvis, Jacobi Miralles, Francisci Saera, Michaelis Joanis Escrig, dierum maioris, Joanis Escrig, dierum minoris, Joanis Agustina, Joanis Blenqua, qui in dicto loco de la Alcúdia de Veo et eodem die XXVIIII dicte mensis septembris dicti anni firmarunt testes supradicti.

Jhesus.

Huiusmodi copia capitulationis et concordie instrumenti factarum et firmatarum inter procuratores illustrissimi et excelentissimi domini Enrrici Cardone, ex una, et novos visinos populatores et habitatores ville de Eslida et locorum de Ayn, la Alcudia de Veo et Veo, partibus ex altera, aliena manu escripta in presentibus viginti tribus cartulis presenti contenta, fuit abstracta a receptorio Mathie Chorruta, notarii publici civitatis et Regni Valentie, per me, Michaelem Hieronimum Chorruta, eisdem auctoritatibus publicum notarium dominum et regentem escripturas publicas artis notarie dicti Mathie Chorruta, genitoris mei, in originalem cuius fidem hic me subscribo in quarta die octobris anni millessimi sexentessimi desimi octavi, et meum solitum artis notarie pro ut ecce apono sig+num.

221.

1612, setembre 30. Fanzara.

Enric Ramon Folch de Cardona, duc de Sogorb, mitjançant els seus procuradors Andreu Ruiz Puente y Antoni de Vilalta, atorga una primera carta de poblament per al lloc de Fanzara i les dues antigues alqueries de Leuxa i l’Alcúdia, situades al seu terme.

Notari, Maties Xorruta.

A. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 10, exp. 13 (1). Còpia legalitzada datada el 17 de setembre de 1740, escrita per Pasqual Colomer, notari de l’Ajuntament de Fanzara, a partir d’una còpia sense data inserta a un llibre de privilegis de dita localitat. I aquesta estava feta a partir d’altra còpia legalitzada datada a València el 15 de novembre de 1615, redactada pel notari Maties Geroni Xorruta, fill del difunt notari atorgant, a partir del protocol original el qual custodiava.

B. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 99, exp. 2 (423). Còpia simple del segle XVIII.

Edicions:

a. Grau Escrihuela, A., «Cartes de repoblació castellonenques de la casa de Medinaceli: Geldo, Fanzara, Suera, Castro-Fondeguilla y els llocs de la Serra d’Eslida», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXX (1994), pp. 172-180.

