Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III - AA.VV - Страница 8

212.

1612, juny 25. Benicalaf.

Sebastià Lluís Sarsola i la seua mare Florentina Cruïlles i Sarsola, vídua de Jeroni Sarsola, aquesta com curadora del seu altre fill Feliu Manuel Sarsola, senyors per indivís del lloc de Benicalaf, a la Vall de Segó, atorguen conjuntament la carta pobla de dit lloc, actualment un despoblat dins el terme de Benavites.

Notari, Pau Pereda.

A. ADV, Fons Duquessa d’Almodòvar, Protocols, e.5.1/199. Protocol original, ff. 1376v-1396v.

Edicions:

a. Corbalán de Celis, J., «La carta de nueva población y los establecimientos de Benicalaf en 1612», Braçal, 47 (2013), pp. 148-154.

b. Peñarrocha Altabella, Jesús, Carta puebla de Benicalaf, Edicions digitals de l’Ajuntament de Benavites, 2013. No indica l’arxiu de procedència i el text mereixeria una millor edició.

TEXT

Die XXV junii anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos Sebastianus Ludovicus Sarsola, generosus, dominus medietatis pro indivisso loci de Benicalaf, in valle de Sego constructi, et domna Florentina Cruylles et de Sarsola, relicta a Hieronymo Sarsola, quondam generoso, tanquam tutrix et curatrix persone et bonorum Felicis Manuelis Sarsola, generosi, ordinis et militiae sacratissimae virginis Mariae Montesiae ac Sancti Jeorgii, domini medietatis pro indivisso dicti loci de Benicalaf, pro ut de dicta tutella et cura constat ultimis, dicti Hieronymi Sarsola, quondam viri mei, codicillis, per Jacobum Andreu, notarium, receptis trigessimo die mensis septembris anni millessimi sexcentessimi quarti, et post dicti codicillantis obitum per eundem notarium publicatis decimo die mensis marcii anni millessimi sexcentessimi quinti, civitatis Valentiae habitatoris, ex una. Et Joannes Guillem, Jacobus Garces, Joannes Ribelles, Jacobus Bonet, Petrus Verjer, Joanes Gil, Bernardus Garces, Joannes Garces, Josephus Bellmunt, Pasquasius Ribelles, Franciscus Ferris, Jacobus Albert, Joannes Baptista Genoves, Anthonius Garces, Michael Ribelles, Joannes Baptista Sola et Joannes Ferris, noviter populatores dicti loci de Benicalaf, ex altera partibus. Attendentes et considerantes quod pro parte sacrae catholicae regiae magestatis domini nostri Phelippi tertii, Ispaniarum Indiarumque regis potentissimi quem Deus incolume<n> et in perpetua felicitate longevos annos servet, quam etiam itidem ex parte nostri regis Phelippi secundi, antecessoris sui atque patris meritissimi qui in celo existat, facta fuerunt, quam plurima negocia magna cum diligentia vergentia in utilitatem et veram convertionem agarenorum <et> noviter conversorum qui vitam agebant in Hispania, erga quos archiepiscoporum, episcoporum, rectorum, prelatorum et aliarum gentium ad quos attinebat et pertinebat bonam educacionem et animarum salutem⁷ ipsorum circa nostram catholicam fidem et cognitio atque solicitudo erat, tam ratione suorum officiorum quam de expressiis regiis mandatis, que omnia erant in extirpationem sectae mahometanae tam ab antico in eorum animis et cordibus radicatae et positae, qui dicti agareni <scientes a> tam magnis benefficiis acceptis a Deo, domino nostro, necnon ad tot tantisque prerrogativis, privilegiis et libertatibus receptis et acceptis a cristianissimis regibus nostris, quos Deus in beatissimo laetu habeat, concessis animo rebelli atque ingrato tantorum amplissimorum benefficiorum inmemores atque obliti, semper fortes ac perserverantes in sua mahometana secta et apostasia, favorem et auxilium <petentes> a magno turcorum rege, qui leta fronte et oculis benignis petentibus optata concesiset et factis prius divercissimis comitiis inter ipsos, clam et oculte, in privatis eorum locis facti iam cediciossi in regem nostrum magna cum temeritate Hispanie regna iam in eorum commoditates dividebant pariter ac eodem modo quo erant divissa et separata inter diversos regunculos ex illa fatali die destructionis Hispaniae ob merita regis Roderici, et cum nihil sit tam occultum quam⁸ non reveletur presertim in similibus negotiis in quibus totum pondus Hispaniae et religionis christianae pendebat, noster invictissimus rex postquam certioratus fuit et de predictis delictis explicitam notitiam habuit magis abutendo quam utendo sua solita benignitate, nolens illis, dictis agarenis, reddere secundum sua delicta et secundum a legibus contra perpetrantes similia crimina statuta sunt, benigniorem viam eligens misericordiam pre oculis habens cum in hoc homines Deo similentur, expellivit eos ab Hispaniarum regnis, incolumes et salvos cum omnibus thesauris et bonis que possidebant, que non erant parva, propter quorum expulsionem multa et diversa loca, opida et villae depopulata et depopulate remanserunt, que a dictis agarenis possidebantur et seu in quibus degebant. Et inter alia loca depopulata fuit dictus locus de Benicalaf, ad cuius tamen veram populationem, pacem integram, bonum et felississimum regimen convenit et necessarium est facere et contrahere inter nos statuta, concordiam et avinentiam ad locum supradictum bene gerendum, administrandum et gubernandum in perpetuum valitura atque valituras.⁹ Ideo, pro executione regiorum mandatorum in civitate Valentiae publicatorum, et signanter pro executionem duorum edictorum publicatorum sub diebus decimo nono novembris proxime preteriti et quarto presentis mensis junii, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus acceptantibus, et nostris, quod in et super rebus superius enarratis fuerunt et sunt tractata, inhita, conventa et concordata capitula in nostra lingua materna, pro maiori intelligentia enarrata, thenoris inmediate sequentis:

