Читать книгу Soli deo Gloria - AA.VV - Страница 9

Samuel Escobar Aguirre

Seminario Teológico-Unión Evangélica Bautista Española (UEBE), Madrid

Per tal d’entendre la figura de Calví i la seua aportació, cal tindre molt en compte que la seua biografia (1509-1564) cobreix les primeres sis dècades del segle xvi, i no es pot deixar de considerar que aquell segle fou un temps de profundes transicions. La reeixida biografia de Calví confegida per William J. Bouwsma duu com a títol, precisament, Joan Calví: un retrat del segle setze, i en ella l’autor ens crida l’atenció sobre el fet que Calví és fins a cert punt un desconegut, si se’l compara amb altres figures d’eixe segle com Maquiavel, Tomàs More, Erasme, Rabelais, Miquel Àngel, Copèrnic, Cervantes, Montaigne o Shakespeare.² Algunes de les grans transicions d’eixe segle setze s’havien vingut gestant des de finals de l’edat mitjana, com les corrents de pensament occamista i humanista, la inquietud social que havia de culminar en la guerra dels camperols a Alemanya o la possibilitat de concebre un ordre social en el qual l’Església i el papat no tingueren el paper hegemònic que havien aconseguit adquirir. Altres representaven una novetat, com la invenció i difusió de l’ús de la impremta per a la circulació d’idees, les conseqüències del descobriment d’Amèrica relacionades amb l’expansió de la navegació i la intensificació del comerç, i la dimensió imperial que prenien Espanya i Portugal.

Al mateix temps era evident que es desmembrava el que quedava del Sacre Imperi i sorgien els nacionalismes, de manera que les llengües europees que estaven en el seu procés de formació substituïen el llatí. Cal prendre molt en compte l’existència de ciutats emmurallades dins el recinte de les quals podien donar-se processos de canvi social controlat, com va succeir en la confederació de ciutats lliures de Suïssa, en algunes de les quals es donava el canvi religiós col·lectiu en convertir-se algunes d’elles al naixent i vigorós moviment protestant. La vida de Calví encarna diversos d’aquests processos i determina el seu pensament teològic que haurà de tindre conseqüències socials i econòmiques que hui associem amb la modernitat. Eixe pensament teològic es dóna en el context de contínues adaptacions en les quals el teòleg Calví interpreta l’herència cristiana i formula solucions als problemes que el Calví pastor i legislador ha d’anar resolent.

Ha aparegut en la col·lecció «Biblioteca Filosófica» de l’Editorial del Orto de Madrid un volum dedicat al pensament teològic de Calví que va acompanyat d’una excel·lent antologia dels escrits que il·lustra l’exposició.³ La seua autora, Marta García Alonso, és professora del Departament de Filosofia Moral i Política de la UNED, on es va doctorar amb menció europea i premi extraordinari. D’altra banda, a l’any 2008, García Alonso va publicar la seua tesi La teología política de Calvino, treball minuciós que ha aprofitat les millors fonts de què disposem a hores d’ara, i que investiga de quina manera el pensament de Calví va contribuir a la modernitat secular.⁴ Cite de la seua obra més recent:

«Quin interés podria tindre Joan Calví per als filòsofs? En un país de tradició catòlica com el nostre, és possible que molts no troben resposta a aquesta pregunta. I tanmateix, com tractarem de mostrar en aquestes pàgines, la té i és positiva. Només cal pensar en Calví com antecedent del ginebrí Rousseau (H. Léuthy) o de John Locke (J. Dunn), per a trobar en la seua obra llavors del contractualisme o del dret natural modern. En general sol concedir-se hui que la teologia de la Reforma és una de les fonts del pensament polític modern –pensem tan sols en els treballs de Quentin Skinner–, així, qui podria negar la seua importància en la constitució del nostre present?»⁵

La novetat d’aquesta obra és la metodologia que ha seguit en tractar de mostrar com l’ensenyança de Calví va prenent forma i evolucionant paral·lelament a l’experiència vital del Reformador. Cap ací assenyalar que açò es possible perquè Calví no va ser solament un pensador sinó també un activista, un realitzador de projectes en el camp de la pràctica religiosa, l’organització eclesiàstica i la vida política, especialment a la ciutat de Ginebra.

El que intente en aquesta exposició és veure quina relació hi ha entre aquesta Europa moderna en la qual vivim, i la vida i les idees de Joan Calví, en aquest any 2009 en què pertot arreu, des de Suïssa fins a Corea i des de Mèxic fins al Regne Unit, se celebren justament cinc-cents anys del seu naixement. Deu haver sigut important aquest home per tal com, al voltant del món, hi ha qui celebra el seu cinquè centenari. Un llibre compilat a Mèxic per Leopoldo Cervantes Ortiz conté treballs d’historiadors francesos con Lucien Febvre i Émile Leonard, filòsofs com l’alemany Dilthey o l’espanyol Aranguren i economistes com el suís André Biéler.⁶ Per a aquells que vulguen entendre el pensament social i econòmic de Calví es compta en l’actualitat amb una obra monumental de l’esmentat Biéler, teòleg i economista suís que va ensenyar en les universitats de Lausana i Ginebra. En més de cinc-centes pàgines, el seu llibre El pensament social i econòmic de Calví⁷ estudia a fons tant les pràctiques del reformador com els seus ensenyaments, triats dels seus nombrosos comentaris bíblics i del seu llibre fonamental Institució de la religió cristiana.

Algunes claus per comprendre la influència de Calví a l’Europa moderna ens les dóna una entrevista que el diari El País va fer a Ginebra a Isabelle Graesslé, moderadora de la Companyia de Pastors de Ginebra, una institució que Calví va crear en eixa ciutat suïssa. Preguntada sobre la diferència fonamental entre calvinistes i catòlics romans la pastora Graesslé respon:

«La diferència fonamental és que no hi ha cap intermediari entre Déu i l’ésser humà. L’estructura de l’Església catòlica és piramidal, amb el Papa al cim, bisbes, sacerdots i el poble. Nosaltres creiem que tots som iguals i funcionem com una mena d’assemblea. Ens pareixem prou a una democràcia parlamentària.»⁸

L’estructura piramidal amb el Papa al cim d’una piràmide, seguit de bisbes i sacerdots, i el poble en la base de la piràmide és l’estructura de l’Església medieval i de la societat feudal que fou transformada precisament per la Reforma del segle xvi. El concepte d’igualtat entre clergat i fidels amb el correlat d’una Església com «assemblea», més semblant a una democràcia parlamentària, és el concepte redescobert per Luter, al qual Calví va donar forma en la pràctica i en la teologia. En el cas de les Esglésies protestants que van seguir la línia reformada pot dir-se que en el curs del temps la pràctica democràtica al si de l’Església va formar a les persones i les va preparar per a la pràctica de la democràcia al si de la comunitat política.