Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III - AA.VV - Страница 14

222.

1612, octubre, 1. Fanzara.

Enric Ramon Folch de Cardona, duc de Sogorb, i en el seu nom Andrés Ruiz Puente i Antoni de Vilalta, atorga carta de poblament per a les localitats de Suleimà i Sandent, de la vall de Sueras, anomenades més tard Suera alta i Suera baixa.

Notari, Maties Xorruta.

A. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 10, núm. 14 (4). Còpia legalitzada, datada el 1757, feta per Josep Torrent, notari i escrivà de la Governació de la ciutat de Sogorb, a partir d’altra còpia legalitzada feta pel notari Miquel Geroni Xorruta, fill del notari Xorruta, a partir del protocol original.

B. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 10, núm. 14 (3). Còpia legalitzada, datada el 1757, a partir d’una còpia datada el 4 d’octubre de 1618.

C. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 10, núm. 14 (2). Còpia sense data, feta pel notari Melcior Morales, i només dels capítols.

Edicions:

a. Grau Escrihuela, A., «Cartes de repoblació castellonenques de la casa de Medinaceli: Geldo, Fanzara, Suera, Castro-Fondeguilla i els llocs de la Serra d’Eslida», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXX (1994), pp. 182-189. Edició només dels capítols.

TEXT

Die primo mensis octobris anno a Nativitate Domini M DC XII

In Dei nomine eiusque divina gratia humiliter implorata amen. Noverint universi quod nos Andreas Ruis Puente, miles <et in utroque jure licenciatus, gubernator marchionatus de Comares, villarum de Lucena, Espexo et Ahillon in regno Castelle, nominatus per don Enrricum Raymundum Folch de Cardona et Arago olim Fernandez de Cordova, ducem de Cardona et Sugurbi<i>, marchionem dicti marchionatus de Comares et de Pallars, comitem Empuriarum et Pratarum, vicecomitem de Villamur, alcaydum domicellorum sacre, catholice et regie magestatis domini nostri regis, dominum baroniarum d’Entensa et Arbeca et Cuneta, in Cathaluniam Principatum, baronyarum quoque Vallis de Uxo, Serre de Eslida, villarum Paterne et Benaguazil et Popule Vallisbone alias de Benaguazil et reliquorum Antiqui Patrimonii, in hoc presenti Valentie Regno, dominum meum; et Antonius de Villalta, etiam miles, computator maior sue excelentie in dictis statibus Principatus Cathalonie et presentis Regni Valentie, ut et tamquam procuratores sue excelentie, habentes plenum posse infrascripta faciendi circa novam populacionem presentorum locorum de Soleyma et Sandent, pro ut de dictis procurationibus et posse constat duobus publicis instrumentis actis et confectis in palatio sue excelentie in dicta villa de Lucena, receptis et testificatis per Joannem Lopez Rico, scribam domini nostri regis et publicum et de numero dicte ville de Lucena sub diebus sexta martii et vigesima augusti anni millesimi sexcentesimi undecimi, registratisque in octagesima secunda manu Mandatorum et Empararum Curie Civilis Valentie dicti anni, foleo octavo, ex una. Et Ludovicus Serrano, Petrus Saura, Antonius Cano, novos populatores loci de Suleyma; Jacobus Talamantes, Jacobus Ruvio, Alexos Calatayut, Michaelis Planes, Gaspar Torres et Antonius Piquer, omnes novos populatores loci de Saudent; partibus ex altera, convocati et congregati in palacio sue excelentie. Atendentes et considerantes quod propter generalem expulsionem maurorum et agarenorum a presenti Regno Valentie factam de expreso ordine, iussu¹⁴⁸ et mandato sacre, catholice et regie magestatis potentisimi domini nostri regis Philipi tertii, nunc feliciter regnantis, cum regia pragmatica publicata in presenti Valentie Regno sub die vigesima secunda septembris anni millesimi sexcentesimi noni, fuerunt expulsi a dicto et presenti Valentie Regno et a regnis Hispanie omnes sarraceni presentis regni, qua de causa fuit ac remansit depopulati et deserti presentes locos de Suleyma et Sandent, et absque vassallis et habitatoribus qui collerent terras et posseciones dictorum locorum, eo quia vasalli, vicini et habitatores dictorum locorum erant sarraceni et ita expedit sunt, summoopere et magna cum diligencia de novo populare locos presentes christianis veteris qui principaliter verbum Dei audiant et fidem catholicam observent et custodiant uti boni Christi fideles in exaltationem nostre sancte fidei catholice, et ut collant terras relictas per dictos agarenos in augmentum et conservacionem dicti ac presentis Regni Valentie iuxta regiam voluntatem. Et ita, volentes nos, partes predicte, de novo populare locos presentes de Suleyma y Sandent et terras terminorum eorundem conservare et reducere¹⁴⁹ ad culturam antiquam taliter quod nos, supradicti novi vasalli et habitatores locorum presentorum possimus in hiis commode vivere et habitare iuxta condicionem et qualitatem nostram, et dictus excelentisimus dominus, principalis noster, posset fructus, redditus et emolumenta annuatim percipere a nobis, dictis vasallis et habitatoribus ac succesoribus nostris. Igitur, exequtioni deducentes pacta inter nos et vos, scienter et gratis, thenore presentis publici instrumenti cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituri¹⁵⁰ et in aliquo non violandi seu revocandi, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, licet absentibus ut presentibus, notario tamen infrascripto tamquam publica et authentica persona pro nobis, ad invicem et vicisim, stipulante et legitime recipiente, et nostris, dictis respective nominibus, quod racione et causa nove populationis et stablimenti domorum et terrarum presentorum locorum de Suleyma et Sandent, fuerunt atque sunt inter nos, partes predictas, conventa, inhita, stipulata et concordata capitula infrascripta, materna lingua declarata et intellegi data et continuata, que sunt thenoris sequentis:>¹⁵¹