Capítols clossos, pactats, avenguts, transigits y concordats et in vim transactionis et concordiae fets y fermats y per vàlida stipulació roborats, per y entre Sebastià Luís Sarsola, generós, y dona Florentina Cruïlles y de Sarsola, curadriu de Fèlix Manuel Sarsola, generós, del àbit y cavalleria de Montessa, germans, senyors pro indivisso del loch de Benicalaf construhit en la Vall de Segó, de una part. Y Joan Guillem, Jaume Garcés, Joan Ribelles, Jaume Bonet, Pere Verger, Joan Gil, Bernat Garcés, Joan Garcés, Jusep Bellmunt, Pasqual Ribelles, Francés Ferris, Jaume Albert, Joan Batiste Genovés, Anthoni Garcés, Miquel Ribelles, Joan Batiste Solà y Joan Ferris, lauradors, nous pobladors del dit e present loch de Benicalaf, en e sobre la nova població, govern e assiento de dit loch, los quals són del sèrie y thenor inmediate següents:

I. E primerament és estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre les dites parts que los nous pobladors, ans de pendre la possessió de les casses y terres que se’ls senyalaran, se hajen de desavehinar dels lochs y pobles y parts de hon eren vehins, y de nou avehinar-se y avassallar-se en lo present loch de Benicalaf, prestant lo jurament y homenatges de fidelitat acostumats als dits Sebastià Luís Sarçola, en son nom propri, y a la dita dona Florentina Cruylles y de Sarçola, en nom de curadriu del dit Fèlix Manuel Sarçola, senyor del dit loch, ab la jurisdicció alfonsina, obligant-se a estar y habitar en dit lloch ab sa casa y família.

II. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que, prestats los homenatjes de fidelitat, los dits vassalls hajen de dar nòmina als dits senyors o a son balle o procurador, ço és, de tres persones dels dits nous pobladors, per a què de aquells elixquen dits senyors lo hu en justícia, fins lo dia de Nadal primervinent. Y altra nòmina de tres persones per a elegir la huna en jurat, fins lo dia de Pasqua de Sperit Sant del any primervinent mil sis-cents y tretze. Y altra nòmina de tres persones per a què se elegeixca la una en mustaçaf y cequier, fins lo dia de sent Miquel de setembre primervinent. Y altra nòmina de quatre persones per a què de aquelles los senyors eleïxquen dos consellers, fins lo dia de Pasqua de Sperit Sant del any primervinent, los quals consellers, juntament ab los demés officials, facen y tinguen consell particular per a les cosses concernents al bon govern de dit loch. Y los dits dos consellers hajen de ser y sien vehedors per als danys y demés cosses que se offeriran en lo terme haver-se de judicar per experts. Y aquest orde se observe perpètuament, portant als dits senyors, son balle o procurador, la terna per a la elecció de justícia la vespra de sent Thomàs apòstol, y per a jurats y consellers lo dumenge aprés de la Assenció, y per a mustaçaf y cequier huit dies ans de la festa de sent Miquel de setembre, de les quals persones los senyors, son balle o procurador nomenen per a dits officis les persones que més àbils y convenient los pareixerà.

III. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que tots los dits pobladors que al present són y perpètuament seran de dit loch, y tots los que tindran casses, terres, heretats en dit loch o son terme, sien obligats a fer residència personalment en lo dit loch de Benicalaf, ab sa casa, fills y família, en tal manera que si algú se’n anara fora del dit loch sens particular llisència donada per scrits per los dits senyors, son balle o procurador, y estarà lo tal vassall absent sens dita llisència per temps de dos messos en lo discurs de un any, en tal cas totes les casses, terres, heretats y possesions, ab les collites, fruyts, augments y millores de les cases y terres del tal vassall, encórreguen en pena de comís. De manera que, passats los dits dos messos, encontinent, sens interpel·lació alguna y sens declaració de jutge algú, los dits senyors y successors en dit loch puxen, per sa pròpria auctoritat, pendre totes les dites cases, terres y possesions, ab fruyts y collites, augments y millores de aquelles, y establir-les y vendre-les a qui·ls parexerà, fent de aquelles com de cosa pròpria. Exceptat, emperò, en cas que lo tal vassall estiga absent per algun viatge, o per estar en treball y fugir de la justícia, en los quals casos per la dita absència no·s puguen comissar dits béns, ab què lo tal vasall faça cultivar, conrrear y conservar les dites terres y casa a ús de bon llaurador y de bon vassall y pràtica de la terra.

IIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que dins quatre anys de hui en avant contadors, ningú dels dits pobladors puixa derelinquir les casses, terres, heretats o possessions que tendran en lo present loch de Benicalaf y son terme, anant-se’n a viure y habitar a altres parts, villes y lochs del present regne o fora de aquell. Y si algú se’n anirà, ademés de la dita pena de comís del sobredit capítol, encórrega en pena de cinchquanta liures y perdició de fruyts, collites, millores y benefficis que tindran en qualssevols cases, terres o possessions de dit loch o terme de aquell y demés que·ls seran stablides. Y que per a cobrar dita pena, puixa ser executat lo tal vassall per los dits senyors o per los seus o per sos officials, o per qualsevol altre jutge del present regne que los dits senyors o sos procuradors elegiran, així com si per contracte executori, ab sumitio y renuntiatio de propri for, variació de juhí y altres clàusules executòries roborat estigués, obligat lo tal vassall a pagar la dita pena.

V. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que ningun vassall del dit loch dels que ara són y perpètuament seran, no puga vendre cassa, terres, heretats o poscessions a persona alguna sens expressa llisència dels senyors, y ab què lo tal comprador se obligue a venir a habitar en lo present loch y avassallar-se en aquell, y habite en tot effecte, dins dos messos contadors del dia de la compra, ab sa casa y família, en dit loch, so pena de comís de la tal casa, terra, heretat o possessió que li serà venuda, en la qual pena encórreguen encontinent que passen los dos messos, sens interpel·lació ni declaració alguna.

