Читать книгу Soli deo Gloria - AA.VV - Страница 14

El paper de lideratge espiritual que acomplia Calví a Ginebra li va donar oportunitat de formular també una reflexió teològica sobre la desocupació i el salari just i una actuació política coherent amb la seua postura teològica. Així escrivia: «Sabem que, per a tots els artesans i gents d’ofici, tota la seua renda és la de poder guanyar-se la vida... sent així que Déu ha posat la vida en les seues mans, és a dir en la seua feina, privar-los dels mitjans necessaris (de treball) equivaldria a degollar-los.»³⁴ Calví també condemna clarament l’explotació:

«Hi ha qui estaria satisfet per tal de traure algun benefici en matar a alguna persona que està al seu servei en menys de tres dies. Però al contrari, Déu ens declara que és necessari tractar amb humanitat als qui treballen per a nosaltres, perquè aquests no es troben carregats en excés sinó que puguen continuar treballant i tinguen ocasió de donar gràcies a Déu per la seua feina... Déu vol corregir la crueltat dels rics que empren a pobres sense recompensar-los per les seues tasques.»

A més, Calví ofereix un concepte de salari comprensible solament des del punt de vista de la seua teologia. Per a ell la remuneració que rebem pel nostre treball ens la dóna Déu i ens la dóna per la gràcia:

«El salari humà concedit al nostre treball, qualsevol que siga el mode de remuneració, és doncs l’expressió tangible del salari gratuït i immerescut amb el qual Déu honra la nostra feina [...] Sent que aquest salari és el senyal de la gràcia de Déu, l’home no pot disposar-ne al seu gust; el salari del seu proïsme no li pertany. En donar al treballador que depén d’ell el que li deu, el patró no fa sinó entregar al seu proïsme el que Déu mateix li atorga per a viure. Confiscar o retenir tot o una part del salari alié és doncs un sacrilegi, una ofensa feta a Déu tant com al proïsme.»³⁵

Calví, per l’experiència que li tocava viure a Ginebra, sabia que quan el mercat de treball estava saturat els rics podien disminuir el nivell dels sous per davall del que permet subsistir a una persona i a la seua família. Diu Calví al respecte:

«Doncs vet ací com fan sovint els rics; van a l’aguait a fi de retallar els havers de la gent pobra quan aquesta no troba en què ocupar-se. Aquest pobre està completament desproveït, pensa el ric; l’empraré per un tros de pa, ja que malgrat la seua rancúnia haurà d’entregar-se a mi; li donaré mig sou i encara haurà d’estar content. En utilitzar tal rigor, encara que no hàgem retingut el salari, sempre serà crueltat, ja que haurem defraudat un home pobre.»³⁶

D’altra banda, el problema de la immigració, que és també un dels problemes més aguts del nostre segle vint-i-u, es va presentar amb gravetat a Ginebra al segle xvi. La migració va ser un factor important en el desenvolupament de la Reforma protestant. Calví mai va oblidar que ell mateix fou un refugiat francés que havia escapat de la seua pàtria, buscant asil a la ciutat de Ginebra. Entre 1542 i 1560, Ginebra, que tenia una població de 10.300 habitants, rebé una onada de 5.000 refugiats que venien fugint de la persecució catòlica.³⁷

Per absorbir aquesta massa de refugiats la ciutat va haver d’enfrontar-se amb una tasca de dimensions colossals. Pocs dels refugiats pertanyien a la noblesa o a la burgesia adinerada. La immensa majoria eren artesans de les anomenades «classes baixes».

Els governants de Ginebra havien legislat sobre la duració de la jornada de treball i fixat que el diumenge fóra declarat festiu, tot i que també se suprimiren moltes festes religioses. Però ¿com s’ajudava als qui no tenien treball per eixe creixement inusual de la població migrant? Els historiadors ens recorden que Calví va afrontar els problemes amb lucidesa i enginy. En els seus escrits i missatges, així com en les seues exhortacions als grups governants, Calví tracta la formació professional dels joves i la readaptació dels adults a nous treballs. Diu Biéler:

«Els qui no poden trobar immediatament un treball en la seua professió es veuen obligats a cercar altres treballs remunerats. No tots assoleixen ser reubicats en les professions existents. No té importància; nous oficis seran creats. Calví intervé en el Petit Consell perquè aquest desenvolupe la indústria tèxtil.»³⁸

En la seua investigació més extensa, Biéler descriu un procés interessant de substitució d’indústria. Amb la Reforma va quedar prohibida la fabricació i l’exportació d’objectes litúrgics, com ara, els crucifixos. Aquest negoci fou substituït per la rellotgeria que, amb el pas del temps, faria famosos els menestrals ginebrins, alhora que s’introduí la fabricació de teixits de seda. També, en aquesta època, el ferment espiritual de la Reforma va contribuir a l’extensió i la millora de les arts de la impremta.³⁹