En nom de nostre Senyor Déu Jesuchrist y de la sacratíssima Verge Maria, mare seua, y de tots los pecadors especial advocada.

Capítols fets y fermats, estipulats, avenguts y concordats per y entre los dits licenciado Andrés Roís Puente y Antoni de Villalta, cavaller, en nom de procuradors de sa excelència del senyor duch de Cardona, senyor dels presents llochs de Suleymà y Saudent, de una, y los dits nous vassalls, vehins y habitadors de dits llochs, de altra, per rahó y causa de la nova població de aquells, los quals capítols són del sèrie y thenor immediate següent:

[I]. E primerament, és estat pactat e concordat entre dites parts que los dits licenciado Andrés Roís Puente y Antoni de Villalta, cavaller, en nom de procuradors de sa excelència, estabiliran totes les casses, eres, pallises y terres, ayxí de horta com de secà, tot a cens emphitheosim, ab lloïsme y fadiga, conforme a furs del present regne, als nous pobladors, vehins, vasalls y habitadors de dits llochs de Suleymà y Saudent, de la vall de Suera, propris de sa excelència.

II. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre dites parts que les casses de dits llochs se han de aprear y estimar per un obrer de vila y un fuster, persones pràtiques y de satisfacció, los quals hajen de prestar jurament y fer relació del just valor de aquelles; de les dos parts del qual valor sa excelència ne fa gràcia y mercè als dits nous pobladors, y la tercera part han de pagar per via de cens, fadiga y lloïsme a rahó de sis dinés per lliura, conforme les disposicions forals del present regne.

III. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, pagar a sa excelència y a sos succesors, ayxí en la horta com en lo secà, de tots los fruyts que culliran, la octaba part, franca de delme y primícia; perquè dit dret de delme y primícia dits nous pobladors y sos succesors, així guanyant lo plet e causa que ab lo reverendíssim senyor bisbe y arcidiano de la ciutat de Tortosa, o no; y feta que sia la dita població y establides dites casses y terres de dits llochs, han de eligir y nomenar síndicho de dites universitats a hu dels procuradors de sa excelència per a què, en nom de procuradors de dites universitats, se inmiscuheixca en dita causa y pase aquella avant, fins a sentència difinitiva; y tots los gastos y despeses que se oferiran, vinguen a càrrech de sa excelència y no a càrrech de dits llochs.

IIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab los presents capítols se obliguen per ells y per sos succesors, a donar y pagar a sa excelència y a sos succesors, ultra de la uytena part del<s> fruyts, sis sous reals de València, censals, rendals y annuals e perpetuals, ab lloïsme y fadiga, per cascuna cafizada de terra que detindran e possehiran en la horta de dits llochs.

V. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors, vehins y habitadors de dits llochs, puguen gozar francament de tots los a<r>bres de fruyta que y haurà en la horta que no·s puga conservar ne conserve, exceptades garroferes y figueres, perquè dels fruyts de aquelles se ha de pagar la huytena part fins secaran, conforme los demés fruits de grans, cànem, lli y altre gènero de llegums que es colliran en la dita horta; ab què no puguen plantar altres arbres de aquell gènero y espècie que primerament no preseheixca licència de sa excelència o de son procurador general.