VI. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que tots los dits nous pobladors, vehins, vassalls y habitadors que ara són y perpètuament seran sien obligats a conrrear, cultivar y procurar les dites terres, heretats o poscessions a ús y costum de bon llaurador y pràtica de la terra. Y en cas que no u facen, puguen ser compel·lits per los senyors del dit loch a haver-ho de fer, sots les penes als dits senyors ben vistes. Y si cas fos que dexaran de cultivar, procurar y conrrear les dites terres y heretats per temps de tres anys contínuos, passats aquells, encontinent, sens precehir interpel·lació, declaració ni altra diligència alguna, encórreguen les dites terres, ab los fruyts y augments de aquelles, en pena de comís, y los dits senyors puguen dispondre de aquelles a ses plenes e líberes voluntats, com de cossa pròpria.

VII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors que ara són y per temps seran del dit loch, hajen de coure lo pa en lo forn dels senyors, y fer lo oli dels olivars que tindran en la almàcera dels senyors, pagant los drets que se acostumen, sots pena de xixanta sous per cascuna vegada y de pèrdua del pa. Y que los senyors sien obligats a donar lo forn cohent y la almàcera ab los aparells necessaris, conforme plàtica de la terra.

VIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vasalls, vehins y habitadors del dit loch que ara són y per temps seran, sien tenguts y obligats a escurar, netejar totes les cèquies, braçals de la horta y marjals, y adobar los camins y sendes del terme, y fer tot lo que convinga per a la bona conservació y ús de la aygua de la horta y escorrims de les marjals, conforme plàtica de la terra, netejant y adobant cascú sos enfronts.

VIIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits vassalls, a ses despesses, hajen de conservar, obrar y adobar les cases que·ls seran stablides, és a saber, cada hu sa cassa conforme parexerà ser necessari. Y dexant-ho de fer, puxen los dits senyors manar facen dites obres per lo camí que·ls parexerà ser necessari.

X. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vehins y habitadors que ara són y per temps seran perpètuament en lo present loch, hajen de pagar y paguen per cada cassa y heretats que se establiran a cascun vassall, en cascun acte de establiment, quaranta sous moneda reals de València de cens en les festes de Nadal y sent Joan migerament, ab fadiga y lloïsme y tot altre ple dret enphitheòtich conforme fur de València, come<n>ssant a pagar la primera paga lo dia de Nadal primervinent y la segona paga lo dia de sent Joan aprés següent mil sis-cents y tretze, y així de ahí avant perpètuament.

XI. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vasalls, vehins y habitadors del dit loch que ara són y per tems seran, de tots los fruyts, splets, benefficis y altre qualsevol gènero de emoluments que trauran de les terres y arbres que aquells tindran y possehiran en lo present terme, així natural com industrialment, hajen de partir y partixquen ab los senyors a la sisena part, ço és, pagat delme y primícia, cinch parts per al vassall y una per al senyor.

XII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que a cascuna cassa se li dóna y concedeix una fanecada de terra franca de partició de fruyts, per a què en aquella puxen fer alfals o altre splet per al servici de les cavalcadures de cassa, y no per a altra cossa. Emperò, si vendran alfals o lo que en dita fanecada faran, hajen de pagar la sisena part als senyors, com dels demés.

XIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que la part dels fruyts que los vassalls han de donar als senyors, se haja de donar en esta forma, ço és, lo vi al duell, lo oli en la almàcera, la pansa y figa, seca y feta, en casa del vassall. Y les garroffes y demés fruyts y grans, aprés que estaran posats en tota perfició, los vassalls los hajen de portar a la casa dels senyors de dit loch, sens pagar-los cosa alguna. Y la palla, al tems de la collita, hajen de dexar als senyors sa part en la hera.

XIIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que sempre y quant per causa de comís o per altra qualsevol rahó, lo senyor pendrà la casa, terra y heretats del vassall, haja de ser y sia ab totes les millores, allessions y augments que en dites cases, terres y heretats hi haurà, sens que lo vassall puga traure ni cobrar ni pretendre refayció alguna, per via directa ni indirecta, de les dites millores, accessions y augments, ni per altra causa ni rahó alguna.