TEXT

Die XXX mensis septembris anno a Nativitate Domini M D C XII.⁹⁸

In Dei nomine eiusque divina gracia humiliter implorata, amen. Noverint universi quod nos, Andreas Ruiz, presens,⁹⁹ miles et in utroque jure liscenciatus, gubernator marchionatus de Comares, villarum de Lucena, Espejo et Ahillon in regno Castelle, nominatus per don Enrricum Raymundum Folch de Cardona et Arago, olim Fernandes de Cordoba, ducem de Cardona et Sugurbii, marchionem dicti marchionatus de Comares et Pallars, comitem Empuriarum et Pratarum, vicecomitem de Villamuro, alcadium domicellorum sacre, chatolice et regie majestatis domini nostri regis, dominum baroniarum d’Entença, de Arbe<c>a et Juneta in Principatu Catalonie, baroniarum quoque presentium Vallis de Uxo et Serra de Eslida, villarum Paterne, Benaguasil, Popule Vallisbone alias de Benaguasil, et reliquorum Antiqui Patrimonii in hoc presenti Regno Valentiae, dominum meum; et Antonius de Villalta, etiam miles, computatus mayor sue excelencie in dictis statibus Principatus Catalonie et presentis Regni Valentie, et utrique procuratore sue excelentie, habentes plenum posse infrascripta faciendi circa novam populationem ville de Fanzara et aldearum illius, pro ut de dictis procurationibus et posse constat duobus publicii instrumentis, actis et confectis in palatio sue excelentie in dicta villa de Lucena, receptisque et testificatis per Joannem Lopez Rico, scribam domini nostri regis et publicum de numero dicte ville de Lucena, sub diebus sexta marcii et vicessima augusti anni millessimi sexcentessimi undecimi, registratisque in octuagessima secunda manu Mandatorum et Empararum, curie civilis Valentiae dicti anni, foleo octava, ex una. Et Franciscus Garses, del Puerto de Mingalbou, Juanes Sanchis, loci de Sederillas en Aragón, Andreas Navarro, loci de Adsaneta, Nadal Guillem, loci del Puerto, Petrus Chiva, minor dierum, loci del Puerto; Antonius Vilar, loci de Ribesalbes, Juanes Rios, loci del Puerto, Petrus Araguet, ville de Mosquerola, Dominicus Lasaro, loci del Puerto, Ludovicus Isach, ville de L’Alcora, Micael Isach, dicte ville, fratres, Joannes Soriano, dicte ville de Onda, Dominicus Colas, loci de Fortanet, Micael Chulbi, loci del Puerto, Dominiqus Gasque, dicti loci, Bartholomeus Rebes, loci de Les Useres, Baptista Monferrer, loci de Vistabella, Petrus Chuca de Pedro, del Puerto, Bartholomeus Gomes, civitatis de Calatayud, Joannes Monfort, loci de la Puebla de Arenoso, Petrus Mesquita, dicte ville de Onda, Juanes Beltran, dicte ville, et Guillermus Sales, omnes vicinos et habitatores dicte ville de Fanzara; Juannes Puerto, loci de Fortanet; Marcus Puerto, fratres, et Bartholomeus Olaria, villae de Villahermosa, omnes visini et habitatores aldee de Leuxa, eiusdem villae de Fanzara; et Juanes Badenes, villae de Lucena, vicinus et habitator aldee de L’Alcudia de Fanzara, partibus ex altera, convocati et congregati in eclesia dictae villae de Fanzara. Attendentes et considerantes quod¹⁰⁰ propter generalem expulcionem maurorum et agarenorum a presenti Regno Valentiae factam de expreso ordine, iussu et mandato sacrae, catolicae et regiae majestatis potentissimi domini nostri regis Phelipi terci<i>, nunc felisiter regnantis, cum regia pragmatica publicata in presenti civitate et Regno Valentiae sub die vicessimo secundo mensis septembris anni millessimi sex<c>entessimi noni, fuerunt expulsi et banditi a dicto et presenti regno et <a> regnis Ispaniae omnes sarrasini presentis regni, qua de causa fuit ac remansit depopulata et deserta tota presens baronia de Fanzara et aldeae predicte eidem adjasentis, et absque vassallis et habitatoribus qui colerent terras et posseciones predictae vilae, eo quia visini, vassalli et habitatores dictae villae et aldearum erant sarrasini et ita expedit <sunt>; summoopere et magna cum diligencia de novo populare predictam villam de Fanzara et aldeas eiusdem christianis veteris <qui> principaliter verbum Dei audiant et fidem catolicam observent et custodiant uti boni Christi fideles in exaltacionem nostrae sanctae fidei Catolicae, et ut colant terras relictas per dictos agarenos et ipsas in augmentum et conserbationem dicti et presentis regni iuxta regiam pragmaticam perducant. Et ita, volentes nos, partes predictae, de novo populare predictam villam de Fanzara ac aldeas eiusdem ac terras in termino ipsarum constructas benefic<i>are ipsasque conservare et reducere ad culturam antiquam, taliter ut nos, supradicti novi vassalli et habitatores predictae villae de Fanzara et dictarum aldearum, et nostri successores imperpetuum, in eisdem posimus et possint in eisdem respective vivere comode et habitare justa condicionem et qualitatem nostram, et quemlibet nostrarum et dictus illustrissimus et exelentissimus dominus, principalis noster, posit fructus, redditus et emolumenta anualem persipere a nobis, dictis novis visinis, vassalis et habitatoribus et succesoribus nostris, igitur, execucioni dedusentes inter nos et vos pactata, gratis etc., facientis tenore presentis publici instrumenti cun<c>tis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituri et in aliquo¹⁰¹ non violandi seu revocandi, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, licet absentibus ut presentibus, notario tamen infrascripto tamquam publica et autentica persona pro nobis, ad invicem et vicissim, stipulante et legitime recipiente, et nostris,quod¹⁰² ratione et causa novae populationis dictae vilae de Fanzara et aldearum eiusdem, et estabilimenti domorum et terrarum termini earundem fuerunt et sunt inter nos, partes predictas, conventa, inhita, stipulata et concordata capitula infrascripta, materna lingua declarata ach inteligi <data> et continuata, que sunt tenoris sequentis:

En nom de Nostre Senyor Déu Jesuchrist e de la sacratíssima Verge Maria e de tots los pecadors especial advocada. Capítols fets e fermats, estipulats, avenguts e concordats per y entre los dits licenciado Andrés Ruiz Puente y Antonio de Villalta, cavallero, en nombre de procuradores de su excelencia, el senyor duque de Cardona y senyor de la present vila de Fanzara y ses aldees, de una; y los dits nous vassalls, vehins y pobladors de dita vila de Fanzara y aldees de aquella, de altra, per rahó e causa de la nova població de dita vila y aldees de aquella, los quals capítols són del sèrie y tenor inmediate següens:

I. E primerament, <és> estat pactat, clos, avengut e concordat per solemne estipulació entre les dites parts que cascun any se haja de nomenar y nomene un justícia, dos jurats y un mostasaff, los quals hajen de regir y governar los nous pobladors de la dita e present vila de Fanzara y ses aldees. Elegint lo consell particular de la dita vila a les persones conveniens per a dits oficis, ço és, dos persones per a cada u de aquelles, les quals se agen de donar y presentar al procurador general per a què elegexca y nomene una persona de les dos per a dits oficis respectivament. Los quals oficials novamen<t> elegits o elegidors, ans de exercir sos oficis hagen de jurar en mà e poder del alcait de dita vila de Fanzara y, en sa absència, del justícia que exirà de son ofici y aurà acabad son any, de saber-se bé y llealment en aquell respectivament.

II. Ytem, <és> estad pactad, clos, avengut e concordat per y entre les dites par<t>s que lo justícia de la dita vila puga conèxer acomolativament, ab lo procurador general o alcait de dita vila, de totes les causes civils consernents a penes y danys de les terres de horta, secà y terme de dita vila, y puga fer y fermar paus en son poder conforme disposicions forals del present Regne, lo qual dit justícia no puga conèxer de ninguna causa criminal.

III. Ytem, <és> estad pactat y concordad per y entre les dites parts que lo dit procurador general de sa excelència, en grau de apelació puxa e haja de nomenar de totes les causes civils y criminals de qualsevol calitat y espècie que sien. Y de les que de una vegada haurà conegut y sentenciat en primera ynstància, o en grau de apelació per actes interlocutoris o sentència difinitiva, puixa conèixer segona vegada y sentenciar aquella a vot e parer de altre assesor y persona perita en lleis.

IIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, a donar e pagar a sa excelència y a sos succesors la sisena part de tot gènero de fruyts que es culliran en la horta de dita vila. E així mateix, tinguen obligació de pagar a sa excelència y a sos succesors sis sous reals de València, sensals, rendals, anuals, perpetuals, ab lloïsme e fadiga, per cascuna cafizada que se’ls establiran y posihiran en la horta de dita vila, franchs de tot dret de delme y primícia per qua<n>t di<t>s pobladors nous han de pagar al retor que huy és y per tem<p>s serà, y al arcidiano de la iglésia mayor de la ciutat de Tortosa, la quantitad que es solia pagar ans de la expulció dels moros, sobre la qual pretenció y ha litis pendencia en la Real Audiència de la ciutat de València. Y los nous vassalls e pobladors, aprés de haver fet establiment de dita vila, en nom de dita universitat puxen elegir y nomenar un síndich per a què aquell, juntament ab el procurador de sa excelència, hajen de prosegir e pasar avant dita causa fins a sentència difinitiva y real execució de aquella, los gastos de la qual vindran a càrrech de sa excelència y no de dita universitat.

V. Ytem, <és> estat pactat, clos, avengut e concordat per y entre les dites pars que los dits nous pobladors puguen gosar y gossen francament de tota la fruita del<s> a<r>bres que y aurà en la horta de dita vila, la qual no es podrà conservar exceptades les garrofes, fig<u>es si en secaran, raïms si es farà pansa o vi de aquell, perquè de aquestos tals fruits han de pagar la sisena part conforme los demés fruits y grans, cànem, lli y altre gènero de llegum que es culliran en dita horta. Los quals no pugen plantar atres abres de aquell gènero y espècie que està dit sens presehir licència de sa excelència o de son llegítim procurador.

VI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, a pagar a sa excelència y a sos succesors, de totes les moreres que estan plantades, la sisena part, que és, de sis, una per a sa excelència y les sinch per a els pobladors. Y així mateix, hagen de pagar la sisena part y en la mateixa forma de les que uy avant es plantaran, les quals se hajen de plantar y planten en les vores dels camps conforme és ús y costum de bon llaurador, y no en mig dels camps. Y <si> voldran fer y plantar morerals, ha de ser en terres que no pugen aprofitar per a sembrar en aquelles forment y no en altra part alguna; y si es plantaran en dites terres, ha de ser preseint licència de sa excelència o de son procurador general.

VII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol per ells y per sos succesors <se obliguen,> donar e pagar a sa excelència y a sos succesors la güitena part de la fruita que es culliran en lo secà de dita vila, exceptada la fruyta dels abres que y aurà en dit secà de la qualitat de la reservada en la horta, que són franchs. Y més, han de ser tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen los dits nous pobladors, per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, cascun any et imperpetuum, dos sous reals de València censals, rendals, annuals e perpetuals, ab lloïsme y fadiga etc., per cascuna cafizada.

VIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo presen<t> capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de portar franch y llíberament lo dret del raïm a la cassa o trull que sa excelència tindrà per a dit efecte; y si del raïm se farà pansa, tingen obligació de portar a ses cases; y lo mateix se entenga de les garrofes y figues per a què, aprés de estar seques y ben tractades, vaja lo col·lector o arrendador a la casa de dits nous basalls e pobladors a cobrar lo dret que tocarà a sa excelència. Y accí mateix, tinguen obligació dits nous pobladors y sos succesors pagar a sa excelència y a sos succesors, lo dret de olives que tocarà a sa excelència, en oli net y clar, posat francament en la casa que es nomenarà y es designarà per a dit efecte.

VIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que sa excelència establirà a dits nous pobladors, y a sos succesors, tota la terra campa de montanya per a què la puixen sembrar de forment o de allò que millor los pareixerà, ab què agen de pagar, segons que ab lo presén capítol prometen pagar per ells y per sos succesors, a sa excelència y a sos succesors, dos sous reals de València censals, rendals, anuals y perpetuals, ab lloïsme y fadiga, pagadors cascun any et imperpetuum, per cascuna cafizada; y per rahó dels fruits que en aquella se culliran, la güitena part. Y si per cas en la dita terra campa plantaran vinyes, garroferes y figueres, sa excelència <els farà> gràcia e mercè del dret e part de fruit que li tocarà per tems de güit anys, ab què hagen de pagar cascun any, segons és dit, los dits dos sous de cens, fadiga y lluïsme per cascuna cafizada. Y finits y acabats los dits huit anys, hagen de pagar e pagen conforme la terra que ab present està plantada, presehint emperò licència de sa excelència e de son llegítim procurador per a plantar dita terra, per a què es tinga notícia de tems que es planta, per a què de allí avant comensen a córrer los dits huit anys. Y si en la terra que de nou se plantarà sembraran forment, llegums e altra qualsevol gènero de sembradura, tinguen obligació de pagar la güitena part de allò que es cullirà en aquella.

X. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que si per cas se perdés lo plet e causa que es porta en dita Real Audiència entre lo reverendísim senyor bisbe y lo arcidiano de la ciutat de Tortosa, de una, y sa excelència de part altra, en la qual causa se han de inmiscuhir los nous pobladors de la present villa, y per ells són síndich y procurador, segons que desús està dit desús; y fos condempnat a què se agués de pagar delme y primícia en fruits, en tal cas, ara per llavons, llavons per ara, hajen de ser tenguts y obligats los dits nous pobladors, segons que ab lo presén capítol <se obliguen>, a donar e pagar a sa excelència y sos succesors, en la horta de dita vila, de la setena part de tots los fruits que aquells culliran, y en lo secà la novena de tot lo que es cullirà, franques de dit dret de delme y premícia.

XI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que les cases de la present vila de Fanzara y ses aldees se hagen de estimar per un fuster y per un obrer de vila, persones de inteligència y satisfacció, les quals migan son jurament han de dir, declarar y estimar la verdadera valor de cascuna de aquelles; del qual valor y preu, de les dos parts <sa excel·lència fa gràcia y mercè> als dits nous pobladors y a cascú de aquells als quals se’ls establirà; la tercera part se ha de adosar a sens enfiteussis ab lloïsme y fadiga, a for de sis dinés per lliura reals de València.

XII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que totes les terres que se establiran als dits nous vasalls y pobladors, així en la horta com en secà e terme de dita vila, se entén establir a sens emphiteosis, ab lloïsme y fadiga, conforme la naturalea del contracte y disposicions forals del present regne.

XIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència se retura per a si <y> a sos succesors lo dret de nomenar justícia, jurats y mostasaf en la forma supradicta, y tota la jurisdicció criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi, ab facultad d’elegir procurador general, alcait y altres oficials semblans.

XIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que lo procurador general ha de conèixer en primera instància de totes les causes criminals privativament; y los presos que per causes criminals tindrà lo justícia ha de remetre y embiar al dit procurador general, ab què les persones que estaran preses y a bona guarda y custòdia se detingen en la dita e present vila, com sigen vehins de aquella. Atès que lo castell de Suera és de omenage y se ha de conservar sa alcaidia, de tota la Serra de Fanzara han de pagar drets de alcaidia, que és un almud de forment y altre de panís per a cada casa.

XV. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència se reserva, per a si <y> a sos succesors, facultad per a fer ordinacions per a el bon govern del<s> nous vasalls y conservació dels tèrmens y terres, ymposant penes, alteran-les y llevan-les, e inovant les fetes y la conservació de les que la present vila demanarà y suplicarà a sa excelència.

XVI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que per quant los dits nous vassalls y pobladors han representat los gastos y despeses que se ofereixen en conservar los asuts ab què regen les hortes y molen los molins, se’ls fa gràcia als dits nous pobladors y vassalls de el dret de les herbes de la montanya y horta per tems de nou anys, contadors dende el dia de Tots Sans primervine<n>t y del corrent any en avant. Lo qual tems se hage de tenir y acabar per Tots Sans de l’any mil si-sens vint-y-u, ab llívera facultad, ple bastant poder de arrendar-les y dispondre de aquelles.

XVII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y vasalls de la present vila de Fanzara y ses aldees puguen pasturar sos ganados y gozar de les dites herbes, ab què tinguen obligació de pagar la desena part dels corderos y cabrits que nayxeran en dita vila y son terme; y del ganado de serda, vulgarment dit marranchons, hajen de pagar e paguen, de deu, u; e los forasters a qui se arrendaran les dites herbes hajen y tingen obligació de pagar, dels corderos y cabrits que·ls nayxeran dins dit terme, la mitad de lo delme a sa excelència y a sos succesors, que és, de vint, hu, los quals han de estar ben criats conforme és ús y costum del present regne; y los marranchons eo porsells, que sien de set semanes.

XVIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que pasats los dits nou anys, sa excelència y sos succesors puga e pugen arrendar les dites herbes y aprofitar-se de elles, deyxan als dits pobladors y nous vassalls lo past per a sos ganados, per lo dit delme, en tot lo terme.

XVIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que sa excelència senyalarà als dits nous pobladors y sos succesors lo bobalar que antigament estava senyalat, per a què tan solament puga entrar en aquell lo ganado de la carniceria de dita vila y ses aldees, lo qual en ningun temps se ha de poder arrendar, ni per sa excelència ni per sos vassalls.

XX. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que de les penes que se imposaran en la horta y secà de dita vila, ultra del dany, ha de ser la una part de sa excelència, la altra per a el consell, y la tercera per a el justícia o jutge que·l declararà o sentenciarà, y per al acusador o denunciador, per iguals parts.

XXI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que y ha de haver llibre en lo qual se escriguen e continuen les queixes e los clams o denunciacions, lo qual ha de estar en poder del receptor que serà de penes y composicions. Y haja de estar obligat lo justícia davant del qual se farà la tal querella, clam o denunciació, a manifestar-la en poder de dit receptor.

XXII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los actes judicials se han de rebre per lo escrivà de la cort, si lo y haurà, y en absència o falta de aquell, a on convindrà conforme la ocurrència del tems. Y les paus y treühes se han de fer com fins ha huy per la persona que les ha rebudes en lloch del escrivà, <com> fins a güy se à costumat.

XXIII. Ytem, <és> estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous vasalls e pobladors hajen de prestar jurament y homenages de fidelitat y vassallasge, per ells y per sos succesors, en favor de sa excelència y sos succesors, en mà y poder de son procurador general o de la persona que pareixerà a sa excelència, prometent y jurant guardar fidelitat conforme les disposicions del present regne.

XXIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous vasalls e pobladors y agen de prometre, segons que ab lo present capítol prometen per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors tot lo dret que li pertanyerà en dita vila de Fanzara y ses aldees, cascun any et imperpetuum, en les festes de Nadal y de Nostra Senyora de agost, comensant la primera paga lo dia y festa de Nostra Senyora de agost del any primervine<n>t mil si-sens y tretse, y la segona en lo dia e festa de Nadal aprés immediate següent, y així cascun any consecutivament.

XXV. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors que huy són y per temps seran de dita vila y ses aldees, tingen obligació de pagar a sa excelència y a sos succesors lo dret dels grans en les heres, de les quals los dits nous pobladors ni sos succesors no el puguen traure que primerament no sia tret lo dret de sa excelència. Per a el qual efecte tingen obligació de donar notícia y avisar al colector o persona a càrrech de la qual estarà recullir dits grans; y en lo cas que serà avisada la tal persona y serà renitent y descuidada en cobrar lo dit dret a sa excelència degut y pertanyent, havent-hi perill de aygües o diluvi o altra qualsevol tempestat, estant dits grans en les heres, puguen los dits nous pobladors y sos succesors traure de perill y posar en cobro tots los grans, ab tal que primerament sien mesurats en presència y asistència del justícia o de un jurat o de dos testimonis, per a què conste de la part que tocarà a sa excelència. Y estiga a càrrech dels dits nous pobladors y de sos succesors y traure de les heres o cases, a despeses de sa excelència, tindrà designats per a dit menisteri y efecte, y no dels dits vassalls.

XXVI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites pars que sa excelència se reserva per a si y a sos succesors tots los drets de regalies, com són les montanyes y pasts de aquelles en la forma sobredita, forns, flaqueries, molins, tendes, tavernes, hostals, carniseries y altres semblans si les hi haurà.

XXVII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que la part de lli y cànem que pertanyerà a sa excelència y a sos succesors, la hagen de pagar los dits nous vassalls y pobladors en la heretat y hera a on se cullirà, ymmediate aprés de ser collit o arrancat, pagant de set garbes o manolles, una. Y tinga obligació el colector o receptor a càrrech del qual estarà lo cobrar la part de sa excelència, de anar per ells al dit camp; y per a dar-o, tinguen obligació dits vassalls y sos succesors de donar notícia a dit colector, y no pugen alsar ni traure del dit camp dites gavelles, garbes o manades fins tant per part de sa excelència se hague pres lo dret e part que li toca y pertany. Y si per cas lo colector no anirà per dita part esent avisat, en tal cas pugue<n> recullir totes les garbes o manades en la forma que desús és dit.

XXVIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de moldre en los molins fariners de sa excelència, y fer lo oli en les almàseres si les hi haurà, coure lo pa en los forns, comprar en les tendes, carniseries, flaqueries y tavernes; però emperò comprar totes les dites coses llíberament los divendres en lo mercat públich que se acostumen fer en la dita vila, lo qual no puga ser en ningun altre dia de la semana.

XXVIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors ni sos succesors no puxen vendre en ses cases ni altra part, per menut, ninguna de les coses que es venen en les dites tendes, flaqueries, carniseries y tavernes; emperò, se’ls dóna facultat als dits nous pobladors y a sos succesors que dels fruits que prosehiran de les collites puixen vendre, ço és, lo forment y sivada a barsella, y de ahí en amunt; y lo vi y oli, a miges quartes, y de allí en amunt; figues y panses, a liures, y de ay en amunt; y les garrofes de mig arova en amunt.

XXX. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos successors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors un sou per cada casa per dret de morabatí, lo qual dret se haja de e<x>higir y cobrar de set en set anys en lo dia e festa de Nadal, per lo colector que cobrarà les demés rendes a sa excelència pertanyens.

XXXI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència se reserva ver<s> si y sos succesors totes les mines de or, argent y altre qualsevol gènero de metall que es descubriran en dita vila, aldees y termes de aquella, exceptuades les del algeps, perquè de estes fa gràcia sa excelència a dits nous pobladors y a sos succesors.

XXXII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors ni sos succesors no pugen juntar consell general que primer no preseïxca licència en escrit de sa excelència, o de son procurador general o de persona llegítima, expresant la causa y rahó per a què es volen juntar y tenir consell general. Emperò, se’ls dóna llicència y facultat que en lo consell particular se puixen ajuntar tot temps que·ls pareixerà, segons disposicions forals del present regne, e pugen carregar e imposar ymposicions per a conservació de les asuts e sèquies e altres coses tocant al bon govern, tenint conte y rahó del que es gastarà, per a donar-lo a sa excelència tot temps que el demane.

XXXIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo presen<t> capítol se obligen, que tot temps y quant se establiran les cases y terres han de venir a residir a dita vila y ses aldees, ab son domisili y capmajor, dins dos dies del dia de la confecció de dits actes en avant contadors. Y venguts a resedir, no es puguen absentar de dita vila e aldees dins quatre anys den de el dia dels establimens en avant contadors, sots pena de comís y de vint lliures reals de València aplicador<e>s al consell y obres pies per yguals parts.

XXXIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que dins los quatre anys de residència ab son domicil·li y capmajor, los dits nous pobladors no puxen vendre, alienar, ni transportar, ne carregar ni cambiar les cases e terres que se’ls establiran, sots pena de nulitat de actes y de comís, y que pague a sa excelència tot lo que se li deurà.