VI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de totes les moreres que estan plantades en la horta y terme de dita vall pagar la güitena part, que és, de huit, una per a sa excelència y les set per a els pobladors. Y axí mateix, hajen de pagar la dita <h>uytena part en la mateixa forma de les que de hui en avant se plantaran, les quals se hajen de plantar en les vores de les moreres dels camps, conforme és ús y costum, y no en mig dels camps. Y si voldran fer y plantar morerals, ha de ser en terres llaugeres les quals no aprofiten per a sembrar en aquelles forment, ni en altra part alguna. Y en cas que planten dites moreres en dites terres flaques, ha de ser presehint llicència del procurador general de sa excelència o de altra persona llegítima en nom de sa excelència.

VII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, ultra de la huitena part de tots los fruits que culliran en los secans de dita vall, dos sous reals de València, censals, rendals e annuals e perpetuals, ab lloïsme y fadiga, per cascuna cafizada.

VIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència fa gràcia y merced als dits nous pobladors y a sos succesors eo a les universitats de dita vall, de poder-se aprofitar de tots les arbres silvestres, vulgarment dits alcornoques, que estan en les montanyes, y de los corchos que de aquells prosehiran, ab què paguen a sa excelència y a sos succesors, de cada huit corchos que es trauran, hu, en la forma sobredita; los quals no puixen traure ni arrancar sinó en lo tem<p>s acostumat y presehint licència; y que tinguen obligació cada hu de dits vasalls donar manifest de allò que cullirà, sots les penes que se le impossaran.

VIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors tinguen obligació de portar lo dret del rahim a la cassa o trull que sa excelència tindrà dedicada per a dit efecte; y si faran panses de dit rahim, tinguen obligació de portar-les a ses casses, y lo mateix les garrofes y figues, per a què aprés que estiguen seques y ben sahonades vaja lo colector o arrendador a dites cases per lo dret que es deu e pertany a sa excelència. E així mateix, tinguen obligació de pagar lo dret de olives que tocarà a sa excelència, en oli net y clar, posat francament en dita casa per a dit efecte nomenada.

X. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència estabilirà als dits nous pobladors y a sos succesors tota la terra campa, així en lo pla com en montanya, per a què la puguen sembrar de forment o de allò que millor los pareixerà, ab què tinguen obligació de pagar a sa excelència y a sos succesors, ultra de la dita huytena part de tots los fruits, dos sous reals de València censals, ab lloïsme y fadiga, per cada cafizada de terra. Y si en la dita terra campa plantaren vinyes, garroferals o figuerals, sa excelència los fa gràcia y mercè del dret de la part de fruits que li pertany per temps de huit anys, ab què ajen de pagar cascú any los dits dos sous per cada cafizada. Y passats los dits huit anys, paguen conforme <la terra> que al present està plantada, presehint licència de sa excelència o de son procurador general ans de plantar aquella, per a què es tinga notícia del temps que es plantarà, per a què de allí en avant comencen a córrer los dits huit anys. Y si en la terra que es plantarà, de nou sembraran forment, llegums o altre qualsevol gènero de sembradura, tinguen obligació de pagar la huytena part de allò que en dita terra se sembrarà y cullirà.

XI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que en los dits llochs de dita vall aja de haver un justícia, dos jurats y un mustasaf per a els dits oficis; nomenats per la universitat eo consell particular de aquella, dos persones per a cada ofici, y presentar-les al procurador general per a què elegeixca una de aquelles per a cada hu de dits oficis; los quals oficials hajen de jurar en mans del alcayt de Fanzara y, en sa absència, del justícia que exirà y acavarà son any y ofici.

XII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo justícia puixa conèixer acomulativament ab lo procurador general o alcayt, de totes les causes civils y de les tocants a penes y danys de la horta y secans, y puixa fermar paus y treuhes conforme furs del present regne, y que no puixen de causa criminal alguna.

XIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo dit procurador general, en grau de apelació, puixa e haja de conèixer de totes les causes civils y criminals de qualsevol calitat que sien; y de les que una vegada haurà conegut en primera instància o en grau de apelació y sentenciat per actes e intermedis, o interlocutòria sentència, puixca conèixer segona vegada y sentenciar dita causa mudant de assesor.

XIIII. Ítem, és estat pactat y concordat que sa excelència se retura ver<s> si y sos succesors lo dret de nomenar justícia, jurats y mustasaf en la forma sobredita, y tota la jurisdicció criminal, alta y baixa, mer y mist imperi, ab facultat de elegir y nomenar procurador general, alcayt y altres oficials semblants.