XV. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los senyors de dit loch se reserven per a si y als seus, perpètuament, poder-se assumir y evocar lo coneiximent y judicatura de totes e qualssevols causes que·s tractaran davant lo justícia del dit loch, y nomenar jutge o assessor en la coneixença y judicatura de dites causes, així en primera instància com en qualsevol grau de appel·lació.

XVI. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits senyors o sos successors que ara són y per temps seran del dit loch de Benicalaf, segons la occurrència del temps y segons millor convindrà, si·ls parexerà, puguen fer y facen qualssevols pregons, manaments, establiments y ordinacions per a prohibir y manar que·s facen y guarden les cosses que convindran per a la bona administració de la justícia y govern de dit loch, y conservació dels drets del senyor, posant les penes així corporals com pecuniàries que per furs y privilegis del present regne et alias de justícia los serà lícit y permès poder imposar, sens que la dita impossició de penes los vassalls puguen recórrer ni appel·lar sinó davant los dits senyors o del jutge o jutges que nomenaran, <re>servant-se los dits senyors per a si y per a sos successors en dit loch tota la jurisdicció que conforme furs y privilegis del present regne de València tenen y poden y dehuen exercir.

XVII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors del dit loch de Benicalaf que ara són y per temps seran, de ninguna manera ni per ninguna via sien tenguts ni obligats, per rahó de les cases y terres que se’ls stabliran, a pagar censals, deutes, càrrechs ni obligacions algunes que los moriscos que habitaven en dit loch de Benicalaf eren tenguts y obligats a pagar, causats així per la universitat com per moriscos particulars de aquella.

XVIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que als dits nous pobladors tan solament se’ls dóna y concedeix les casa y terres que cascú tindrà en son acte d’establiment, que a cascú en particular se li farà y senyalarà, y no altra cosa alguna. Y que cascun vassall sia obligat a pagar, per rahó de les dites casses y terres que se li stabliran, lo que de justícia se deurà per rahó de la peyta a la vila de Morvedre en cas que de dita peyta se dega, y no en altra manera; aquella, emperò, que·s deurà aprés la expulsió dels moros, ab expressa protestació que per lo present capítol no se entenga que·s lloa y aprova que dita peyta se dega, sinó que·s prove lo cas, per a en cas que·s declaràs diffinitivament que·s deu dita peyta.

XVIIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que per quant lo dret de morabatí que paguen en lo present lloch se paga de set en set anys, set sous per cascuna casa, se han concordat que lo desusdit dret lo hajen de pagar cada any, ço és, un sou cada cassa, pagador en la festa de sent Joan de juny en una paga, començant en lo dia de sen Joan mil sis-cents y tretze, y així de ahí en avant perpètuament.

XX. Ítem, és estat pactat y concordat que los senyors, durant sa mera voluntat, hajen de donar cascun any, de caritat per a hornaments de la església de dit loch y no de altra part, sis lliures pagadores en Nadal y sent Joan, les quals cobren los jurats del dit loch.

XXI. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre les dites parts que si·s seguirà murar-se lo present loch y fer portals en aquell, per la primera vegada tan solament los senyors de dit loch sien obligats a contribuhir y pagar la mitat dels gastos que s faran en la muralla y portals.

XXII. Íttem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los presents capítols y cascú de aquells per si hajen de ser y sien executoris, ab renunciació de propri for, variació de juhí, sotsmeten-se al for y jurisdicció dels senyors de dit loch y de sos successors in infinitum en beneffici dels senyors y dels seus, així en respecte de la jurisdicció com del jutge o jutges ordinaris que dits senyors y los seus elegiran y nomenaran en lo present regne de València, a elecció y voluntat de dits senyors y dels seus.

