Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III - AA.VV - Страница 18

230.

1613, gener, 1. Orxeta.

Jeroni Ferrer, cavaller i comanador de la comanda d’Orxeta de l’orde de Sant Jaume o de Santiago, presenta els capítols d’una nova carta pobla als veïns d’Orxeta, després d’haver fracassat la primera donada. Reunits a l’església, dits veïns l’accepten i, seguidament, el text és enviat al Consell d’Ordes, a Madrid, per a ser aprovat per aquest. Finalment, el rei Felip III aprova dita nova població el 24 d’agost del mateix any.

Notari, Pere Joan Sebastià.

A. Arx. Mun. Orxeta, sense classificar. Còpia legalitzada feta a Orxeta el 12 de maig de 1735, pel notari Leopoldo Soler.

B. Arx. Mun. Orxeta, sense classificar. Còpia legalitzada, datada a Madrid el 27 d’agost de 1794, escrita pel notari Miguel Gómez.

Edicions:

a. Beltrán Reig, J. M., Capítulos otorgados por la Encomienda de Santiago para la repoblación de Orcheta, Alacant, Caja de Ahorros, 1977.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 336.

TEXT

Don Phelipe, por la gracia de Dios rey de Castilla, de León, de Aragón, de las Dos Sicilias, de Jerusalén, de Portugal, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdova, de Córcega, de Murcia, de Jaén, de los Algarves, de Alguecira, de Gibraltar, de las islas de Canarias, de las islas Orientales y Occidentales y islas y tierras firmes, señor de Viscaya y de Molina, etc., administrador perpetuo de la orden y cavallería de Santiago por autoridad appostólica, por quanto por parte de don Gerónimo Ferrer, comendador de Orcheta, en el Reyno de Valencia, me ha sido hecha relación que él havía hecho ciertas capitulaciones en los pobladores que avían venido a los lugares de dicha encomienda en lugar de los primeros que por la expulsión de los moriscos avían venido de nuevo a ellas, los quales eran de grandíssimo aprovechamiento para dicha encomienda por ser de los mejores que se avían hecho en todo el dicho Reyno con los demás pobladores de los lugares de él. Y para que quedasen hechas dichas capitulaciones con más autoridad, y que los dichos pobladores tuviesen con seguridad las dichas tierras, suplicó fuesse servido de ver las dichas capitulaciones, aprovarlas y confermarlas, dándole licencia para que las pudiese establecer como estava concertado o como la mi merced fuese, lo qual, visto por los de mi Consejo de las Órdenes y lo dicho por el mi fiscal procurador general de la dicha orden de Santiago y las dichas capitulaciones que de suso va hecha mención, que son del tenor siguiente:

Die II mensis januarii anno a Nativitate Domini M DC XIII.

Capítulos con los quales don Gerónimo Ferrer, comendador de la encomienda de Orcheta, de una, buelbe a poblar dicha encomienda por haberse despoblado con la capitulación pasada con los nuevos pobladores, los quales son los siguientes y la mayor parte que á de haver de población conforme la repartición que ha hecho de las heredades y término y casas:

Primo, Jayme Amigó, bayle, Pedro Juan Sebastián, notario, Jayme Barber, justicia, Juan Soriano y Juan Beneyto, jurados, Joseph Morales, almotasén, Pedro Baldó, sobrestante de la acequia, Melchor Avellá, lugartiniente, Salvador Planelles, Pedro Sarges, mayor, Pedro Sarges, menor, Antonio Galiana, Marcos Urríos, Miguel Lorca de Juan, Francisco Saragoza de Francisco, Francisco Saragosa de Miguel, Bartholomé Ripoll, Juan Soler, Pedro Monllor, Vicente Lorca, Ausías Linares, Miguel Avellá, albañil, Miguel Avellá, errero, Gerónimo Cruañes, Francisco Ximeno, Vicente Sellés, Vicente Llorens, Nicolás Soribas, Grabiel Codina.

1. Primeramente, ofrece que dará a cada labrador que veniere a poblar a dicha encomienda, una nueva eredad en la huerta, como están repartidas, con una noche y día de agua para regar aquella, que son veynte y quatro oras de agua, y otras heredades en el secano con algarrovales y tierra campa, conforme será la repartición. Y una cassa para vivir y algunos pajares para guardar la paja, a censo de fadiga y luismo que han de reconocer a la orden de Santiago de la Espada y, en su nombre, al comendador de dicho lugar que oy es y por tiempo será, pagando por todo lo que poseyeren, de censo, en el día y fiesta de Todos los Santos, una libra valenciana, que es de diez reales y diez dineros, cada uno, en dicha fiesta y día de Todos Santos.

2. Íttem más, ofrece dicho comendador que por todo el año de mil seyscientos y trece hará auto de este establecimiento a cada poblador de por sí, estableciéndole para sí, para sus hijos y descendientes lo que tienen señalado y posehen, assí en la huerta como en el secano, cassa y lo demás, para que pueda tenello como a cosa propia. Advirtiendo que los dos primeros años después de haver echo el establecimiento, no puedan vender las heredades ni los demás, ni parte de ello, a ningún poblador forastero sinó teniendo la voluntad del comendador. Y pasados los dos años podrá vender a su voluntad, pidiendo licencia a dicho comendador y pagando de luismo a razón de sueldo por libra de todo aquello que vendieren, como también lo hayan de pedir y pagar el mismo luismo si estos dos primeros vendieren ellos entre ellos, cargando a cada uno conforme lo que comprare, lo que ha de responder según la capitulación.

3. Ítem más, que puedan hacer donación y partir de los que tuvieren establecido con sus hijos, así hombres como mugeres, en contemplación de matrimonio para colocalles en sus casas, con solo pedir licencia al comendador, sin que por razón de dicha licencia le hayan de pagar luismo ni derecho alguno.

4. Ítem más, que después de partidas las tierras o hecho donación entre sus hijos, huviesen de tomar o haser casas nuevas para vivir en dicho lugar, hayan de pedir licencia a dicho comendador y pagar, por razón de la casa que tomaren o hicieren nueva, tan solamente veinte sueldos cada un año de censo por razón de dicha casa, en fiesta o día de Todos Santos.

5. Ítem más, que de todo lo que cogieren, assí en la huerta como en el secano, hayan de pagar enteramente el diezmo y primicia como se pagaba en tiempo de los moriscos, quitando por cada cahiz de grano una barchilla por razón de la labor, y no dejar balets sino que se limpie todo y se pague de todo diezmo y primicia.

6. Ítem más, que no tengan obligación los nuevos pobladores a pagar a ningunos censales de los que responde dicha encomienda, que están cargados sobre dicha universidad con sindicato o sindicatos hechos en tiempo de moriscos.

7. Ítem más, que el que tuviere heredad y casa en dicho lugar haya de vivir con su muger y hijos en él, y que no viviendo en dicho lugar le pueda dicho comendador despedille y quitalle las heredades, pagándole los trabajos que tuviere en ellas a conocimiento de dos personas nombradas, la una, por el señor o su bayle, y la otra por el amo de la heredad, y no queriéndola nombrar, la nombre el justicia de dicha encomienda.

8. Ítem más, que todas las regalías como son molinos, tienda, panadería, taberna y otra qualquiera cosa que tenga nombre de regalía, excepto la carnecería, que ésta la ofrece y da el comendador al pueblo para que, con el bobalar, se aproveche y busquen quien les descarnen, sean del comendador y las pueda arrendar o abituallar como a dicho comendador le pareciere.

9. Ítem más, que todos los oficiales toquen la nominación de ellos al comendador o a su procurador general en esta forma: que el día y fiesta de Navidad se nombre el justicia, el qual pueda nombrar un lugarteniente, y el día de Pasqua de Espíritu Santo se nombren dos jurados y un sobresequiero, y el día de san Miguel el almotacén, y en esta forma se observe todos los años.

10. Ítem más, que todos los adobos de todas las azequias y canales y balsa, y el alimpiallo y, en su lugar, hacello nuevo, venga a cargo de los nuevos pobladores, sin que el comendador haya de contribuir con ningún gasto de los que hicieren por razón de esto, sinó tan solamente, cada año, en cinquenta sueldos para subvención de las canales

11. Ítem más, que tengan obligación dichos pobladores a tener un guardián, el salario del qual toque a pagar a los dichos pobladores de la bolsa común o tacha que harán entre ellos. Y que para esto o los demás gastos que se ofrecieren, puedan los justicias y jurados, en presencia del señor o de su procurador general, siempre que fuere menester, hacer tacha o poner rediezmo entre ellos para los tales gastos, y para tener propios para los gastos que se ofrecieren a dicha universidad. Y que todo esto, como dicho es, se haga a conocimiento de dichos oficiales y procurador general.