XV. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo procurador general haja de conèixer de totes les causes criminals en primera instància, privativament. Y los processos que per causa criminal tindrà lo justícia, los ha de remetre al dit procurador general, ab què les persones delinqüents tinguen ben custodides y guardades en los dits llochs, com sien vehins de aquelles, atès que lo castell de fuera és castell de homenatge y se ha de conservar sa alcaydia. Y de tota la terra de Fanzara han de pagar, per dret de alcaydia, un almut de forment y altre de panís per cada casa.

XVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència se reserva, per a si y sos succesors, la facultat de poder fer ordinacions per al bon govern dels vassalls y conservació dels térmens y furs de aquells, imposant penes, alterant-les y llevant-les, y moderant les fetes e innovant aquelles, y confirmant-les de nou y ratificant eo concedint-lis que les universitats de dits llochs demanaran e suplicaran a sa excelència.

XVII. Ítem, és estat pactat e concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de tenir netes les sèquies, reparar los assuts y sèquies tot temps que serà menester, a despesses pròpies de aquells.

XVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que als dits nous pobladors y a sos succesors sa excelència los fa gràcia del dret de les herves de la montanya, secà y horta per temps de nou anys, contadors del dia y festa de Tots Sants primervinent y del corrent any, y finiran lo dia y festa de Tots Sants del any mil sis-cents vint-y-hu, ab facultat de poder-les arrendar y usar de elles a ses voluntats.

XVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors, vehins, vassalls y habitadors puixen pasturar sos ganados y gozar de les dites herves, ab què tinguen obligació de pagar la dèzima part dels corderos y cabrits que els naixeran en dita vall y terme de aquella, y del ganado de serrada, vulgarment dit marranchons, hajen de pagar la setena part; y los forasters a qui se arrendaran dites herves y pastos hajen y tinguen obligació de pagar, dels corderos y cabrits que·ls naixeran dins lo dit terme, la mitat del delme a sa excelència y sos succesors, que és, de vint, hu, los quals han de estar ben nutrits a ús y costum del regne; y los marranchons, de set semanes y cuidats.

XX. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que passats los dits nou anys sa excelència puga arrendar dites herves aprofitant-se de elles, deixant y donant a dits nous pobladors y a sos successors lo past per a sos ganados, ab lo dit delme per tot lo dit terme.

XXI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència se nyalarà a dits nous pobladors y a sos succesors lo bobalar que antigament estava senyalat, per a què tan solament puguen entrar en aquell lo ganado de la carne suya y dula de dit lloch, lo qual en ningun temps se ha de poder arrendar per sa excelència ni per sos succesors.

XXII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que de les penes y composicions que se imposaran en la horta y secà, ultra del dany, ha de ser la una part per a sa excelència, l’altra per al consell, y la tercera per al justícia o jutge que provehirà o sentenciarà y per a el acussador que u acusarà, per iguals parts

XXIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que se ha de fer un llibre hon se escriguen e continuen clams e querelles eo instància, lo qual ha de estar en poder del receptor que serà de penes e composicions, y ha de estar obligat lo justícia davant qui·s posarà lo tal clam, querella o instància, en manifestar-la en poder del dit receptor.

XXIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los actos judicials se han de rebre per lo escrivà de la cort, si lo y haurà, y no havent-lo-y, a hon convendrà, conforme la ocurrència del temps, y les paus y trehues se han de fer com fins a hui per la persona que·s trovarà en lo lloch del escrivà, com se acostuma.

XXV. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors de la vall de Suera, vehins y habitadors, per ells y per sos succesors hajen de prestar jurament y homenatge de fidelitat y vasallatge en favor de sa excelència y de sos succesors, en poder general o procurador conforme les dispossicions forals del present regne.

XXVI. Ítem, és pactat y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors, vehins, vassalls y habitadors de dita vall sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors tot lo dret que li pertanyerà cascun any en dits llochs e vall en dos iguals pagues, la primera en lo dia y festa de Nostra Senyora de agost y la segona lo dia y festa de Nadal aprés següent, y així consecutivament cascun any.

XXVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors, vehins, vassalls y habitadors de dita Vall e llochs de aquella sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, lo dret dels grans en les eres; de les quals los dits nous pobladors no·ls han de traure que primerament no sia tret per lo dret de sa excelència; per al qual efecte tinguen obligació de donar notícia y avisar primer al colector o persona a càrrech de la qual estiga lo cobrar los dits fruyts o grans per compte de sa excelència; y si sient avisat serà renitent y descuydat en dita colecta y cobranza, e habent-hi perill de infortuni de aygües e altra qualsevol cosa en les heres, en tal cas puguen dits nous pobladors traure de perill dits grans y posar aquells en salvo, ab què primerament, en presència y asistència del justícia o de un jurat, o de dos persones, se medixquen dits grans per a què conste de la part e porció que toca a sa excelència. Y està a son càrrech manar portar dita part tocant à sa excelència de les eres o cases als graners que sa excelència haurà designat e tindrà per a dit efecte.