Quibus quidem capitulis <lectis, publicatis> et intellectis, nos, dicte partes, laudantes, approvantes, facientes atque confirmantes omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis pactata, conventa, stipulata atque promissa in perpetuum, per nos et successores nostros, pacto spetiali, solemni stipulatione interveniente, promittimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, atque juramus ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter tacta, predicta omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, deducta, pactata, stipulata atque promissa quantum ad unamquamque nostrum, partium predictarum, pertinent et spectant, pertinere et spectare videntur singula suis singulis refferendo, attendere et efficaciter complere, tenere atque inviolabiliter observare pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa, stipulata sunt atque promissa, et nullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere vel contravenire facere vel permitere, palam vel oculte, aliqua ratione vel causa. Si vero aliqua pars nostrum preinserta capitula et eorum singula et in eisdem contenta, pactata, concordata, stipulata atque promissa non observaverit vel impleverit aut contra preinserta capitula et in eis contenta venire aliquatenus presumserit vel attentaverit, aut contrafieri permisserit, palam vel oculte, sicque preinserta capitula et eorum singula et in eisdem contenta, pactata, promissa atque stipulata quantum ad nos, dictas partes, et nostros et unamquamque nostrarum, partium predictarum, pertinent et spectant, pertinere et spectare ac prodesse possint aut possent quomodocunque nunc vel in futurum infri<n>gerentur et ad debitum concordatum, stipulatum atque promissum finem non deducerentur, aut si nos, dicte partes, et nostri aut altera¹⁰ nostrum, partium predictarum, in preinsertis capitulis contenta, pactata, stipulata atque promissa non fecerimus, observaverimus et adimpleverimus, et seu ad debitum pactatum et concordatum effectum non deduxerimus aut deduxerint. Ita quod, premissa desuper pactata, stipulata atque promissa suum debitum atque promissum effectum minime sortiantur, pacto eodem inter nos, dictas partes, inhito et convento, firmaque et solempni stipulatione interveniente vallato, absque aliqua nostri¹¹ vel nostrarum, partium predictarum, intimatione, notifficatione ultra penam perjurii, ipso facto nos, dicte partes, aut nostri vel altera nostrum, partium predictarum, contraveniendo, incidamus et incurramus, incidatque et incurrat, incidereque et incurrere volumus pro qualibet vice qua contrafecerit penam sexaginta solidorum de bonis nostris, partium predictarum, inobedientis et predicta non observantis neque observare desiderantis exigendorum, et parti nostrum, partium predictarum, parenti et obedienti et predicta observanti et adimplere et observare desideranti aplicandorum, dandorum, solvendorum et acquirendorum, pro pena et nomine pene, damno et expensis, injuria et interesse, qua pena soluta vel non soluta aut gratiosse remissa, nihilominus tamen predicta omnia et singula, supra et infrascripta, et in preincertis capitulis et eorum singulis contenta, concordata, stipulata atque promissa, ratta maneant valida atque firma, ratto semper hoc pacto manente, quequidem pena, si comitatur, exigatur et exigi possit toties quoties fuerit contrafactum. Renuntiantes omni exceptioni rei sic non geste, inite et concordate, pactate, stipulate atque promisse, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continentur, enarrantur et scribuntur, et doli et mali conditioni sive causa, et in factum actioni beneffitiis juri et legi dicentibus quod qui factum promittit, prestando interesse, liberatur, et omni alii juri et foro, privilegio et consuetudini premissis adversantibus. Pro quibus omnibus et singulis supra et infrascriptis tenendis et observandis, complendis et adimplendis, nec non penis si que comisse fuerint, missionibus et expensis si quas fieri¹² contigerit solvendis et refficiendis, distringi, compelli seu etiam fortiari possimus nos, partes predicte, ad invicem et vicissim, per justitiam, baiulum, procuratorem et alium quemcunque judicem predicti