12. Ítem más, que dichos pobladores no tengan obligación de dar ni partir con el comendador ningunos frutos de los que cojieren en la huerta ni secano, sino que, por razón de ello, dé cada poblador, el día de la hera, al dicho comendador, dos cahizes y medio de trigo cada año. Y el que el día de hera no tuviere trigo para pagar dichos dos cahizes y medio de trigo, haya de dar el día y fiesta de Nuestra Señora de agosto veinte libras valencianas por los dichos dos cahices y medio de trigo. Y que asimismo, hayan de dar el día de san Miguel diez arrobas de garrofas cada poblador cada año, sin estar obligados a darle derecho de ninguna otra cosa de las que cojieren en todo el término de dicha encomienda.

13. Ítem más, que el comendador o su procurador general pueden hacer pregón o poner pena de sesenta sueldos, y a otros que le parecieren y otras que bien visto le sean, para tener guardada la huerta y términos y del buen govierno del dicho lugar. Y que asimismo dichos nuevos pobladores han de estar sugetos al que el señor, o su procurador general o bayle que estará en su lugar, los pueda prender y castigar conforme la culpa y delito de cada uno, prestando basallaje real a jurisdicción de dicho comendador.

14. Ítem más, que todos los sábados del año tenga el comendador medio día de agua para su huerto y al bancal del alfalfa, y para hacer de aquella a su voluntad; y el otro medio día se reparta en los huertos que están cerca del dicho comendador, a voluntad del bayle, justicia y jurados de dicha encomienda. Y si hecha la repartición sobrare alguna hora o horas de agua de los huertos de los particulares, se vendan por los dichos jurados y, lo que se sacare, sirva para la luminaria del Santísimo Sacramento de la iglesia parroquial de la dicha encomienda.

15. Ítem más, que cada tanda tengan las tierras de la iglesia, por todas ellas, dos días con sus noches de agua, repartida en esta manera: la Alcora, un día con su noche de agua, que son veinte y quatro horas; los Lleveros de abajo las canales, un día de agua de sol a sol; y el agua que se recogerá en la balsa en la noche se ha de repartir, la mitad, en la tierra que era de Coís, con una y la otra mitad en los Lleveros que están debajo del molino del sol de la huerta.

16. Ítem más, que ningún poblador ni otra persona pueda cortar árboles ni parra de la huerta ni secano sin primero pedir licencia al comendador o a su procurador general, en pena de veinte y cinco libras, y que teniendo licencia la pueda cortar sin incurrir en ninguna pena.

17. Ítem más, que los salarios de los autos de los establecimientos y la capitulación sean obligados a pagarlos, es a saber, cada uno el de su establecimiento de sus heredades y casa, y el de la capitulación se haya de pagar de la bolsa común de dicha encomienda. Y que el notario que ha de recivir dichos autos se Pedro Juan Sebastián, notario, por tener la voluntad del dicho señor comendador.

18. Ítem más, que qualquier poblador que tuviere árboles en el secano de algarrofas, higueras, almendros o olivos, si no hubiere labrado las fojas donde ellos están el primero día de agosto, no coja las frutas de ellos.

En el primero día del mes de enero del año de la Natividad de Nuestro Señor Jesuchristo de mil y seiscientos y trece, don Gerónimo Ferrer, cavallero del hábito de Santiago, señor y comendador de Orcheta, en presencia del notario y testigos infraescritos, hizo juntar todos los vecinos que al presente se hallaron en el dicho lugr y encomienda en la yglesia parroquial de dicha encomienda, los quales son los siguientes: Pedro Jayme Amigó, bayle, Pedro Juan Sebastián, notario, Jayme Barber, justicia, Juan Soriano, Joan Beneyto, jurados, Josef de Morales, almotacén, Pedro Baldó, sobrecequiero, Melchor Avellá, lugarteniente, Salvador Planelles, Pedro Sarges, mayor, Pedro Ferges, menor, Antonio Galiana, Marco Uríos, Miguel Llorca de Juan, Francisco Zaragoza de Francisco, Francisco Zaragosa de Miguel, Bartholomé Ripoll, Juan Soler, Pedro Monllor, Vicente Llorca, Ausías Linares, Miguel Abellán, obrero, Miguel Abellán, herrero, Hierónimo Ybanies, Francisco Ximeno, Vicente Cellés, Vicente Llorens, Nicolás Sorrives y Gabriel Codina.

Y estando todos juntos, requirieron a mí, Pedro Juan Sebastián, notario, que les leyese los capítulos arriba dichos que el dicho don Gerónimo Ferrer, caballero del dicho ábito y comendador de dicha encomienda de Orcheta y dichos vecinos, de otra, tenían capitulado, los quales por mí, dicho notario, le fueron lehidos de la primera linea hasta la última. Y luego fueron interrogados dichos vecinos por el dicho don Gerónimo Ferrer si era lo que les havía lehido lo que tenían capitulado, y todos juntos dijeron que sí, y luego requirieron a mí, Pedro Juan Sebastián, notario, les reciviese carta pública la qual por mí les fue recibida en el dicho lugar de Orcheta, los arriba dichos día, mes y año, siendo por testigos Jayme Bueno, criado del dicho señor comendador, y Juan del Chan, ministro de dicha encomienda, y residentes todos en dicho lugar.

La sobredicha capitulación escrita con site cartas de oja grandes, comprendida la presente, es estada recivida por mí, dicho Pedro Juan Sebastián, notario y escribano público por todo el Reyno de Valencia, y porque en qualquier parte plena fee y sea donada y atribuida, pongo aquí mi signo.

Fue acordado que debíamos mandar dar esta mi carta por la qual, sin perjuicio de tercero y de mis rentas reales y maestrales, confirmo y apruebo, loo y ratifico las dichas capitulaciones que desuso ban incorporadas, hechas por el dicho don Gerónimo Ferrer, comendador de la dicha encomienda de Orcheta con los nuevos pobladores de ellas, al qual doy licencia y facultad para que las pueda establecer y sean guardadas, cumplidas y executadas en todo y por todo, según y de la forma y manera que en ella se contiene y declara ahora y de aquí adelante, quanto mi merced y voluntad fuere, con tanto que esta confirmación que así hago de las dichas capitulaciones se traiga a aprovar y confirmar al primer Capítulo General que de la dicha orden se celebrare, y lo que de otra manera se hiciere sea ansí ninguno y de ningún valor ni efecto. Y mando a el dicho don Gerónimo Ferrer y a los demás comendadores que después de él fueren de la dicha encomienda, y a los vecinos que al presente hay en los lugares de ella y hubiere de aquí adelante, y a los mis visitadores generales de la dicha orden de Santiago y otros juezes y justicias qualesquier y demás personas a quien tocare lo aquí contenido en qualquier manera, lo guarden y cumplan y hagan guardar y cumplir sin que se exceda de ello en cosa alguna, de lo qual mandé dar y di esta mi carta firmada de mi mano y sellada con el sello de la dicha orden, en San Lorenzo el Real, a veinte y quatro días del mes de agosto de mil seiscientos y trece años.

Yo, el rey.

Yo, Francisco González de Heredia, secretario del rey nuestro señor, la fize escrivir por su mandado.

231.

1613, abril, 13. València.

Enric Ramon Folch de Cardona i d’Aragó, duc de Cardona i de Sogorb, senyor de les baronies de la Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, viles de Paterna, Benaguasil i Pobla de Vallbona, i del lloc de Geldo, mitjançant el seu procurador Jaume Beltran atorga nova carta de poblament als veïns de Benaguasil per les desavinences sobre el contingut de la primera atorgada l’any 1611. El document també inclou la renúncia d’ambdues parts als drets i contingut d’aquesta primera carta de poblament.

Notari, Francesc Bertomeu Simanques.

A. APPV, Protocol núm. 24.478, notari Francesc Bertomeu Simanques. Document original.

B. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 8, núm. 14. Còpia feta per Andreu Mateu d’Alagó a partir del protocol original que era conservat per Victorià Millera, també notari de València, sense data.

C. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 450. Còpia simple, sense data.

D. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (1). Còpia legalitzada feta pel notari Joan Batiste Gotero, de Benaguasil, a partir de la còpia feta en 1654 per Josep Revillo, notari de València, qui conservava els protocols originals de Maties Xorruta (sic, perquè el notari atorgant és Simanques).

E. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (2). Còpia simple amb lletra del segle XVII.

F. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (3). Còpia sense data feta pel notari Vicent Corts, de València, lletra del segle XVIII.

G. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (4). Còpia feta pel notari Joan Antoni Català amb data 20 de desembre de 1757.

H. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (5). Còpia feta pel notari Francesc Macià Gilabert, amb data 17 de desembre de 1757.

I. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (6). Còpia sense data, feta pel notari Francesc Simanques.

J. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (7). Còpia simple, sense data e incompleta.

K. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 6, núm. 1 (1). Còpia simple, sense data.

Edicions:

a. Nicolau Bauzà, J., Pàgines de la història de Benaguasil, Benaguasil, Ajuntament de Benaguasil, 1990, pp. 278-285.

b. Grau Escrihuela, A., Señorío y propiedad en el País Valenciano: los dominios de la Casa Ducal de Medinaceli (siglos XVI-XVIII), Tesi doctoral, Universitat de València, 1993, pp. 867-880.

TEXT

Die XIII mensis aprilis anno a Nativitate Domini M DC XIII.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos Jacobus Beltran, miles, civitatis Valentie habitator, tanquam procurator excelentissimi domini don Henrici Raymundi Folch de Cardona et ab Aragonia, olim Fernandez de Cordova, ducis Cardone et Sugurbi, marchionis de Comares et de Pallars, comitis Empuriarum et Pratarum, magni Aragonum conestabilis, vicecomitis de Villamur, alcaydi domicellorum sacre, catolice et regie magestatis domini nostris regis, domini baroniarum de Entensa, Arbeca et Juneta in principatis Cathalonie, et villarum de Lucena, Spejo et Ahillon in regno Castelle, baroniarumque Vallis de Uxo, Serre d’Esllide, villarum Paterne, Benaguazil et Popule Vallisbone, alias de Benaguazil, locique de Xeldo, in presenti regno, pro ut de mea procuratione et spetiali ordine ad infrascripta facienda constat quadam epistola sive litera missiva mihi directa manuque propria dicti excellentissimi domini ducis subscripta, data in villa de Lucena, regni Castelle, die [en blanc] mensis [en blanc] \proximi preteriti huius/ anni [en blanc], habens plenum posse infrascripta faciendi, ex una. Thomas Cervera, justitia, et juratus, Baptista Rohiz, Gaspar Rubio, Franciscus Gombau, Amalo Hernandez, Petrus Silvestre, Franciscus Quinti, Gil de Gueca, Joannes Gallart, Joannes Vanovesquer, Petrus Gil, Vincentius Torner, Joannes Faus, Monserratus Palau, Dominicus Martinez, Joannes de Furnes, Damianus Vidal, Vincentius Beltran, Franciscus Beltran, Joannes de Lube, Petrus Ramada, dierum major, Joannes Romero de Marsalenes, Dominicus Saera, Franciscus Ramon, Joannes Miralles, Martinus Rull, Franciscus Rodes, Petrus Coral, Baptista Rodrigues, Michael Dura, Salvator Ginestar, Hieronimus Capella, Jacobus Palomares, dierum major, Joannes Texeda, Joannes Calatayut, Baptista Sales, Joannes Cathala, Michael Marcho, Joannes Vilanova, Vincentius Seves, Ludovicus Andilla, Antonius Domenech, Joannes Puja, Franciscus Peris, dierum major, Petrus Miquel, Petrus Serrat, Josephus Munyos, Petrus Ramada, dierum minor, Raphael Fortesa, Joannes Baptista Topoli, Ludovicus Falcho, Franciscus Montezinos, Michael Calbet, Bertrandus del Olmo, Joannes Ros, Anthonius Pellicer, Anthonius Montaner, Guillermus Bellmont, Joannes Romero de Llinares, Joannes Rodrigues, Anthonius Alcala, Jacobus Garcia, Bartholomeus Tous, Jacobus Horts, Jacobus Palomares, dierum minor, Joannes Fames, Baptista Jorda, Petrus Vilarruel, Joannes Sans, bagot major, Franciscus Peris, corderius, Marchus Sales, Stephanus Ginestar, Hieronimus Coscollosa, Balthezar Armengol et Salvator Pla, novi populatores et habitatores dicte ville de Benaguazil, ex altera partibus. Attendentes et considerantes quod pro e<x>pulsione universali maurorum presentis regni, de quibus populata existebat villa predicta de Benaguazil, facta et exequtata ex ordine sacre catholice et regie magestatis, fuit dicta villa de Benaguazil populata, instrumento re\cepto per Mathiam Chorruta, notarium, sub die VIIII mensis octobris anni M DC undecimi, et causis et rationibus infradicendis revocanda et cancellanda dicta populatio et presens facere de novo populationis instrumentum. Attendentes insuper et considerantes quod tam juxta regia<m> preconia<m> et edicta<m> causa<m> dicte expulsionis facta<m> et publicata<m> quam alias juxta foros presentis regnis et justitie dispositionem, omnes domus, terre et possessiones dictorum maurorum expulsorum a dicta villa de Benaguazil sunt proprie dicti excelentissimi domini ducis, et fuit actum et conventum \inter nos, partes predictas/, super populatione dicte ville iam alias facta et nunch iterum fienda, et pro eius debito efectu et perpetuitate, precedentibus diversis colloquiis et tractatis super dicta populatione et cum maturo concilio et deliberatione ac consultatione dicti excelentissimi domini ducis, ideo, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, et nostris, quod inter nos, partes predictas, ratione et causa dicte populationis dicte ville de Benaguasil fuerunt atque sunt inhita, conventa, pactata atque stipulata capitula per notarium infrascriptum in presentia nostrum, dictarum partium, lecta et publicata, thenoris sequentis:

Capítols fets y firmats per y entre lo procurador del duch de Cardona, senyor de la vila de Benaguazil, de una, y los nous pobladors de dita vila, de altre.

I. E primerament, per quant ab capitulació y acte de població fet y firmat entre parts dels procuradors de sa excelència, de una, y los dits y altres pobladors de la villa de Benaguazil de altre, rebut per Matia Choruta, notari, en nou del mes de octubre de l’any M CD XI, se donà la forma de la població de la present vila; y per quant la dita població, en lo modo en dit acte contengut, no és stada permanent segons ho ha amostrat la experiència, ans bé, se’n són anats molts dels particulars, vehins y pobladors de dita vila qui fermaren dit acte, y los demés qui han restat y resten ho han dexat de fer per haver-se tractat de nou asiento y població. Y axí, ab orde particular de sa excelència y encara ab aprobació y decret del senyor virrey y Real Audiència, se ha de fer nova població y en la forma y modo que en los capítols devall scrits se declararà, precehint emperò renunciasió general y particular, no sols a la dita població però encara als establiments que conforme lo thenor de aquella són estats fets y fermats. Per so, és estat pactat y concordat entre dites parts que se hage de renunciar, segons que aquelles renuncien ab lo present capítol, ad invicem et vicisim, axí al dit acte de població com a tots y qualsevol \actes de/ stabliments particulars fets fins al dia de vuy en exequció de dita població, en lo modo y forma contenguts en aquella, de tal manera com si no fossen estats fets ni fermats, taliter que la una part ni l’altra no·s puguen valer de dits actes de població y stabliments, ara ni en lo sdevenidor, ans bé en quant menester sia cancel·len y lineen aquells y lo altre de aquelles respective.

II. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per quant és just y haja distinció y diferència de la stima de les cases de dita vila, per so se hage de fer, segons se fa, distinció y declaració de tres gèneros de cases que són: majors, mijanes y menors, en la forma infrascripta.

III. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que de¹⁸⁷ les cases majors dits nous pobladors hajen y tinguen obligació de donar y pagar a sa excel·lència, per rahó de la entrada, trenta lliures pagadores dins sis anys, contadors des de dit dia de VIIIIº de octubre M DC XI en avant consequtivament, en sis iguals pagues sens interés algú, comensant la primera paga finit y acabat lo primer any, contadors segons és dit, y la segona acabat lo segon any. Y axí matex, hagen y tinguen obligació de pagar a sa excel·lència, quiscun any, y a sos successors, vint-y-cinch sous de dita moneda censals, rendals y perpetuals, ab lluïsme y fadiga y tot altre plen dret de rebre aquells segons fur de València, pagadors en la festa de sant Joan de juny en una paga, comensant la primera paga, per pacte, en sant Joan de juny de l’any proppassat M DC XII, \y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment, exceptades emperò les cases més principals y millors de la dita vila, en les quals se reserva facultat de imposar major cens y més quantitat de entrada/.

IIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per rahó de quiscuna de les cases mijanes que se’ls stabliran, hagen y tinguen obligació de pagar a sa excel·lència, per rahó de la entrada en aquelles, vint lliures moneda reals de València, pagadores dins sis anys en sis iguals pagues sens interés algú, comensant la primera paga finit y acabat lo primer any contador, segons és dit, del dit dia de VIIII del mes de octubre del any M DC XI. Axí mateix, los dits nous pobladors hagen y tinguen obligació de donar y pagar a sa excel·lència y sos successors, quiscun any, vint-y-sinch sous de la dita moneda reals de València, censals, rendals, annuals y perpetuals, ab lluïsme y fadiga y tot altre plen dret de rebre aquells segons fur de València, pagadors quiscun any en dit termini y festa de sent Joan de juny en una paga, comensant a sent Joan de juny M DC XII y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment.

V. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per quiscuna de les cases menors que se’ls stabliran, hagen y tinguen obligació de pagar a sa excel·lència, per rahó de la entrada en aquelles, deu lliures reals de València pagadores segons és dit en los precedents capítols. Axí mateix, hagen de pagar ells y sos successors,¹⁸⁸ quiscun ani, vint-y-sinch sous de dita moneda reals de València censuals, annuals y perpetuals, ab lluïsme y fadiga, pagadors en dit termini e festa de sent Joan de juny en una paga, comensant a sent Joan de juny M DC XII y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment/.¹⁸⁹

VI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per quant y ha moltes cases derrocades y patis en la dita vila de Benaguazil, per so és estat pactat que se’ls stabliran aquelles y aquells a les persona o persones que les volran de nou fabricar y obrar, ab obligació de pagar quiscun any a sa excel·lència y sos successors vint-y-sinch sous de cens, ab lluïsme y fadiga, pagadors en lo dia y festa de sant Joan de juny en una paga, \y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment/.¹⁹⁰

VII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que tinguen obligació, los dits nous pobladors, de donar y pagar a sa excel·lència y a sos successors, quiscun any, dotse diners de la dita moneda per lo dret del morabatí, lo qual dret se hage de exhigir y cobrar de set en set anys y en la forma y modo que se acostuma cobrar per Sa Magestat.

VIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo dit senyor duch de Cardona stablirà als dits nous pobladors y a sos successors les terres de la horta y regadiu de la dita vila de Benaguazil y terme de aquella, y les demés terres que estan en terme de la Pobla que eren dels moriscos expulsos, les que parexerà competents per a quiscú de dits pobladors; guardant emperò igualtat en les reparticions, sols donant a quiscú en sa partició de les terres bones y de les que no són tals, al respecte emperò del que aparexerà poder y deure’s donar a quiscú de dits pobladors.

VIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que dits nous pobladors, y sos successors in perpetuum, hagen de tenir axí les cases com les terres que se’ls stabliran, y conservar aquelles a ús y costum de bon adquiridor y les terres procurar-les a ús y costum de bon llaurador, sots pena de comís. Y que lo fem que en qualsevol manera tindran los dits \nous pobladors, haja de ser per a les terres que se’ls stabliran en execució del present acte/.

X. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per rahó de les terres que·ls han¹⁹¹ de stablir, hagen de pagar y paguen los dits nous pobladors y los seus, a sa excel·lència y sos successors in perpetuum, en esta forma, so és, de tots los fruits y grans que·s culliran en les terres de la horta y regadiu que se’ls stabliran, axí en lo terme de Benaguazil com de la Pobla, la séptima part per a la senyoria, pagat primer lo delme en cars que se hage de pagar en fruits y la primícia. Assò emperò declarat, que sempre y quant se declararà en la causa que se porta y tracta entre parts de sa excel·lència del senyor duch, de una, y lo capítol y canonges y degà de la santa isglésia de València, de altra, sobre lo modo de la paga dels delmes de la dita vila en favor de sa excel·lència, de què los delmes se han de pagar en la quantitat que fins vuy se ha acostumat y no en fruits, que en tals cars les dos parts decimals que·s pretenen cobrar en fruits per los dits degà y capítol, se hagen de pagar en fruits a sa excel·lència y a sos successors, restant a càrrech de sa excel·lència y dels seus lo pagar la quantitat de setanta-y-sinch lliures que fins huy, en lloch y per rahó de dites dècimes, se han pagat y acostumat pagar als dits capítol, degà y canonges. Y assò declarat que los arbres de dita horta sien franchs de partició, exceptades les oliveres y garroferes, que hagen de pagar y paguen dret del fruit en la forma desusdita.

XI. Ytem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, ultra de les dites particions, hagen y sien obligats, los dits nous pobladors y los seus, de pagar a sa excel·lència y a sos succesors lo ters delme de tots qualsevol fruits, grans y explets que·s culliran en dites terres que se han d’establir, axí en la horta com en lo secà, lo qual ters delme se hage de entendre de ser aposat sempre ultra de qualsevols particions.

XII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, ademés de les dites particions, hagen de pagar los dits nous pobladors, per si y per sos successors imperpetuum, sis sous per cascuna cafissada de terra que·ls establiran en la horta y regadiu, de cens, ab lluïsme y ab fadiga y tot altre dret emphiteòtich segons furs de València, pagadors en lo dia y festa de sant Joan de juny en una paga, comensant la primera paga en sant Joan de juny primervinent y l’altre en sant Joan aprés següent, y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment.¹⁹²

XIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dits parts que no·s puguen plantar morerals formats en les terres que se han d’establir, sinó sols posar moreres per les vores de manera que no impedixquen les collites y splets que se han de fer en la terra campa.

XIIII. Ytem, és estat pactat y concordat entre dites parts que la part tocant a la senyoria se hage de donar en la hera per los vassalls, precehint emperò partició fahedora en presència y de consentiment del senyor, y no de altra manera.

XV. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, del vi <que> se cullirà en la horta y regadiu de dites terres <que> se han de stablir, se hage de pagar, ara y perpètuament, a sa excel·lència y a sos successors, a la setena, so és, de set cànters de vi, hu al duell del trull hont se serà veremat, y ultra de assò se hage de pagar lo ters delme y, en son cars, les dos parts bisbals com està dit en respecte dels grans y fruits.

XVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, de tots los fruits, grans, splets que·s culliran en los secans de dita vila, se hagen de pagar, de deu, hu a la senyoria, en la matexa forma y de la matexa manera que se ha dit en respecte dels fruits, grans y vi de la horta y regadiu; y, ultra de assò, lo ters delme y, en son cars, les dos parts decimals en la forma que demunt se ha declarat.

XVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, ultra dites particions, se hagen de pagar, per rahó de les terres del secà que·ls stabliran, axí fructíferes com hermes, sis diners per cascuna cafissada de cens, ab lluïsme y fadiga y tot altre dret emphiteòtich, pagadors \en los mateixos terminis y forma que lo cens de les terres de la horta/.

XVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, dels garroferals que·s plantaran en lo secà, no se hage de pagar dret algú en los primers deu anys aprés que seran plantats, sinó sols lo dit cens en diners.

XVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, de les dites particions y responsions que se han de fer y prestar a sa excel·lència, se hagen de fer sempre verdadera y llealment y sens frau algú.

XX. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, los dits nous pobladors y sos successors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen a sa excel·lència y a sos successors, de conservar y adobar quiscun any et in perpetuum lo assud, cèquies, passos de rambles, ponts y lo demés que convinga al benefici de les sèquies regants la horta de dita vila, ab despeses y gastos; ab tal emperò pacte y condició: que no puguen impedir la aygua per a moldre los molins de dita vila propris de sa excel·lència.

XXI. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, tostemps y quant dits nous pobladors y sos successors tindran necessitat del pinar que té sa excel·lència en terme de dita vila, axí per reparar los assuts y cèquies de aquella, puguen tallar de aquell los pins que per a dit efecte tan solament hauran menester; y que de aquell ni part de aquell, en res ni per res puguen vendre a persona alguna, sots pena de deu lliures aplicadores als cófrens de sa excel·lència. Y sots la matexa pena no puguen fer carbó del dit pinar ni part de aquell, donant-los facultat de què puguen aprofitar-se del tacons del dit pinar.

XXII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, tostemps y quant los dits nous pobladors y sos successors, per la nova fabricació de les cases derocades y patis de la dita vila, tindran necessitat del pinar de sa excel·lència, és a saber, algunes bigues, aquelles puguen pendre del dit pinar per a dits obs, precehint emperò llicència de sa excel·lència o de son llegítim procurador, àlias encórreguen en pena de sexanta sous aplicadors als cófrens de sa excel·lència.

XXIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors tinguen obligació, segons que ab lo present capítol se obliguen a sa excel·lència y sos successors, moldre en los molins fariners, arrossers y almàsera, y coure en lo forn de dita vila de sa excel·lència, per ser regalies de sa excel·lència y de sos successors, sots pena de sexanta sous aplicadors a sa excel·lència per cada vegada que contravindran a quiscuna de les sobredites coses. Assò, emperò, entès y declarat que fora de la tenda no puguen vendre l’oli de mitja arroba en avall; arròs, de mig almut en avall, y lo matex se entenga de tot gènero de llegum. Y que ningú puga revendre en sa casa cosa alguna per menut, exeptant emperò ayguardent, lo qual, com proceïxca de vi de sa cullita, verdaderament y \sens frau/ que se’ls hage fet agre, y de aquell fassen ayguardent y aquell puguen vendre en llurs cases. E axí matex, no puguen vendre lo vi de mitja quarta en avant y hage de ser de cullita de terres que se’ls stabliran; e si lo contrari faran, sien correguts en pena de sexanta sous per quiscuna vegada que contravindran, aplicadors la tersera part a sa excel·lència y les altres dos parts se hagen de dividir y partir entre lo acusador y la part interessada, que és lo tender y taverner y forner.

XXIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, per quant en la dita vila de Benaguazil se ha de construhir y fabricar un hostal o dos per conte de sa excel·lència, per so ningú dels pobladors nous y sos successors no puguen acullir per interés ne paga alguna a foraster algú, sots pena de deu lliures aplicadores als cófrens de sa excel·lència.

XXV. Ítem, és estat pactat y concordat que totes les vendes, alienacions y transportacions e regonexenses e altres qualsevols gèneros de actes que·s faran de dites cases e terres, o per rahó de aquelles, y dels quals se dega, se hage de pagar lluysme a sa excel·lència e sos successors conforme los furs del present regne al respecte de les quantitats del cens.¹⁹³ Y que los actes dels sobredits contractes, en qualsevol manera que sien, los hage de rebre lo notari que sa excel·lència volrà y senyalarà, e no altre notari algú, sots decret de nul·litat.

XXVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència se reserva per a si y per a sos successors les deveses, herbes, pasts y passos de bestiar del terme de la dita vila, per a què sa excel·lència y sos successors puguen fer de aquelles a ses voluntats, designant a dits pobladors bovalar competent, e axí matex al carnicer o havituallador. Assò emperò entès que, per quant als dits nous pobladors se’ls oferiran alguns gastos, axí per rahó de dita vila com per la excel·lència de aquella, se puga aprofitar y se aprofite la universitat de dita vila de les dites herbes e pasts per temps de huyt anys, contadors del dia que·s fermarà la present capitulació en avant. E axí matex, dita universitat se puxa aprofitar y aprofite del dret del past que dit ganado té obligació de donar y pagar per dit temps de huyt anys, contadors, segons dit és; y finits aquells cesse ipso facto la present concessió feta a dita universitat.

XXVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos successors sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a fer y conservar les obres necessàries en llurs cases, com a bons vassalls y emphiteotas, y millorar aquelles conforme sa posibilitat y voluntat.

XXVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen a sa excel·lència y a sos successors, de conservar tostemps y contínuament les muralles y portals, portes y presons de dita vila a ses pròpries despeses y gastos.

XXVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos successors se hagen de obligar, per si y per sos successors, segons que ab lo present capítol se obliguen a sa excel·lència e a sos successors, a residir y estar contínuament ab son domicili y capmajor en la dita vila de Benaguasil y terme de aquella, per temps de quatre anys comptadors del dia que fermaran la present capitulació. Y lo qui faltarà y dexarà de residir en dita vila per temps de sis mesos contínuament ab son domicili y capmajor, segons és dit, encórrega en pena de comís, so és, que ipso jure resten commissades les casa y terres que se li hauran stablit.

XXX. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors, aprés de haver residit y habitat en la dita vila de Benaguazil per temps e·spay de quatre anys ab son domicili e capmajor, e no ans, puxen vendre, alienar y transportar les cases y terres que se’ls stabliran, en lo modo e forma que se’ls declararà e se’ls dirà en lo següent capítol de la present capitulació, com cosa pròpria de aquells. Y si dins termini de quatre anys se’n aniran de la dita e present vila, no puxen en tal cas vendre, alienar ne transportar ni regonéxer les dites cases e terres a persona alguna, ans bé, ipso facto resten commissades y la senyoria útil consolidada ab la directa, y en tal cas sa excel·lència y sos successors puxen fer de aquelles a sa voluntat.

XXXI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, passats los quatre anys, los quals tenen obligació los dits nous pobladorss y sos successors de residir personalment ab son domicili y capmajor en la dita vila de Benaguazil, algú o alguns de aquells volran anar a viure e residir en altre qualsevol part, primerament e ans de totes coses hagen de contar ab sa excel·lència o ab son llegítim procurador o ab sos successors, y pagar-li lo que li deuran y, feta dita paga, tinguen facultat de vendre, alienar e transportar o regonéxer casa o cases y heretats que tindran a qualsevol persona o persones, com no sien eclesiàstiques, militars ni exempts. La qual venda, alienació y transportació o regonexensa no puguen fer que primer, lo dit comprador o la persona que ha de succehir en son lloch, no se obligue a residir personalment en dita vila, ab son domicili y capmajor, dins dos mesos aprés de ser fermats los actes, y prometent residència personal, sots pena de comís de les tals cases y heretats y la útil senyoria consolidada ab la directa, reservant-se emperò sa excel·lència y sos successors facultat de poder donar llicència, dispensant y derogant lo present capítol a sa voluntat.

XXXII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que lo dit senyor duch de Cardona¹⁹⁴ stablirà les dites cases, terres e heretats, axí de terra regadiu com de sechà, de tot lo terme de la dita vila de Benaguazil, als dits nous pobladors y a sos successors en la forma desusdita en los antecedents capítols, ab què sien de son for y jurisdicció,¹⁹⁵ a la qual se hajen de subjetar y subjeten com als demés barons del regne, y no a persones militars, eclesiàstiques, exempts y privilegiats ni que gosen de privilegi militar; ab tal emperò pacte y condició, que contant del contrari, resten ipso facto extints, cessats y anul·lats los dits stabliments, y sa excel·lència y sos successors ab líbera facultat de poder-los stablir de nou en favor de les persones que·ls aparexerà no exemptes y sosmeses a la jurisdicció dels barons.

XXXIII. Ítem, és estat pactat y concordat que en ningun temps se puguen fer les dites vendes, alienacions, transportacions ni regonexenses a dites persones militars, eclesiàstiques, privilegiades y exemptes, sots decret de nul·litat de actes y encorriment de pena de comís; reservant emperò, sa excel·lència y sos successors, facultat de poder dispensar y derogar lo present capítol a sa voluntat sempre y quant los aparexerà.

XXXIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que ninguna persona dels nous pobladors ni sos successors puguen traure, de la mina de la arena del vidre, cosa alguna sinó per obs de ses pròpries cases construïdes en dita vila de Benaguazil.

XXXV. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que totes les mines de ara o en lo sdevenidor se trauran, de qualsevol gènero de metall que sien, en la dita vila de Benaguazil y son terme, sien de sa excel·lència y de sos successors.

XXXVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que sa excellència ni sos procuradors no entenen admetre, per nou poblador o pobladors, ad aquell o aquells que conste haver fermat acte de població en altra qualsevol part aprés de la expulsió dels moros.

XXXVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que sa excellència y sos successors hagen de obligar-se, segons ab lo present capítol se obliguen y vol restar obligat, en haver de pagar les proprietats y pensions de censals y altres deutes que li tocaran, axí per conte propri com per conte de la universitat de dita vila de Benaguazil y particulars de aquella, en tant quant serà declarat per Sa Magestat y en lo modo y forma que Sa Magestat serà servit donar en lo asiento que se ha de pendre en la solució y paga de dites coses, y no en més; restant emperò, los dits vehins y habitadors, deslliures y desobligats de la solució y paga de dits censals y deutes.

XXXVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que los presents capítols y qualsevol de aquells sien exequtoris, ab submissió y renunciació de propri for, variació de juhii y ab les demés clàusules en semblants actes posar acostumades, conforme lo stil y pràctica del notari rebedor de la present capitulació.