XXVIII. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que sa excelència se reserva per a si y per a sos succesors tots los drets de regalies com són les muntanyes, parts de aquelles en la forma sobredita, forns, flaqueries, molins, tendes, tavernes, hostals, carneceries y altres semblants si les hy haurà.

XXVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que la part de lli o cànem que tocarà y pertanyerà a sa excelència, la hajen de pagar y paguen los dits nous pobladors y sos succesors en la eretat que culliran aquell, encontinent aprés de ser collit o arrancat, pagant, de huyt garbes o feixos, una; y tinga obligació de anar per aquell o aquells lo colector a càrrech del qual estarà dita cobranza o colecta. Per la qual rahó tinguen obligació de avisar-lo, y que no puguen portar-se’n les dites garbes o feixos fins tant lo colector haja pres lo dret que es deu a sa excelència. Y si per cas dit colector serà renitent e descuydat en anar a cobrar dita part deguda a sa excelència, en tal cas los dits vassalls y sos succesors puixen recollir y recullguen dites garbes o feixos en la forma sobredita.

XXX. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de moldre en los molins fariners de sa excelència, y en les almàseres si les hy haurà; coure lo pa en los forns; comprar en les tendes, flaqueria, carnizeria y taberna, comprar emperò totes les dites cosses, comprar-les en los mercats de dits llochs si o hauran acostumat antigament.

XXXI. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors ni sos succesors no puixen vendre en ses casses ni en altra part per menut ninguna de les coses que·s venen en dites tendes, flaqueries, carnizeries y tabernes; emperò, sols se dóna facultat als dits nous pobladors y a sos succesors que dels fruyts que de ses heretats culliran, puixen vendre en esta forma: lo forment y ordi a barcella y de ahí amunt; lo vi e oli a miges quartes y de ahí amunt; de garrofes, miges arrobes y de ahí amunt; figues y panses, a lliures, y de ahí amunt.

XXXII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits vassalls, vehins e habitadors eo nous pobladors de dita vall de Suera e llochs de aquella sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, donar o pagar a sa excelència y a sos succesors un sou per cada cassa cascun any per dret de morabatí; lo qual dret se haja de exigir y cobrar de set en set anys, en lo dia e festa de Nadal per lo col·lector que exhigirà les demés rendes, conforme furs del present regne.

XXXIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència se reserva per a si y per a sos succesors totes les mines de or, argent e de altre qualsevol gènero de metall que·s descobriran en dita vall e terme de aquella; exceptat emperò los de algeps, de les quals sa excelència los ne fa gràcia als dits nous pobladors y a sos succesors.

XXXIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors ni sos succesors no puixen juntar consell general que primerament no presehixca licència en escrit de sa excelència o de son procurador general o de altra persona llegítima, expresant la causa y efecte per al que·s volen juntar. Emperò, se’ls dóna licència y facultat per a juntar lo consell particular tot lo temps que·ls pareixerà, conforme disposicions forals del present regne, e imposar e carregar peytes per a la conservació dels assuts y altres coses tocants al bon gobern de dita vall e llochs de aquella, ab tal que hajen e tinguen obligació de portar compte y rahó del que·s gastarà, per a donar-lo a sa excelència o a son llegítim procurador per a dit efecte.

XXXV. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors de dita vall e llochs de aquella sien tenguts y obligats, segons que ab lo pressent capítol se obliguen a sa excelència y a sos succesors, a què dins dos messos contadors des del dia que se’ls establiran dites cases e terres de dita vall e llochs de aquella, de venir a residir en dites cases ab son domicili y capmajor. Y essent venguts, com dessús és dit, no se’n puixen anar ne ausentar ab son domicili y capmajor per espay y temps de quatre anys contínuos, sots pena de comís y de vint lliures aplicadores per al consell de obres pies, per iguals parts.

XXXVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits quatre anys de residència ab son domicili e capmajor durant, los dits nous pobladors ni sos succesors no puixen vendre, alienar ni transportar les dites cases e terres ni sobre aquells carregar ni menys cambiar, sots pena de nulitat de actes y de comís y de pagar a sa excelència tot lo que se le deurà.

XXXVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que finits y acavats los dits quatre anys de residència personal ab son domicili e capmajor, los dits nous pobladors, vasalls e habitadors puixen vendre llíberament les cases y terres que se’ls hauran establit, o part de aquelles, e imposar e carregar sobre aquelles lo que·ls pareixerà, pagant a sa excelència y a sos succesors lo que se’ls deurà per rahó del dret de lloïsme y fadiga, reservant-se aquell vers si y sos succesors. Ab tal, que la venda o vendes que·s faran de dites cases e terres haja de ser y sia a persona o persones del for y jurisdicció de sa excelència y debarans, y que la tal persona o persones que compraran dites cases e terres se obliguen e hajen de obligar de venir a residir e habitar personalment ab son domicili e capmajor a dit lloch e vall, segons està dit e referit en los capítols precedents.

XXVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que les vendes, alienacions, transportacions e concambis que faran dits vassalls en lo temps que se’ls permet, les haja de rebre lo procurador de sa excelència o lo escrivà de sa cort, y no altra persona alguna, sots decret de nulitat de actes, perquè en tal cas se tinga explícita notícia y clara notícia de aquelles.

XXVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que sa excelència ne sos procuradors no entenen establir les cases e terres de dita vall e llochs de aquella a persones eclesiàstiques ni altres que gozen de previlegi militar, sinó sols ad aquelles que són del for y jurisdicció de sa excelència, sots decret de nulitat de actes.

XXXX. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència se [adecarà?] y encarregarà de tots los càrrechs que responen les universitats de dita vall, als quals estaven obligats y constarà deure’s llegítimament així per sa excelència com per les universitats de dita vall y particulars persones de aquelles.

XXXXI. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que si per cas algú dels dits nous pobladors se n’anirà e ausentarà conforme lo thenor de la present capitulació, tinga la obligació de contar y pagar a sa excelència lo que deurà.

XXXXII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència ni sos procuradors no entenen admetre per poblador o pobladors a ninguna persona que conste o constar puixa haver fermat acte de capitulació e nova població en altra qualsevol part del regne aprés de la expulsió dels moros.

XXXXIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo pressent capítol se obliguen per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors tots los drets a sa excelència deguts y pertanyents, així de regalies com àls de qualsevol espècie sien; los quals se puixen cobrar y executar ab execució prompta segons que en fets fiscals se sol y acostuma fer y executar.

XXXXIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puixen, franca e llíberament, gozar de tota la muntanya baixa, e puixen així mateix, de la muntanya alta, esporgar los arbres y tallar rames, e que no puixen tallar ningun arbre per la soca e peu, ans bé, tinguen obligació de deixar les guies per a què la dita montanya y arbres de aquella se conserven. Y si se oferisca haver de tallar algun arbre per lo peu o soca per a ses necesitats, ho puixen fer demanant primerament licència ans de tallar aquell a persona llegítima que la puixa donar; e així mateix, puixen tallar per al reparo del asut tots los arbres que seran nezesaris, ab licéncia del alcayt o justícia.

XXXXV. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que puixen plantar olms e altres arbres a modo vulgarment dit de alamedes, en llochs còmodos, com no sia en perjuí dels vehins y de les heretats de aquells.

XXXXVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puixen cazar llíberament tot temps que vullguen, ab què no sia en temps vedat, ni ab senderes ni ab gosos ni instruments prohivits per furs del present regne; reservant-se emperò sa excelència vers si y sos succesors poder, en alguna ocació o ocacions, prohivir y vedar dita caza, y cazar en dit terme per temps y per crides.

XXXXVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo forment que tindran de ses collites, estant los molins corrents, no puixen traure’l a moldre a altra part alguna; y lo forment que compraran defora de dita vall e llochs de aquella, aprés que estiga dins dita vall e sos llochs, tinguen obligació de moldre’l en dits molins, sens poder traure aquell de dita vall. Emperò, si’1 voldran portar en farina de honsevulla que·l compren, ho puixen fer y estiga en sa facultat.

XXXXVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que cada hu dels nous vassalls e pobladors puixa fer en ses heretats e sembrar una fanecada de alfals e no més, pagant en lo temps que estarà ocupada en lo dit alfals quatre sous ademés del cens, ab lloïsme y fadiga, que aquella fa y respon.

XXXXVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, vehins, vassalls e habitadors de dita vall e llochs de aquella puixen reedificar de nou les casses que se’ls establiran, obrint de nou portes y finestres y tancant les que tenen, y alzar les parets y cambres de aquelles tant quant voldran, y baixar-les quant convinguen, a tota sa voluntat y sens demanar licència. E azò se entén en augment e milloria de aquelles e sens perjuhí dels vehins, conforme a les disposicions forals dels present Regne.

L. Ítem et ultimo, és estat pactat e concordat entre dites parts que los presents capítols e cascú de aquells sien executoris, ab sumissió y renunciació de propi for, variació de juhí e altres clàusules roborants y en semblants actes posar acostumades, conforme lo estil y pràctica del notari rebedor de la present capitulació.