loci de Benicalaf vel per spectabilem gubernatorem Regni Valentie, vel <per> alium quemcunque judicem secularem ubique eligendum intra tamen Regnum Valentie, in cuius foro et examine et juditio omnia predicta supra et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, pactata et stipulata atque promissa nos, dicte partes, ad invicem et vicissim, adinplere, complere, tenere et observare promittimus, et teneamur ac si contractus esset ibi celebratus et solutio destinata, in cuius foro, districtui, juditio et examine licet non sit vel fuerit judex ordinarius nostrarum, partium predictarum, vel alterius nostrorum nec in territorio jurisdictionis ipsius bona habuerimus, nec habitationem nec ibi reperiamur. Nos tamen et omnia et singula bona et jura nostra submittimus, et in eum totaliter porrogamus, et in eius curia et sub eius examine. Renuntiantes et ex pacto nostro proprio foro quod ad hec penitus et de certa scientia, et legi: «Si convenerit», foro: «De jurisdictione omnium judicum», et omni exceptioni declinatorie fori et oblationi bonorum inmobilium in omni casu quo mobilia reperiantur, fiantque inde per eum, <de> et pro promissis omnibus et singulis supra et infrascriptis, et in dictis et preinsertis capitulis contentis, stipulatis atque promissis venditio, executio et distractio bonorum omnium et jurium nostrarum, partium predictarum, aut alterius nostrum mobilium et inmobilium ac etiam privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, sine aliqua libelli oblatione, litis contestationi aut alia juris solempnitate, sed ad solam demostrationem seu exibitionem presentis publici instrumenti aut eius exempli, quod valere volumus, et obtinere vim sententie diffinitive in rem judicatam, legitime transacte, a qua ulterius appellare vel supplicare non licet, quoniam presens instrumentum vim et effectum talis diffinitive sententie obtinere volumus, pacto <et> stipulatione predictis, nec observetur in his nec observari oporteat aliqua juris solemnitas, imo predicta pignora, executio, venditio et distractio bonorum et pignorum predictorum fiant et fieri possint et valeant pro ut in executionibus regiis et fiscalibus est fieri assuetum, omni judiciario ordine pretermisso, quo nec admittatur nec admitti possimus ad aliquas rationes, deffensiones, obligationes et exceptiones justas, frivolas, et injustas, imo ad excludendam omnem dilationis, calumnie et diffugii materiam. Renuntiamus scienter et expresse <per> spetiale pactum omni libelli oblationi, litis contestationi, sententie prolationi,¹³ recursui, correctioni et appellationi que a nullitatibus vel gravaminibus valeret juste vel injuste aut frivole interponere, et juri¹⁴ appellandi, supplicandi et recurrendi ac facultati¹⁵ oblationis bonorum inmobilium bonis existentibus mobilibus et semoventibus vel privilegiatis. Adhiicientes et <ex> dicto pacto concedentes quod liceat nobis, partibus predictis, et nostris et alteri nostrum,¹⁶ partium predictarum, variare¹⁷ judicium actionem et executionem in puncto quo sit et in quacunque parte executionis, tam in modo quam in forma, loco, examine et judicio quam etiam in personis judicum et conventorum ac bonis etiam nostris, partium predictarum, ratione contentorum in hoc instrumento ac in preinsertis capitulis et eorum singulis ad totam nostram omnimodam voluntatem, sine aliqua protestatione et expensarum amissione. Renuntiantes juri et foro dicentibus quod ubi inceptum est <judicium>, ibi finiri debet et terminari, atque judicia debent ordinarie continuari, et quod diversis compulsionibus non possit quisque compelli, et omni alii cuilibet juri et foro nos juvantibus quovis modo, et nihilominus pacto eodem stipulatione predicta roborato. Promittimus nos, dicte partes, et fide bona convenimus ad invicem et vicissim, quod si pro predictis omnibus et singulis attendendis et complendis et a nobis et nostris bonis ad invicem et vicissim habendis, exigendis et recuperandis, aliqua pars nostrum damnum aliquod, interesse, gravamen vel expensas sustinuerit vel fecerit, totum id quidquid et quantumcunque sit vel fuerit, nobis et nostris ad invicem et vicissim solvere, restituere et emendare