XXXV. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que pasats los dits quatre anys de residència ab son domicili y capmajor, puxen vendre, alienar, transportar, carregar e cambiar les cases e terres que se’ls auran establit, o part de aquelles, pagant a sa excelència lo que se li deurà per rahó del dret de lloïsme y fadiga; y reservant-se ver<s> si lo dit dret de loïsme y fadiga, ab tal que la tal venda, alienació y transportació e concambi se hage de fer a persona de la jurisdicció de sa excelència, y que se obligue a venir a resedir personalment en dita vila y ses aldees conforme està dit en los capítols antesedens.

XXXVI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que les vendes, alienacions y concambis que fasan de fet dits vasalls, hagen de fer-se en poder del notari de sa excelència y de sa cort, y no en poder de altre notari algú, perquè en tot temps se tinga notícia de dites vendes, alienacions, transportacions e concambis, so<t>s decret de nul·litat de actes.

XXXVII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència ni sos procuradors no entén establir dites cases e terres de dita vila e aldees de aquella a cavallers, ni persones eclesiàstiques ni a altres alguns que gozen de previlegi militar, sinó de aquells que són del for y jurisdicció de sa excelència, sots pena de nulitat de actes.

XXXVIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència se encarregarà y adosarà pagar tots los càrrechs que responien la dita vila de Fanzara y ses aldees, als quals estaba obligada la dita vila, y constarà deure llegítimament, així per sa excelència com per la universitat de dita vila y aldees y particulars persones de aquelles.

XXXVIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que si per cas ningú de dits nous pobladors se n’anàs de la dita vila y aldees de aquella, conforme lo tenor de la present capitulació tinga obligació de contar y pagar a sa excelència lo que li deurà.

XXXX. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que sa excelència y sos procuradors no entén admetre per nous pobladors a ninguna persona que conste haver fermat actes de població en altra qualsevol part y lloch del present Regne, aprés de la capitulació dels moros.

XXXXI. Ytem, <és> estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors se han de obligar pagar a sa excelència y a sos succesors tots los drets a sa excelència deguts y pertanyens, així de regalies com altre qualsevol espècie sien, los quals se puxen cobrar y executar ab execució prompta, real y fiscal, sens contradició alguna segons que en fets fiscals se sol y acostuma fer y executar.

XXXXII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puxen gozar franca y llíberament de tota la montanya baixa, y gosen així mateix de la montanya alta, esporgar los abres y tallar rames, ab què no·n puguen tallar ningú per lo peu; ans bé, tingen obligació de dexar les guies per a què la dita montanya y abres se conserven; y si se oferirà haver de tallar algun abre per la soca per ses nesesitats, lo puixen tallar precehint llicència al procurador o alcait de dita vila; y també puxen tallar per a reparar los asuts tots los que seran menester, preseint, segon<s> és dit, dita llisència del dit alcait o del justícia.

XXXXIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puxen plantar olms o arboleda en llochs còmodos, com no sia en perjuí de les heretats y de veïns.

XXXXIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puxen cazar y peiscar llíberament, com no siga en temps vedad, ni ab senderes ni gozos ni ab instruments proïbits per furs del present regne; reservan-se emperò sa excelència y sos succesors poder, en alguna ocació <o> ocacions, prohibir la dita caza y peixca y fer crides.

XXXXV. Ytem, <és> estat pactat y concordad per y entre les dites parts que lo forment que tindran de ses collites, estant los molins correns, no lo puxen traure en altra part a moldre ultra del present terme; y si lo forment que compraran fora del terme de la present vila y aldees de aquella lo voldran portar mòlt y fet farina a ses cases, la pugen fer.

XXXXVI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que cada hu dels nous pobladors, vasalls, vehins e habitadors y sos succesors, puxen fer y sembrar en ses heretats fins en una fanecada de alfals per al govern de ses cavalcadures, y no més; pagant en lo temps que estarà dita terra sembrada del dit alfals, sinch sous per fanecada y més lo sens ordinari de lluïsme y fadiga.

XXXXVII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puxen reedificar de nou les cases que se’ls establiran, obrir de nou portes y finestres, y tancar les que huy tenen, y alsar les parets y quartos de elles tot lo que vullen, y baixar-les si els convindrà; e azò puxen fer e fasen tants quants vegades voldran llíberament a tota sa voluntat y sens demanar llisència; e asò se entenga a tota utilitat y profit de dites cases y sens perxuhí del veïns de aquelles, guardat les disposicions forals del present regne.

XXXXVIII. Ytem et ultimo, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los presens capítuls e qualsevol de aquells sien executoris, ab sumició y renunciació de propri for, variació de juhí, y ab les demés clàusules aposar acostumades conforme lo estil y pràctica del notari rebedor de la present capitulació.