Quibus quidem capitulis lectis et publicatis atque intellectis nos, partes predicte, laudantes, aprobantes, facientes atque firmantes omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis pactata, conventa, concordata atque stipulata et promissa per nos, dictis respective nominibus, pacto speciali stipulacione solempni interveniente, promitimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, atque juramus ad dominum Deum et eius santa Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter et sponte tacta, omnia supra et infrascripta et in preinsertis capitulis singulariter et distincte contenta, deducta et enarrata, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promissa quantum ad unamquamque nostrum, dictarum partium, pertinent et spectant, pertinere et spectare videntur, singula suis singulis referendo, attendere eficaciter et complere, tenere et inviolabiliter observare pro ut in capitulis predictis et eorum singulis concordata, pactata, conventa, stipulata simul atque promissa fuerunt, et ea unquam tempore infringere, revocare, contradicere nech contravenire nech aliquem vel aliquos contravenire facere vel permitere, palam vel oculte, aliqua racione vel causa. Si vero, aliqua pars nostrum preinserta capitula et eorum singula et in eisdem contenta, pactata, conventa, stipulata atque promissa, non observaverit vel adimpleverit, aut contra premissa capitula et in illis contenta venire presumpserit vel attemptaverit aut contrafieri permiserit, palam vel oculte, sicque preinserta capitula et eorum singula et in eis contenta, pactata, promissa et stipulata quantum ad nos, dictas partes, et nostros et unamquamque nostrum, partium predictarum, pertinet et spectat, pertinere et spectare atque prodesse possit aut posset quomodolibet nunch et in futurum infringerentur et ad debitum concordatum, pactatum, stipulatum atque promissum efectum non deducerentur, aut si nos, dicte partes, et nostri et altera nostrum, partium predictarum, in preinsertis capitulis contenta, pactata, stipulata atque promissa non fecerimus, observaverimus et adimpleverimus et seu ad debitum, pactatum et concordatum efectum non deduxerimus aut deduxerint. Ita quod, premissa et desuper pactata, stipulata atque promissa suum debitum atque promissum et per oblatum effectum minime sortiantur, pacto eodem inter nos, dictas partes, inhito et convento, stipulatione solempni interveniente, absque aliqua nostri vel nostrarum, partium predictarum, intimatione, notificatione, requisitione et protestatione, ultra perjurii penam, ipso facto nos, dictas partes, et nostri aut altera nostrum, partium predictarum, contraveniendo incurramus et incidamus, incurrat¹⁹⁶ atque incidat penam centum librarum monette regalium Valentie, de bonis partis nostrum, partium predictarum, inobedientis et predicta non observantis neque observare desiderantis exigendarum, et parti nostrum, partium predictarum, parenti et obedien ti et predicta observanti et adimplere et observare desideranti aplicandarum, dandarum et solvendarum pro pena et nomine pene, dampno, expensis et interesse, rato semper hoc pacto manente. Ita quod, exacta dicta pena vel non aut gratiose remissa, nihilominus predicta omnia et singula supra et infrascripta in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, concordata, stipulata atque promissa in suis robore maneant et firmitate, quequidem pena comitatur et exhigatur, commiti et exhigi possit toties quoties fuerit contrafactum. Renuntiantes dictis nominibus scienter omni exceptioni¹⁹⁷ rei sich non geste, inhite, concordate, pactate, stipulate atque promisse pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continetur, enarratur atque scribitur, et doli, conditioni¹⁹⁸ sive causa, <et> in factum actioni benefitiis, juri et legi dicentibus quod qui factum promitit, prestando interesse, liberatur, et omni alii juri, foro, privilegio et consuetudine premissis adversantibus. Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum, ac missionum expensarum, si quas fieri contigerit, solutionem, satisfactionem, emendam et complementum dist<r>ingi, compelli seu etiam fortiari possimus nos, dicte partes, dictis respective nominibus, ad invicem et vicissim, tam per gubernatorem Regni Valentie vel per alium quemcumque judicem secularem tamen ubique eligendum intra dictum regnum, quam per regium vicarium et judicem ordinarium iam dicte civitatis Valentie et seu per alium quemcumque judicem dicte civitatis et Regni Valentie seu ipsorum curias et earum quamlibet respective in cuius foro, juditio et examine omnia predicta supra et infrascripta et in presentis capitulis et eorum singulis contenta, pactata, stipulata atque promissa nos, dicte partes, dictis respective nominibus, ad invicem et vicissim, adimplere, complere, tenere et observare promitimus et teneamur ac si contractus esset ibidem celebratus et solutio destinata, cuius foro, districtui et juditio licet non sit vel fuerit judex ordinarius nostrum. Nos tamen et omnia bona dictarum partium respective submittimus, supponimus et astringimur nostro propio foro dicti excelentisimi domini ducis penitus et de certa sciencia renuntiando, dictis nominibus respective, et legi: «Si convenerit», foro: «De jurisdictione omnium judicum», <foro> dicenti: «Juditium judicis de quo sit conventum et in quem jurisdictio est quoquomodo p<r>orrogata, vel ei consensus habitus, ante litem contestatam, posse¹⁹⁹ revocari», et omni alii fori declinatorie, fiantque inde per eum²⁰⁰ ac pro premissis omnibus et singulis supra et infrascriptis et in dictis preinsertis capitulis contentis, stipulatis atque promissis, venditio, exequtio et distractio bonorum omnium et jurium dicti excelentissimi domini ducis et nostrorum, dictorum novorum populatorum predictorum respective, et alterius nostrum, mobilium et immobilium ac etiam privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, sine aliqua libelli oblatione, litis contestatione aut alia juris solempnitate, <sed> ad solam demonstrationem presentis publici instrumenti vel eius exempli, quod valere volumus, et obtinere vim confessionis judicialis ac sententie difinitive in rem judicatam, transacte, a qua ulterius appellare vel supplicare non licet, nech observetur aut observari oporteat, in his aliqua juris solempnitate, imo dicta pignora, exequtio, venditio et distractio bonorum et jurium predictorum fiant et fieri possint et valeant pro ut in exequtionibus fiscalibus est fieri assuetum, et de condempnatione pene quarti, de qua retroclamum extitit subsequtum, omni juditiario ordine pretermisso; nech admittamur nech admiti possimus ad aliquas rationes, allegationes vel exceptiones justas, frivolas et injustas, imo ad excludendam omnem dilationis calumpnie et difugii materiam renuntiamus scienter et expresse, per pactum speciale predictum, omni libelli oblationi, litis contestationi et quibusvis appellationibus justis, frivolis et injustis, et quibusvis recursibus et correctionibus, et juri etiam appellandi et recurrendi, et facultati oblationis bonorum immobilium, bonis existentibus mobilibus, semoventibus vel privilegiatis. Adiicientes nobisque ex dicto pacto concedentes quod liceat nobis, partibus predictis, dictis nominibus, et nostris et alteri nostrum, partium predictarum, variare juditium, actionem et exequtionem in puncto in quo sit et in quacunque parte exequtionis, tam in modo, forma, loco et examine quam etiam in persona judicum, et conventorum et bonis nostris respective ratione contentorum in hoc instrumento, ad totam nostram omnimodam voluntatem sine aliqua protestatione. Renuntiantes juri et foro dicentibus quod uno de duobus vel pluribus debitoribus convento non possit contra alios correos vel²⁰¹ obligatos procedi, donech primitus conventi bona sint discussa et inventus non solvendo, et nihilominus pacto eodem stipulatione qua supra roborato promittimus nos, dicte partes, atque fide bona convenimus nobis ad invicem et vicissim, quod si pro predictis omnibus et singulis attendentis et complendis et a bonis dicti excelentissimi domini et nostrorum predictorum, ad invicem et vicissim, habendis et exhigendis ach recuperandis aliqua pars nostrum dampnum aliquod, interesse, gravamen vel expensas sustinuerit vel fecerit, totum id quidquid sit et quantumcumque fuerit nobis, ad invicem et vicissim, nostre omnimode voluntati solvere teneamur et reficere; super quibusquidem dampnis, gravaminibus, interesse et expensis in presenti contractu appositis, contentis et expressis, credatur solo simplici juramento partis nostrum, partium predictarum, que dampna, interesse et expensas fecerit, sine testibus et alia probatione quod nunch pro tunch et contra nobis, ad invicem et vicissim, deferimus et pro delato haberi volumus, quam juramenti delationem non possimus modo aliquo revocare; renuntiantes juri dicenti delationem juramenti ante sui prestationem posse revocari et in eius prestatione partes presentes esse opportere. Pro quibus omnibus et singulis sich attendendis firmiter et complendis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim respective, singula suis singulis referendo, scilicet ego, dictus Jacobus Beltran, dicto nomine procuratorio dicti excelentissimi domini ducis Cardone et Sugurbi, domini dicte ville de Benaguazil, omnia et singula bona et jura dicti domini principalis mei. Et nos, dicti Thomas Cervera, justitia et juratus, Baptista Rohiz, Gaspar Rubio, Franciscus Gombau, Amalo Hernandez, Petrus Silvestre, Franciscus Quinti, Gil de Gueca, Joannes Gallart, Joannes Vanovesquer, Petrus Gil, Vincentius Torner, Joannes Faus, Monserratus Palau, Dominicus Martinez, Joannes de Furnes, Damianus Vidal, Vincentius Beltran, Franciscus Beltran, Joannes de Lube, Petrus Ramada, dierum major, Joannes Romero de Marsalenes, Dominicus Saera, Franciscus Ramon, Joannes Miralles, Martinus Rull, Franciscus Rodes, Petrus Coral, Baptista Rodrigues, Michael Dura, Salvator Ginestar, Hieronimus Capella, Jacobus Palomares, dierum major, Joannes Texeda, Joannes Calatayut, Baptista Sales, Joannes Cathala, Michael Marco, Joannes Vilanova, Vincentius Seves, Ludovicus Andilla, Anthonius Domenech, Joannes Puja, Franciscus Peris, dierum major, Petrus Miquel, Petrus Serrat, Josephus Munyos, Petrus Ramada, dierum minor, Raphael Fortesa, Joannes Baptista Topoli, Ludovicus Falco, Franciscus Montezinos, Michael Calbet, Bertrandus del Olmo, Joannes Ros, Anthonius Pellicer, Anthonius Montaner, Guillermus Bellmont, Joannes Romero de Linares, Joannes Rodrigues, Anthonius Alcala, Jacobus Garcia, Bartholomeus Tous, Jacobus Horts, Jacobus Palomares, dierum minor, Joannes Fames, Baptista Jorda, Petrus Vilarruel, Joannes Sans, bagot major, Franciscus Peris, corderius, Marchus Sales, Stephanus Ginestar, Hieronimus Coscollosa, Balthasar Armengol et Salvator Pla, omnia et singula bona et jura, tam nostra propria quam dicte universitatis dicte ville de Benaguazil, quam representaturis sumus et ad presens, de licentia dicti Jacobi Beltran, dicto nomine procuratorio dicti excelentissimi domini ducis, representamus, mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata, habita ubique et habenda. Renuntiantes quantum ad hec beneficiis dividendarum et cedendarum actionum, novarum et veterum constitutionum, epistoleque divi Adriani, legique ac foro Valentie: «De principali prius conveniendo». Insuper nos, dicti novi populatores, nomine minorum dicte ville de Benaguazil, renuntiamus benefitio <minoris> etatis et restitutioni in integrum omnique alii juri et auxilio in favorem minorum introducto, nomineque mulierium et feminarum, virtute juramenti per nos superius prestiti, promittimus et fide bona convenimus predicta omnia et singula rata, grata, valida atque firma semper habere et tenere et inviolabiliter observare et contra ea non venire nec aliquem venire facere seu permitere, palam vel oculte, aliqua ratione seu causa, cuiusquidem juramenti, virtute certificati per notarium infrascriptum, de omnibus juribus dictarum mulierum et signanter de benefitio senatusconsulti Velleyani, scienter renuntiamus dicto beneficio senatusconsulti Velleyani dotibusque et sponsalitiis earumdem et juribus hypothecarum suarum et omni alii muliebri auxilio in favorem mulierum quomodolibet introducto. Hec igitur omnia et singula suis singulis referendo paciscimur, convenimus, stipulamus, firmamus atque promitimus nos, partes predicte, dictis respective nominibus, nobis ad invicem et vicissim, solempni stipulatione hinch inde pro ut supra describitur, interveniente dicto et infrascripto notario ad cauthelam tanquam publica et autentica persona pro omnibus illis quorum interest, intererit aut interesse potest vel poterit, nunch et in futurum, stipulante et legitime recipiente et acceptante. Que omnia et singula supradicta facimus et firmamus nos, dicti novi populatores, non solum per nos verum etiam per omnes et quoscumque succesores dicte ville de Benaguazil, vicinos et habitatores, presentes, absentes atque futuros.