Quibus quidem capitulis lectis et intelectis, nos partes praedictae laudantes et aprobantes, ratificantes et confirmantes omnia et singula in presentis capitulis et eorum singulis pactata, conventa, estipulata atque promissa, per nos et succesores nostros quoscumque, pacto speciali, solemni stipulatione interveniente, promitimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, atque juramus ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter tacta, omnia supradicta et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte contenta, deducta, <e>narrata, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promissa quantum ad unamquanque nostrum, partium¹⁵² predictarum, pertinent et spectare videntur, singula <suis> singulis referendo,¹⁵³ atendere et eficaciter complere et inviolabiliter tenere et observare, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa et stipulata sunt atque promissa, et <ea> <n>ullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere nec contravenire nec per aliquem vel aliquos contrafacere vel permitere, palam vel oculte, aliqua ratione vel causa. Si vero aliqua pars nostrum preincerta capitula et in eisdem contenta, concordata pactata, promissa atque estipulata et precontenta non observaverit vel adimpleverit, aut contra predicta capitula et in illis contenta venire aliquatenus presumpserit vel atentaverit aut contrafieri permiserit, palam vel oculte, sicque preincerta capitula et eorum singula ac in eisdem contenta, pactata, promissa atque stipulata quantum ad nos, dictas partes, et nostros et unamquamque partem nostrarum, partium predictarum, pertinent et espectant, pertinere et spectare atque prodese posint aut posent quomodolibet nunc et in futurum infringeretur, et ad debitum concordatum, pactatum, stipulatum atque promissum finem non deduceretur, aut si nos, dicte partes, aut nostri aut altera pars nostrarum, partium predictarum, in preincertis capitulis contenta, pactata, stipulata atque promissa non fecerimus, observaverimus et adimpleverimus, et seu¹⁵⁴ ad debitum pactatum effectum non deduxerimus aut deduxeri<n>t. Ita <quod>, premissa et desuper pactata, stipulata atque promissa, ad suum debitum atque promissum et per oblatum effectum minime sortiantur, pacto eodem inter nos, dictas partes, inito et convento,¹⁵⁵ stipulatione solemni interveniente, absque aliqua nostri vel nostrarum, partium predictarum, intimatione, notificatione, requisitione et protestatione ultra penam perjurii, ipso facto nos, dicte partes, et nostri aut altera pars nostrarum, partium predictarum, contraveniendo incidamus¹⁵⁶ et incurramus, incidant atque incurrant, penam duorum¹⁵⁷ mile florenorum de bonis nostris, nostrarum partium predictarum, contravenendo et inobedientis et predicta non observantis neque observare desiderantis exigendorum, et parti nostrarum, partium predictarum, parenti et obedienti et predicta observare et complere desideranti dandorum et solvendorum, pro pena et nomine pene, damno, expensis, injuria et interesse, rato semper hoc pacto manente. Ita quod,¹⁵⁸ exacta dicta pena vel non aut gratiose remisa, n<ih>ilominus predicta omnia et singula supra et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, concordata, stipulata atque promisa, in suis robore maneant et firmitate, quequidem pena, si comitatur, peti et exigi posit toties quoties fuerit contrafactum. Renunciantes scienter omni exceptioni rei sic non gestae, concordatae,¹⁵⁹ pactatae, estipulatae atque promissae, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continetur et enarratur atque scribi<tur>, et doli, condicioni sive¹⁶⁰ causa, et in factum actioni beneficiis legi ac juri dicentibus quod qui factum promitit, prestando interesse, liberatur,¹⁶¹ et omni alii juri, foro, privilegio vel consuetudini premissis obvianti. Ad quorum omnium et singulorum et supra et infrascriptorum, <ac misionum> si quas facere conti<n>gerit, solutionem, satisfactionem, emendam et complementum distringi, compelli <seu etiam> forciari possim<us>, nos, dictae partes, ad invicem <et vicissim>, per quemcumque judicem ubique eligendum secularem infra tamen Regnum Valentiae, in cuius foro et examine omnia superius pactata, stipulata atque promissa, nos, dictae partes, ad invicem et vicissim, adimplere et complere promitimus et teneamur ac si contractus esset ibidem celebratus et solutio destinata, <in> cuius foro, judicio et examine licet non sit judex nostrarum, partium predictarum,¹⁶² ordinarius. Nos <tamen> et omnia bona nostra submitimus nostro propio foro, <quo ad hec> penitus renunciando, et legi: «Si convenerit», foro: «De jurisdictione omnium judicum», et omni alii foro declinatorie,¹⁶³ fiantque inde per eum, <de et pro premisis> et super omnibus predictis et in dictis preinsertis capitulis pactatis et promissis, vendicio, executio et distractio bonorum omnium movilium et immovilium nostrarum, partium predictarum, privilegiatorum et non privilegiatorum, sine aliqua libelli oblatione,¹⁶⁴ litis contestatione aut <aliqua juris> solemnitate, <sed> ad solam exhivitionem presentis <publici> instrumenti et eius exempli, quod valere volumus,¹⁶⁵ et vim obtinere confessionis judicialis aut sententiae diffinitivae in rem judicatam transactae, a qua ulterius appelare vel suplicare non licet, nec observetur nec observare oporteat aliqua juris solemnitas, imo dicta pignora, executio, venditio et distractio bonorum omnium nostrorum, partium predictarum, fiant et fieri valeant pro ut in executionibus realibus et fiscalibus est fieri asuetum; nec admitamur nos, partes predicate, ad aliquas exacciones nec dilaciones justas nec injustas, imo ad excludendam omnem dilacionis <calumnie> et difugii materiam. Renunciamus scienter et expresse per especiale pactum omni libelli oblacioni, litis contestationi et quibusvis recursibus et appelationibus, et juri etiam apelandi, recurrendi et suplicandi ac facultati oblacionis bonorum immovilium, existentibus bonis movilibus et semoventibus vel privilegiatis. Addi<i>cientes nobisque ex dicto pacto concedente<s> quod¹⁶⁶ liceat nobis, partibus predictis, contra partem inobedientem variare <juditium et executionem in puncto quo sit et in> quacumque parte executionis, tam in loco, forma et examine quam in bonis et juribus <nostris> ratione contentorum in hoc instrumento, ad totam nostram omnimodam voluntatem, sine aliqua expensarum amissione et protestatione. Renuntiantes juri et foro dicentibus quod uno de duobus vel pluribus debitoribus convento non possit¹⁶⁷ contra alios correos,¹⁶⁸ <vel simul obligatos> procedi, donec primitus conventi bona sint discusa, et inventus non solvendo, et n<ih>ilominus <pacto eodem stipulatione predicte roborato>. Promitimus quod si ratione omnium predictorum complendorum a nobis et nostris aliqua pars nostrum damnum aliquot interese, gravamen¹⁶⁹ vel expensas substinuerit vel fecerit, totum id quidquid sit et quantumcumque fuerit no<bi>s et nostris, ad invicem et vicissim, solvere et restituere et emendare promitimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, una cum omnibus damnis, gravaminibus, sumptibus, missionibus, interese et expensis, super quibus omnibus credatur vobis et vestris vestra sola simplici juramento, sine testibus et alia probatione, quam juramenti delationem non posimus modo aliquo rebocare. Renunciantes juri et foro dicentibus delationem juramenti ante ipsius prestationem posse licite rebocare, et in eius prestatione partes presentes esse oportere. Et pro predictis omnibus et singulis sic atendendis, tenendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et jura mea mobilia et immovilia, privilegiata et non privilegiata, presentia et futura, habita ubique et habenda.