Quibus quidem capitulis, lectis et intelectis, <per> nos, partes predictae, laudantes, aprobantes et firmantes omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis pactata, conventa, concordata, stipulata atque promisa per nos et succesores nostros quoscumque, pacto spetiali, solemni stipulatione interveniente, promitimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, atque juramus ad dominum Deum et eius¹⁰³ sancta Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter tacta,¹⁰⁴ omnia supradicta et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte contenta, deducta, narrata, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promissa quantum ad unamquamque nostr<ar>um, partium predictarum, pertinent et expectare videntur, singula suis singulis referendo, atendere et eficaciter complere, tenere et inviolabiliter observare, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa, stipulata sunt atque promissa, et ea nullo unquam tempore infringere, revocare, contravenire nech aliquem vel aliquos contravenire facere vel permitere, palam vel oculte, aliqua ratione vel causa. Si vero aliqua pars nostrum preinserta capitula et eorum singula et in eisdem contenta, pactata, concordata et stipulata atque promissa non observaverit vel adimpleverit aut contra premissa capitula et in illis contenta venire aliquatenus presumpserit vel atentaverit aut contrafieri permiserit, palam vel oculte, sicque¹⁰⁵ preinserta capitula ac eorum singula ac in eis pactatta, promissa atque stipulata quantum ad nos, dictas partes, et nostros et unamquamque nostrum, partium predictarum, pertinent et expectant, pertinereque et espectare atque prodesse possint atque possent quomodolibet nunch <vel> in futurum infringerentur et ad debitum concordatum, pactatum, stipulatum atque promisum finem non deducerentur, aut si nos, dictae partes, et nostri aut altera nostrum, partium¹⁰⁶ predictarum, et in preinsertis capitulis contenta, pactata, stipulata atque promissa non fecerimus, observaverimus¹⁰⁷ et adimpleverimus et seu ad¹⁰⁸ debitum pactatum et concordatum efectum <non> deducxerimus aut deducxerint. Ita quod,¹⁰⁹ premissa et desuper pactata, stipulata atque promissa suum debitum atque promissum et per oblatum¹¹⁰ efectum minime sortiantur,¹¹¹ pacto eodem inter nos, dictas partes, inhito et convento, stipulationi solemni interveniente, absque aliqua nostri vel nostrarum, partium predictarum, intimatione, notificatione, requisitione et protestatione ultra penam perjurii, ipso¹¹² facto nos, dicte partes, et nostri aut altera partium nostrum, partium predictarum, contraveniendo, incurramus et incidamus, incurrat atque incidat penam duorum mille florenorum regalium Valentie de bonis partis nostrum, partium predictarum, inobedientis et predicta non observantis neque observare desiderantis exhigendorum, et parti nostrum, partium predictarum, parenti et obedienti et predicta observanti et <ad>implere et observare desideranti aplicandorum, dandorum et solvendorum, pro pena et nomine pene, damno, expensis, injuria et interesse,¹¹³ rato semper hoc pacto manente, itaque, exacta dicta pena vel non aut graciose remissa, ni<hi>lominus predicta omnia et singula supra et infrascripta et <in> preinsertis capitulis <et> eorum singulis contenta, concordata, stipulata atque promissa in suis robore¹¹⁴ maneant et firmitate, quequidem pena comitatur et exigi possit toties quoties fuerit¹¹⁵ contrafactum. Renuntiantes scienter omni exceptioni¹¹⁶ rei sich non geste, inite et concordate, pactate, stipulate atque promisse, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continentur et enarrantur adque scribuntur,¹¹⁷ et doli, <mali> conditioni sive causa,¹¹⁸ et in factum actioni benefici<is> juri¹¹⁹ aut legi dicentibus quod¹²⁰ qui factum promitit prestando interese liberatur, et omni alii juri, foro, privilegio¹²¹ et consuetudini premissis adversantibus.¹²² Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum ac misionum,¹²³ si quas fieri contingerit, solutionem, <satis>factionem, emmendam et complementum distringi, compeli seu etiam <fortiari> posimus nos, dicte partes, <ad> invicem et vicisim, per quemcumque judicem <ubique eligendum>, gobernatorem vel alium infra tam<en> Regnum Valentie, secularem tamen, in cuius¹²⁴ foro, examine et judicio omnia predicta supra <et> infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, pactata, stipulata atque promissa, nos, dicte partes, ad imbicem et vicissim, adimplere, complere et observare promitimus, et teneamur ach si contractus eset ibi selebratus et solutio destinata, <in> cuiusvis foro, districtui, jurisdictioni et judicio licet non sit vel fuerit judex ordinari<us> nostrum, partium predictarum, vel alii nostrum. Nos tamen et omnia et singula bona et jura nostra su<b>mitimus, subponimus¹²⁵ et astringimur nostro propio foro, quo ad hec penitus et de serta ciencia renunciando, et legi: «Si convenerit», <foro>: «De jurisdictione omnium judicum etc», et omni alii fori¹²⁶ declinatorie, fiantque inde per eum, de¹²⁷ et pro premisis omnibus et singulis supra et infrascriptis et in dictis preinsertis capitulis contentis, stipulatis atque promissis, vendicio, executio et distractio bonorum omnium et jurium nostrorum,¹²⁸ partium predictarum, aut alterius nostrum, mobilium¹²⁹ et inmobilium et etiam privilegiatorum, abitorum ubique et habendorum, sine aliqua libeli oblatione, litis contestatione aut alterius juris solemnitate, <sed> ad solam demostrationem presentis publici instrumentis et eius exempli, quod valere volumus, et obtinere vim confecioni<s> judicialli aut sententie difinitive in rem judicatam, transacte, a qua ulterius apelare vel suplicare non licet, nech observetur aut observari oporteat in <h>is aliqua juris solemnitate, immo¹³⁰ dicta pignora, execucio, vendicio et distractio pignoris bonis et jurium predictis fiant et fieri¹³¹ valeant pro ut in executionibus fiscalibus est fieri usitatum,¹³² et de condemnatione pene quarti, de qua retroclamum extitit¹³³ subsecutum, omni judiciario <ordine> pretermiso, nec¹³⁴ admitamur nech admiti posimus¹³⁵ ad aliquas rationes, defenciones, alegaciones vel execuciones justas, frivolas et injustas, imo ad excludendam¹³⁶ omnem dilacionis, calumnie et difugi<i> materiam. Renuntiamus scienter et exprese per speciale pactum predictum omni libeli oblationi,¹³⁷ litis contestationi et quibusvi<s> recursibus et apelacionibus, et juri etiam apelandi et recurrendi, a<c> facultati oblacionis bono<rum> i<m>mobilium bonis existentibus mobilibus, semoventibus¹³⁸ vel privilegiatis. Addicientes nobisque ex dicto pacto concedentes quod¹³⁹ liceat nobis, partibus predictis, et nostris et alteri nostrum, partium predictarum¹⁴⁰ obedienti, contra partem <in>obedientem variare juditium actionem et executionem in puncto quo sit et in quacumque parte executionis, tam in modo, forma, loco et examine quam¹⁴¹ etiam in personis judicum et conventorum et bonis et juribus nostris ratione contentorum in hoc instrumento a<d> totam nostrarum omnimodam, ut predicitur, voluntatem, sine aliqua protestatione et sine expensarum amicione. Renunciantes foro et juri dicentibus¹⁴² quod uno de duobus vel pluribus debitoribus convento non posit contra alios correos vel simul obligatos procedi, donech primitus conventi bona sint discusa, et ipse inventus non solvendo, et nihilominus pacto eodem stipulatione predicte roborato. Promitimus nos, dicte partes, atque fide bona convenimus nobis, ad invicem et vicissim, quod¹⁴³ si predictis omnibus et singulis, atendendis et complendis a nobis¹⁴⁴ et bonis nostris, ad imbicem et vicissim, habendis et eligendis, recipiendis et recuperandis aliqua pars nostrum damnum aliquod, interesse, gravamen vel expensas sustinuerit vel fecerit,¹⁴⁵ totum id quidquid <sit> et quantumqumque fuerit nobis et nostris, ad invicem et vicissim, solvere, restituere et emendare promitimus, et teneamur confectim nostrae omnimodae voluntati, super quibus damnis,¹⁴⁶ gravaminibus, sumptibus, misionibus, interese et expensis, super quibus omnibus credatur nobis solo simplici juramento partis nostrarum, partium predictarum, que damna, interese et expensas fecerit¹⁴⁷ sine testibus et alia probatione, que nunc pro tunc <ad> imbicem et vicissim deferimus, et pro delato haberi volumus. Renuntiantes foro juri dicentibus delationem juramenti ante ipsius prestationem posse lisite revocare et in eius prestatione partes presentes esse opportere. Et pro predictis omnibus et singulis sic atendendis, tenendis et irrevocabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad imbicem et vicisim, omnia et singula bona et jura nostra, dictis respective nominibus, mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata, presentia et futura, abita ubique et habenda.