Que fuerunt acta in civitate Valentie, die decimo tertio mensis aprilis anno a Nativitate Domini millesimo sexcentesimo decimo tertio.

Sig+num mei, Jacobi Beltran, predicti.

Sig+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++na nostrum Thome Cervera, justitie et jurati, Baptiste Rohiz, Gasparis Rubio, Francisci Gombau, Amalo Hernandez, Petri Silvestre, Francisci Quinti, Gil de Gueca, Joannis Gallart, Joannis Vanovesquer, Petri Gil, Vincentii Torner, Joannis Faus, Monserrati Palau, Dominici Martinez, Joannis de Furnes, Damiani Vidal, Vincentii Beltran, Joannis de Lube, Petri Ramada, dierum majoris, Joannis Romero de Marselenes, Dominici Saera, Francisci Ramon, Joannis Miralles, Martini Rull, Francisci Rodes, Petri Coral, Baptiste Rodriguez, Michaelis Dura, Salvatoris Ginestar, Hieronimi Capella, Jacobi Palomares, dierum majoris, Joannis Texeda, Joannis Calatayut, Baptiste Sales, Joannis Cathala, Michaelis Marcho, Joannis Vilanova, Vincentii Seves, Ludovici Andilla, Antonii Domenech, Joannis Puja, Francisci Peris, dierum majoris, Petri Miquel, Petri Serrat, Josephi Munyos, Petri Ramada, dierum minoris, Raphaelis Fortesa, Joannis Baptiste Topoli, Ludovici Falco, Francisci Montezinos, Michaelis Calbet, Bertrandi del Olmo, Joannis Ros, Anthonii Pelliser, Anthonii Montaner, Guillermi Bellmont, Joannis Romero de Linares, Joannis Rodrigues, Anthonii Alcala, Jacobi Garcia, Bartholomei Tous, Jacobi Horts, Jacobi Palomares, dierum minoris, Joannis Fames, Baptiste Jorda, Petri Vilarruel, Joannis Sans, bagot major, Francisci Peris, corderii, Marchi Sales, Stephani Ginestar, Hieronimi Coscollosa, Balthasaris Armengol et Salvatoris Pla, predictorum, qui hec dictis respective nominibus singulaque singulis referendo laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei quo ad firmam dicti Jacobi Beltran, dicto nomine, sunt Gaspar Tarrega, utriusque juris doctor, don Joannes Vilarrasa et Anthonius de Padilla, milites civitatis Valentie habitatores.

Quo vero ad firmas dictorum Thome Cervera, justitie et jurati, Baptiste Rohiz, Gasparis Rubio, Francisci Gombau, Amalo Hernandez, Petri Silvestre, Francisci Quinti, Gil de Gueca, Joannis Gallart, Vincentii Torner, Joannis Faus, Monserratis Palau, Dominici Martinez, Joannis de Furnes, Dominici Vidal, Vincentii Beltran, Francisci Beltran, Joannis de Lube, Petri Ramada, majoris, Joannis Romero de Marjalenes, Dominici Saera, Francisci Ramon, Joannis Miralles, Martini Rull, Francisci Rodes, Petri Coral, Baptiste Rodrigues, Michaelis Dura, Salvatoris Ginestar, Hieronimi Capella, Jacobi Palomares, dierum majoris, Joannis Texeda, Baptiste Sales, Joannis Cathala, Michaelis Marcho, Joannis Vilanova, Vincentii Seves, Ludovici Andilla, Anthonii Domenech, Joannis Puja, Francisci Peris, dierum majoris, Petri Miquel, Josephi Munyos, Petri Ramada, dierum minoris, Raphaelis Fortesa, Joannis Baptiste Topoli, Ludovici Falco, Francisci Montezinos, Michaelis Calbet, Bertrandi del Olmo, Joannis Ros, Anthonii Pelliser, Anthonii Montaner, Guillermi

Bellmont, Joannis Romero de Linares, Joannis Rodrigues, Anthonii Alcala, Jacobi Garcia, Bartholomei Tous, Jacobi Horts, Jacobi Palomares, dierum minoris, Joannis Fames, Baptiste Jorda, Petri Vilarruel, Joannis Sans, bagot major, Marchi Sales, Stephani Ginestar et Balthesaris Armengol, qui in dicta villa de Benaguazil, die decimo nono predictorum mensis et anni, absente dicto Jacobo Beltran, dicto nomine, notario tamen infrascripto, stipulante et recipiente, et suis, firmarunt, promiserunt, jurarunt, obligarunt et renuntiarunt ut ut supra, sunt testes Joannes Hieronimus Blascho, civis civitatis Valentie, et Vincentius Sent Juan, notarius, ville de La Pobla, respective habitatores.

