Читать книгу Soli deo Gloria - AA.VV - Страница 15

A propòsit d’Europa i el seu paper al món, el teòleg Lesslie Newbigin es fa una pregunta important. Ens recorda d’una banda que les forces, creences i tècniques que estan impulsant la humanitat en eixe procés que hui anomenem globalització han tingut el seu origen en aquesta part del món que anomenem Europa. Aquest continent va estar exposat com cap altre a la influència de la fe cristiana i, després de la Reforma, a l’empremta directa de la Bíblia. Newbigin ens recorda també que, històricament, hi ha hagut altres fites humanes gens menyspreables, com ara, un notable comerç àrab des de la remota antiguitat, una filosofia mil·lenària a l’Índia o un desenvolupament tècnic a Xina, de manera que no es pot dir que eixos pobles i races no tinguen un geni capaç de crear cultures d’alt nivell. Per tant, l’influx d’allò europeu no es deu a factors de major intel·ligència o talent. La tesi de Newbigin és doncs que el lideratge europeu occidental no hagués esdevingut si Europa no s’hagués alliberat de les urpes de la cosmovisió aristotèlica.

En la història de la cultura europea un pas important el representa eixa mena de salt qualitatiu en la investigació científica que és part de la modernitat i que ha fet possible el malbaratament de la tecnologia contra el qual protesta la consciència postmoderna actual. En eixe punt destaca la importància de les idees bíbliques en el pas d’una escolàstica aristotèlica a la possibilitat de l’experimentació científica moderna. La recuperació del pragmatisme bíblic enfront de l’escolasticisme que havia manllevat trets al maniqueisme. La noció bíblica de natura que al ser desdivinitzada pot ser objecte d’estudi i manipulació (experiment). Déu és el Creador però és diferent de la seua creació, i l’ésser humà pot analitzar, mesurar, pesar, transformar aquesta natura.⁴⁰

«Un historiador de la ciència com Carl von Weiszäcker sosté que per a Galileu les lleis matemàtiques funcionen estrictament en la natura i poden ser descobertes per un esforç de la ment humana que inclou la realització d’experiments... L’arbre que porta fins ara la llavor de la ciència moderna va nàixer en el cristianisme i des d’allí va créixer. Va ser una mena de radicalisme cristià el que va transformar la casa dels déus en l’àmbit en el qual funciona la llei (científica).»⁴¹

Ja s’ha mencionat la visió bíblica del treball com a forma no solament de sobreviure sinó de complir un mandat cultual diví. Aquesta visió dóna una nova dignitat, fins i tot al treball manual, i fa possible l’experimentació –especialment a partir de Luter, Calví i els seus ensenyaments al respecte–, de tal manera que la ciència i la tecnologia són part de l’activitat humana que glorifica Déu. Es recupera també la visió bíblica del canvi. Déu està en acció en el món i Crist és presentat com «el que fa noves totes les coses» (Ap 21, 5).⁴² De forma embrionària, es troba en aquestes nocions un repudi al fatalisme estàtic, la qual cosa és un franc contrast amb el fatalisme hindú, per exemple. Déu no és un primer motor absent, sinó un ser actiu que segueix obrant en l’univers. Encara que com a coneixedors de la història de la ciència europea possiblement recordem episodis vergonyosos com el de Galileu, en el qual el cristianisme organitzat s’oposà de manera dogmàtica a l’avanç científic, fou la difusió massiva de la lectura de la Bíblia fomentada per la Reforma la que va crear un nou estat d’ànim, un nou tarannà que va obrir la societat a la recepció de l’aportació de científics com Newton i Bacon.