Quod est actum in dicta vila de Fanzara, die trigessimo mensis septembris anno a Nativitate Domini M DC duodecimo.

Sig++na nostrum, Andreae Ruiz Puente et Antonii Villalta, procuratorum predictorum suae excelentiae, et signa relicorum omnium populatorum quia hec singula suis singulis referendo laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Ludovicus Micola et Franciscus Andreu, agricultores, vallis de Uxo habitatores, quo ad firmas dictorum populatorum predicte ville Francisci Garses, Juanis Sanchis, Andre<ae> Navarro, Petri Agut, Natalis Gallent, Petri Chiva, Antoni Vilar, Juanis Ruis, Petri Araguet, Dominici Lasaro, Ludovici Isach, Micaelis Isach, Juanis Soriano, Dominici Colas, Micaelis Julbe, Dominici Gasque, Bartholomei Ribes, Baptiste Monferrer, Petri Chiva, Bartholomei Gomes, Juanis Monfort, Petri Mesquista, Juanis Beltran, Guillermi Sales, Onufri Navarro.

Et quo ad firmam dicti Andreae Ruis de Prado, qui in Vale de Uxo, in loco de Benisat, die prima octobris dicti anni dicto nomine firmavit et obligavit, fuerunt testes predicti.

Et quo ad firmam dicti Antoni de Villalta, qui dicto nomine die XXIIII novembris dicti anni firmat et obligavit in loco de Benicafull, dictae Vallis de Uxo, fuerunt testes Juanes Montiel, presbiter, rector dicte Vallis, et Melchior Rabasa, agricultor, dicte Vallis habitatores.

Quo ad firmas vero dictorum Juanis Puerto, Marti Puerto et Bartholomei Olaria, dicte alde<e> de Leuxa, firmarunt, promiserunt et obligarunt ut supra continetur in dicta villa de Fanzara, die primo dicti mensis octobris, fuerunt testes proemidicti.

Quo vero ad firmas Michaelis Colas et Juanis Badenes, predictorum, dicte aldeae de La Alcudia de Fanzara, qui in dicta vila de Fanzara dicto die primo predicti mensis octobris dicti et eiusdem anni firmarunt, obligarunt et renuntiarunt ut supra continetur, fuerunt testes dicti Ludovici Micola et Francisci Andreu, agricultores, dictae Vallis de Uxo habitatores, in dicta vila de Fanzara reperti.