Et quo ad firmas dictorum Joannis Calatayut, Salvatoris Pla et Petri Serrat, qui in dicta villa de Benaguazil, die vigesimo predictorum mensis aprilis et anni millesimi sexcentesimi decimi tertii, \absente dicto Jacobo Beltran, dicto nomine, notario tamen infrascripto stipulante et recipiente, et suis,/ firmarunt, promiserunt, obligarunt et renuntiarunt ut supra, sunt testes Joannes Hieronimus Blascho, civis civitatis Valentie, et Christoforus Tormo, agricultor, ville de Denia respective habitatores.

Quo enim ad firmas dictorum Francisci Peris, corderii, et Hieronimi Coscollosa, qui in dicta civitate Valentie, die vigesimo secundo predictorum mensis Arpilis et anni millesimi sexcentesimi decimi tertii, firmarunt, promiserunt, jurarunt, obligarunt et renuntiarunt ut supra, sunt testes Vincentius Aguila, chirurguis, et Joannes Fortesa, mercator, civitatis Valentie habitatores.

Quo tamen ad firmas.

Dictis die et anno.

Nos Jacobus Beltran, miles, civitatis Valentie habitator, tamquam procurator excelentissimi domini don Enrrici Raymundi Folch de Cardona et ab Aragonia, olim Fernandez de Cordova, ducis Cardone et Sugurbii, marchionis de Comares et de Pallars, comitis Empuriarum et Pratarum, magni Aragonum comestabilis, vicecomitis de Villamur, alcaydi domicelliorum sacre catholice et regie magestatis domini nostri regis, domini baroniarumque Valis de Uxo, Serre d’Esllide, villarum Paterne, Benaguacil et Popule Valisbone alias de Benaguacil, locique de Xeldo, in presenti regno, pro ut de mea procuratione et spetiali ordine ad infrascripta facienda constat quadam epistola sive litera misiva, mihi directa manuque propria dicti excelentissimi domini ducis scripta, data in villa de Lucena, regni Castelle, die [en blanc] mensis [en blanc] proxime preteriti huius anni, habens plenum posse infrascripta faciendi, ex una.

Thomas Cervera, justitia et juratus, Baptista Rohis, Franciscus Gombau, Amalo Hernandez, Petrus Silvestre, Franciscus Quinti, Gil de Gueca, Joannes Gallart, Joannes Vanovesquer, Petrus Gil, Vincentius Torner, Joannes Faus, Monserratus Palau, Dominicus Martinez, Joannes de Furnes, Damianus Vidal, Vincentius Beltran, Franciscus Beltran, Joannes de Lube, Petrus Ramada, dierum major, Joannes Romero de Marsalenes, Dominicus Saera, Franciscus Ramon, Joannes Miralles, Martinus Rull, Franciscus Rodes, Petrus Coral, Michael Dura, Salvator Ginestar, Hieronimus Capella, Joannes Calatayut, Baptista Sales, Joannes Cathala, Michael Marcho, Joannes Vilanova, Vincentius Seves, Ludovicus Andilla, Anthonius Domenech, Franciscus Peris, dierum major, Petrus Miquel, Petrus Serrat, Josephus Munyos, Petrus Ramada, dierum minor, Raphael Fortesa, Joannes Baptista Topoli, Ludovicus Falco, Franciscus Montezinos, Michael Albert, Bertrandus del Olmo, Joannes Ros, Anthonius Pelliser, Anthonius Montaner, Guillermus Bellmont, Joannes Romero de Linares, Joannes Rodriguez, Anthonius Alcala, Jacobus Garcia, Bartholomeus Tous, Jacobus Horts, Jacobus Palomares, dierum minor, Joannes Fames, Baptista Jorda, Petrus Vilarruel, Joannes Sans, bagot major, Franciscus Peris, corderius, Marcus Sales, Stephanus Ginestar, Hieronimus Coscollosa, Balthasar Armengol et Salvator Pla, novi populatores et habitatores dicte ville de Benaguazil, universitatemque eiusdem ville, ad presens de licencia dicti Jacobi Beltran, dicto nomine, representantes, partibus ex altera, exequendo pactata, conventa atque inita in primo capitulo capitulationis et nove populacionis inter nos, dictas partes, dictis nominibus, ad invicem et vicissim, facte et firmate recepteque per notarium infrascriptum sub die presenti Paulo ante istud, scienter etc., cum hoc presenti publico instrumento etc., renunciamus dictis nominibus, una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, et nostris dictis nominibus, capitulationem et novam populationem inter procuratores dicti excelentissimi domini ex una, et nos et alios populatores dicte ville de Benaguazil ex altera partibus, factam et firmatam receptamque per Mathiam Chorruta, notarium, die nono mensis octobris anni millesimi sexcentesimi undezimi.

Item etiam renunciamus dictis nominibus, modo quo supra, omnia et quecumque stabilimenta particularia pro executione dicte et precalendate capitulationis et nove populationis usque in hodie nunc inclusive penes quosvis notarios facta ac si facta et firmata non forent, taliter quod aliqua pars nostrum, dictis nominibus, non posit uti nunc neque in futurum dicta et precalendata capitulatione et nova populatione et stabilimentis predictis in quantum opus sit illem et illa, cancellamus, lineamus et annulamus largo modo, promitentes etc., obligantes etc.

Actum Valentie etc.

Testes huius rei quo ad firmam dicti Jacobo Beltran, dicto nomine, sunt Gaspar Tarrega, utriusque juris doctor, don Joannes Villarrasa et Antonius de Padilla, milites, civitatis Valentie habitatores.

Quo vero ad firmas dictorum Thome Cervera, justitie et juratis, Baptiste Rohis, Francisci Gombau, Amalo Hernandez, Petri Silvestre, Francisci Quinti, Gil de Gueca, Joannis Gallart, Vincentii Torner, Joannis Faus, Monserrati Palau, Dominici Martinez, Joannis de Furnes, Damiani Vidal, Vincentii Beltran, Joannis de Lube, Petri Ramada, dierum majoris, Joannis Romero de Marsalenes, Dominici Saera, Francisci Ramon, Joannis Miralles, Martini Rull, Francisci Rodes, Petri Coral, Michaelis Dura, Salvatoris Ginestar, Hieronimi Capella, Baptiste Sales, Joannis Cathala, Michaelis Marcho, Joannis Vilanova, Vincentii Seves, Ludovici Andilla, Anthonii Domenech, Francisci Peris, dierum majoris, Petri Miquel, Josephi Munyos, Petri Ramada, dierum minoris, Raphaelis Fortesa, Joannis Baptiste Topoli, Ludovici Falco, Francisci Montezinos, Michaelis Calbet, Bertrandi del Olmo, Joannis Ros, Anthonii Pelliser, Anthonii Montaner, Guillermi Bellmont, Joannis Romero de Linares, Joannis Rodriguez, Anthonii Alcala, Jacobi Garcia, Bartholomei Tous, Jacobi Horts, Jacobi Palomares, dierum minoris, Joannis Fames, Baptiste Jorda, Petri Vilarruel, Joannis Sans, bagot major, Marchi Sales, Stephani Ginestar et Balthasaris Armengol, qui in dicta villa de Benaguazil, die decimo nono predictorum mensis et anni, absente dicto Jacobo Beltran, dicto nomine, notario tamen etc., stipulante etc., et suis, firmarunt, promiserunt, jurarunt, obligarunt et renuntiarunt ut supra, sunt testes Joannes Hieronimus Blascho, civis civitatis Valentie, et Vincentius Sent Juan, notarius, ville de La Pobla respective habitatores.

Et quo ad firmas dictorum Joannis Calatayut, Salvatoris Pla et Petri Serrat, qui in dicta villa de Benaguazil, die vigesimo predictorum mensis aprilis et anni millesimi sexcentessimi decimi tertii, absente dicto Jacobo Beltran, dicto nomine, notario tamen etc., stipulante etc., et suis, firmarunt, promiserunt, obligarunt et renuntiarunt ut supra, sunt testes Joannes Hieronimus Blascho, civis civitatis Valentie, et Christophorus Tormo, agricultor, ville de Denia respective habitatores.

Quo enim ad firmas dictorum Francisci Peris, corderii, et Hieronimi Coscollosa, qui in dicta civitate Valentie, die vigessimo secundo predictorum mensis aprilis et anni millessimi sexcentessimi decimi tertii, firmarunt, promiserunt, obligarunt et renuntiarunt ut supra, sunt testes Vincentius Aguila, chirurgius, et Joannes Fortesa, mercator, civitatis Valentie habitatores.

Quo tamen ad firmas etc. dictis die et anno etc.