Quod est actum in villa de Fanzara, die primo mensis octobris anno a Nativitate Domini millessimo sexentessimo duodecimo.

Sig++na nostrum Andree Rois Puentes et Antoni de Villalba, ex una.

Sig+++++++++++na nostrum Ludovici Serrano, Petri Saura, Antoni Cano, Jacobi Talamantes, Jacobi Ruvio, Alexi Calatayud, Michaelis Planes, Gasparis Torres et Antoni Piquer, predictorum, qui hec singula suis singulis referenda laudamus, concedimus et firmamus.

Testes Ludovicus Merola et Franciscus Andreu, habitatores Vallis de Uxo, vicini et havitatores, ad firmas dictorum Ludovici Serrano, Petri Saura et Antoni Cano, vicinorum de Suleyma.

Et quo ad firmam dicti Andree Rois, presente, qui dicto nomine in loco de Benisanat, Valis de Uxo, dicto dia firmavit, fuerunt testes predicti.

Et quo ad firmam dicti Antoni de Villalta, dicto nomine, qui in loco de Benigafull, dicto Valis de Uxo, die vicessimo quarto mensis novembris dicti anni firmavit, fuerunt testes Joannes Montiel, presbiter, rector dictae vallis, et Melchior Rabasa, agricultor, eiusdem valis habitatores.

Et quo ad firmas dictorum Jacobi Talamantes, Jacobi Rubio, Alexi Calatayud, Michalelis Planes et Antoni Piquer, dicti loci de Saudent dicti vallis, qui in dicta villa de Fanzara, dicto die primo octobris firmarunt, fuerunt testes supradicti primi.