promittimus et teneamur, confestim nostre omnimode voluntati, super quibus dampnis, gravaminibus, sumptibus, missionibus, interesse et expensis credatur solo juramento partis nostrorum, partium predictarum, que damna, interesse et expensas fecerit et sustinuerit sine testibus et alia probatione, quod nunch pro tunch et contra nobis ad invicem defferimus, et pro delato haberi volumus ex pacto predicto quam juramenti delationem nequeamus modo aliquo revocare. Renuntiantes juri dicenti delationem juramenti ante ipsius prestationem, posse revocari, et in eius prestatione partes presentes esse opportere. Preterea vigore pacti et juramenti predictorum, promittimus nos, partes predicte, nobis ad invicem et vicissim, quod non impetrabimus neque inpetrare possimus, directe vel indirecte, a domino nostro rege vel a serenissima domina regina, eius consorte, nec ab locumtenente generali nec ab aliqua alia persona ecclesiastica vel seculari, de his potestatem habenti, aliquod rescriptum elongamenti, supersedimenti, inhibitionis, reservationis, guidatici, mandati, precum, cominationum nec inductionum¹⁸ nec quidquam aliud, in generali vel spetiali, quibus vel quo predicta omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta elongari, aufferri, differri vel quomodolibet inpediri possent et ipsis impetratis non utemur, etiam si talia concederentur proprio motu principis aut eius mera liberalitate vel <de> potestatis plenitudine, aut alia quavis causa cogitata vel incogitata, expedienti vel necessaria, principi aut reipublice aut quidquam aliud generaliter vel specialiter concederetur nobis scientibus vel ignorantibus, si horum autem vel alicuius eorum contrarium nos, partes predicte, vel altera nostrum fecerimus aut fecerit,¹⁹ quod absit, ultra penam perjurii penam predictorum sexaginta solidorum, pacto spetiali predicto,²⁰ incidamus et incurramus, incidat et incurrat, de bonis nostris, partis inobedientis exigendorum et parti nostrum obedienti et contenta in dictis capitulis et eorum singulis observare desideranti dandorum et solvendorum, pro pena et nomine pene ac etiam dampno, interesse et expensis suis toties quoties commitatur, ratto semper hoc pacto manente, de quaquidem pena similis fiat executio ut superius dictum est, et nihilominus predicta rescriptum, elongamentum, supersedimentum, inhibitio, <re>servatio, guidaticum, mandatum, preces, cominationes et inductiones nullius sint efficatie seu valoris, imo ea omnia et singula suis viribus carere volumus, et effectu taliter quod parti nostrum contravenienti prodesse non possit nec parti alteri contenta in dictis capitulis adimplere dessideranti obesse modo aliquo. Pro quibus omnibus et singulis tenendis et complendis, rattis et firmis habendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim respective, juxta formam, seriem et thenorem preinsertorum capitulorum pro ut <in> illis continetur atque describitur, omnia et singula bona et jura nostra et utriusque nostrum, partium predictarum, mobilia et inmobilia, privilegiata et non privilegiata, presentia et futura, ubique habita et habenda. Insuper ego, dicta domna Florentina Cruylles et de Sarçola, dicto curatorio nomine, renuntio beneffitio minoris etatis et restitutionis in integrum et omni alii juri et foro in favorem minorum introductis.

Quod fuerunt acta in dicto loco de Benicalaf, vigessimo quinto die mensis junii anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo duodecimo.

Sig++na nostrum Sebastiani Ludovici Sarçola et dompne Florentina Cruylles et de Sarçola, ex una.

Sig+++++++++++++na nostrum Joannis Guillem, Jacobi Garces, Joannis Ribelles, Jacobi Benet, Petri Verger, Joannis Gil, Bernardi Garcia, Joannis Garces, Josephi Bellmunt, Pasquasii Ribelles, Francisci Ferris, Jacobi Albert, Joannis Baptiste Genoves, Anthonii Garces, Michaelis Ribelles, Joannis Baptiste Sola et Joannis Ferris, ex altera partibus, predictorum, qui hec singula suis singulis refferendo laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Sebastianus Gisbert, ville operarius, opidi de Quart vallis de Sego habitator, et Michael Lorens, opidi de Albocacer habitator, in dicto loco de Benicalaf reperti.